Agricultura biològica | Revista 1423/11/2003

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Un cop obtinguda la llavor, el següent pas és la inoculació al substrat definitiu que pot ser de diverses maneres. Aquí tractarem només tres tipus: palla de cereals, marro de cafè i paper higiènic.

En el cas de la palla, s’ha de posar a remullar uns dies abans a fi que absorbeixi aigua. Courem grans de cereals (blat i mill) durant 30 min a foc lent amb 1,5 l d’aigua per Kg de gra. Deixarem escórrer la palla fins que quedi aproximadament un 70% d’aigua (en aquest punt si agafem un grapat de palla i premem, surt aigua però en deixar de fer-ho, no). Seguidament afegirem un 5% de gra i un 1 % de carbonat càlcic i ho esterilitzem escaldant-ho amb aigua bullent tres vegades consecutives, separades per un interval d’una hora i mitja, a fi que les espores que es poguessin trobar a la palla germinessin i després morissin amb el següent escaldat. Una vegada refredat el substrat, s’inocula amb la llavor i s’introdueix dins d’una bossa transparent amb uns quants talls i seguidament es posa dins d’una bossa negra gran a fi de preservar de la llum. Finalment, s’incuba dins d’una caixa de cartró amb una bombeta de baixa potència (a fi que la temperatura sigui d’uns 24ºC) durant un mes i mig.

Si el substrat escollit és marro de cafè, no hi ha gaires canvis: s’esterilitza el cafè seguint el mètode anterior, s’afegeix una mica de gra cuinat (1-2%) i s’inocula amb la llavor. Seguidament es posa en un recipient, es tapa amb paper d’alumini i es posa a incubar.

També es poden fer servir rotlles de paper higiènic com a substrat. En aquest cas, l’esterilització és la mateixa que als altres mètodes. Seguidament es fica una mica de llavor al forat del rotlle i es poden fer servir els depressors per inocular aquest substrat ficant-los entremig del paper. Es fica dins d’una bossa negra i es posa a incubar a la caixa.

Després d’un mes i mig, aproximadament, ens trobarem els substrats completament envaïts pel miceli del fong (es veu una mena de floridura blanca a sobre). El pas següent és sotmetre el substrat a un shock tèrmic per tal de forçar l’inici de la producció. Un bon mètode és ficar-los a la nevera durant 24 hores o, si és hivern, treure-ho a l’exterior a un lloc protegit de les gelades. Un cop fet això, s’introdueix a una cambra de fructificació, que es pot fabricar amb un aquari d’uns 60 l amb un sistema de ventilació i humidificació (que es pot aconseguir amb una bomba d’aire, el tub de la qual s’introdueix a un tupperware amb una mica d’aigua a fi que l’aire surti humit) Si no s’aconsegueix prou humitat es pot polvoritzar una mica d’aigua (la humitat ha de voltar el 80%) La temperatura adequada per la fructificació és d’uns 20ºC. Si es troba un lloc amb aquestes condicions, es pot prescindir de la cambra i aconseguir la humitat polvoritzant aigua de tant en tant. En aquestes condicions, podrem observar els primers primordis passats uns díes i després d’una setmana aproximadament tindrem les gírgoles totalment formades. Una vegada tallades, es pot tornar a posar en incubació i tornar a fer un shock tèrmic a fi d’obtenir altres produccions.

CONCLUSIONS

El cultiu casolà de la gírgola és factible, tot i que no és fàcil, donat que les contaminacions acostumen a ser freqüents. La quantitat de substrat influeix en la quantitat i mida dels bolets, això és degut a que a més substrat, més miceli pot haver-hi, i per tant més fongs. Un altre problema acostuma a ser la falta de ventilació, fet que provoca que les gírgoles tinguin un peu excessivament llarg. Però tot i això, i després de molts esforços, el cultivador es veu recompensat amb unes bones gírgoles.

AGRAÏMENTS

Volem agrair la col·laboració a Enric Gràcia (Univ. De Barcelona), atès que sense la seva ajuda tot això no hagués estat possible i a M. Sánchez i M. Morcillo, de Micologia Forestal i Aplicada pels seus consells i l’aportació de material.