Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema - Portada | Revista 83

Va de cine: Corea del Sud, Hong Kong i Vietnam

L’any cinematogràfic comença amb el lliurament dels premis de les Acadèmies, però amb el trasbals d’enguany s’han pogut veure poques estrenes i és per això que reinventem el “Va de cine” del primer trimestre, abans dedicat al comentari d’aquests guardons.

Afortunadament les pelis no ens les acabarem. N’he triat tres*, no estrenes, que tenen en comú aires orientals, ja sigui per l’origen o perquè en algun moment s’hi ubica la trama.

Per començar, un petit homenatge a Kim Ki-duk, director sud-coreà mort recentment, que tot i descobrir tard la seva passió pel cine, i sense formació acadèmica, ha deixat una extensa filmografia amb títols que l’han convertit en director de culte, al capdavant ara mateix d’una de les cinematografies emergents més importants del món. Autor d’algunes pelis molt recomanables com La Isla (2000), Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera (2003) o Hierro 3 (2004), un conte moral sobre la infelicitat d’avui en dia, en el que un jove, que ocupa vivendes quan els propietaris en són fora, entra en una casa i s’hi troba una noia, tancada i maltractada pel seu marit, amb qui compartirà espais aliens, com dues ànimes que en silenci es passegen pel món després d’haver renunciat a posseir-lo.

Algun detall recorda a Parásitos, del també sud-coreà Bong Joon-Ho, la inadaptació social, la crítica al capitalisme, però Hierro 3 no només té una dimensió social i política sinó també espiritual, és com una paràbola budista. Una petita història, silenciosa, on els personatges deixen de parlar perquè, com descriu el propi director, el món els ha desil·lusionat, els ha ferit. Només dos personatges, que es van desprenent de tot allò innecessari fins a convertir-se en esperits... en una imatge final damunt d’una bàscula, pesen zero perquè ja no són matèria, preciosa.

Una mica menys recent és Deseando amar (2000) de Wong Kar-wai, tot i que s’ha tornat a projectar recentment a les sales en el 20è aniversari. Aquesta és la segona peli d’una trilogia, amb Días salvajes (1990) i 2046 (2004), que comparteixen tema comú, la complexitat de l’amor.

Situada a Hong Kong, a principis del 60. Dos personatges casats s’instal·len en habitacions compartides en un edifici de residents expatriats de Xanghai. Veïns, ell periodista i ella secretària, infeliços amb les seves respectives parelles, que d’altra banda passen la major part del temps fora de casa, coincideixen primer en trobades casuals que a poc a poc es convertiran en buscades. Una trista història d’amor? No, millor una història de sensualitat i no-amor.

D’aquest relat senzill, Kar-wai, que és un poeta de la imatge, en fa una obra exquisida. Per alguns, aquest és el punt negre, allò que comença com una crítica social (per exemple, el fet de compartir vivenda) acaba en pura estètica, però és que precisament aquest és el plaer de la pel·lícula, el barroquisme de la posada en escena contrastat amb la moderació de l’argument.

L’estètica està a mig camí entre la reverència al passat i l’estil postmodern que a vegades recorda el de les imatges publicitàries. Comparteix elements orientals, els vestidets qipao o les arts marcials dels diaris, amb trets occidentals, els cabells engominats, els vestits dels homes... Però a banda d’aquest estil visual (per mi) únic, Deseando amar és molt més. És el retrat de les coses que no es diuen, però se senten, ningú relata, només cal observar per comprendre l’estat d’ànim d’un i l’altre. És la música, el vals pausat que acompanya en la monotonia i l’avorriment als personatges ralentitzats, o el Quizás de Nat King Cole en els instants de tensió eròtica. És un regal, una dona amb vestit de flors ajustat creuant-se amb el seu desig en un passadís estret que és l’espai per l’amor, la resta és un món en off. Una peli de lo milloret dels darrers anys.

I per acabar, en recupero una que convido a repetir, El cazador (1978) de Michael Cimino, un director polèmic etiquetat de racista, homòfob, marxista, lumpen i tot el que ens puguem imaginar. Si no s’ha vist, és imprescindible, i si s’ha vist, val la pena tornar-hi. Probablement ara hi buscarem i trobarem altres coses perquè en sabem més de tot, hem vist més cine i ens hem fet més grans.

Una ciutat industrial de Pennsylvania, un grup d’amics obrers de la indústria de l’acer i amants de la caça passen junts les darreres hores, amb festa de casament inclosa, abans de marxar a Vietnam. Un inici innocent dona pas a l’experiència convulsa de la guerra per mostrar finalment les vides trencades per les seqüeles del trauma.

Però no és una peli de Vietnam, no és clarament ideològica, no està a favor ni en contra de la guerra. És una història sobre l’amistat, sobre el qüestionament de la masculinitat i la por a l’homosexualitat. S’hi ha de veure la història d’amor truncada entre de Niro i Walken, que estan brutals, i en la que Meryl Streep és en realitat un “florero”. S’hi ha de veure el relat social, el xoc cultural i de classe dels “nous americans”, emigrants de segona generació, en aquest cas una comunitat russa ortodoxa que demostra el desig de sentir-se plenament americana, patriota, enviant els seus joves a la guerra.

