Activitats | Revista 301/03/2001

Xerrada en memòria a Ramon Trilles (Valent de l’Aleixar)

No sé exactament el perquè, però en el decurs de la vida hi ha una sèrie d’imatges visuals, de sensacions tàctils, d’olors, de sabors, de sons... que malgrat passi el temps queden incorporades, indefectiblement, de forma més clara o més difusa, a la nostra memòria per sempre més.

De ben segur, que en el moment real, experiència que potser més endavant albirarem, no som conscients de la seva importància i que amb el pas del temps poder ser inútils tots els afanys de la nostra intel·ligència per tractar d’evocar aquells records que, voluntària o involuntàriament, subjauen en els amagatalls més secrets del nostre subconscient. Potser depèn de l’atzar o bé dels déus –jo m’inclino més aviat pel primer cas- que podem recordar aquella vivència, aquella sensació, aquella imatge... abans que ens arribi la mort, o que simplement no la podem percebre mai més. Però, de sobte, i sense previ avís, sense saber ben bé el perquè, el record retorna i reneix.

El motiu de com i perquè rememorem una experiència viscuda anteriorment, Marcel Proust l’exemplifica magistralment a A la recerca del temps perdut a través la sensació del gust. El sabor d’una simple magdalena sucada en til·la desencadena en la memòria del protagonista una successió de passatges de la seva infantesa:

“Quan vaig reconèixer el gust del tros de magdalena mullat en til·la que la meva tia em donava, la vella casa gris amb façana al carrer vingué com una decoració de teatre i amb la casa vingué el poble, des del matí al vespre i tots els temps, els carrers per on anava a fer els encàrrecs, i els camins que seguíem quan feia bon temps...”

De fet, podríem estar d’acord que de les sensacions i de les imatges reals o il·lusions que tornen a passar pel cor, és a dir, que recordem, sigui el gust d’una magdalena o sigui el que sigui el que les evoca, n’hi ha ben poques que romanguin de forma preclara. I moltes menys que a més a més d’estar adormides o hivernades als nostres sentits, al nostre cervell, al nostre esperit, -aneu a saber on?- tinguin tal transcendència que, de vegades, puguin ser el desencadenant d’un canvi profund en la concepció de la nostra vida.

Suposo que us començareu a inquietar i a preguntar: Quina relació tenen les magdalenes, Proust i tot el que he exposat fins ara amb el tema de la conferència: “Catalunya sota el franquisme” i que dediquem a la memòria de Ramon Trilles, el Valent de l’Aleixar? Doncs bé, per a mi molta, ja que és la imatge concreta d’unes mans grans i generoses, que tinc instal·lades al meu enterbolit i laberíntic “ram” de memòria, de la qual vull partir per donar sentit a aquest text.

M’explicaré: Era un dia qualsevol, d’ara fa més de vint anys. Jo estava per diverses circumstàncies, que ara no vénen al cas, com a dependent d’una botiga de catifes a Reus, quan, de sobte, per les vidrieres de l’aparador vaig veure un grup de nois del meu poble que anaven amb un piquet de vaguistes i que entraven a diversos comerços de queviures per demanar als botiguers que secundessin una vaga de pagesos. Anaven acompanyats d’altra gent entre la que sobresortia:

“Un home alt i corpulent, de pell torrada pel sol i llavis prominents, de cabells blancs i amb unes mans enormes. Unes mans marcades amb la dura empremta del treball de la terra i que sempre s’obrien generoses. Unes mans de dits llargs i molsuts que s’aixecaven i es tancaven amb molta força amb el puny en alt, no per colpejar ni aixafar, sinó per demanar justícia entre els ¡homes”.

Aquell dia, no sabria dir-vos el perquè, -potser per la imatge d’aquelles mans grans i generoses que m’evoquen aquella cançó d’en Raimon: ”de l’home mira les mans” i que ara rememoro- però la veritat és que vaig sentir un profund impuls de sortir d’aquella indolent i ensopida etapa de la meva vida i donar-li la mà per tenir la mida de totes les coses que es començaven a remoure dintre meu.

Vaig començar a anar cada vespre, al cafè de Cal Ritu on ens reuníem aquell grup d’amics del meu poble i on vam començar a confraternitzar. Teníem llargues converses fins a altres hores de la nit, mentre la lluna brillava, i discutíem sobre les coses humanes i divines. Parlàvem de la guerra civil, de la dictadura de Franco, de la democràcia, de Déu, de l’ateisme, de la repressió religiosa i cultural, de Ferrer i Guàrdia i l’escola Moderna, de Marx i el socialisme, de Bacunin i l’anarquisme llibertari, de les injustícies socials, de la llibertat, de la utopia... Era la primera “escola” a la qual anava de gust i que el concepte de cultura de saber era diferent al que m’havien inculcat aleshores.

