Activitats | Revista 301/03/2001

Xerrada en memòria a Ramon Trilles (Valent de l’Aleixar)

No sé exactament el perquè, però en el decurs de la vida hi ha una sèrie d’imatges visuals, de sensacions tàctils, d’olors, de sabors, de sons... que malgrat passi el temps queden incorporades, indefectiblement, de forma més clara o més difusa, a la nostra memòria per sempre més.

De ben segur, que en el moment real, experiència que potser més endavant albirarem, no som conscients de la seva importància i que amb el pas del temps poder ser inútils tots els afanys de la nostra intel·ligència per tractar d’evocar aquells records que, voluntària o involuntàriament, subjauen en els amagatalls més secrets del nostre subconscient. Potser depèn de l’atzar o bé dels déus –jo m’inclino més aviat pel primer cas- que podem recordar aquella vivència, aquella sensació, aquella imatge... abans que ens arribi la mort, o que simplement no la podem percebre mai més. Però, de sobte, i sense previ avís, sense saber ben bé el perquè, el record retorna i reneix.

El motiu de com i perquè rememorem una experiència viscuda anteriorment, Marcel Proust l’exemplifica magistralment a A la recerca del temps perdut a través la sensació del gust. El sabor d’una simple magdalena sucada en til·la desencadena en la memòria del protagonista una successió de passatges de la seva infantesa:

“Quan vaig reconèixer el gust del tros de magdalena mullat en til·la que la meva tia em donava, la vella casa gris amb façana al carrer vingué com una decoració de teatre i amb la casa vingué el poble, des del matí al vespre i tots els temps, els carrers per on anava a fer els encàrrecs, i els camins que seguíem quan feia bon temps...”

De fet, podríem estar d’acord que de les sensacions i de les imatges reals o il·lusions que tornen a passar pel cor, és a dir, que recordem, sigui el gust d’una magdalena o sigui el que sigui el que les evoca, n’hi ha ben poques que romanguin de forma preclara. I moltes menys que a més a més d’estar adormides o hivernades als nostres sentits, al nostre cervell, al nostre esperit, -aneu a saber on?- tinguin tal transcendència que, de vegades, puguin ser el desencadenant d’un canvi profund en la concepció de la nostra vida.

Suposo que us començareu a inquietar i a preguntar: Quina relació tenen les magdalenes, Proust i tot el que he exposat fins ara amb el tema de la conferència: “Catalunya sota el franquisme” i que dediquem a la memòria de Ramon Trilles, el Valent de l’Aleixar? Doncs bé, per a mi molta, ja que és la imatge concreta d’unes mans grans i generoses, que tinc instal·lades al meu enterbolit i laberíntic “ram” de memòria, de la qual vull partir per donar sentit a aquest text.

M’explicaré: Era un dia qualsevol, d’ara fa més de vint anys. Jo estava per diverses circumstàncies, que ara no vénen al cas, com a dependent d’una botiga de catifes a Reus, quan, de sobte, per les vidrieres de l’aparador vaig veure un grup de nois del meu poble que anaven amb un piquet de vaguistes i que entraven a diversos comerços de queviures per demanar als botiguers que secundessin una vaga de pagesos. Anaven acompanyats d’altra gent entre la que sobresortia:

“Un home alt i corpulent, de pell torrada pel sol i llavis prominents, de cabells blancs i amb unes mans enormes. Unes mans marcades amb la dura empremta del treball de la terra i que sempre s’obrien generoses. Unes mans de dits llargs i molsuts que s’aixecaven i es tancaven amb molta força amb el puny en alt, no per colpejar ni aixafar, sinó per demanar justícia entre els ¡homes”.

Aquell dia, no sabria dir-vos el perquè, -potser per la imatge d’aquelles mans grans i generoses que m’evoquen aquella cançó d’en Raimon: ”de l’home mira les mans” i que ara rememoro- però la veritat és que vaig sentir un profund impuls de sortir d’aquella indolent i ensopida etapa de la meva vida i donar-li la mà per tenir la mida de totes les coses que es començaven a remoure dintre meu.

Vaig començar a anar cada vespre, al cafè de Cal Ritu on ens reuníem aquell grup d’amics del meu poble i on vam començar a confraternitzar. Teníem llargues converses fins a altres hores de la nit, mentre la lluna brillava, i discutíem sobre les coses humanes i divines. Parlàvem de la guerra civil, de la dictadura de Franco, de la democràcia, de Déu, de l’ateisme, de la repressió religiosa i cultural, de Ferrer i Guàrdia i l’escola Moderna, de Marx i el socialisme, de Bacunin i l’anarquisme llibertari, de les injustícies socials, de la llibertat, de la utopia... Era la primera “escola” a la qual anava de gust i que el concepte de cultura de saber era diferent al que m’havien inculcat aleshores.

Al principi era una mica reticent a les seves idees i discutíem efusivament, però, a poc a poc, em vaig anar fent a aquella manera d’entendre el món i la vida. Érem un grup jove que començava amb molta il·lusió i que volia canviar primer les estructures immobilistes del nostre poble, del nostre país i, a poder ser, del món sencer. Però, és clar, al nostre poble amb pretensió o sense, com canta Brassens, teníem mala reputació i pocs referents en la gent gran on emmirallar-nos i on poder aferrar-nos per transformar aquella realitat social. De fet, i vist des de la distància, les coses no han canviat tant, encara que continuo pensant que valgué la pena i, per això, ho canto.

