Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Geografia | Revista 78

Viatge a "Agion Oros" (Monts Athos) Grècia 2019. (Capítol 2)


Ouranoupolis (port de sortida)

És un petit poble coster, situat just abans de Mont Athos. És l’única connexió que hi ha, per mar, per entrar a la península de Mont Athos.

Cada dia surt el ferry que comunica Ouranoupolis amb Dafni, que és el port principal de Mont Athos, des d’on surt un autobús que comunica amb la capital Kariés.
 
L’experiència de visitar Mont Athos en tres dies

Dilluns, 8 de juliol

12:00h.- Arribo a Ouranoupolis i m’allotjo a l’Hotel Makedonia, on tenia una reserva prèvia (50 € esmorzar no inclòs), correcte.

La població no és gaire gran, no vaig trobar res a veure interessant, només té una torre de defensa al port, la zona d’embarcament i la possibilitat de visitar l’illa d’Ammouliani que està situada davant.
 
Dimarts, 9 juliol

08:00h.- Recollida del “Diamonitrión”a l’oficina del pelegrí, situada dins del poble, està oberta cada dia de les 8:00 a 8:30h.

09:45h.- Embarcament cap a Dafni (preu del tiquet, 3,50 €). L’oficina del ferri, situada en un local davant el port, és on es pot comprar el bitllet. Està oberta de 8:30h a 9:45h.

El ferri s’atura a set petits ports o “arsanas” de diferents monestirs, alguns situats arran de mar i altres a l’interior, abans d’arribar a Dafni.

12:00h.- Dafni: arribada del ferri al petit port d’entrada a Mont Athos.

12:15h.- És l’hora de sortida de l’únic autobús (3,50 €) que tan sols fa el trajecte del port de Dafni a Kariés i a l’inrevés. El recorregut des del port es fa per una pista de terra prou ampla i amb alguns trams pavimentats amb llambordes o formigó.

13:00h.- Kariés arribada. És la capital administrativa de Mont Athos i seu de la Sagrada Assemblea o Sagrada Supervisió situada al “Protatou” (església del Protos o cap de la comunitat monàstica) del segle X, la major església de Kariés. El santuari conserva la icona miraculosa de la Verge “Axion Esti”, la Mare de Déu de Mont Athos. Conté una biblioteca amb 117 codis, molts llibres impresos de gran valor i el primer Typiko (guió religiós) de Mont Athos escrit en cuir de pell de cabra i signat per l’emperador Ioannis Tsimiskis i que té un valor i interès històric incalculable. Aquest edifici junt amb el de les seves oficines són els edificis més importants.

Kariés, amb una població de 233 habitants (segons cens del 2001), és un poble pintoresc, situat al mig de la península de Mont Athos i té una vista magnífica sobre les costes de l’est del mar Egeu. És una comunitat de residents (konaki) amb tallers, botigues, hotel, restaurants, bars...; així com una estació de policia, una clínica i una oficina de correus. Té un carrer principal amb una petita plaça on tenen aturada l’autobús al port de Dafni i els taxis.

Una vegada reservat el lloc al taxi (furgoneta de 9 places) que fa el trajecte al monestir Migisti Lavra (tenia reserva aquella primera nit) i, mentre m’esperava que s’omplís el taxi, vaig aprofitar per menjar un entrepà, prendre un cafè i comprar galetes i fruita per si de cas.

13:25h.- Sortida del taxi en direcció al monestir de Migísti Lavra (preu 7 €), també té aturada al monestir d’Iviron. El recorregut és per una pista de terra, irregular i molt polsegosa pel trànsit que hi ha.


MONESTIR MIGÍSTI LAVRA (Gran Laura). És el monestir més antic i més gran de Mont Athos. email: iera.moni.megistis.layras@gmail.com
 
Història i descripció

Va ser fundat el 963 pel monjo Athanasios Athonitis (monjo nascut a Trebisonda i professor a Constantinoble). Després d’abraçar la vida monacal i buscar un lloc on aïllar-se del món, arriba a Athos juntament amb un grup d’eremites i funda el Gran Laura, amb el suport financer dels emperadors Nikiphoros Phokas i Ioannis Tsimiskis i crea una regla de vida, precursora de l’actual sistema conventual de la comunitat de Mont Athos.