Al principi era una mica reticent a les seves idees i discutíem efusivament, però, a poc a poc, em vaig anar fent a aquella manera d’entendre el món i la vida. Érem un grup jove que començava amb molta il·lusió i que volia canviar primer les estructures immobilistes del nostre poble, del nostre país i, a poder ser, del món sencer. Però, és clar, al nostre poble amb pretensió o sense, com canta Brassens, teníem mala reputació i pocs referents en la gent gran on emmirallar-nos i on poder aferrar-nos per transformar aquella realitat social. De fet, i vist des de la distància, les coses no han canviat tant, encara que continuo pensant que valgué la pena i, per això, ho canto.

Per contra, el poble veí, la situació era a l’inrevés ja que amb la gent de la nostra generació no hi connectàvem gaire, però si que hi havia un grup de gent més adulta que s’apropava més als nostres ideals i que mantenia una lluita constant contra tot allò que nosaltres rebutjàvem. De tota aquella gent lluitadora, solidària i compromesa destacava, sens dubte:

“Un home alt i corpulent, de pell torrada,
de cabells blancs i de mans grans i
generoses,
sempre aixecades amb el puny en alt
per demanar justícia entre els homes”

Un home valent i compromès que s’havia guanyat merescudament aura de mite. Un home solidari i generós amb el poble i amb els seus companys. Un home donat a la terra i que, per damunt de tot, va lluitar amb totes les forces del seu esperit sense demanar res a canvi, per transformar i millorar aquell anquilosat món en què vivíem, i convertir-lo en un món més just, més solidari i més lliure, i del que tots en som, gràcies a gent com ell, usufructuaris.

Un home, “El Valent de l’Aleixar”, a qui volem retre el nostre més sincer homenatge a partir d’aquelles mans grans i generoses que, ara i aquí, hem evocat:

“Quan vaig reconèixer aquelles mans grans i generoses les vidrieres de la botiga on treballava, vingueren a la memòria com una decoració de teatre, i amb la botiga vingué el vell cafè de Cal Ritu amb la façana verda al carrer, on discutíem amb els companys de coses humanes i divines, i amb el cafè vingué el poble, des del matí al vespre i tot el temps, i els carrers on lluitàvem, i aquell antic camí de l’Aleixar, il·luminat per la blanca lluna que ens portava en direcció des nostre benvolgut company.”

Pitxi

Tweet

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Nou usuari

Si encara no estas registrat a la nostra web, a continuació t'oferim un formulari on donar-te d'alta.

Usuari registrat
Usuari / e-mail
Contrasenya
Reiniciar contrasenya...

Cercar

Paraula

Num. Revista

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi
Jóvens de Vilaplana
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

17/10/2013 Josep Maria Garcia Abelló
Sobre els Bolets
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

17/10/2013 Josep Bigorra
Felicitats al Grup de jóvens
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

13/10/2013 Un Que Contrasta Les Notícies
Felicitats al Grup de jóvens
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

08/09/2010 Miguel y Espe
El títol, posa-li tu
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

06/01/2010 Albert Aragonès
Poema de Festa Major: l'envelat d�€�Oleguer Huguet
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

09/09/2009 Pitxi
Poema de Festa Major: l'envelat d�€�Oleguer Huguet
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

05/09/2009 Eladi Huguet Salvat
La cançó del vell Cabrés
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

01/09/2009 Albert Aragonès
Poema de Festa Major: l'envelat d�€�Oleguer Huguet
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

01/09/2009 Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Poema de Festa Major: l'envelat d�€�Oleguer Huguet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

06/08/2009 Eduard (lamussara.org)
El Senglar (II part)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

18/07/2009 Jaume Queralt
El cultiu casolà de la gírgola (II Part)
Veure el video de Jaume Queralt

16/07/2009 Joan Mº Rius Serra
L'optimisme com a virtut
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

20/06/2009 Sergi
Apunts sobre el teatre
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

10/06/2009 Salvador Juanpere
Han de passar vint dies
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

28/04/2009 Eladi Huguet Salvat
De llibres
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

25/04/2009 Raquel
El carrer de la fe
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

25/04/2009 Raquel
Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

18/04/2009 Eladi Huguet Salvat
L'optimisme com a virtut
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

17/04/2009 Eladi Huguet Salvat
Contes reciclats
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

07/04/2009 Raquel
L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

06/04/2009 elsemanaldetarragona
Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

26/03/2009 Eduard
Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

26/03/2009 Eduard
L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

15/03/2009 Raquel
Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
21/12/2025Passatemps, Portada

Passatemps 101: Lo Pedrís 25 anys (2a part)

20/12/2025Recerca, Cuina, Portada

APERITIUS, ENTRANTS O PEL �€�VERMUTILLO�€�
Aperitius fets amb ingredients de temporada, bàsicament, i que es poden deixar llestos...

20/12/2025Història, Portada, Fem memòria

CURIOSITATS
CESÀRIA Ve de la llei romana “lex caesarea” (del verb...

