Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Activitats | Revista 1

Xerrades amb contrast

Del 5 al 8 de juliol a la Sala Parroquial tingué lloc la segona edició de les “Xerrades amb contrast”. Tot seguit farem cinc cèntims dels actes que s’organitzaren.

Retrospectiva fotogràfica “Els sense terra” de Sebastiao Salgado, presentada per Francesc Xammar.

El moviment dels Treballadors Rurals sense Terra (MST) es va constituir a escala nacional el 1984, com a resultat de les lluites concretes dels camperols per la Reforma Agrària. Es consideren hereus de molts altres moviments socials que lluitaren per ella en la història del Brasil, des dels temps de la lluita contra l’esclavitud. El moviment proposa utilitzar tres formes bàsiques per dur endavant la lluita per la Reforma Agrària: organitzar els camperols que lluiten per la terra en la base, i construir un ampli moviment social de masses que rescati la lluita pels seus drets. Conscienciar la societat i els sectors ja urbanitzats que la Reforma Agrària és una lluita de tots, i que implica transformacions econòmiques, polítiques i socials que beneficiaran tota la societat. I desenvolupar totes les formes de pressió popular a fi de garantir que el govern desencadeni el procés de la Reforma Agrària; manifestacions, marxes, audiències públiques i ocupacions de latifundis.

“Salvador Puig Antich: Un assassinat d’Estat” a càrrec de Xavier Joanpere
Enguany es compleixen 25 anys de l’assassinat legal, el 2 de març de 1974, de Salvador Puig Antich, membre del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), víctima d’una de les darreres i més cruels brutalitats del Règim Franquista. L'execució del jove anarquista català, pel sistema de garrot vil, va constituir una fuetada venjativa i sagnant d'aquell Règim que es resistia a desaparèixer i que, mentre parlava d'irrisòries "obertures", continuava menyspreant amb rotunditat el més mínim respecte per la vida humana.
El judici militar que va tenir lloc el 8 de gener de 1974 estigué ple de clares irregularitats de tota mena, i la manca de proves processals, la denegació de moltes actuacions proposades per la defensa i un ambient clarament propici a una sentència de mort anunciada, convertiren el Consell de Guerra contra Salvador Puig Antich, en una nova farsa jurídica pròpia de qualsevol dictadura.

Avui el sistema democràtic del nostre país té un deute històric amb el Salvador i cal complir amb l'obligació de recuperar la memòria col·lectiva i restituir els drets legals i morals d'un jove assassinat covardament com a delinqüent, per la seva valentia de lluitador antifranquista.

"L'Àfrica oblidada" a càrrec de Jordi Planes , Jaume Soler i Quim Pla.
L'Àfrica és un continent molt utilitzat amb estadístiques i titulars en moments determinats de crisi, però no hi ha una divulgació realment seriosa del que hi està passant. La problemàtica és molt complicada.

Alguns han dit que l'Àfrica és un continent que està al marge del ritme del món. És la zona del món on la marginalitat s'expressa amb més cruesa, amb unes altes xifres de morts de gana, de sida i de guerra. A l'Àfrica, els últims quaranta anys, trenta-cinc guerres han provocat més de deu milions de víctimes mortals, set milions de persones refugiades i tretze milions més de desplaçats.

El continent negre destina més del 5 per 100 del seu PNB en despeses militars. Entre el 1985 i el 1989 les importacions d'armes es xifren en 15.000 milions de dòlars.

Reflex del vassallatge de l'Àfrica són els 10.000 milions de dòlars que els països africans dediquen anualment al pagament del deute extern (190.000 milions de dòlars) o els plans d'ajust estructural del Fons Monetari Internacional (FMI) que desmantellen els Estats assistencials i únicament incrementen la misèria: 300 milions de pobres a l'Àfrica subsahariana i una mitjana de 150 dòlars de renda per habitant.

Un economista nord-americà de l'Àfrica en deia el següent: "Àfrica és prescindible perquè entre la sida, la fam, la malària, les guerres i no sé que més ja la liquidaran, i després quan hagi acabat tot això ja veurem què passa, ja veurem què en fem".

Aquest vespre també es presenta un llibre que tracta de l'assassinat per part de les tropes tutsis, que ara governen Ruanda, d'un xicot català, de l'Empordà, que va viure 30 anys a Ruanda, en Joaquim Vallmajó.