Megisti Lavra és un gran complex d’edificis envoltats per una muralla amb torres de pedra que inclou la magnífica torre del emperador Tsimiskis, situada a la vora del pintoresc penya-segat a la part sud-oest.

És un conjunt d’edificacions de maó disposades de forma irregular al voltant de dos patis. Al pati més gran, sota els xiprers plantats pel monjo Atanasi i el seu coadjuntor Eutimi, hi estan situats la “Katholikon” (església principal), la “trapeza” (el refectori), i el “phiale” (porxo al voltant d’una font).

La “Katholikon” (església principal), situada davant del refectori, és on el monjo Atanasi va perdre la vida mentre realitzava uns treballs de reconstrucció de la cúpula. L’atri, en el qual es trobaven la cel·la i la biblioteca d’Atanasi, va ser enderrocat el 1814 i substituït per l’actual galeria de vidre decorada amb frescos. Les portes d’accés a l’església són de fusta ricament treballades. L’interior està decorat amb frescos que daten del 1535. A la capella de la dreta, entre quatre pilars de marbre rosa, es troba la tomba del monjo Atanasi i, davant, la capella d’Aghios Nikolaos amb un retaule del segle XVII.

La “trapeza”(refectori) està construït sobre els fonaments d’un antic temple dedicat a Minerva. La façana, pintada amb frescos, està presidida per una Verge amb Nen amb els braços oberts en senyal d’acollida. El seu interior està ple de frescos, pintats per Teòfanes de Creta o la seva escola.

El “phiale” (porxo al voltant d’una font) data del 1635; així com les pintures que decoren la volta representant el baptisme de Crist. Sota la cúpula hi ha una enorme pila de pedra de dos metres de diàmetre d’una sola peça, amb un sortidor d’aigua de coure al mig, rematat amb una àliga amb les ales desplegades.
Avui, dins el monestir hi viuen uns 50 monjos i més de 300 als afores en dependències annexes.

La zona és rica en runes de l’època paleocristiana. Fins al segle XIV va ser un cenobi (monestir)  que es va interrompre degut, primer, als saquejos de pirates i terratrèmols i, després, pels segles de domini otomà en què els van imposar una forta càrrega fiscal.

El 1574 torna a tenir vida cenobítica sota la protecció de Silvestros, Patriarca d’Alexandria.

En l’actualitat compta amb 17 capelles interiors i 19 als voltants.

Conté una de les més antigues i millors biblioteques de textos religiosos del món ortodox (més de 2.000) i entre ells, el còdex Athos Laurae del segle IV, Nou Testament escrit sobre pergamí.

Entre els seus tresors, d’incalculable valor, destaca la Icona de la Mare de Déu de Koukouzelissa i un tríptic d’or massís decorat amb diamants, perles, robins i maragdes, regal de l’emperador Nicèfor Fokas. En la part central alberga una estella de la Creu.
 
L’estada al monestir

15:00h.- S’hi accedeix per la part nord de la fortalesa. Abans d’entrar-hi hi ha un petit cobert aïllat, sostingut per pilars i amb bancs, destinat als visitants perquè puguin descansar i aixoplugar-se, en cas que el monestir estigui tancat. Un pòrtic amb vidrieres dona accés al portal, cuirassat amb xapes de ferro, que comunica amb un pas interior tancat per una segona porta de seguretat. En aquest passadís hi ha una petita capella i la botiga d’objectes i records monàstics.
Una cop dins, em vaig dirigir a la sala de recepció de pelegrins, “Archontaki”, on un monjo em va donar la benvinguda amb dolços i aigua. Em va demanar el permís d’entrada o “Diamonitrion” i em va inscriure al llibre de registre: nom, cognoms, data d’arribada, data de sortida, número de visat i religió. També m’informà dels horaris de la litúrgia, els àpats i em va assignar habitació (compartida amb 6 llits). Damunt de cada llit hi havien deixat un llençol, manta i tovallola. Els lavabos, situats en una zona comunitària amb altres habitacions, eren nets; hi havia diversos lavabos, inodors i una dutxa.