20/12/2025Què passa, Activitats, Portada

FESTA DEL BARRI DE DALT
Un any més el Barri de dalt el dissabte 19 de juliol s’omplia d’alegria i...

20/12/2025Què passa, Activitats, Portada

Èxit de participació al sopar del Barri del Mig
Més de 200 persones van sumar-se al sopar del Barri del Mig el passat 23 d’agost....

20/12/2025Què passa, Recerca, Música, Teatre, De cinema, Portada

Camí de Formiga al cinema de Cal Ritu
El passat divendres 25 de juliol, Vilaplana va viure una vetllada inoblidable al mític...

20/12/2025Què passa, Activitats, Portada

La festa hawaiana
La festa hawaiana és una nova celebració que s’ha incorporat als...

20/12/2025Què passa, Activitats, Portada

Sopar popular d�€�estiu
Dissabte, 16 d’agost, vam celebrar el sopar d’estiu, tradicionalment conegut com...

20/12/2025Què passa, Activitats, Portada

20è Aplec de Sardanes a la Mussara... a Vilaplana!
El 20è Aplec de Sardanes a la Mussara va tenir lloc el 13 de juliol, segon diumenge del...

20/12/2025Entitats, Portada, Ajuntament

El Camp de Treball
Aquest estiu, i per sisè any consecutiu, Vilaplana ha acollit un Camp de Treball de...

20/12/2025Opinió, Articles, Portada

PULS�'METRE 101
PUJA La neteja del Bosc de l’Olla Les ventades dels darrers anys van fer caure...

20/12/2025Història, Història, Portada, Fem memòria

ENSOPEGAR AMB LA HIST�'RIA. El projecte stolpersteine a Vilaplana
Com a conseqüència de la repressió franquista derivada de la mal anomenada...

20/12/2025La nostra gent, Records, Portada

Adeu al Xavier Bonet Anguera
Al món, intermitentment, hi apareixen éssers fora de motlle. Éssers que...

20/12/2025La nostra gent, Records, Portada

TARONJADA I EL XAVI BONET
Hi ha un foto en blanc i negre que corre de fa temps per uns certs canals de gent de Reus....

20/12/2025Recerca, De cinema, Portada

Tothom a taula
Definim el cinema com un art audiovisual. Ens expliquen històries d'amor...

20/12/2025La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món
Foto 1 L'Abel, la Marina, l'Elna i el Pol, han portat Lo Pedrís al Mont...

12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival

Les obres inspirades en la temàtica del Mussart 2025: El llegat
Títol de l'obra: “El llegat” Per fer aquest quadre m'he...

12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival

Les obres inspirades en la temàtica del Mussart 2025: Pa i cant
Títol de l'obra: “Pa i cant” Per fer aquest quadre m'he inspirat...

12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival

Les obres inspirades en la temàtica del Mussart 2025: Cardona Munté,dedicat al meu padrí Antònio
Títol de l'obra: “Cardona Munté”, dedicat al meu padrí...

12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival

Les obres inspirades en la temàtica del Mussart 2025: No hi ha casa sense finestra
Títol de l'obra: “No hi ha casa sense finestra” Per fer aquest quadre...

12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival

Mussart-Fotos: Percussió i dansa amb Perkimpa / Salutació final recital textos i dansa

12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival

Mussart-Fotos: Garbuix duet (Albert Carbonell)-(Albert Galcerà)/Exposició dels quadres i recital dels textos

12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival

MUSSART 25. Als afores del paradís
Un piano al bell mig del bosc -negre, lluent-, espera pacient al públic que va...

12/11/2025Què passa, Música, Portada

Maleïdes siguin les guerres
M'esgarrifen les imatges que veig cada dia del genocidi a Gaza. Voldria que no...

12/11/2025Entitats, Portada, Mussagats

Els quadravis dels gats de Mussagats
Quan érem petits, batejàvem cadells de gat. En el meu record som a ca la tieta...

12/11/2025La nostra gent, Records, Portada

ABSÈNCIA. L�€�OLOR DE LES PARAULES
ABSÈNCIA (Una versió d'Abu Bakr al Tartuší) Tota la...

12/11/2025La nostra gent, Records, Portada

Moltes gràcies, Albert!
No sé on anirem quan això s’acabi... (de fet, podem convenir que no ho sap...

12/11/2025La nostra gent, Records, Portada

La mort secreta de les paraules
Aquest tomb «La mort secreta de les paraules» no té paraula. La...

12/11/2025La nostra gent, Records, Portada

ME CAGO EN L�€�ORBA
A mi se’m fa molt difícil haver de parlar d’Albert en passat. D’uns...

12/11/2025La nostra gent, Records, Portada

"Llicència per a matar�€�
Les aportacions de l’Albert Aragonès en la difusió del català de...