"Pensa que la teva vida és l'únic Evangeli que llegirà molta gent" diu Dom Helder Cámara i apareix citada al llibre "L'Evangeli d'en Quim. Una vida per Ruanda" d'Armand Duval traduït al català per Quim Pla. Aquesta frase, doncs, dóna el to de la narració. Ordenat prevere el 1965, en Joaquim Vallmajó va marxar a Ruanda a finals d'aquest mateix any. Era missioner Pare Blanc. En Quim va ser un d'aquells constructors de pau que es va integrar plenament al cor del poble ruandès, i que van ser solidaris d'aquest poble fins al final, fins al sacrifici suprem. L'autor ens convida, a través d'aquest compromís i d'aquest testimoni, inscrits en el context de la història d'un país, a anar a l'encontre dels marginats i exclosos de totes les societats, fins i tot de la nostra.

"Del Xile d'Allende al de Pinochet" a càrrec de Simó Santamaria i Rosa Iturrieta.

A Xile el Partit Democràtic Cristià fundat per Eduardo Frei (1957) arribà a convertir-se en el més important del país i dugué a la presidència el seu líder (1964-1970). Però Frei realitzà una modesta part dels seus plans de reforma agrària, nacionalització de les empreses mineres i industrialització. Llavors les oligarquies rurals i els partits de dretes feren una forta oposició, augmentaren les tensions socials i va créixer la importància dels partits d'esquerres. Al 1970, entre tres candidats obtingué majoria - encara que no l'exigida per la Constitució- el socialista marxista Salvador Allende, un metge d'una família benestant, al capdavant de la Unitat Popular, coalició dels partits socialistes, comunista, radical i altres d'esquerra. Com li corresponia, el Congrés decidí proclamar president a Allende, però abans li exigí garantir el respecte a la Constitució, les eleccions periòdiques, etc. Allende va voler fer l'experiència d'arribar a l'estat socialista per la via constitucional i democràtica, però trobà una forta oposició dels demòcrates cristians i les classes altes i mitjanes. Nacionalitzà els bancs, les mines de coure i algunes grans empreses, i hagué d'afrontar les pressions nord-americanes. Malgrat les creixents dificultats (elevada inflació, etc.) la Unitat Popular obtingué, el 1973, el 43% dels vots en les eleccions legislatives. Al juny del 1973 superà un intent de cop d'estat, però al setembre del mateix any fou enderrocat per un cop d'estat militar que posà fi al règim democràtic, durant el qual Allende fou mort pels insurgents.

Allende fou un home que va voler morir al Palau de la Moneda defensant allò que els seus conciutadans xilens li havien donat, que era el poder del poble.
I per acabar citarem unes paraules d'Allende: "Trabajadores de mi patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor. ¿Viva Chile, viva el pueblo, vivan los trabajadores!" (Xile 1973).

"Les mines antipersona" a càrrec de Josep Ricart.
Una mina és una arma que, normalment enterrada o amagada, explota pel contacte o la pressió exercida per algun objecte (tanc, camió), animal o persona. I les mines antipersona són uns del tipus de mines més desenvolupats en els últims anys, exploten per la pressió d'un pes molt petit. Així, qualsevol persona (incloent-hi nens i nenes) pot convertir-se en víctima.
Al món hi ha més de 110 milions de mines sembrades i llestes per explotar en 64 països, i 100 milions més resten emmagatzemades. Àsia i Àfrica són els continents més perjudicats per la plaga de les mines. Per exemple, a Angola i Cambotja hi ha més mines que habitants. A Kuwait, hi ha 280 mines per km quadrat. Una situació similar, encara que en menys mesura, es viu a Amèrica Central i del Sud. A Europa, després de 5 anys de guerra als Balcans, Bòsnia-Hercegovina i Croàcia han quedat seriosament afectades.
Unes 100 empreses de 50 països produeixen setmanalment 50.000 mines. És a dir, cada 5 minuts noves mines amenacen la pau al nostre planeta.
Existeixen més de 340 models diferents de mines antipersona. Actualment es diferencia entre mines "bobes" i mines "intel·ligents" o entre mines "detectables" o "no detectables". Ara bé, totes les mines tenen els mateixos efectes.