18:00h.- Cerimònia religiosa a la “Katholikon” (església principal). L’edifici és molt antic. S’hi accedeix per una galeria o nàrtex situat a l’extrem oposat de la part més sagrada del temple. Una porta permet entrar a l’església que consta de quatre zones, la primera per a tots els visitants; a continuació, la reservada als pelegrins ortodoxos, seguida de la part central, situada sota una cúpula, on té lloc la cerimònia litúrgica i al fons, separada per una porta de mitja alçada, la part més sagrada del temple on es guarden els llibres, relíquies i altres objectes religiosos.

Era la primera vegada que assistia a un acte litúrgic ortodox. En entrar, em va sorprendre l’espai, ja que no hi havia llum artificial i només es podia veure fins on arribava la llum d’algunes espelmes. Era una penombra constant on petits punts de llum il·luminaven faristols, icones o altres zones.

Els monjos i pelegrins, a mesura que anaven entrant al temple, s’aturaven davant de cada una de les moltes icones que representen la Verge amb el Nen Jesús, Crist o els Sants Apòstols, se senyaven (senyal de la creu ortodoxa) i anaven fent un petó a cadascuna de les imatges de les icones.

Ja m’havien informat que en no ésser ortodox, no podia passar més cap a l’interior del temple. Vaig haver de seguir l’acte litúrgic mirant pel buit de la porta que comunicava amb la resta de l’església, però des d’on era, amb prou feina podia seguir amb detall la cerimònia.

A l’espai on era hi havia adossats a les parets seients tipus trones de fusta amb el seient plegable. A un costat de la sala, hi havia un moble amb una safata, amb sorra coberta d’aigua, on els monjos i pelegrins hi anaven posant petites espelmes que encenien després.

Estava de peu amb els braços creuats al darrera del cos i un monjo em va indicar, amb signes, que corregís la postura i creués els braços per la part del davant.

Mentre un monjo oficiava la cerimònia, els altres, vestits de negre i cofats amb una espècie de barret cilíndric amb vel, llegien salms, cantaven o col·laboraven en la litúrgia i anaven d’un costat a l’altre, amb una certa pressa, sortint i entrant fins i tot de l’església.

De tant en tant el monjo que oficiava la cerimònia, anava passant amb un portaencens fumejant, perfumant  cadascun dels qui seguíem l’acte.

19:00h.- Sopar a la “Trapeza” (refectori).

Quan obren les portes, el primer d’entrar és l’abat, que porta el bastó jeràrquic, seguit dels monjos en doble fila, mentre els hostes els fan el passadís i entren tot seguit al darrera.

L’espai et transporta a un altre temps. La decoració del seu interior és impressionant; els paraments estan plens de pintures al fresc amb el fons de color negre. Les taules, destinades a grups d’entre 8 a 10 persones, són d’obra, amb taulells gruixuts de pedra natural i cantells toscament treballats. Al seu voltant, els bancs també són fets d’obra.

Durant tot l’àpat, un monjo va llegint un text religiós mentre tothom menja en silenci.

En cada taula, al davant de cadascú dels comensals, havien deixat un got, un bol d’amanida de ceba, cogombre i tomàquet i un plat d’arròs amb espinacs. També hi havia olives negres, aigua, pa (de motllo), una gerra de vi negre, oli, sal i vinagre i, unes safates amb síndria ja tallada i pomes, tot destinat a compartir.

Aquell dia, havien arribat al monestir altres pelegrins (4 o 5) que estaven distribuïts en altres cambres. En la meva habitació vaig coincidir amb un excursionista alemany no ortodox i un pelegrí grec. El company alemany em va dir que l’endemà tenia intenció de fer el cim al mont Athos.

Magísti Lavra és l’únic monestir que té heliport.
 
Dimecres, 10 de juliol

06:45h.- Surto amb taxi (7 €) en direcció al monestir d’Iviron junt amb altres pelegrins. És el mateix taxi en què vaig arribar ahir a Migísti Lavra.
Pel camí ens vam aturar en un lloc on hi havia una font i salts d’aigua.


Jordi Royo




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Natura, Portada

ON ÉS EL BOSC?

