Què passa - Esports | Revista 85

Vinyes i paisatge al Priorat

Una excursió ideal per fer a la tardor, on les vinyes canvien el color dels seus pàmpols i els oms del mas de Sant Blai brillen. Si us agraden els bolets... hi ha possibilitats. Un passeig d'uns 15 km pel cor del Priorat més autèntic.

Sortim de Poboleda pel carrer del Calvari. Quan arribem als dipòsits del gas, abandonem el carrer, que gira a la dreta, i agafem un camí de terra per sortir de Poboleda en direcció a la Morera.

Veiem un camí que surt a mà esquerra, que no agafem, i seguim pel mateix camí per on veníem. Passem pel costat d'un assut i creuem el barranc de la Morera per una passarel·la encimentada. Just després surt un camí a mà dreta: aquest sí que l'hem d'agafar.

Seguim aquest camí de terra, obviem el camí que porta al maset de l'Eladi (a la dreta) i seguim en paral·lel el barranc de la Morera o de les Vinyes per la seva riba dreta. El creuem i més endavant trobem tres camins. Deixem el camí per on veníem i agafem el de l'esquerra, que torna a creuar fàcilment el mateix barranc.

Al cap de poc surt un sender a mà dreta: l'hem d'agafar. Primer va planer, però just després de veure la primera marca groga pintada en un pi, el sender s'enfila dret. Al cap d'una estona de pujar, el desnivell se suavitza. Anem per la carena d'un serret que ens ofereix tot de vistes del voltant i de la serra de Montsant al nostre davant. El terreny és llicorella pura.

Arribem a una pista encimentada, la creuem. El camí, amb restes d'empedrat, continua a l'altra banda. Continuem pujant. Passem vora el pal indicador del sender saludable: no en fem cas i continuem pujant cap a l'esquerra.

Passem pel costat de la Cova del Mateva, que està senyalitzada.

Arribem a la Morera pel costat de la depuradora. Ens acabem d'enfilar i arribem a la pista-carretera que enllaça la Morera amb Escaladei.

Si ens ve de gust, podem visitar el poble de la Morera de Montsant.

Per marxar, tornem a baixar a la pista-carretera d'Escaladei, just davant de l'Hostal Balcó del Priorat. Un pal indicador del Parc Natural ens indica el camí per anar al mas de Sant Blai, també conegut com a antic monestir de Bon Repòs.

Es tracta d'un camí empedrat recuperat, que acaba enllaçant amb l'itinerari senyalitzat de flora "F7" del Parc Natural i la Ruta o Camí dels Cartoixans. Fins a arribar a Sant Blai trobarem alguns pilons de fusta que ens ajudaran a triar el camí correcte: alguns porten la indicació "Ruta dels Cartoixans", d'altres "Volta a Montsant en BTT" i d'altres el símbol d'una fulla, que es corresponen a l'itinerari de flora.

El sender per on veníem desemboca en una pista encimentada que seguim cap a l'esquerra. Trobem una bifurcació i anem cap a la dreta.

Més endavant surt un sender a mà esquerra (senyalitzat). El seguim.

Anem baixant i desemboquem en un altre camí de terra. Hi ha un parell de pals indicadors: anem en direcció al Mas de Sant Blai. Seguint el sender tornem a fer cap al camí de terra. Cal seguir-lo cap a l'esquerra.

Quan ja veiem l'edifici principal, deixem el caminet que se'n va a mà dreta i continuem pel camí ample principal. Arribem al mas de Sant Blai o antic monestir de Bon Repòs. Les runes de les diferents edificacions, dos teixos i un grapat d'oms impressionants, la font, la mina, la bassa... conformen un espai per gaudir tranquil·lament.