Saigon retrobarà dos amics transformats per l’efecte deshumanitzador de la guerra i només llavors s’entén que tant en la caça neta com en la ruleta russa, la bala és la mateixa.

(*) Les podreu trobar a Filmin i també a la plataforma gratuïta Zoowoman.



Montse Argerich Tarrés, 01.03.21




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 83: Actrius i actors catalans

Què passa, Activitats, Portada

Ens trobem per fer Ganxet

Som un grup de dones del poble i voltants (dic dones perquè no ve cap home, encara que el...
On line, Portada, Actualitat on line

Pulsòmetre 83

PUJA       La megafonia...
Què passa, Història, Activitats, Portada, Fem memòria

8 de març: Dia de la Dona, també a Vilaplana

A les 8 del vespre, a la plaça de la Vila, fem la lectura del Manifest del dia...
Què passa, Notícies, Portada

FORN DE MONT-RAL: Un projecte empresarial en un poble petit de muntanya.

La Lorda Ruiz és la fornera i propietària principal, i juntament amb la Mariona...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Qüestionari sobre la Covid-19

Des de ja fa més d’un any, estem immersos en una batalla mundial i quotidiana per la...
Recerca, Natura, Portada

Els nostres moixons: la Pastorella

La Pastorella Cuereta blanca (Motacilla alba)
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedrís 83 (març 2021)

Aquests primers mesos de l'any, hem tingut confinament local, algunes afectacions de la Covid...
Història, Masos, Portada

Mas d'en Peiró

ALTRES NOMS Al Registre Civil també hi surt anomenat com a mas de la Font, mas del...
Història, Masos, Portada

Mas d'en Grau

ALTRES NOMS Segons R. Amigó (1963) en alguna ocasió algú l’anomena...
Recerca, Tradicions, Portada

Frases fetes i dites de Vilaplana

Un cop acabat el meu treball de recerca sobre les expressions populars a Vilaplana, he tret les...
Recerca, De cinema, Portada

Va de cine: Corea del Sud, Hong Kong i Vietnam

L’any cinematogràfic comença amb el lliurament dels premis de les...
Recerca, Cuina, Portada

Mus de Xocolata

Aquesta recepta la comparteix amb naltros, la Isabel Mas Gil, una àvia de Vinyols, que...
La nostra gent, Records, Portada

Més enllà d€ella, per sempre més. Per a l'Elena Mestre Vall

Recordem que aquell hort, entre tots els petits racons que tenia, es feia màgic i...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Faves a la catalana

Ingredients: (per a 6 persones) - 1,5 kg de faves desgranades. - 1 manat alls tendres....
Entitats, Escola, Portada

Ciència? o Màgia?

Durant el primer trimestre, l'alumnat de Cicle Mitjà i de Cicle Superior vam...
Entitats, Escola, Portada

€Pintures rupestres€ a l€escola!

La Classe dels Artistes de Cicle superior de l’escola de Vilaplana s’ha aventurat a...
Entitats, Escola, Portada

Projecte Innovamat: La Festa de la mesura

Aquest curs “L’Escola Cingle Roig” ha apostat per un enfocament didàctic...
Què passa, Recerca, Notícies, Agricultura biològica, Portada

Primeres Jornades de l'avellana de muntanya

Vilaplana va acollir “Les primeres Jornades de Promoció de l'avellana de...
Què passa, Notícies, Portada

Reparació de la xarxa de clavegueram i del reg de la bassa de la Vila del carreró entre el carrer Dr. March i el carrer Major

A finals de desembre van finalitzar les obres de reparació del clavegueram i del reg de la...
Què passa, Notícies, Portada

Millores en pistes i camins del terme municipal de Vilaplana

L’Ajuntament de Vilaplana ha realitzat, en els últims mesos, diverses millores en...
Recerca, Cuina, Portada

El món de la sobrassada, Xesc Reina i Can Company

El món virtual, Internet, les xarxes socials i tot plegat, ha fet que descobrim coses que...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Missamaroi

Deixarem el cotxe aparcat a Tivissa, davant del restaurant-bar Missamaroi... ja està! Ja...
Entitats, Escola, Portada

Anem a la Xalateca!!!

Aquest curs, els nens i les nenes d'Educació infantil i de Cicle Inicial, seguim anant...
Entitats, Escola, Portada

No només l€aigua apaga el foc!!!

La Classe de l’Aigua vam tenir visita a l’escola!!! Uns papes de la classe que...
Entitats, Escola, Portada

A la Classe dels Pirates creem amb objectes de la Natura

Aquest començament de curs ha estat una mica estrany. A la classe dels petits hem...
Entitats, Escola, Portada

Busquem números i lletres

No fa gaires dies, a la Classe dels Pirates, vam trobar una carpeta plena de fotografies de...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Lezhi Ferré (11 anys), Irina Mestre (15 anys) i Mireia Ferré (28 anys)

En un moment en el qual les petites coses han adquirit la rellevància que realment tenen,...
Recerca, Literatura, Natura, Contes, Portada

Mercès de tenir cura d'una petita part del Planeta

Ben trobats; Em presentaré: sóc en Joan Pagès i vaig néixer en una...
Què passa, Notícies, Portada

Lo Pedrís viatger

Encara no podem viatjar pel món, però podem passejar per Vilaplana.