Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 66

Vilaplana conviu amb els indígenes bribris


El Pol Ferré Mateu i la Júlia Solé Pi, filla de l’Anna Pi, parlen de la seva experiència a la selva de Costa Rica, amb una tribu del poble amerindi.
 
Text: Esteve Giralt
Fotos: Júlia Solé i Pol Ferré


Què hi fan un noi de Vilaplana i una xica de la Selva del Camp entre els indígenes bribris de Yorkin, un petit poble de dues-centes persones amagat a la selva de Costa Rica? Per què dos amics, el Pol Ferré Mateu, vilaplanenc, i la Júlia Solé Pi, selvatana, van decidir passar l’estiu convivint amb una tribu que conserva una forma de vida molt semblant a la dels seus ancestres? Aquesta és una història de dos joves inquiets, valents i agosarats. També de casualitats, de peus i xocolata, i de vincles sorprenents amb una zoòloga mítica, la Dian Fossey, reconeguda pel seu treball amb els primats al cor de la selva, assassinada el 1985.  

Ras i curt. La Júlia, la filla gran de l’Anna Pi, vilaplanenca d’adopció, cuinera del restaurant de Les Brases de ca l’Olla, cursa Podologia a la Universitat de Barcelona (UB), la branca de la medicina que estudia les malalties dels peus. La Júlia buscava uns peus per explorar i una experiència diferent pel seu treball pràctic de final de carrera. Gràcies a l’ajuda d’un familiar va saber de l’existència de la comunitat bribri i va decidir que els peus dels indígenes serien l’objecte del seu estudi. La Júlia va explicar el projecte al Pol i ell es va oferir a acompanyar-la, per viure la seva pròpia aventura i experiència a la Selva. Dit i fet. Però anem a pams.

Un vol transoceànic fins a Costa Rica i un trajecte amb barca pel riu Yorkin els va dur fins a la tribu dels bribri, el juny passat. “Venim a mirar-vos els peus”, els van explicar. “Els indígenes van al·lucinar”, recorden. Però els van obrir ràpidament les portes del poble i es van mostrar disposats a posar els seus peus a disposició de la investigació científica. Va ser clau la coneixença amb en Paco Pacheco, de Madrid, amb una llarga experiència en projectes humanitaris d’ajuda al desenvolupament dels indígenes, de la mà de Nacions Unides. “Els bribri són una mica reticents al contacte amb persones que arriben de fora, sobretot si són blancs. La seva experiència amb els blancs és dolenta, perquè s’han aprofitat d’ells”, explica la Júlia. Però com van conèixer la Júlia i el Pol en Paco? Això ho sabrem més endavant.  

El Pol i la Júlia es van instal·lar a Yorkin amb un primer objectiu: recollir prou dades i informació com per poder estudiar els peus dels bribris. No va ser arribar i moldre. Els indígenes d’aquesta tribu, situada a la vora del riu Yorkin, frontera natural entre Costa Rica i Panamà, viuen en un nucli de població disseminat, repartits per famílies en cabanes de fusta i teulades de fulles de palmera. “Per arribar a alguna de les cases necessitàvem caminar tot un matí”, destaca el Pol. El dia a dia es va convertir en un anar i venir de la Júlia i el Pol d’una cabana a l’altra, acompanyats sempre per un guia bribri, per poder mesurar els peus dels indígenes amb el pedígraf, entrevistar els bribris per conèixer els seus hàbits i veure les patologies de les seves extremitats inferiors.

Tot i que habitualment els indígenes van descalços, el terreny de la zona, entollat permanentment, i la presència de serps obliguen els indígenes a fer els desplaçaments equipats amb botes d’aigua. La Júlia i el Pol també es van equipar amb botes per fer les seves excursions diàries, de força exigència física, segons destaca el Pol, aficionat al triatló. Tenint en compte l’estat de forma i preparació del jove vilaplanenc, avesat a córrer, nedar i recórrer en bicicleta llargues distàncies, és fàcil imaginar que moure’s per la selva no devia ser tampoc bufar i fer ampolles.

La Júlia, com a futura podòloga (estudia ara el darrer dels quatre cursos del grau universitari) dirigia la presa de mesures i la recollida d’informació, però el Pol es va implicar de cap a peus en el projecte. “Em sentia com si fos un podòleg”, comenta, somrient. “Gràcies al Pol per estar allà, per fer que estigués al peu del canó cada dia i fes que no em despistés. Gràcies a tot Yorkin, la comunitat més ben parida del planeta”, agraïa ara fa uns dies la Júlia. Un mes de convivència després amb els bribri, ja havien estudiat 100 peus i la Júlia va decidir que tenia prou informació per fer el treball universitari. A partir de llavors els peus van passar en un segon terme i la seva aventura va prendre un nou rumb.