Quan em va arribar a les mans el passat número de Lo Pedrís i vaig donar una...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA DE CONFINAMENT, CUINA DE SUPERVIVÈNCIA, CUINA DE MERCAT, AL CAPDAVALL CUINA PER MENJAR

Han estat un mesos, des del 15 de març aproximadament, que les nostres vides han...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA.-   Lo Pedrís. La celebració del seu 20è aniversari posa de...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA UN PLAT MARROQUÍ: BSTILA

INGREDIENTS Tres cebes grosses, dos pebrots verds, 2 calamars mitjans, 2 filets de peix...
Opinió, Articles, Portada

Lo Pedrís, germen de vida i de futur

Quan tenia 12 anys Lo Pedrís em va donar la oportunitat d’escriure-hi per primera...
La nostra gent, Records, Portada

En record a Lluis Soler Gatell

HAIKU A LA MADURESA DE LAURIE ANDERSON  I LOU REED   I el nen que tots portem...
Què passa, Activitats, Portada

Càritas Vilaplana. Recollida neteja

CÁRITAS   VILAPLANA...
Què passa, Notícies, Portada

Càritas Vilaplana

CÁRITAS   VILAPLANA       ...
Què passa, Activitats, Portada

DESCORFINATS, espectacle lúdic i familiar.

El divendres, 19 de juny, a la pista del Casal, i amb les distàncies de seguretat, vam...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

En el canvi hi ha la possibilitat de millora (10 anys de Sortides Nocturnes al juliol)

En el canvi hi ha la possibilitat de millora, d’atacar el tedi, de créixer, de donar...
La nostra gent, Records, Portada

COMIAT

Aprofito aquest espai per acomiadar el meu estimadíssim company Lluís Soler Gatell...
Opinió, Articles, Portada

20 anys de Lo Pedrís, 80 butlletins d€història de Vilaplana  

Possiblement, quan pensem amb Lo Pedrís el primer que ens ve al cap és el...
Opinió, Articles, Portada

LO PEDRÍS, VINT ANYS INOCULANT EL VIRUS DE LES LLETRES  

L’octubre de l’any 2000, en la presentació del número u de Lo...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Júlia Pàmies Besora

Segur que no sabríem pas dir quina de les entrevistes que hem anar recollint durant els...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 80 (juliol 2020)

El recanvi és bo, necessari i beneficiós, ja sigui per la transparència...
Opinió, Articles, Portada

A mode d€agraïment i perquè en quedi constància  

Em va dir «per què no escrius alguna cosa pel Pedrís?» Després...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A MARIONA QUADRADA MONTEVERDE

Que bé que la Mariona Quadrada, una de les nostres articulistes més fidels, ens...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MIQUEL ESCUDERO CLAVAGUERA, POETA REUSENC. EN JORDI NOGUÉS, ENS EN PARLA

Quan es va acabar el circuit poètic del Mussart de l'any passat, em van avisar que...
Recerca, De cinema, Portada

Confinats amb NETFLIX

Confinats amb NETFLIX El període de tancament que hem viscut ens ha permès...
Recerca, De cinema, Portada

Un mal endèmic o reparable?

Fou un 25 de maig de 2020. Ja veurem si la història recordarà aquesta data amb...
Opinió, Recerca, Articles, Cuina, Portada

Cap a un sistema alimentari universal

D’on venim Durant la dècada dels 60 als 70 es va començar amb...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

El Camí de la Bruixa (Montsant) Aparquem a l'ermita de Sant Joan del...
Història, Història, Portada

Marcel

Les brigades internacionals eren unes unitats formades per voluntaris d’esquerra vinguts...
Opinió, Articles, Portada

BTTS

Un dia qualsevol vam sortir a caminar pels voltants de Vilaplana, tot gaudint dels racons menys...
Opinió, Articles, Portada

2020

Quin any 2020, amb lo bonic i fàcil d’escriure que és el número!!!...
Què passa, Entitats, Natura, Escola, Portada

LES  SORTIDES D€ENTORN AMB ELS MÉS PETITS  

Les sortides a l’entorn són molt importants a totes les edats per conèixer...
Història, Història local, Portada

ELS MOLINS FARINERS DE VILAPLANA (II)

Al darrer número de Lo Pedrís vam oferir una mirada històrica als...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

El nostre hort

Aquest curs podríem dir que  hem (re)començat un projecte que ens fa molta...
Entitats, Escola, Portada

TALLERS MATEM€TICS A CICLE SUPERIOR

Aquest curs els/les alumnes de cicle superior hem fet taller de matemàtiques una hora a...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

ELS ODS: ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Aquest any, com a acció conjunta amb altres pobles del Baix Camp, havíem pensat...