Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 91

Va de cine: Estrenes i guardons

Quina bona anyada de pelis!!! N’hem parlat d’unes quantes a l’anterior Lo Pedrís, però ara n’estem veiem el reconeixement, tant per l’èxit de públic com pels premis que reben, tot i que ja sabem que a vegades ni una cosa ni l’altra són garantia de res.

En els Gaudí d’enguany, els guardons més preuats van confirmar les previsions. El de millor pel·lícula per Alcarràs, de la que ja no en parlarem perquè s’ha dit tot al llarg d’un any d’excel·lència arreu. La segona pel·lícula que va triomfar és Suro, també n’havíem parlat: “Una parella a punt de tenir la primera criatura canvia la vida urbana per recuperar una antiga explotació familiar d’alzina surera (...) Una peli que cal veure i que de ben segur tindrà llarg recorregut”. Ho vam encertar. Mikel Gurrea va rebre el Gaudí a millor direcció novella i els dos actors principals, Vicky Luengo i Pol López, els de millors protagonistes.

Igualment previstos els guardons de La Maternal, de Pilar Palomero, per les dues interpretacions femenines, el de Carla Quílez, la nena, millor interpretació revelació i el de l’Angela Cervantes, la mare choni, merescudíssim premi a la millor interpretació secundària. En el darrer número destacàvem precisament aquests dos treballs que han estat premiats.

I per acabar amb els Gaudís, el premi a millor pel·lícula no catalana per Pacifiction. Aturem-nos i parlem-ne. Es tracta d’una pel·lícula difícil, per poc convencional, dirigida per l’Albert Serra, un director polèmic que pot arribar a generar aversió (tot i que potser és ell qui gaudeix provocant amb el seu posat prepotent). És necessari, per tant, deixar de banda el personatge que representa i disposar-se a contemplar una peça lloada a França i escollida com a millor pel·lícula de l’any 2022, segons la revista Cahiers du cinéma. Poca broma!

Dit això (i confesso que m’hi he hagut de posar en dues ocasions) la pel·lícula ens situa a Tahití, a la Polinèsia francesa, a dia d’avui, on un representant de l’Estat francès es mou entre la població local, enmig del rumor d’un inici de proves nuclears a la zona. Sembla doncs un film polític, on s’hi entreveu una certa crítica al postcolonialisme i a la falsa idea dels paradisos d’ultramar (Significarà Pacifiction, fantasia o miratge de pau?). Sigui com sigui, no hi ha opinió, ni tan sols hi ha un relat estructurat. Els personatges, sense pràcticament guió, es passegen per la peli, desplaçant-se entre espais i paisatges hipnòtics, amb colors irreals, totalment artificials, però d’una bellesa captivadora. Per mi, salvada de la crema a què alguns l’han condemnat. És una pel·lícula diferent, que necessita ser mirada fora de les convencions clàssiques, com un desafiament a una altra manera de fer cine. Potser cal esforç, però és realment estimulant.
Després de triomfar a Cannes, San Sebastián i Sitges, va arribar As bestas, inspirada en la història real d’un dels crims més truculents de la crònica negra gallega. Una molt bona pel·lícula. En realitat potser en són dues, la primera, entre homes, sobre l’etern conflicte amb el foraster (l’altre, l’intrús) i la segona, sobre la perseverança d’una dona, malgré tout. Va arrasar als premis Goya: millor pel·lícula, millor direcció a Rodrigo Sorogoyen (si se’m permet, aquí potser hi hauria de ser la Carla Simón), millor actor protagonista a Denis Ménochet i especialment ben premiat Luís Zahera, millor actor de repartiment, per una magnífica interpretació.
L’altre èxit dels Goya va ser Cinco Lobitos (també n’havíem parlat), que es va endur el premi a millor direcció novella per Alauda Ruíz de Azúa i els de millor actriu protagonista per Laia Costa, i de repartiment per Susi Sánchez, esplèndides les dues.

I la tercera pel·lícula en nombre de guardons, sobretot els de tipus tècnic, va ser Modelo 77, situada a la presó Model de Barcelona per mostrar la vida dins del sistema penitenciari en el postfranquisme. Podria ser interessant com a document històric, sobretot per a qui li quedi lluny aquell període, però després de tantes històries de presons i presoners, motins i fugues, Modelo 77 no diu massa més.

Per alguns, una aposta fallida va ser Los renglones torcidos de Dios, en la que una investigadora privada ingressa en un hospital psiquiàtric simulant una malaltia mental amb la intenció d’obtenir proves sobre la mort d’un pacient. Sembla ser que en la novel·la es descriuen vides reals dels interns. Aquí no es tracten aquestes històries, que probablement en siguin la gràcia. Recordo haver llegit en algun lloc que el guió s’oblidava precisament de “los renglones torcidos de Dios”. Una pel·lícula del tot prescindible.

