Història - Geografia | Revista 79

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

Monestir Iviron
MONESTIR IVIRON. El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del 1990. email: imiviron@gmail.com
 

Història i descripció

Està situat al costat nord oriental de la península d’Athos en una petita cala al costat de l’estuari d’un gran barranc.

Va ser fundat al segle VIII com a monestir de Climent. El 980 Ioannis Tornike, monjo i membre destacat de la cort reial de Geòrgia i consultor de l’emperador Vasilios II, que es coneixia com a Ivira i/o Iberia, va arribar al lloc juntament amb un grup de monjos i el van transformar en un gran monestir georgià. Després del 1010 el monestir va adquirir el seu nom actual en honor dels seus fundadors. Durant els segles X i XI, molts monestirs petits com Kolovou, Prophitis Ilies, Sisikou, etc, van passar a dependre d’Iviron. El 1259 va ser atacat i destruït diverses vegades per pirates, majoritàriament per francs. A principis del segle XV, el monestir va sofrir un complet col·lapse financer i va entrar en decadència fins que a finals de segle molts monjos grecs hi van ingressar i va passar a ser un cenobi grec.

El segle XVI va ser un període de prosperitat del monestir.

El 1865 va sofrir un incendi que quasi el destrueix completament, però va ser reconstruït. Iviron va contribuir enormement a la guerra d’independència grega a la dècada del 1820 i va ser aquí on es va clausurar Gregori V de Constantinoble quan va haver de marxar a l’exili.

El recinte del monestir és impressionant. L’entrada es troba a la part nord. El “Katholikon” (església principal) està situada a la part oriental del pati, just al costat del campanar, i al davant hi ha el “phiale” (porxo al voltant d’una font) i la “trapeza”(refectori). Els altres edificis que envolten el pati, formen un quadrat, i és on estan situades les cel·les del monjos, les oficines administratives, la torre, la “Archontaki” (casa d’hostes) i la biblioteca.

El monestir, separat del port, té dues torres fortificades que es van utilitzar com a defensa contra els atacs del pirates. Una, es troba al port i data del 1626 i l’altra, a les muralles del monestir i data del 1725.

No queda res de la col·lecció de manuscrits georgians que fou cremada pels monjos grecs durant la lluita esclavista de 1913.

Al costat de l’entrada hi ha la capella de Theotokps Portaitissa, amb la icona miraculosa de Theotokos. Els frescos del nàrtex es remunten al 1774. A poca distància del monestir, i a la vora del mar, hi ha l’aigua santa de Theotokos Portaitissa, lloc on es va trobar la icona.

Avui una nombrosa comunitat monàstica s’encarrega de la restauració dels edificis que envolten el monestir i ofereix hospitalitat a científics de tot el món que desitgen estudiar la vida del monestir i de Mont Athos.

La festa del monestir és del 15 al 28 d’agost i està dedicada a l’Assumpció de la Verge. Es celebra amb gran esplendor. Molts viatgers i pelegrins visiten el monestir pels llegendaris miracles que s’atribueixen a Panaghia Portaitissa.

 
L’estada al monestir

08,00h.- El taxi et deixa al port i des d'allí fins al monestir s’ha de caminar uns dos-cents metres. És un impressionant recinte fortificat en què la façana principal està situada a la part oest.

Com a Mígisti Lavra, hi ha un petit cobert aïllat, sostingut per pilars i amb bancs, destinat als visitants per descansar i aixoplugar-se, en cas que el monestir estigui tancat.

Un pòrtic amb pilars, revestit amb marbre de color blanc, dona accés al portal del monestir. Aquesta porta, permet l’entrada a un espai intermedi tancat per una segona porta de seguretat per on es pot entrar al pati interior del monestir. Dins d’aquest pas entre portes, i a un costat, hi ha una gran botiga de venda d’objectes i records religiosos i monàstics.

Com que tenia reserva per quedar-me aquella nit, em vaig dirigir a l’“Archontaki” (edifici per als hostes). No hi havia ningú per rebre els visitants. Allí hi havia altres hostes esperant, un d’ells era el company grec amb qui vaig compartir habitació al monestir Magísti Lavra. Parlava l’anglès i em va informar dels horaris i activitats del dia.

A la planta baixa hi ha una gran sala amb tauletes i seients i en una cambra lateral, una cuina amb nevera i taules amb bancs, on hi havia dolços i gerres amb aigua i on et podies fer cafè i té.

11,00h.- Dinar a la “Trapeza” (refectori).

Els monjos van entrar primer seguit dels hostes. Un monjo, de fesomia oriental, ens va anar situant a les taules del costat de l’entrada i els monjos passaren a les taules del fons.

El refectori, de planta en forma de basílica, no és tan espectacular con el de Migísti Lavra. Té les parets i la volta de canó del sostre pintades amb imatges i escenes bíbliques. Les taules, situades en quatre línies, dues a cada costat de la sala, són llargues amb taulells suportats per pilones d’obra igual que els bancs.

