Narrativa | Revista 201/12/2000
1r premi del concurs de redacció breu Fungus Papyris, més grans de 16 anys
Lema: L’Ull de la Gitana
Categoria: més grans de 16 anys
Autor: Josep Mestre Anguera
Títol: Al peu de la lletra o al capdavall, són quatre dies ...
>B>AL PEU DE LA LLETRA o AL CAPDAVALL, SON QUATRE DIES...
Dec estar tocat del bolet! Qui o què em devia haver manat que seguís aquella conversa. De fet, en un principi aparentava ser prou intranscendent com per dedicar-li no més d’uns minuts del meu temps abans de gaudir dels efectes d’una flagrant escapada cap al món dels somnis, però la realitat va ser una altra quan vaig poder comprovar com es va anar transformant sorprenentment en tot el contrari, només passats uns minuts després de les presentacions i les primeres paraules de rigor sobre el temps que feia. Efectivament, al cap d’uns moments d’aparent i innòcua xerrada entre perfectes desconeguts, va agafar-me de la mà i se’m va acostar fins que va col·locar el seu nas just en front del meu per assegurar-me que tenia previst d’assassinar la seva dona!
Va ser la presentació d’un homicida feta a cara completament descoberta, sense tremolar-li la veu, justament al centre del vagó del tren que ens estava duent de Reus a Barcelona-Sant Andreu Comtal, amb una total, inesperada i descarada traïdoria i lluminosa diürnitat !!!
Potser pot semblar que estigui muntant les bases d’algun guió cinematogràfic de tema reiteratiu i gratuït, però el cert és que aquell home m’havia convençut amb aquelles escasses paraules i mirada penetrant. D’alguna manera sabia que no mentia i que realment estava preparant la mort de la seva mitja taronja.
Tot havia començat just després de pujar al tren quan, garlant i observant a través del finestral de doble vidre del vagó climatitzat, vam anar deduint a poc a poc que els millors terrenys per dedicar-se al cultiu de tota mena de verdura devien ser aquells que estan situats als marges de les vies, ja que en bona part del seu trajecte, i a banda i banda del traçat, s'hi poden localitzar un seguit de petites explotacions, il·legals o de dubtosa propietat que, perfectament i ostentosament protegides amb hàbils tanques muntades a partir dels materials reciclats que s'han pogut anar espoliant dels voltants, mostren sense pudor una productivitat tan ufanosa que esdevé prou evident, fins i tot des de la perspectiva d'un tren en marxa.
Indubtablement, la intrascendència del tema que estàvem tractant no feia més que evidenciar encara més l'obligatorietat peremptòria d'una bona becaina a soporífer final que m'havia promès a mi mateix només sortir de casa. Però, com ja he dit abans, això no va ser així, ja que aquell home va provocar amb hàbil cura que la conversa s’anés decantant cap al camp que ell tenia previst i en el qual es movia amb major soltura i habitud.
Resulta que el Sr. "Z" (així és com l'anomenaré a partir d'ara, per tal que no pugui ferir la sensibilitat de cap familiar o persona amistançada!) havia practicat tota la seva vida com a herbolari, dietista, homeòpata i no sé quines branques més de la medicina natural o pseudonatural... Aleshores, a copia d'anys d'estudi i de recopilació de tota mena de dades al respecte, el Sr. "Z" havia aconseguit recollir, catalogar i classificar milers de plantes i altres derivats i formes pròpies del regne vegetal. AI mateix temps aquell home havia arxivat també qualsevol tipus de característica interessant, saludable o perniciosa, de totes elles. I com a resultat d'aquest procés analític, el Sr. "Z" havia esdevingut un dels experts més importants en aquest àmbit de treball, i mes concretament en l'apartat dels bolets verinosos.
Li va faltar temps al Sr. "Z" per confessar-me que tenia localitzada una espècie de bolet molt rara, pròpia i exclusiva de la comarca del Baix Camp, la qual, convenientment destil·lada i barrejada amb l'element químic adequat (del qual només em va dir que era de fàcil obtenció a qualsevol farmàcia), podia esdevenir la pedra filosofal que ansieja qualsevol criminal: l'assassinat perfecte, que no deixa cap tipus de rastre i que fulmina la víctima en escassos segons, sense causar-li cap tipus de dolor, totalment innocu, transparent, insípid i sense olor.
La veritat és que arribat aquest punt de la conversa em vaig començar a sentir molt incòmode. Qualsevol indici inicial d'innegable atracció s'havia anat esfumant per transformar-se en astorament a mesura que anava avançant aquell il·lògic i aberrant diàleg. Per acabar-me de tocar ben tocats els bolets, a més de la incipient i carregosa son que m'anava vencent en desigual batalla contra les meves atacades neurones, que restaven en estat latent desprès de la
"juerga' de la darrera nit, em va proposar (o potser reptar!) que comproves amb qui volgués (ésser viu, humà o no) els efectes de tan perillosa i letalment efectiva mescla.
La veritat és que jo ja feia estona que veia que no me'n sortiria de cap manera si no provocava un hàbil gir en la conversa per tal d'aconseguir el preuat guardó del son reparador. En efecte, l'objectiu estava perfilat nítidament però, al mateix temps, la claror que reflectia no m'ajudava de cap manera a veure'n un final prou esperançador o favorable.
Aleshores, angoixat pel mateix neguit i també! per la son, vaig decidir contraatacar amb l'única arma que em semblava que, en vista de la situació, podia emprar per fer-lo callar. Per això, en un moment de la conversa que em va semblar oportú, em vaig dirigir directament cap a ell i li vaig preguntar sense recança:
- I per què no ho prova vostè mateix?
A la qual cosa em va respondre amb un:
- Ah bé, sí, encantat!
I, sense esperar cap altra interpel·lació de la meva part o potser algun moviment que li pogués impedir el que ja estava disposat a fer, es va treure de la butxaca interior de l'americana de fil un potet amb unes pastilles. Se'n va posar dues o tres al palmell de la mà i les va dipositar a la boca tot seguit, empassant-se-les sense moure cap muscul més que els necessaris per efectuar l'esmentada acció. Finalment en "Z" va donar per acabada l’operació i, tot just abans de caure fulminat a terra, va acabar afirmant amb un fred i rotund:
- Es fonen a la boca amb facilitat i no fa falta acompanyar-les amb aigua per enviar-te-les!
(...)
Cregui'm, Sr. inspector, això ha estat el que realment ha passat. Aquesta és tota la veritat. S'equivocaria si es penses que li dic una mentida. A més, em sembla que aquest Sr. "Z" ha de ser una persona molt estranya, el seu comportament així m'ho ha demostrat, ja que sé del cert que des de fa tres mesos s'ha estat tirant la meva dona!
Vilaplana, 07, 08 i 09 d'agost de 2000
Josep Mestre Anguera
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps