Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Geografia | Revista 80

Viatge a "Agion Oros" (Monts Athos) Grècia 2019 . (Capítol 4 i final )


MONESTIR SIMONOSPETRA. És sens dubte la construcció més atrevida de Mont Athos. El monestir de Simonospetra, literalment “Simó és Pedra” ocupa el tretzè lloc en la jerarquia de Mont Athos. email: hospitality@simonopetra.gr
 
Història i descripció

Està situat a la costa sud de la península de Mont Athos, entre el port de Dafni i el monestir d’Ósios Grigroriou.
Està dedicat a la Nativitat de Jesús, que se celebra el 25 de desembre segons el nostre calendari. Al monestir hi viuen uns 50 monjos.
El monestir va ser fundat per Sant Simó a mitjans del segle XIV. El 1364, el dèspota serbi Jovan Ugljesa en va finançar la renovació i expansió. El 1581, Simonospetra va ser destruït pel foc i hi van morir gran part del monjos. L’abat Eugeni va viatjar als principats del Danubi per obtenir fons per a la reconstrucció. El principal benefactor va ser Miquel el Valent, príncep de Valàquia. Posteriorment, el monestir va tornar a ser assolat pel foc els anys 1626 i 1891. En els últims segles, els monjos provenen tradicionalment de Jònia, a l’Àsia Menor.
A principis del S. XX, Simonospetra va experimentar un període de recuperació i creixent prestigi en el món ortodox, particularment després de l’alliberament de la Santa Muntanya dels otomans i la guia il·lustrada publicada per alguns abats. Tanmateix, en la dècada dels cinquanta del segle XX, va sofrir un període de decadència i el 1963, quan Athos celebrava un mil·lenni  de vida, les perspectives de futur eren pràcticament nul·les. El 1973, una nova germanor de 20 membres de les Meteora es va establir al monestir.
El “Katholikon” en la seva forma original es va construir al voltant de 1600, mentre que la forma que té avui es va concretar després del foc de 1891. El monestir té quatre capelles dins del seu recinte i vuit a l’exterior.
A partir de la dècada del 1990, el cor de Simonospetra ha obtingut un gran reconeixement pels seus enregistraments de música ortodoxa i bizantina.
L’arxiu del monestir conté documents en grec, turc i romanès; també manuscrits musicals i llibres. Gairebé tot és postbizantí.
La sagristia conté un tresor en obres d’art, icones, vestidures, plataformes, segells i gravats. Tanmateix, el tresor més important és la mà esquerra de Santa Magdalena que és considerada cofundadora del monestir.
 
Visita del monestir

A l'arribar i fora del recinte fortificat hi ha la botiga d’objectes religiosos. Vaig comprar dos CD de cants gregorians enregistrats pels monjos del monestir. El monjo que atenia em va donar la benvinguda i em va convidar a visitar el monestir.
Un porxo suportat per quatre pilars aixopluga el portal d’accés al recinte fortificat. Aquest fortament reforçat dona pas a un passadís corb amb pendent, que al capdamunt, a nivell del pati interior, queda tancat per una segona porta de seguretat.
Actualment està totalment reconstruït. En els alts murs exteriors que donen al penya-segat, penjats al buit, hi ha uns balcons correguts de fusta suportats per mènsules que no són recomanables per als que pateixen vertigen. Les vistes al mar i voltants són espectaculars.
Al centre del recinte hi ha la “Katholikon” (església principal).
Els horts, on fan el conreu de verdures, estan repartits en terrasses esglaonades per aprofitar la forta pendent del terreny, i,  que per passar d’una a l’altra han d’utilitzar llargues escales.

14,00h.- Vaig sortir a peu pel senderó que va al monestir de Grigoriou.
El camí, amb molta pendent, està empedrat i ordenat mentre passa pel costat dels horts, però ràpidament es torna pedregós i feréstec fins arribar a nivell del mar. El senderó, després d’un tram mig costerut, s’acaba en una pista que et porta al monestir de Grigoriou. El recorregut dura aproximadament 1h.
 
 
MONESTIR GRIGORIOU. És tracta d’una edificació imponent que sobresurt per sobre de les roques del costat sud-oest de Mont Athos. email: imog@cosmotemail.gr
 
Història i descripció

Va ser fundat al segle XIV (1371) per l’asceta Grigorius l’Hesicasta, deixeble de Sant Gregori de Sinaí. Està dedicat a Agios Nikolaos de Myre. Celebra la festa del 6 al 19 de desembre.
L’amenaça otomana va obligar Gregori Hesicasta a abandonar la Santa Muntanya i demanar refugi al rei Llàtzer de Sèrbia. A l’edat Mitjana, la majoria dels monjos són originaris del Balcans, sobretot de Sèrbia i el monestir rep subsidis el 1539 gràcies a Stephen V de Moldàvia. El 1761 va ser devastat per un incendi i les relíquies del seu fundador van ésser transportades a Sèrbia. Va ser restaurat gràcies a Constantin Mavrocordato.
Els incendis de 1500 i 1763 van destruir l’arxiu.
El 1840 es va tornar a convertir en cenobi. El nou “Katholikon” va ser construït el 1770, el segon nàrtex el 1840 i la capella d’Aghios Georgios el 1851.
El monestir posseeix uns 279 manuscrits, 11 dels quals en pergamí. Té una biblioteca d’aproximadament 6.000 volums. Entre els tresors hi ha una petita part de la veritable Creu, relíquies de sants, la icona de la Mare de Déu Palaiologina. Avui és una comunitat d’uns 70 monjos.
 
