Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 17

Violència masclista


Les violències contra les dones, comeses pels companys íntims de sexe masculí, arriben a dimensions alolucinants. Entre les causes de mort de les dones d’edats compreses entre els 16 i 44 anys, les brutalitats dins de les parets domèstiques són les capdavanteres de les estadístiques, a Europa, per sobre dels accidents de tràfic i del càncer. En dependència dels països, els percentatges de les dones víctimes de les tortures varia del 25 a quasi el 50 %. A Portugal, per exemple, les dones que declaren haver patit violència per part del marit, amant o ex, són el 52,8 %; a Alemanya, cada any es denuncien quasi 300 casos de dones assassinades pels seus companys: tres víctimes cada quatre dies; al Regne Unit el compte és d’una cada tres dies i les denúncies de maltractes una cada minut; a França cada mes sis dones – una cada cinc dies – mor per les violències d’un home dins la llar: un terç apunyalades, un altre terç matades amb armes de foc i l’altre estrangulades o apallissades; a Espanya (50.090 denúncies l’any 2003) una cada quatre dies, és a dir, unes 100 a l’any, també de les mateixes maneres, més alguna llençada pel balcó, atropellada o cremada viva.

El perfil dels agressors sovint no correspon a les idees més difoses sobre aquest trist tema. Per deformació ideològica, molts i moltes atribueixen les tendències homicides a individus d’escassa instrucció, procedents de les classes socials més desfavorides, però no és cert. En un informe del Consell d’Europa llegim: "es diria, fins i tot, que la incidència de la violència domèstica augmenta en proporció directa a la renda i al nivell d’instrucció" (Estrasburg, setembre de 2002) i subratlla que a Holanda "quasi la meitat dels autors d’actes de violència contra les dones tenen un títol d’estudis de nivell universitari". A França, segons les estadístiques, els agressors són en la seva majoria homes que tenen un cert poder mercès a la seva situació professional. Entre aquests trobem una proporció molt elevada de directius (67 %), de professionals d’àmbit sanitari (25 %), i d’oficials de la policia o de l’exèrcit.

A Espanya, segons Montserrat Comas d’Argemir, presidenta de l’Observatori en contra de la violència domèstica i de gènere, haurem d’esperar encara uns mesos per tenir dades detallades sobre aquests aspectes. Anuncia que una de les primeres mesures que ha pres l’Observatori ha estat endegar una investigació exhaustiva de 12.000 sentències judicials dictades sobre aquest argument. Una vegada es tinguin les conclusions es faran públiques. També es crearà un registre central d’àmbit nacional de mesures contra la violència domèstica per protegir millor les víctimes.

Un altre tòpic: es creu que als països "masclistes" del sud d’Europa les violències sexistes són més freqüents que als països del nord. També aquí cal fer un aclariment. De fet, sembla que entre els països europeus Romania és on la violència contra les dones és més greu, amb 12,62 casos de femicidis l’any per milió de ciutadanes, de dones. Però, paradoxalment, en aquesta relació sinistre, després de Romania venen països on els drets de les dones són àmpliament reconeguts i on les polítiques d’igualtat fa molts anys que funcionen: Finlàndia (8,65), Noruega (6,58), Luxemburg (5,56), Dinamarca (5,42) i Suècia (4,59). Itàlia, Espanya, Portugal i Irlanda estan, en canvi, als darrers llocs.

Des de fa molt de temps els moviments feministes lluiten per aconseguir l’atenció dels governants vers aquest problema. Perquè no succeeix només a Europa. Perquè si diagnostiquem bé les coses hem de saber que aquest problema, a dia d’avui, any 2004, segueix essent el mateix problema de l’any 95, quan a la conferència mundial de dones que es va celebrar a Pequín l’any 95, promoguda per la ONU, es va definir aquest crim de la violència contra les dones, com el crim més nombrós i, a la vegada, més encobert i més generalitzat al món. Ha assolit a l’escala planetària un tal índex de gravetat que l’hem de considerar de les majors violacions dels drets de la persona humana, un greu problema de salut pública.

El fet que generalment les víctimes pateixen aquestes violències a casa ha constituït – anys enrera – pel que fa a les autoritats, una fàcil excusa per rentar-se les mans, qualificant-les de "problemes inherents a l’esfera privada", reforçant així la indignant doble moral burgesa, a més de constituir una hipocresia escandalosa. Ara, després d’anys de reivindicacions feministes, sabem que el privat és públic, i que aquest tipus de violència és el reflex d’una desigualtat històrica en les relacions de poder entre homes i dones, deguda essencialment al patriarcat: un sistema fonamentat sobre l’idea d’una "inferioritat natural" de la dona i d’una "supremacia biològica" de l’home. És des d’aquest sistema on neix la violència.

Les feministes continuem treballant, denunciant, exigint, sense treva. La Marxa mundial de les dones al Fòrum social de Porto Alegre, al gener de 2002, presentà dues reivindicacions: l’eliminació de la pobresa i l’eliminació de la violència contra les dones. En el punt 3 es diu: "Que els Estats implementin plans d’acció, programes i projectes eficients amb recursos financers i mesures adequades per a posar fi a les violències vers les dones. Aquests plans d’acció han d’incloure en particular els elements següents: prevenció, sensibilització del públic, seguiment judicial, "tractament" dels agressors, investigacions i estadístiques sobre la violència, cura i protecció de les víctimes, educació no sexista, accés fàcil al procediment penal, formació de jutges i policies".

No podem baixar la guàrdia, el problema és un problema social, és un problema de tots i totes, n’hem de ser conscients. Fins i tot caldria demanar un tribunal internacional permanent per les violències infligides a les dones.




Coral Cuadrada. Coordinadora del GRÈC de la URV




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps

Passatemps 91: Autodefinit

Passatemps

Passatemps 90: Més entrevistes a Lo Pedrís (4)

Passatemps

Passatemps 89: Més entrevistes a Lo Pedrís (3)

Passatemps

Passatemps 88: Més entrevistes a Lo Pedrís (2)

Passatemps

Passatemps 87: Entrevistes a Lo Pedrís (1)

Passatemps

Passatemps 86: Cognoms d'onze líders polítics mundials

Passatemps

Passatemps 85: Bona música a Radio 3

Passatemps

Passatemps 84: Literatura catalana

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...