El Mas de Sant Blai és l’antic monestir del Bonrepòs, fundat pels volts de l’any 1180 per l’ordre del Cister. Hi van habitar ermitans i més tard la comunitat femenina cistercenca. El monestir fou clausurat el 1473 i les despulles i els objectes de culte van ser traslladats a Santes Creus. El monestir fou convertit en una granja dels cartoixans d’Escaladei, amb una capella dedicada a Sant Blai (d’aquí el nom del mas). Conserva encara els murs i les finestres gòtiques del segle XV o XVI.

Marxem de Bon Repòs pel caminet que surt vora la robínia (un cartell informatiu sobre aquest arbre ens ajudarà a identificar-lo) i enllacem amb el caminet que hem abandonat per entrar a Bon Repòs.

Seguim el caminet cap a l'esquerra. Ens endinsem en un bonic bosc amb alzines, més oms i algun roure impressionant. Arribem a una bifurcació. A la dreta, de pujada, continua l'itinerari de flora. Nosaltres seguim per l'esquerra, de baixada.

El camí, que va paral·lel al barranc de Sant Blai, no perd gens d'encant. En algun punt, si ens girem, veurem el Montsant sobresortint per damunt de la vegetació. Quan ja abandonem l'alzinar i entrem al pinar, passem vora un forn, que suposem va ser destinat a la fosa d'algun mineral.

Travessem el barranc i anem per la seva riba esquerra. El tornem a creuar més avall, just abans de trepitjar una pista en ple revolt.

Seguim la pista per l'esquerra. Passem vora un assut, travessem un altre barranc afluent del de Sant Blai i no fem cas d'un camí que marxa a mà esquerra.

Trobem una bifurcació molt clara, amb un piló de la Volta a Montsant en BTT.
Seguim el trencall de l'esquerra.

Continuem per la pista fins a arribar al Mas d'en Gil, situat en ple coll del Conill. Aquí hem desembocat en una altra pista, marcada amb les franges vermelles i blanques del GR 174.

Seguim cap a la dreta. Arribem a una bifurcació, just per sota de l'ermita de Maria Assumpta, que queda amagada dins del bosc. No cal anar-hi, ja que no té cap mena d'encant.

Abandonem el GR, que se'n va cap a la dreta (directament cap a Poboleda), i agafem el camí de l'esquerra. Passem per damunt d'un mas que ens queda a mà esquerra i ens enfilem lleugerament entre vinyes pel Tossal del Bou. Des d'aquí, les vistes són magnífiques.

El camí per on veníem s'enfila cap a una vinya. Saltem la petita divisòria de pedres i agafem el camí de l'esquerra, que comença a baixar amb vistes impressionants cap a la vall del riu Siurana. Arribem a un mirador sobre una gran bassa i les vinyes.

Des d'aquí, és igual baixar per la dreta que per l'esquerra. Sembla més interessant el de la dreta.

Anem baixant i arribem a la carretera. La creuem i la seguim cap a la dreta, en direcció a Poboleda. Al cap de poc (al Coll de la Mina), l'abandonem i agafem una pista que surt a mà esquerra i que fa cap a un dels revolts que es va retallar de l'antiga carretera. No agafem el primer camí, que se'n va cap a les vinyes, sinó que acabem de resseguir el revolt. Quan ja sembla que tornem a agafar la carretera actual, a mà esquerra baixa un camí de terra.

Seguim aquest camí, que ens porta al llit del riu Siurana. Si ha plogut molt pot ser que baixi crescut i, malgrat el gual, potser ens haurem de descalçar.

Travessem el riu i continuem pel mateix camí. Fa un revolt tancat i s'enfila. Passem vora les runes d'un maset i al cap de poc veiem un camí que se'n va cap a la dreta, en direcció a Poboleda, que s'entreveu al fons. L'agafem.

Seguint aquest camí, sense desviar-nos, arribem a l'àrea recreativa de la Font del Mingot. Continuem pel camí i, al cap d'un quilòmetre, arribem a Poboleda, després de travessar el pont vell i passar vora els marges impressionants dels horts de Poboleda.

Ester Borràs Giol



+ Publicar el meu comentari