Opinió on line28/02/2011

Una mica més de folk

L'any 1971, Oleguer Huguet va publicar un article que recull aquest romanço popular que, una tieta seva, "la Carmeta Dama, havia sentit, de petita, en la veu de la seva àvia".

La mare i la filla
a la porta s'estan.
La mare broda seda,
la filla broda estam.

Mentre seda brodava
veu passar el seu galan.
La filla es posa a riure,
la mare sospirant.

—De què en sospireu mare,
de què en sospireu tant?
—Per tu sospiro filla
que te n'enganyaran.

—Deixeu enganyar, mare,
que enganyats quedaran.
Passaren los nou mesos
i en va tenir un infant.

Diu la mare a la filla:
què farem de l'infant?
Dóna'l set anys a dida
i altres set ensenyant.

Set i set fan catorze,
l'infant ja serà gran.
Li darem una espasa
i també un cavall blanc.

Se n'anirà a la guerra
matant i degollant.
El rei dirà a la reina:
Qui és aquest infant?

—És de donya Maria,
també de don Joan.
La mare i la filla
a la porta s'estan.

Tot i els esforços que va fer, l'Oleguer no la hi va trobar a cap cançoner. Fins i tot, explica, va escriure al folklorista Rafael Ginard Bauçà, que l'informà que ell no l'havia recollit a Mallorca i que Joan Amades tampoc l'havia inclòs al seu cançoner. Ginard, però, anava errat, perquè Amades sí que en recull una versió cantada per sa mare, Teresa Gelats, de Barcelona, amb el títol "Donya Maria", al segon volum del Folklore de Catalunya (1951).

Gràcies a Amades hauria sabut que Manuel Milà i Fontanals ja n'havia recollit cinc versions, publicades amb el títol "La joven desmandada" al Romancerillo catalán l'any 1882, una de les quals és de Catalunya del Nord; que Francesc Pelai Briz la va publicar l'any 1871, amb el títol "La mare i la filla"; que Pere Vidal la va recollir l'any 1885 a Arles (Vallespir), amb el títol "Mare i filla"; i que Sara Llorens n'havia recollit una versió al Maresme, que va publicar l'any 1931 amb el títol «Enganyadeta».

També hauria confirmat que Higini Anglès n'havia arreplegat una versió a Canalda (Solsonès), el juliol de 1922, amb el títol "La filla enganyada", i una altra titulada "La mare i la filla" al Camp de Tarragona, que va publicar a Reus l'any 1926, en el mateix llibre que Joan Amades en va publicar una altra recollida a Reus o a Vila-seca, amb el títol "Donya Maria".

I, amb l'ajut d'Internet, avui també sabria que Jaume Arnella en va recollir una altra versió a l'Alta Garrotxa a finals de 1976 i principis de 1977, que la va gravar en el disc Carregat de romanços i que la va publicar al llibre Les cançons de Beget, amb el títol «Ai, Pepa dormidora»; que el grup El Pont d'Arcalís canta una altra versió, que du el títol de «La Pepa dormidora», etc.

En el fons, però, l'Oleguer no s'acabava de creure que aquesta cançó no l'hagués recollit ningú altre i per això advertia que sovint les cançons populars canvien de forma i de títol, com és el cas del "romanç nostre «A la ciutat de Lleida» [que] correspon, a Mallorca, al popularíssim «A la ciutat de Nàpols»).

FONTS CITADES (per ordre d'aparició)

Huguet, Oleguer. «Una mica de folk», Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 222 (febrer 1971), p. 968-970. Vegeu l'article complet a RACO.

Ginard Bauçà, Rafel. El cançoner popular de Mallorca. Mallorca: Moll, 1966-1975. 4 v.

Amades, Joan. Folklore de Catalunya, 2. Cançoner. Cançons, refranys, endevinalles. 3a ed. Barcelona: Selecta, 1982, p. 737-738 (núm. 3260).

Milà i Fontanals, Manuel. Romancerillo Catalán. Canciones tradicionales. Barcelona: 1882, p. 195-196 (núm. 229).

Briz, Francesc Pelai. Cançons de la Terra. Cants Populars catalans, III, Barcelona: 1871, p. 257-261. Vegeu l'original a Google Books.

Vidal, Pere. Cansoner català de Rosselló i de Cerdanya. IV. Cansons populars. Perpinyà: 1887, p. 31-32. Vegeu l'original a Réseau des bibliothèques de Perpignan.

Llorens, Sara. El cançoner de Pineda. Barcelona: Joaquim Horta, 1931. Veg. la lletra i la partitura a Cançoner virtual i interactiu PRODIEMUS.

Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum I, Fascicle 2. Memòries de missions de Recerca, estuids monogràfics, cròniques. Barcelona: 1928, p. 117-118. Vegeu l'original a Google Books.

Anglès, Higini. "Recull de cançons populars de la comarca del Camp", IV Certamen de Lectura de Reus, III. Reus: 1926, p. 298.

Amades, Joan. "Recull de cançons populars de la comarca del Camp", IV Certamen de Lectura de Reus, III. Reus: 1926, p. 68-69.

Arnella, Jaume. Carregat de romanços. Tram, 1990. Veg. la lletra de la cançó al web oficial de Jaume Arnella.

Arnella, Jaume. Les cançons de Beget. Barcelona: La Maneta, 2001.

El Pont d'Arcalís. Pirineus. DiscMedi, 2001. Veg. la lletra de la cançó a Viasona.

Albert Aragonès Salvat