Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 83

Va de cine: Corea del Sud, Hong Kong i Vietnam

L’any cinematogràfic comença amb el lliurament dels premis de les Acadèmies, però amb el trasbals d’enguany s’han pogut veure poques estrenes i és per això que reinventem el “Va de cine” del primer trimestre, abans dedicat al comentari d’aquests guardons.

Afortunadament les pelis no ens les acabarem. N’he triat tres*, no estrenes, que tenen en comú aires orientals, ja sigui per l’origen o perquè en algun moment s’hi ubica la trama.

Per començar, un petit homenatge a Kim Ki-duk, director sud-coreà mort recentment, que tot i descobrir tard la seva passió pel cine, i sense formació acadèmica, ha deixat una extensa filmografia amb títols que l’han convertit en director de culte, al capdavant ara mateix d’una de les cinematografies emergents més importants del món. Autor d’algunes pelis molt recomanables com La Isla (2000), Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera (2003) o Hierro 3 (2004), un conte moral sobre la infelicitat d’avui en dia, en el que un jove, que ocupa vivendes quan els propietaris en són fora, entra en una casa i s’hi troba una noia, tancada i maltractada pel seu marit, amb qui compartirà espais aliens, com dues ànimes que en silenci es passegen pel món després d’haver renunciat a posseir-lo.

Algun detall recorda a Parásitos, del també sud-coreà Bong Joon-Ho, la inadaptació social, la crítica al capitalisme, però Hierro 3 no només té una dimensió social i política sinó també espiritual, és com una paràbola budista. Una petita història, silenciosa, on els personatges deixen de parlar perquè, com descriu el propi director, el món els ha desil·lusionat, els ha ferit. Només dos personatges, que es van desprenent de tot allò innecessari fins a convertir-se en esperits... en una imatge final damunt d’una bàscula, pesen zero perquè ja no són matèria, preciosa.

Una mica menys recent és Deseando amar (2000) de Wong Kar-wai, tot i que s’ha tornat a projectar recentment a les sales en el 20è aniversari. Aquesta és la segona peli d’una trilogia, amb Días salvajes (1990) i 2046 (2004), que comparteixen tema comú, la complexitat de l’amor.

Situada a Hong Kong, a principis del 60. Dos personatges casats s’instal·len en habitacions compartides en un edifici de residents expatriats de Xanghai. Veïns, ell periodista i ella secretària, infeliços amb les seves respectives parelles, que d’altra banda passen la major part del temps fora de casa, coincideixen primer en trobades casuals que a poc a poc es convertiran en buscades. Una trista història d’amor? No, millor una història de sensualitat i no-amor.

D’aquest relat senzill, Kar-wai, que és un poeta de la imatge, en fa una obra exquisida. Per alguns, aquest és el punt negre, allò que comença com una crítica social (per exemple, el fet de compartir vivenda) acaba en pura estètica, però és que precisament aquest és el plaer de la pel·lícula, el barroquisme de la posada en escena contrastat amb la moderació de l’argument.

L’estètica està a mig camí entre la reverència al passat i l’estil postmodern que a vegades recorda el de les imatges publicitàries. Comparteix elements orientals, els vestidets qipao o les arts marcials dels diaris, amb trets occidentals, els cabells engominats, els vestits dels homes... Però a banda d’aquest estil visual (per mi) únic, Deseando amar és molt més. És el retrat de les coses que no es diuen, però se senten, ningú relata, només cal observar per comprendre l’estat d’ànim d’un i l’altre. És la música, el vals pausat que acompanya en la monotonia i l’avorriment als personatges ralentitzats, o el Quizás de Nat King Cole en els instants de tensió eròtica. És un regal, una dona amb vestit de flors ajustat creuant-se amb el seu desig en un passadís estret que és l’espai per l’amor, la resta és un món en off. Una peli de lo milloret dels darrers anys.

I per acabar, en recupero una que convido a repetir, El cazador (1978) de Michael Cimino, un director polèmic etiquetat de racista, homòfob, marxista, lumpen i tot el que ens puguem imaginar. Si no s’ha vist, és imprescindible, i si s’ha vist, val la pena tornar-hi. Probablement ara hi buscarem i trobarem altres coses perquè en sabem més de tot, hem vist més cine i ens hem fet més grans.

Una ciutat industrial de Pennsylvania, un grup d’amics obrers de la indústria de l’acer i amants de la caça passen junts les darreres hores, amb festa de casament inclosa, abans de marxar a Vietnam. Un inici innocent dona pas a l’experiència convulsa de la guerra per mostrar finalment les vides trencades per les seqüeles del trauma.

Però no és una peli de Vietnam, no és clarament ideològica, no està a favor ni en contra de la guerra. És una història sobre l’amistat, sobre el qüestionament de la masculinitat i la por a l’homosexualitat. S’hi ha de veure la història d’amor truncada entre de Niro i Walken, que estan brutals, i en la que Meryl Streep és en realitat un “florero”. S’hi ha de veure el relat social, el xoc cultural i de classe dels “nous americans”, emigrants de segona generació, en aquest cas una comunitat russa ortodoxa que demostra el desig de sentir-se plenament americana, patriota, enviant els seus joves a la guerra.

Saigon retrobarà dos amics transformats per l’efecte deshumanitzador de la guerra i només llavors s’entén que tant en la caça neta com en la ruleta russa, la bala és la mateixa.

(*) Les podreu trobar a Filmin i també a la plataforma gratuïta Zoowoman.


Montse Argerich Tarrés, 01.03.21




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...