Història - Geografia | Revista 77

Viatge a “AGION OROS” (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció
Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic Autònom emparat per la sobirania grega i la jurisdicció eclesiàstica del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble.
Mont Athos està situat a la tercera península de Halkidiki a Macedònia, al nord de Grècia. És un territori dedicat a l'oració i a adorar a Déu, els monjos l’anomenen Muntanya Sagrada o Mont Athos. També “El Jardí de la Mare de Déu”.
Té una longitud de 50 Km i una amplada d’entre 8 i 12 Km i abasta una superfície de 350 Km2. La frontera terrestre de l’estat monàstic va de Fragokastro a la costa oest i arriba a Arapis. El pic més alt té 2.033m d’alçada.
Declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988.
Els monjos segueixen l’antic calendari julià (13 dies desprès del nostre) de l’època bizantina. Els monjos del monestir d’Iviron, basen les hores a partir de la sortida del sol. Els monestirs tanquen al capvespre i obren a l’alba. Abans de la sortida del sol, la campana de cada monestir repica cridant els germans a les matines.
 
Mitologia
Segons la mitologia grega, el nom Athos pertany a un gegant traci. Durant la batalla dels déus contra els gegants, Athos va llançar una gran roca contra Posidó. La roca va caure al mar creant un immens bloc de terra que ara es coneix com Mont Athos. No obstant això, en una versió diferent de la història, va ser Posidó qui va llançar la roca contra Athos. La roca va aixafar a Athos i el va enterrar a sota.
 
Una mica d’història
Fins al segle III AC, hi va haver un bon nombre de petites ciutats gregues, però es va anar despoblant i va romandre deserta durant molts segles.
Els primers monjos van arribar a la muntanya Athos cap el segle V, buscant un lloc aïllat per adorar Déu i trobar la seva pau a la Terra.
La comunitat monàstica de Mont Athos es va fundar l’any 983 sota les ordres de Constantinoble. Als segles següents va seguir pertanyent a l’imperi Bizantí malgrat l’arribada dels cristians durant les creuades.
Amb la caiguda de l’Imperi Bizantí al segle XV, Mont Athos passa a mans de l’imperi Otomà i, durant els següents segles, els monjos van sofrir per la imposició dels alts impostos i la reducció dels seus membres.
A començaments del segle XX, els Otomans van ésser expulsats de la zona i el Mont Athos resta sota la jurisdicció grega.
 
Geografia
Mont Athos té pendents que arriben a 2.033m d’alçada i boscos densament poblats. La massa muntanyenca és solcada per barrancs profunds, al llarg dels quals flueixen torrents i nombrosos rierols. Només a l’extrem sud de la península l’aigua és escassa. Està coberta d’una vegetació densa que acull nombrosos ecosistemes. Hi ha una zona de fulla perenne mediterrània de pi, alzines, xiprer, olivera, llentiscle, llorer, arboç i bruc. Els boscos, caducifolis com el roure, castanyer i pi negre poblen les parts altes. A gran altitud la vegetació està composta de matolls.
 
Arquitectura
Els edificis, d’estil bizantí, estan construïts amb murs fortificats, com a escut defensiu contra pirates i altres conqueridors. Enmig de l’estructura hi ha un pati que inclou: la “Katholikon” (església principal), la “Trapeza” (refectori), el “Phiale” (porxo al voltant d’una font), capelles, campanar,”Archontaki” (casa pels hostes) i “Arsana” petit port on només tenen accés els monjos o persones autoritzades.
Els monestirs de Mont Athos conserven valuosos tresors d’art i, al mateix temps, formen un centre cultural de gairebé mil anys. Hi ha nombroses col·leccions de pintures i d’icones portàtils, així com mosaics i escultures d’època medieval.
 
Cal saber
La tradició explica que la Verge Maria i Sant Joan Evangelista, quan anaven, amb vaixell, de visita a Lazarus (Xipre), una tempesta els obligà a buscar refugi en aquesta costa. Aquest seria el futur port del monestir d’Iviron. Des de llavors, el Mont Athos es diu “El jardí de la Mare de Déu”.
Mare de Déu “Theotokos”, en grec (del grec “Théos” - Déu i de  “tokos”  -part, infantament” o Deípara en llatí (del llatí “deus”  - Déu,  i  de “parus” -  parir) és un títol donat  a  Maria, mare de Jesús per part  de l’església ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l’església catòlica romana. Que Maria sigui considerada com a Mare de Déu, implica l’acceptació d’un dogma. El títol li va ser concedit solemnement al Concili d’Efes l’any 431, en ésser proclamat el dogma cristològic.
Theotokos és la denominació d’un estil iconogràfic específic de la Verge a l’art romà d’Orient, on aquesta apareix asseguda en un tron amb el Nen Jesús a la falda, mirant tots dos de cara en actitud hieràtica.
Aquest model és imitat pel Maiestas Mariae  (majestat de Maria), estil característic de l’art romànic que a partir del gòtic italià es coneix com a Maestà.
 