El menú va consistir en un plat de sopa de verdures, un tomàquet i un cogombre per cadascú i per a repartir hi havien deixat bols amb cireres, pomes, plàtans, pa i aigua. No hi havia ni oli ni vi. Per postres, el mateix monjo, va anar passant per cada taula i ens va repartir per cap un grapat d’ametlles triturades i ensucrades.

Tot el sopar va transcórrer en silenci i la lectura d’un monjo que anava llegint un text religiós.

Vaig ser l’únic hoste no ortodox i català, tots els altres eren pelegrins russos, romanesos, grecs, búlgars, ucraïnesos...

16,00h.- A l'“Archontaki” (edifici per als hostes), em va atendre un monjo, que un cop va comprovar si tenia el visat i la reserva, va fer l’entrada al llibre de registre i va assignar-me habitació. Aquesta vegada es tractava d’una habitació doble, la núm. 217 i per a mi sol. Els serveis sanitaris, comuns amb altres habitacions, són nous, nets i amb diverses dutxes i zona per estendre roba.

18,00h.- Cerimònia religiosa. L’acte va durar 1,5h. L’accés al temple es fa per una galeria tancada amb vidres, on, al centre, hi ha una porta per entrar a l’interior de l’Església. Quan s’entra, hi ha una sala o nàrtex destinada a tothom (ortodoxos i no ortodoxos), tot seguit, la zona on es fa la litúrgia i la part sagrada, separada per una mitja porta, al fons. També hi ha una capella lateral.

No hi ha llum artificial; tan sols està il·luminat per unes quantes espelmes.

En aquest monestir, les normes permeten als no ortodoxos poder passar a l’interior del temple, on té lloc la cerimònia, juntament amb els monjos i pelegrins. Aquest cop vaig poder seguir l’acte litúrgic en tota la seva magnitud.

El monjos i pelegrins, a l'entrar al temple, fan un petó a totes les imatges de les icones i la senyal de la creu.

Durant la litúrgia, el monjo que oficiava l’acte es va senyar i repetir “Kirieleisón” (Oh Senyor, tingueu pietat) 13 cops seguits. Altres monjos llegien textos bíblics, cantaven, o encenien i apagaven ciris segons requeria la cerimònia i, com a Migísti Lavra, no deixaven d’anar d’un lloc a l’altre. També, el monjo que oficiava la cerimònia va passar dues vegades amb un porta-encens fumejant, el qual anava perfumant cadascun dels assistents.

A la cloenda, ens van obrir la capella lateral on, dins unes vitrines, hi ha les relíquies d’ossos de sants, folrats amb plata i uns trossos de fusta que, segons ells, pertanyen a la Santa Creu.

També van obrir la capella de Theotokos Portaitissa, situada al pati, on hi ha la icona miraculosa de Theotokos, per a poder-la venerar i visitar.

20,00h.- Sopar. El mateix monjo del dinar, de fesomia oriental, ens va repartir per les taules a mesura que anàvem entrant; però, aquest cop, els monjos no ens van acompanyar.

L’àpat va consistir en la mateixa sopa del dinar, i olives, cireres, aigua i pa (de motllo) per compartir. En acabar, el mateix monjo, i com en el dinar, també va anar donant a cadascú un grapat d’ametlles triturades i ensucrades.

Va ploure tota la nit.

 
Dijous, 11 de juliol

07,00h.- Vaig baixar al port per esperar el taxi que feia el recorregut a Kariés. Encara estava plovent i vaig estar de sort, un cotxe, conduït per un monjo es va aturar i m’hi va portar.

07,40h.- Arribo a Kariés. Vaig esmorzar un entrepà i cafè i vaig comprar un CD de cants gregorians bizantins a la botiga d’articles monàstics.

El meu pla era anar a dormir al monestir de Grigoriou, que m’havien acceptat com a hoste aquell dia, però no em volia perdre visitar el monestir de Simonospetra, que és un dels més espectaculars.

Per anar a aquests dos monestirs s’hi va des del port de Dafni.

Mentre esperava l’autobús que va al port de Dafni, em vaig dedicar a fer fotos de Kariés amb el mòbil.

09,15h.- L’autobús (3,5 Eu) em va deixar al port de Dafni.

Per arribar al monestir de Grigoriou, situat a la costa sud-occidental de la península, el més fàcil era anar-hi des de Dafni per mar, el ferry s’atura allí. Des de Grigoriou, es pot arribar al monestir de Simonospetra, en una hora, a peu per un senderó. Aquesta opció la vaig descartar perquè no em donava temps suficient per anar i tornar abans que tanquessin les portes del monestir de Grigoriou.

Vaig decidir fer el recorregut per terra i visitar primer Simonospetra i des d'allí arribar al monestir de Grigoriou pel senderó.

No vaig poder aconseguir taxi que em portés a Simonospetra i vaig decidir anar-hi a peu. Un pelegrí em va informar que el taxi cobrava 60 Eu per persona.

11,30h.- Vaig sortir de Dafni per la pista de terra que va a Simonospetra (8,50 Km).

13,15h.- Després de caminar durant 1,45h vaig arribar al monestir, impressionant! És una fortalesa penjada dalt d’un penya-segat amb el mar al fons i la muntanya del mont Athos al darrera.

Jordi Royo



+ Publicar el meu comentari