Abans de tancar el capítol podològic d’aquesta història, un breu resum de les conclusions que ja ha començat a treure la Júlia per al seu treball de final de carrera. “Els peus dels bribri són més sans que no pas els nostres i més forts”, diu la Júlia. Sorprenentment, no van trobar ni un sol peu amb problemes de durícies. La patologia més comú, poc rellevant mèdicament, la presència de fongs a causa de la utilització de les botes d’aigua en un entorn humit. Només tenen un problema important els peus dels bribri: les ungles. “Se les tallen malament i això els provoca problemes freqüents d’infeccions”, explica l’estudiant de podologia. Els indígenes s’arranquen les ungles malaltes i suporten com poden el dolor.

La Júlia i el Pol van treballar després de marxar de Yorkin en un espectacular hotel, a Puerto Viejo, al Carib, a Costa Rica, el Namuwoki, envoltats de natura exhuberant. La feina els servia per tenir l’allotjament cobert. I en aquest punt apareix la connexió amb Dian Fossey, la primatòloga americana que va inspirar la pel·lícula Goril·les a la boira, reconeguda mundialment per la feina de conservació i coneixement d’aquesta espècie en perill d’extinció. El Francesc Serrat, conegut fotògraf de naturalesa, és tiet de la Júlia, i amb la seva dona, l’Àngela Dalmau, també primatòloga, van conèixer Fossey a les muntanyes de Ruanda als anys 80 amb l’interès d’estudiar millor els goril·les en llibertat. L’experiència no va ser, però, del tot satisfactòria, tal i com explicava La Vanguardia el 1995, arran d’una exposició amb les fotos de Serrat amb els goril·les com a protagonistes: la decepció va ser majúscula perquè Fossey els va tractar malament i va dificultar la feina de Dalmau i Serrat a Ruanda. La mateixa crònica deia que Àngela Dalmau és el més semblant a la versió catalana de Dian Fossey.

El Francesc i l’Àngela van fundar als anys 90 una reserva natural a Costa Rica, la Ceiba, un projecte de vida enmig de la selva per protegir el bosc i la fauna autòctona. El Pol i la Júlia van aprofitar el seu apassionant viatge per conèixer la reserva natural de la Ceiba, de 42 hectàrees, i van poder conèixer l’experiència del Francesc i l’Àngela, psicòloga experta en comportament animal, que havia treballat al zoo de Barcelona amb el Floquet de Neu. I en aquest punt de la conversa, feta fa unes setmanes al bar del Casal de Vilaplana a través dels ulls brillants i il·lusionats del Pol i la Júlia, apareix de nou la figura de Paco Pacheco, l’home que va servir per obrir-los les portes de Yorkin. El Paco va treballar amb el Francesc i l’Àngela en programes d’ajuda als pobles indígenes i l’hotel Namuwoki, on van treballar i es van allotjar els dos joves, el va fundar el Paco. Es tanca per tant el cercle de casualitats i aventures.      

La Júlia va sentir la necessitat de tornar a Yorkin amb els indígenes abans de marxar cap a casa, i el Pol va aprofitar per conèixer una mica millor Costa Rica. “Els indígenes em van atrapar”, admet la Júlia. Tots dos coincideixen en la lliçó de vida que es van emportar cap a casa, cadascú a la seva manera. “Els bribris són molt feliços, viuen respectant la natura, que és la base de la seva fe. Tinguin el que tinguin, ho valoren molt i estan molt satisfets”, explica el Pol. “Tenen un fort sentiment de protecció de la selva”, diu la Júlia. “Vam crear un vincle molt fort amb els indígenes, com si haguéssim estat molt de temps amb ells”, coincideixen tots dos. “Et donen lliçons de com hauria d’anar el món; tenim molt a aprendre dels indígenes”, sosté la Júlia. “Són el doble de feliços que nosaltres, comparteixen sense esperar res a canvi”, afegeix el Pol.

Pel seu record, la convivència amb una comunitat matriarcal que viu del cultiu del cacau i la banana però que també ha desenvolupat un projecte per rebre petits grups de turistes, font de riquesa complementària a l’agricultura. La història del Pol i la Júlia amb els bribri es va acabar al final de l’estiu, quan va arribar l’hora de tornar a casa. “Si no hagués tingut el bitllet d’avió de tornada comprat m’hi hauria quedat”, admet la Júlia. La seva aventura tindrà, però, molt probablement una segona entrega. La Júlia vol ensenyar en un futur no massa llunyà als bribris a tallar-se correctament les ungles, amb l’ajuda d’un bisturí, i ja pensa en una propera estada a Yorkin. Continuarà?


Text: Esteve Giralt Fotos: Júlia Solé i Pol Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...