Organització territorial
Mont Athos és una divisió autodeterminada de l’Estat Grec. Políticament es troba sota el Ministeri d’Afers Exteriors (només en depèn a nivell militar) però, religiosament està sota el Patriarca Ecumènic de Constantinoble.
És la llar de 20 monestirs ortodoxos, dividit en 20 territoris auto-governats que funcionen com una comuna, litúrgia, oració, habitatge i treball comú. Cada territori consisteix en un monestir i alguns altres assentaments monàstics al seu voltant (ermites, cel·les, cabanes, etc…). L’abat de cada monestir, que és elegit pels monjos de per vida, és membre de la “Sagrada Assemblea” que exerceix autoritat legislativa. L’autoritat administrativa la té la Santa Comunitat, formada per un representant de cada monestir elegit cada any.
Kariés és la capital administrativa i monàstica de Mont Athos, seu del “Protatou” (Sagrada Assemblea o Sagrada Supervisió).
  
Monestirs
Des del punt de vista jeràrquic, una tradició molt antiga i de tots respectada, estableix entre els vint monestirs el següent ordre:
1 - Migísti Lavra
2 - Vatopedíou
3 - Iviron
4 - Chilandaríou (serbi)
5 - Dionisíou
6 - Koutlomousíou
7 - Pantokrátoros
8 - Xiropotámou
9 - Zografou (búlgar)
10 - Docheiarion
11 - Karakallu
12 - Philotheu
13 - Simonospetra
14 - Haghios Pavlou
15 - Stavronikíta
16 - Xenophóntos
17 - Grigoriou
18 - Sfigménou
19 - Haghios Pandeleímonos (fundació russa)
20 – Konstamonitou
 
Normes d’accés a Mont Athos
- Les dones tenen prohibida l’entrada a la península des de fa, al menys, mil anys. Hi han hagut casos excepcionals, durant la guerra civil grega va acollir dones i nens. O el cas del segle XIV en que Helena de Bulgària va entrar a la península per protegir-se d’un brot de pesta. Diu la llegenda que per que els seus peus no toquessin la terra Sagrada, sempre va ser transportada amb cadira.
Com anècdota, cal assenyalar que els catalans també tenien prohibida l’entrada fins al 2005, any en que la Generalitat va fer donació de 240.000 euros per a la reconstrucció del monestir de Vatopedíou. La prohibició ve de set segles abans, quan els Almogàvers van ésser contractats per Constantinoble per combatre els otomans i van atacar alguns monestirs.
El 9 d’octubre del 2005, a iniciativa del cantautor Josep Tero i del llavors secretari general del Departament de Presidència, Carles Duarte, una delegació de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Joaquim Nadal, va visitar el monestir de Vatopedíou, inaugurant la restauració de la Torre del Tresor, obra finançada majoritàriament pel govern català com a acte de desgreuge pels saquejos i destrucció infligits al monestir per la Campanya Catalana d’Orient l’any 1307. Durant la visita, el responsable d’activitats culturals del monestir, el monjo Arseni, agraí amb aquestes paraules la donació:
 “Si al ulls de Déu mil anys són com un dia, Catalunya no ha trigat ni tan sols un dia a iniciar la reparació dels danys ocasionats pels seus avantpassats”.
- El nombre de visitants diaris es limita a 100 pelegrins ortodoxos i 10 no ortodoxos.
- L’estada a Mont Athos és d’un màxim de 3 dies i només es pot pernoctar una nit en el mateix monestir, encara que si es demana, normalment no hi posen cap inconvenient. Així i tot es pot sol·licitar una pròrroga a Kariés.
- No es pot fer vídeo i fotografies a l’interior d’alguns espais senyalitzats (esglésies, refectoris, etc...) i dels exteriors, millor preguntar.
- L’aspecte físic és important, millor no portar res que als monjos els pugui semblar estrambòtic com arracades, tatuatges, crestes, pantalons curts, camisetes amb tirants... les mànigues curtes són admeses.
- En relació a l’assistència als actes litúrgics, cada monestir té les seves pròpies regles. Els visitants no ortodoxos no poden passar a la part central del temple on estan els monjos i pelegrins i si hi entres, segurament algú vindrà a advertir-te que no pots passar més endins.
L’únic transport per entrar a Mont Athos és per mar (ferry) o amb embarcacions autoritzades. No s’hi pot accedir des de vaixells particulars.
 
El “Diamonitrión”
Significa permís en grec, i és el visat que s’ha d’aconseguir per poder entrar a Mont Athos. El document, s’ha de presentar al ferry per a poder embarcar. També és probable que el demanin en alguns monestirs on s’hagi fet una reserva per hostatjar-se.
Per aconseguir-lo, s’ha d’enviar un correu a l’oficina del pelegrí de Mont Athos a Tessalònica (email: athosreservation@gmail.com), justificant les raons de la visita. Si s’exposa un motiu religiós, serà més ben rebut (malgrat no es sigui ortodox) i les dates en que es desitja visitar Mont Athos. (màxim tres nits). També existeix un telèfon 031861611.
S’ha de sol·licitar el Diamonitrión amb temps suficient (tarden uns 15/20 dies a respondre). Jo vaig enviar l’e-mail el mes de gener per anar-hi el juny.
És aconsellable adjuntar amb el correu el passaport escanejat.
Rebràs un correu de l’oficina de pelegrins de Mont Athos confirmant l’acceptació de les dates proposades.
15 dies abans de marxar, cal trucar al telèfon 2310252578, donar el teu nom i cognoms i comentar que tens una reserva per visitar Mont Athos aquells dies. La trucada és la confirmació de que hi aniràs.
El millor lloc per recollir el Diamonitrión és a Ouranoupolis, la ciutat d’Urà.
 
Jordi Royo, 
amb la col·laboració de M. Mata

Jordi Royo



+ Publicar el meu comentari