L’estada al monestir

15,00h. Vaig arribar al port i des d’allí s’ha de pujar un tram en rampa d’uns cent metres per arribar al portal d’entrada de la fortalesa que acull el monestir. Un cop dins, em vaig dirigir a la sala de rebuda d’hostes on un monjo, d’edat avançada, em va oferir dolços i aigua i em va acostar la seva mà perquè la hi besés. Vaig inscriure’m al llibre de registre i em va assignar llit a l’“Archontaki” (edifici per als hostes) situat al port, fora del recinte fortificat. Aquest cop l’habitació tenia 6 llits que vaig compartir amb dos pelegrins més. Al port, que estava en obres, a més a més del l’“Archontaki” hi ha una botiga d’articles i records monàstics per als pelegrins, magatzems i una barca de pesca.
Un dels pelegrins i company d’habitació que venia de Moldàvia i parlava l’anglès em va informar que aquell dia, amb motiu de la festivitat dels “Sants Apòstols”, els monjos havien organitzat actes especials al monestir.
Per aquest motiu, aquell dia eren molts els pelegrins d’arreu del món ortodox que hi havien arribat. El company de Moldàvia em va dir que era el tercer any que hi assistia.
Les activitats previstes aquella tarda, nit i demà al matí eren:

17,00h.- Cerimònia religiosa
18,00h.- Sopar. L’àpat va consistir en un plat de verdures i fruita i sense la companyia dels monjos.
19,00h fins a les 02,00h Cerimònia religiosa
02,00h fins a les 07,00h Descans
07,00h fins a les 10,00h Cerimònia religiosa
10,00h.- Dinar

En total més de 10 hores d’actes religiosos a l’església.
Davant la curiositat, vaig assistir a totes les cerimònies, encara que amb dificultat i incomoditat ja que al no ser creient, no em van deixar passar a l’interior del temple junt amb els ortodoxos i vaig haver de seguir l’acte litúrgic, a peu dret, mirant pel buit de l’única porta que comunicava la primera sala amb la resta de l’església.
El que vaig trobar més interessant van ésser els càntics dels monjos.
 
Divendres, 12 de juliol

De totes les cerimònies, la més esplèndida va ser la darrera, entre les 7 i 10 del matí de l’endemà.
Van oficiar la cerimònia 5 monjos vestits de gala amb túniques de color blanc amb estels daurats. Segurament devien de ser representants d’altres monestirs o... Durant l’acte van encendre moltes més espelmes dels llums portaespelmes penjats del sostre, els baixaven amb cordes per mitjà de corrioles per poder-les encendre. En el moment àlgid van fer balancejar un dels llums portaespelmes encesos que fins i tot van fer rodar, també van instal·lar un faristol al centre de la zona on s’oficiava la cerimònia per col·locar-hi un llibre que havien tret de la part més sagrada del temple i que va llegir el monjo principal de l’acte. Per dues vegades, aquest, va passar amb un portaencens fumejant i fent sonar uns picarols, perfumant a cadascun dels que seguíem l’acte.
Els càntics d’uns monjos, a doble veu, omplien l’ambient i els altres anaven i venien d’un lloc a un altre sortint i entrant de l’església, col·laborant en la litúrgia o per descansar una estona.
La cerimònia va acabar repartint la comunió als pelegrins i monjos. També van exposar relíquies de sants per ésser venerades pels creients que havien tret de la part més sagrada de l’església.
Per a tothom, creients o no, a la zona de l’entrada, on jo estava, van deixar un bol ple de petits daus de pa sucats amb vi negre que al sortir de l’església tothom anava agafant.

10,00h.- El dinar va ser també especial. Els hostes vam dinar junt amb els monjos però en taules separades. Durant l’àpat, un monjo anava llegint textos religiosos.
De menú hi va haver un tomàquet per amanir, peix al forn amb carbassó cuinat amb salsa de mostassa, una poma, pastís de xocolata amb una cirera confitada al damunt, pa (de motllo), aigua, vi (negre), oli i sal.
En acabar l’àpat, i dins del mateix refectori, un cor de monjos ens van obsequiar amb uns càntics.
Ja sigui per l’excepcionalitat de la celebració, el silenci no va ser gaire respectat. La taula del meu darrera, en què tots eren monjos, no van parar de parlar (fluix).
Voldria afegir que tots els monjos que vaig veure no es tallen els cabells ni s’afaiten; tots portaven barba i el pel del cap recollit amb una cua.
També en tots el monestirs hi havia instal·lacions d’electricitat, aigua sanitària, hidrants contra incendi, internet... En aquest monestir (Grigoriou), l'electricitat la generava un grup electrogen, situat al port.

