Activitats | Revista 201/12/2000

Visita de Marcos Ramírez Vargas, alcalde de Cantabal (Guatemala)

Després de 36 anys de resistència i de lluita armada a Guatemala contra la dictadura militar més repressiva d’Amèrica Llatina, la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalteca (URNG) va aconseguir el 29 de desembre del 1996, la firma de la pau, llargament negociada i en favor de les majories.

Durant els anys setanta i vuitanta, al repressió militar contra els indígenes va causar més de 200.000 víctimes i els camperols maies es van refugiar en les anomenades Comunitats de Població en Resistència (CPR), a les muntanyes, de les quals Marcos Rodríguez en fou dirigent.

El conjunt dels Acords de Pau comprenien més de 400 compromisos d’estat, que havien de servir per avançar cap a la construcció d’una democràcia real, participativa i amb justícia social. Això significa configurar un estat d’una nova unitat nacional fundada sobre el reconeixement ple de la conformació multicultural, plurilingüe i multiètnica, que és l’hereva d’un ric llegat, però subjugada, des de sempre, sota un esquema de racisme i discriminació cultural, política i econòmica.

Després de mig segle de militarització sota un estat marcadament contrainsurgent, que no ha admès la mínima oposició real, Guatemala comença a caminar cap a la construcció d'una vertadera oposició democràtica amplia, mitjançant un procés d'organització que condueixi a impulsar els canvis que necessita. Amb un panorama en què la cultura democràtica i l’estat de dret s'han de construir pràcticament a partir del no-res. Aquesta nova etapa tanca formalment quatre dècades de terrorisme d'estat i d'impunitat, però la superació d’aquesta situació exigirà l’acompliment rigorós de tots els acords firmats, la qual cosa no serà un camí de roses, ja que tots els sectors mes recalcitrants de l’exercit i l’oligarquia encara són poderosos i implacables.

El paper de la solidaritat internacional es fonamental, i ha de donar suport decidit i constant a totes les lluites que el moviment sindical, popular, indígena, de dones... desplega en cada finca, fàbrica, barri marginal, escola i comunitat. Cal donar suport a la llarga lluita revolucionaria de Guatemala per la seva dignitat.

I buscant aquest suport va arribar a Catalunya, Marcos Ramírez Vargas, alcalde per l'ANN (Aliança per a una Nova Nació). Aquesta plataforma es va convertir en la tercera força política del país a les eleccions generals que es van celebrar a finals de l’any passat. L’ANN aplega els diversos partits d'esquerra i antics membres de la URNG, la guerrilla que durant anys va estar lluitant en defensa dels drets dels camperols indígenes.

Per Marcos Ramírez ser escollit alcalde li fou mes senzill que no pas tirar endavant el govern del municipi, ja que arreu del país hi ha hagut una retallada del 25% dels pressupostos que constitucionalment haurien de ser per als municipis i això ha fet que de set projectes aprovats, només en puguin tirar endavant un. Però el pitjor de tot és que les retallades d'aquest tipus només, afecten els ajuntaments que estan governats per partits de l'oposició, ja que els que pertanyen al partit del govern no tenen aquests problemes.

L’lxcan té 173 comunitats, amb una superfície de 1.500 quilometres quadrats i prop de 71 .000 habitants. No hi ha cap hospital. La immensa majoria de carreteres no estan asfaltades, les comunicacions són molt difícils i això limita les possibilitats de comerciar. A més les últimes pluges s'han endut alguns ponts que són imprescindibles i que l'Ajuntament no pot reparar amb els recursos que té. No hi ha subministrament elèctric, fa molt temps que el reclamen i no n’obtenen resposta. I, a més, amb la contradicció que l'lxcan té una gran riquesa, però només se n'aprofiten les grans empreses de fusta i les petrolieres, i els guanys no es queden al municipi.
Dolors Joanpere

Serà qüestió d'anar amb compte quan hàgim d'escriure alguna cosa davant teu... :-D

Deixant a banda les bromes, cada vegada em sorprèn més veure la diversificació del temes que toques. I la seva erudició. I és fantàstic que escriguis tan sovint.

Raquel | 15 Mar. 2009

Es un comentari per dir-vos que tracto la grafologia, doncs durant alguns anys vaig fer, mitjançant la grafologia, la selecció personal d'una empresa important de Barcelona i a més al blog "Records vivencials d'Eladi Huguet" he fet la grafologia de les signatures i de les rúbriques de Pere Anguera Sans i d'Antonio Altés Olive.

Eladi Huguet Salvat | 15 Mar. 2009

+ Publicar el meu comentari