Pel que fa al cost, el preu és variable, des de 250 pessetes les més barates fins a 30.000 les més cares, encara que la majoria es poden comprar per preus assequibles, com ara 800 pessetes.

Les mines més que utilitzar-les per matar, estan pensades per ferir o mutilar, així es provoca un greu perjudici econòmic, sanitari i sobretot humà.

El 80% de les víctimes el constitueix la població civil, especialment nens i dones. Les mines no diferencien entre soldats i civils, entre temps de pau i temps de guerra. A més, la seva fàcil disposició al terreny, i el fet que romanen actives encara molts anys després d'acabar-se un conflicte bèlic, les converteixen en un autèntic malson per a les poblacions que viuen en zones que han sigut o són escenari de confrontacions armades. A Cambotja, per exemple, les mines han matat i mutilat a més persones en tres anys de pau que en 15 anys de guerra civil. Pel que fa als efectes que les mines tenen sobre les persones, segons estimacions de diverses organitzacions, produeixen a tot el món prop de 1.400 morts i 780 mutilacions al mes. La majoria de les persones que sobreviuen a l'explosió d'una mina queden traumàticament mutilades, ja que perden braços i cames. En països com Angola o Cambotja, es calcula que de cada 200 persones una ha patit una amputació.

Referint-se a les conseqüències socials i econòmiques de les mines, cal dir que aquestes armes hipotequen el futur de molts països ja que es col·loquen fonamentalment als centres d'abastiment, de producció, en vies de comunicació, camps de cultiu...

A la majoria d'aquests països, on les persones viuen del treball al camp i en estats que no ofereixen una cobertura sanitària adequada, les mines suposen un autèntic caos social, un augment de les situacions de fam i misèria i un increment del nombre de refugiats i desplaçats, que a la vegada alimenta i contribueix a crear nous focus de tensió.

El desminat consisteix a localitzar i desactivar les mines. És una feina costosa econòmicament ( el procés de neutralitzar una mina pot costar entre 35.000 i 120.000 pessetes). En temps, desminar una superfície equivalent a un camp de futbol, que es sembra de mines en una hora, suposa tres mesos de treball, i en vides humanes, per cada 5.000 mines neutralitzades una persona mor i dues queden ferides.

La Convenció sobre Armes Inhumanes, que va entrar en vigor al 1983, estableix mecanismes per limitar l'impacte de les mines. Revisada el 1995 i el 1996, la Convenció ha obtingut escassos resultats, per la poca ambició dels seus plantejaments i pel seu abast reduït, ja que tan sols 51 països l'han ratificat. Tot i les resolucions oficials (Parlament Europeu, Nacions Unides) i les peticions de moltíssimes ONG d'arreu del món, són pocs els països que han optat per deixar de produir mines antipersona (Bèlgica, Canadà, Filipines, França i Suïssa).

Pel que fa a l'Estat espanyol, hi ha diverses empreses (segons dades de l'anuari d'Indústries Espanyoles de Defensa: Bressel, Explosivos Alaveses, Explosivos de Burgos, Fabricaciones Extremeñas i Unión Española de Explosivos) implicades en la fabricació de mines.

El govern espanyol aprovà en 1994 una moratòria a l'exportació de mines antipersona que es revisa anualment, però pot seguir produint, emmagatzemant i fins i tot venent mines a països que compleixen certs requisits establerts a la Convenció d'Armes Inhumanes. En qualsevol cas, el secretisme oficial que amaga el comerç d'armes a Espanya impedeix conèixer la situació real.

En el marc d'una campanya mundial, tota una sèrie d'associacions (ACADICA, Refugiados CEAR, Greenpeace, Intermón, Mans Unides, Metges Sense Fronteres, Servei Jesuïta a Refugiats, Unicef) estan treballant conjuntament per aconseguir la immediata i definitiva prohibició de la fabricació, utilització, emmagatzematge, comercialització i exportació de totes les mines i bombes de raïm, així com de les submunicions de característiques semblants i dels mecanismes utilitzats per dispersar aquest armament.


Organitzadors de les Xerrades


1 comentari

El simbolisme de les 22 lletres de l'alfabet arameu, es perd a la nit dels temps. Molt més enllà de l'inici de la tradició jueva.
Pel què fa a les teves reflexions sobre el nom de Duesaigues i el renom "Pep Alef", ves a saber: Qualsevol cosa és posible.

Raquel |

+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots