Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 86

Va de cine: Seminci i REC21


La tardor ens porta dues cites cinematogràfiques, la Semana Internacional de Cine de Valladolid, la Seminci, i el Festival REC de Tarragona.

Comencem per la Seminci, que engega sempre a finals d’octubre amb la frescor i els cels blaus propis del páramo en aquest temps. Enguany el gran premi se’l va endur Last Film Show de Pan Nalin, homenatge al cinema amb la història d’un nen que descobreix en les pel·lícules l’art d’atrapar la llum. Molts detalls recorden a Cinema Paradiso, però en versió índia, les projeccions a l’antiga, els retalls de fotogrames, l’enyorança de temps més senzills... i potser aquest déjà vu la fa menys captivadora. Tot i així rep l’Espiga d’or en un dels festivals més consolidats d’Europa, poca broma. Un relat interessant de la vida en un poble de l’oest de l’Índia, una interpretació extraordinària d’un nen seleccionat entre tres mil (sí, sí, 3000) i cinc minuts d’un final de càmera preciós. Això ja li val el reconeixement.

L’Espiga de plata i el Premi del Públic van ser per una comèdia de Neus Ballús, Sis dies corrents, sis dies corrents en la vida i feina de tres lampistes. Per mi supera en molt a la guanyadora, però que comprensiblement no es podia endur un primer premi entre un jurat internacional. S’entén quan la veus. Més endavant en parlarem, ja que el REC va arrencar amb aquesta projecció.

El director francès Robert Guédiguian, guardonat en moltes altres edicions a Valladolid, concursava amb Mali Twist, un relat ubicat al Mali recent independitzat dels 60’s, que a través de la història personal d’una parella de joves mostra el difícil període post-colonització. De temàtica política, un tret habitual del cine d’aquest director, confronta l’apertura a la influència occidental amb la convicció que la independència del país no és possible sense el socialisme. Dit així, moltes expectatives per un film entretingut i poca cosa més.

També es presentava a concurs la noruega The Worst Person in the World (La peor persona del mundo), una història amb estructura literària, dividida en dotze capítols amb pròleg i epíleg, que permet explicar el pas a la maduresa d’una jove que busca el seu lloc en un món de confusió i soledat, de dubtes i valor. Per mi, una molt bona peli, que probablement ens arribarà perquè la protagonista va rebre el premi a la Millor Actriu a Cannes.

Absolutament recomanable és Huda’s Salon, una projecció palestina que amb transfons polític tracta la qüestió de la traïció. Segons descriu el propi director, la història es basa en un fet habitual entre els oficials del servei secret israelià que utilitzaven salons de perruqueria per drogar a dones, escollides entre les més vulnerables de la societat àrab, posar-les en una situació compromesa amb fotos utilitzades com a xantatge per a convertir-les en traïdores a Palestina. Dos personatges femenins oposats, molt ben interpretats, que es toquen en els extrems, donat que la història deslleial d’una pot ser perfectament l’inici de l’altra. Si hi ha ocasió, aprofiteu-la.

El tret de sortida del REC el va donar Sis dies corrents. Una pel·lícula divertida de la que no es pot comentar massa perquè fàcilment revelaríem detalls de la història. Només dues coses, una, que s’ha de veure, sí o sí, i l’altra, tenir en compte que la directora va seleccionar tres lampistes d’entre el Gremi d’Instal·ladors, i sense oferir-los-hi guió, els va “sotmetre” a situacions trampa per gravar les seves reaccions espontànies. Protagonistes i secundaris són gent del carrer, tan reals com apareixen, no actuen, són així. I això la fa una peça tècnicament més complexa i doblement interessant.

A partir d’aquí el festival va oferir l’oportunitat de veure molts i bons films, tant a concurs com en altres seccions.

Una de les pel·lícules a concurs més premiades, va ser You resemble me, opera prima de Dina Amer, una directora egípcia sensible i compromesa amb la situació de les dones nord-africanes migrades a Europa. En aquest relat, dues germanes àrabs viuen i creixen en els suburbis parisencs, en un entorn difícil, on la violència i l’abús o el despreci social és la norma en les seves vides. Ni tan sols la història d’amor entre elles les permet superar el trauma cultural i el conflicte identitari. Forçadament separades mostra progressivament el procés de radicalització islàmic de la Hasna, presentada pels mitjans de comunicació com la primera dona terrorista suïcida d’Europa, després dels atacs de novembre de 2015 a París. Molt interessant perquè no es delecta en la demonització sinó en la mostra precisa de la merda de vida que viu molta gent entre nosaltres.

Em va semblar una història que, després d’haver vist El Retorn: la vida després de l’ISIS, de l’Alba Sotorra, podia tancar un cercle, el d’una nena malvivint en el fals paradís que els ofereix el món desenvolupat, que s’endinsa ja de jove en la creença de compartir el cel entre i amb els seus, i que prova de tornar a casa, carregada de canalla, desencantada, traïda i no li obrim la porta. Una pel·lícula i un documental d’impacte.

Es presentava també a concurs una pel·lícula que ja havia rebut un parell de premis al darrer Festival de Sitges, Millor Guió i Premi del Públic, Silent night, tota ella molt britànica. Una comèdia negra entorn d’una trobada nadalenca entre familiars i amics en una casa de camp. Fins aquí tot normal. L’extraordinari és que fora el món s’acaba, la humanitat es destrueix per una mena de núvol tòxic. A l’interior tothom intenta afrontar la situació com si no passés res, fins al final, apocalíptic, propi de Sitges, però absolutament elegant.

The Alleys, una peli jordana, amb una història d’amor entre dos joves, que barreja personatges singulars: perruqueres, gàngsters, prostitutes, pels carrerons d’un barri violent d’Amman. Amb un to polític, per la corrupció i també de crítica social, per les estrictes normes socials i xafarderies, també és un film de cinema negre molt interessant.

Una altra entre les destacades del Festival és Una historia de amor y deseo, francesa, la projecció més sensual d’aquesta edició. Una peça que qüestiona els nostres prejudicis davant d’una cultura, l’àrab, de la qual en coneixem realment poc. Una història d’amor iniciàtic entre dos joves, amb un guió delicat que mostra contradiccions autèntiques, creïbles, que s’entenen a través del descobriment de la poesia sensual àrab clàssica.

All eyes off me, israeliana, també ens parla d’amor, d’un amor romàntic, però tan visceral i apassionat que desorienta. Tres actes, el primer per situar-te en l’ambient, el segon per mostrar l’explosió eròtica d’una relació, i el tercer per entendre l’atordiment de la protagonista, una noia preciosa, un personatge que desitja estimar i ser-ne, però que es perd en aquest desig.

I per anar acabant, les millors del Festival.

Malgrat tot, Família, una obra polonesa exquisida. Un saló guarnit per celebrar un banquet de noces. Sembla que els nuvis no apareixen. I aquí comença el passeig, veloç a vegades i retingut altres, d’una càmera que acompanya i segueix als personatges protagonistes mentre van resolent contingències i als convidats mentre van acabant-se el vodka. Un film clàssic i atrevit d’un banquet de noces on voldríem ser-hi convidats.

Compartment nº6, finlandesa, que va rebre el Gran Premi del Jurat de Cannes i el de Millor Actor a la Seminci de Valladolid (realment, el personatge i la interpretació magnífics). El director, Juho Kuosmanen, ja havia guanyat el REC 16 amb El dia más feliz en la vida de Olli Mäki (una petita meravella que està disponible a Filmin). Enguany torna al Festival amb un film preciós situat a finals dels 90’s. Una estudiant finesa i un miner rus coincideixen en un viatge en tren, també amarat de vodka, per la Rússia profunda i gèlida, camí del cercle polar Àrtic. L’objectiu, els petròglifs de Murmansk, es converteix en l’escletxa per fugir de la soledat i la decepció que comparteixen els dos personatges, dos universos que enamoren.

El premi del REC21 ha estat a Piccolo corpo. Sento no poder dir-ne res, no l’he vista, tampoc la de la cloenda, Las gentiles, només que les espero en candeletes quan ens arribin als nostres cines.

Tanquem, però ja comencem a tenir coses pendents. En això del cine, no s’acaba mai, afortunadament.


Montse Argerich
08.12.21










Montse Argerich Tarrés




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...