11,10h.- Sortida del ferry del port del monestir de Grigoriou en direcció a Dafni. El bitllet es pot comprar a dalt del vaixell.
11,30h.- Arribada a Dafni. Allí fan baixar a tothom del ferry. Per embarcar cap ha Ouranoupolis cal comprar un nou bitllet (3,50 Eu).
12,23h.- Sortida del ferry en direcció al port d’Ouranoupolis amb parada a 6 ports de diferents monestirs com: Pandeleimonos (rus), Xenophóntos, Docheiaríon i els “arsanás” (petits ports) de monestirs interiors com Konstanmmonitou i Zografou i Chilandaríou.
14,35h.- Arribada a Ouranoupolis.

Fi del viatge.
 
Jordi Royo Bieto, amb la col·laboració de M. Mata.
setembre del 2019


Jordi Royo Bieto




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA Les activitats de l'estiu (Cinema, Conferències, Sessions de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 85 (octubre 2021)

Si l'estiu del 2020 va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19, l'estiu del...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Recerca, Natura, Portada

Les orenetes

L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) és un ocell de color més aviat...
Recerca, Cuina, Portada

Paté de €Jerez€

La Isabel Mas Gil, l'àvia de la Residència de la Selva del Camp, ens fa arribar...
Recerca, Cuina, Portada

Pa de Figa

El Pa de figa forma part de les nostres postres d’hivern des de fa molt de temps. El...
Recerca, Cuina, Portada

Coses de cuina fàcil i entretinguda: pizza i paatís de formatge

Tot aprofitant que “Lo Pedrís” surt per la Festa Major d’octubre, avui...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball per a joves - Estiu'21

Aquest estiu, malgrat la pandèmia, a Vilaplana hem pogut gaudir altra vegada d’un...
Literatura, Lingüística, Portada

Recerca lingüística

A la revista anterior van sortir les següents expressions, que tenen el significat que...
Què passa, Notícies, Portada

Històries de Mussagats 2

No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha...
Història, Masos, Portada

Mas de Somí

ALTRES NOMS: Al Registre Civil també hi surt esmentat com a Mas del Macià...
Història, Masos, Portada

Mas de Pistol

SITUACIÓ Situat a la Cingla, l’antic tramat del camí dels Garrigots hi...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

L'últim ramat de cabres

Molt sovint la història s’ha creat i s’ha difós de generació en...
Què passa, Notícies, Portada

Recuperem el Patrimoni

Recuperem el Patrimoni és un grup de treball, de recerca i d'acció que neix a...
Què passa, Esports, Portada

Expedició de l'alpinisme vilaplanenc a la Vall d' Aosta (Alps Italians)

Com cada any, amb gran il·lusió, tenim el plaer de narrar apassionadament les...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat,...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya

Presència institucional. Aquesta edició del Mussart, dedicada a...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART 2021

Moltes són les causes que ha defensat aquest festival: la Llibertat, la dignitat,...
Què passa, Activitats, Portada

GENT GRAN: La tercera joventut s€activa

Amb aquest títol, l’Ajuntament del poble va promoure una activitat gratuïta per...
Entitats, Escola, Portada

Comença l'escola

El 13 de setembre va ser el primer dia de començar l’escola. A primera hora, cada...
Què passa, Activitats, Portada

Cap de setmana solidari a Vilaplana

Enguany, casualment, van coincidir tres actes solidaris el mateix cap de setmana. Van tenir...
Opinió, Articles, Portada

Quatre carxofes i quatre moixons

Ben bé cada dos minuts un soroll eixordador esquinçava aquell cel ratllat de...
Opinió, Articles, Portada

L€estima de l€espai públic

Em passa sovint. Quan em proposo engiponar unes ratlles per a ser difoses, sigui en algun...
Què passa, Literatura, Activitats, Ressenyes literèries, Portada

Primera edició de Camí de formiga - vespres d€estiu als masos-

La Balandra, 10 de juliol de 2021 Camí de formiga - vespres d’estiu als masos...
Què passa, Teatre, Portada

Jordi Mateu porta damunt seu l€essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena...
Opinió, Articles, Portada

L€estiu del FfF Vilaplana

Aquest ha estat el segon estiu de projeccions i conferències organitzades pel grup Fridays...
Què passa, Esports, Portada

Vinyes i paisatge al Priorat

Una excursió ideal per fer a la tardor, on les vinyes canvien el color dels seus...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda (IV) € La cursa espacial.

L’enginy humà havia creat les pitjors armes inimaginables tot finalitzant la Segona...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Bruno Anguera Garcia (30 anys) - Pianista

Cada vegada que m’he assegut davant d’algú per entrevistar-lo he tingut unes...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenc de l'any 2021

L’acte de lliurament del Vilaplanenc/ca 2021 compleix el seu desè aniversari....