Entre les darreres estrenes que han competit pels Òscars, hi ha de tot, com sempre. Molt bona Almas en pena de Inisherin, de Martin McDonagh (el de Tres anuncios en las afueras). Una tragicomèdia que ens situa a principis del segle passat en la vida d’una petita illa perduda de la costa irlandesa. Un conflicte inexplicable i sobtat entre dos amics desestabilitza l’ordre agònic d’un lloc inhòspit i bonic alhora. Irlanda és un personatge més de la pel·lícula, pels paisatges, per la força de la tradició gaèlica (les ànimes en pena són els esperits de l’illa, Banshees) i sobretot per la permanent confrontació interna en la qual han viscut i viuen els irlandesos. Mentre a l’illa gran es combat en la guerra civil del 1922, Inisherin tampoc viu en pau. Colin Farrell, un bona pasta amb poques llums, i Brendan Gleeson, un intel·lectual rústic i desesperat, ho peten.

Una pel·lícula controvertida i envoltada d’expectació ha estat Tár, la història d’una suposada prestigiosa directora d’orquestra, Lydia Tár, que és acusada d’abús sexual. I dic suposada perquè durant un temps, el suficient per a la promoció de la peli, la campanya de màrqueting va fer pensar que era un biopic (fins i tot es va generar temporalment un fals perfil a Viquipèdia). Lydia Tár no existeix, és un personatge fictici, fet a imatge i semblança de qualsevol director assetjador, i donant per bo que una dona es comportaria de la mateixa manera a l’hora de seduir joves artistes. Cate Blanchett està bé, però menys que a Carol, potser per haver de forçar un personatge masculinitzat, de mentida, o en tot cas, poc creïble.

L’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa va ser per Sin novedad en el frente, alemanya. Una altra història de Primera Guerra Mundial, relatada a través de l’experiència d’un jove soldat alemany en el Front Occidental a França. Recorda una mica a 1917, de Sam Mendes, allà amb dos soldats britànics en una missió suïcida, aquí amb una colla de joves il·lusionats per conquerir París, allà t’atrapava la duresa de les imatges, aquí ho fa la tràgica pèrdua de la innocència de la jovenalla. Una bona pel·lícula, fins i tot per qui no sigui massa amant del gènere bèl·lic.

La darrera peça de Spielberg, Los Fabelman, basada en la pròpia infantesa i família del director, té molt bona crítica. Ambientada entre els cinquanta i seixanta, mostra el descobriment del poder del cinema, i alhora d’un secret familiar, de la mà d’un nen d’Arizona, fill d’una excèntrica artista (personatge i interpretació de Michelle Williams que és de lo milloret de la peli) i d’un informàtic dedicat en cos i ànima a la ciència. L’escena final és un bon resum, de la història i de com fa cine Spielberg.

L’actriu protagonista en algunes pelis d’Isabel Coixet (Mi vida sin mí o El poder secreto de las palabras), Sarah Polley, ha dirigit Ellas hablan, premi al millor guió adaptat. Amb opinions de tota mena: que si és plena de tòpics, que si gira repetidament entorn del mateix tema, que si... No sé, per mi és una pel·lícula valenta, un gran acte de protesta. Vuit dones parlant en un paller, personatges de tres generacions discutint sobre com fer front a la violència masclista. Estem en el moment actual, però podríem situar-nos al segle passat o l’anterior, donat que transcorre en una aïllada i estricta comunitat religiosa en què dones i nenes són sotmeses, amb total impunitat, a abusos sexuals per part dels mateixos homes de la comunitat. Dos dies de converses per decidir què fer: fugir o quedar-se, lluitar o resignar-se, on cadascuna tindrà el seu temps per l’argument.

Basada en un fet real, la història té molt de faula, i també de denúncia i sororitat. No és una peli per a dones, però probablement s’entengui diferent (En la cua de sortida, escolto el comentari d’una parella. Ella diu: “Si és que havia de venir amb ma germana!”).

Una pel·lícula a destacar pel treball del personatge és La Ballena, una tragèdia que succeeix en les quatre parets d’un piset, on Brendan Fraser, Oscar a millor actor protagonista, interpreta un obès amb la vida trencada que s’enfronta al darrer intent de redempció quan s’apropa la fi. No és una pel·lícula sobre l’obesitat mòrbida, si fos així seria un desastre, sinó que n’és l’excusa per parlar de la soledat, del sentiment de culpa pels errors comesos. No hi ha tan sols un addicte, hi ha també un pare, un amant, un amic, un professor... Un paper esplèndid, especialment en l’expressió, amb la mirada de la desolació emocional que et convida a creure en la possibilitat que l’autodestrucció és volguda, tot i ser una mala elecció.

I tocaria tancar amb les lloances a Todo a la vez y en todas partes, una comèdia existencial de ciència-ficció que es va endur la major part dels grans premis Oscar, però no en puc dir res. Sembla que ha representat un gir en la tendència dels guardons de Hollywood que ens tenen acostumats a premiar obres clàssiques i per a tots els públics. Potser aquesta aposta a la raresa i la modernitat sigui suficient per activar l’interès a veure-la, o si més no, a minvar-ne la peresa.


Montse Argerich Tarrés




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots