Activitats | Revista 2215/11/2005

Vuit anys de Senglar rock !!!

Aquesta vegada no us parlaré d’alguna activitat del Grup de Jóvens o de la Selecció Catalana, aquest cop us parlaré del famós festival de música dels Països Catalans. El Senglar Rock.

Ara ja fa vuit anys que va començar aquell petit festival anomenat Senglar Rock a la “vila vermella” de Prades. Uns quants joves de la comarca havien decidit engegar una mena de festival de música per les Muntanyes de Prades, de l’estil del Dr. Music Festival però a la catalana, amb diferents actuacions de grups del país amb una zona d’acampada per als assistents. La cita va arribar, i a finals de juliol va començar el festival Senglar Rock’98 a Prades. Aquell any contava amb la presència de dotze grups (sis d’ells caps de cartell i sis grups novells). Els caps de cartell van ser Els Pets, Sopa de Cabra, Lax’n’busto, Ja t’ho diré, Whiskyn’s i Mad makers. El festival va anar del divendres a la tarda fins el diumenge al matí. Aquell any hi van assistir ni més ni menys que unes 7.000 persones. A l’acabar, tots els mitjans de comunicació no li donaven cap tipus de continuïtat, deien que no donaria cap resultat un festival amb música en català, que no tindria futur...doncs a l’any següent es va tornar a apostar pel Senglar Rock’99, i es va tornar a ubicar a Prades, aquest cop però amb una millor organització i més grups. Grups com els Lax’n’busto, Dusminguet, Dr. Calypso, Bars, Sopa de Cabra, Gossos, Brams, Mai toquem junts i fins una vintena de grups més.

Aquell any es van reunir, tot i la pluja que va caure, uns 9.000 espectadors. S’acabava la 2a edició i el Senglar tenia un futur incert, més que res si continuaria a Prades (una mica per culpa de la zona del festival que començava a quedar-se petita per a tanta gent). Definitivament la 3a edició es va voler fer a un lloc on hi poguessin accedir més gent de tot Catalunya amb més facilitat, i amb un recinte d’acampada i de concerts més gran. El lloc triat va ser la vila medieval de Montblanc (continuant a les Muntanyes de Prades), amb fàcil accés des de les comarques de Lleida, al sud des del Camp de Tarragona i amb una estació de tren. Aquell any 2000 es va promocionar molt més el festival presentant el Campus Senglar (un campus d’aprenentatge de música per a joves artistes), també es va organitzar el Tren Senglar des de Barcelona, més escenaris, zona de paradetes i una novetat curiosa, una única moneda dins del recinte, “l’aglà”!. Els grups més destacats van ser Els Pets, Lax’n’busto, Los Sencillos, Adrià Puntí, Gossos, Glaucs i Ja t’ho diré, i fins a uns trenta grups més, i es va arribar als 10.000 espectadors.

Estava clar que el Senglar Rock s’havia fet un bon lloc en el panorama musical del país, i encara més, era el principal festival de música dels Països Catalans. Passava un altre any i arribava el Senglar Rock’01 amb una quarantena de grups, com per exemple els illencs Antònia Font i Fora des sembrat, els bascos Betagarri, el veterà Jaume Sisa, la mítica C.E.Dharma, Lax’n’busto, Kitsch i Sopa de cabra. En aquesta edició va haver-hi més o menys la mateixa presència de públic...i per l’any següent es va apostar per portar alguns grups de fora dels PP.CC amb una mica de renom i també repartir altres escenaris pel poble de Montblanc, així el festival atrauria més a la gent, i així va ser, al Senglar Rock’02 s’arribaven a les 15.000 persones, amb caps de cartell amb els madrilenys Dover, Els Pets, Lax’n’busto, Dept., Albert Pla, Macaco i Mesclat. I es va arribar quasi a les 20.000 persones amb Los Planetas, Dusminguet, Brams, Obrint pas, Inadaptats, Els Pets, Kabul Babà, Lax’n’busto i etc es va tancar el Senglar Rock’03.

Arriba el que seria l’últim any, el 2004, a Montblanc...amb record històric d’espectadors. Ni més ni menys que unes 23.000 persones, molta part de culpa per l’acomiadament del basc Fermín Muguruza als PP.CC, pel grup espanyol Sôber i com no per Els Pets, Lax’n’busto, Costo Rico, C.E.Dharma, Brams, Obrint pas, Mesclat i fins a una cinquantena de grups.

I arribem a aquest any, amb el Senglar Rock’05 fora de la zona de les Muntanyes de Prades, ara a Lleida concretament a Les Basses d’Alpicat. Un festival complet, enguany amb el Senglar Rock Ciutat, el Senglar Motard, amb una millor zona de concerts, una zona d’acampada amb bosc, esplanades de gespa, piscines al mateix recinte, més seguretat i vigilància, més parades i bars, més escenaris i molts més grups i artistes, amb grups internacionals com la Patti Smith i els Ocean Colour Scene. L’espanyol Bunbury i molts grups catalans com Els Pets, Lax’n’busto (l’únic grup que ha actuat a totes les edicions), C.E.Dharma, Cheb Balowsky, Obrint pas, Gossos, La Carrau, Mª del Mar Bonet, Pau Riba i fins a 70 grups, i al final 28.000 espectadors!!!

Aquí s’acaben els vuit anys del Senglar Rock, vuit anys en que molts joves del nostre poble han agafat els seus cotxes plens de tendes i motxilles, i s’han endinsat durant dos o tres dies seguits per viure la festa del Senglar any rere any. Aquí acabo ja dient que espero que no s’hàgiu cansat d’aquest escrit tan llarg, però també espero que us hagi agradat, i també hàgiu conegut més el que és aquest festival, ja que els mitjans de comunicació d’aquest país no en fan gaire ressò, o millor dit no en parlen tant com n’haurien de parlar!

Per últim vull felicitar pels vuit anys de Senglars que portem alguns vilaplanencs i vilaplanenques: Albert Badia, Jordi Badia, Roser Badia, Carles Bonet, Gerard Juanpere, Mireia Pujals i un servidor. Vuit anys són vuit anys!

Llarga vida al Senglar Rock!!

Abel Guàrdia



+ Publicar el meu comentari