Per contra, el poble veí, la situació era a l’inrevés ja que amb la gent de la nostra generació no hi connectàvem gaire, però si que hi havia un grup de gent més adulta que s’apropava més als nostres ideals i que mantenia una lluita constant contra tot allò que nosaltres rebutjàvem. De tota aquella gent lluitadora, solidària i compromesa destacava, sens dubte:

“Un home alt i corpulent, de pell torrada,
de cabells blancs i de mans grans i
generoses,
sempre aixecades amb el puny en alt
per demanar justícia entre els homes”

Un home valent i compromès que s’havia guanyat merescudament aura de mite. Un home solidari i generós amb el poble i amb els seus companys. Un home donat a la terra i que, per damunt de tot, va lluitar amb totes les forces del seu esperit sense demanar res a canvi, per transformar i millorar aquell anquilosat món en què vivíem, i convertir-lo en un món més just, més solidari i més lliure, i del que tots en som, gràcies a gent com ell, usufructuaris.

Un home, “El Valent de l’Aleixar”, a qui volem retre el nostre més sincer homenatge a partir d’aquelles mans grans i generoses que, ara i aquí, hem evocat:

“Quan vaig reconèixer aquelles mans grans i generoses les vidrieres de la botiga on treballava, vingueren a la memòria com una decoració de teatre, i amb la botiga vingué el vell cafè de Cal Ritu amb la façana verda al carrer, on discutíem amb els companys de coses humanes i divines, i amb el cafè vingué el poble, des del matí al vespre i tot el temps, i els carrers on lluitàvem, i aquell antic camí de l’Aleixar, il·luminat per la blanca lluna que ens portava en direcció des nostre benvolgut company.”

Pitxi

Tweet

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Nou usuari

Si encara no estas registrat a la nostra web, a continuació t'oferim un formulari on donar-te d'alta.

Usuari registrat
Usuari / e-mail
Contrasenya
Reiniciar contrasenya...

Cercar

Paraula

Num. Revista

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi
Jóvens de Vilaplana
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

17/10/2013 Josep Maria Garcia Abelló
Sobre els Bolets
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

17/10/2013 Josep Bigorra
Felicitats al Grup de jóvens
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

13/10/2013 Un Que Contrasta Les Notícies
Felicitats al Grup de jóvens
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

08/09/2010 Miguel y Espe
El títol, posa-li tu
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

06/01/2010 Albert Aragonès
Poema de Festa Major: l'envelat d�€�Oleguer Huguet
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

09/09/2009 Pitxi
Poema de Festa Major: l'envelat d�€�Oleguer Huguet
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

05/09/2009 Eladi Huguet Salvat
La cançó del vell Cabrés
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

01/09/2009 Albert Aragonès
Poema de Festa Major: l'envelat d�€�Oleguer Huguet
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

01/09/2009 Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Poema de Festa Major: l'envelat d�€�Oleguer Huguet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

06/08/2009 Eduard (lamussara.org)
El Senglar (II part)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

18/07/2009 Jaume Queralt
El cultiu casolà de la gírgola (II Part)
Veure el video de Jaume Queralt

16/07/2009 Joan Mº Rius Serra
L'optimisme com a virtut
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

20/06/2009 Sergi
Apunts sobre el teatre
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

10/06/2009 Salvador Juanpere
Han de passar vint dies
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

28/04/2009 Eladi Huguet Salvat
De llibres
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

25/04/2009 Raquel
El carrer de la fe
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

25/04/2009 Raquel
Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

18/04/2009 Eladi Huguet Salvat
L'optimisme com a virtut
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

17/04/2009 Eladi Huguet Salvat
Contes reciclats
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

07/04/2009 Raquel
L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

06/04/2009 elsemanaldetarragona
Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

26/03/2009 Eduard
Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

26/03/2009 Eduard
L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

15/03/2009 Raquel
Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
29/04/2025Actualitat on line

Donc jo soc net de Sebastia Ferré Mestre. germa del Manel. Amb feria molte il.lusio contactar amb vosaltres, som familia. Vaig estaer amb el oncle Manel i la Anita el istiu del 1966,

29/04/2025Actualitat on line

Surpresa mol agradable en llegir el numero 73 de la Revista i comprobar en el article titulat " Petit aclariment dén Rafel Mestre Salvat. La autora anomena al oncle Manel Xecu.

13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024
1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....

13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024
2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...

13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024
1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...

13/01/2025La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l�€�any: Grup de Jóvens de Vilaplana
Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...

13/01/2025Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

13/01/2025Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)
Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...

13/01/2025Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?
A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...

13/01/2025Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024
S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...

13/01/2025La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola
20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...

13/01/2025Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure
Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...

13/01/2025Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!
Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...

13/01/2025Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98
PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...

13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats
En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...

13/01/2025Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental �€�Vidas irrenovables�€�
El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...

13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...

13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso
La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...

13/01/2025La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món
La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....

13/01/2025Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros
Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...

13/01/2025Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta
El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...

13/01/2025Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...

13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

12/01/2025La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024
Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...

10/01/2025Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins
Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...

10/01/2025Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine
Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....

10/01/2025Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)
L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...