Recerca - Natura - Medicina | Revista 67

Una ment negativa mai podrà donar-te una vida positiva

Un Racó amb Vistes a la Sanació
Alba Borràs Díaz, naturòpata i psicòloga de l’educació.

Ja sóc aquí de nou. Aquesta vegada per parlar de com la confiança en la pròpia curació té conseqüències en la salut o el que seria el mateix, com allò que pensem afecta el nostre cos.

Un exemple ben clar i conegut per tothom seria l’efecte placebo; existeixen molts estudis que demostren l’eficàcia de prendre una substància que no té qualitats curatives, però que en ingerir-la produeix un efecte sanador en la persona que se la pren creient que és un medicament per a la seva afecció.

La paraula en si, placebo , prové del llatí placere que significa – complaure, la persona en prendre-la diposita la confiança en el fet que la substància li generarà unes conseqüències beneficioses, començant així dins el cervell una sèrie d’accions. El que ocorre és que la ment genera uns pensaments, que al seu torn creen unes emocions, que a la seva vegada provoquen l’acció a nivell físic. És llavors quan el cos segrega unes hormones o substàncies químiques per combatre el dolor que acaben exercint l’efecte beneficiós que necessita la persona.

El placebo s’ha utilitzat amb èxit per al dolor i també per a disminuir la pressió arterial, generar els moviments intestinals, obrir les vies respiratòries, entre d’altres.

Així hi ha multitud d’estudis científics que demostren com les expectatives positives de la persona davant un tractament o un professional, que en termes psicològics s’anomena adherència, les conviccions, les creences, també les espirituals, la fe i la motivació de curar-se generen curació.

Ja fa molt anys, abans de començar els estudis de psicologia, vaig sentir que la motivació en la curació representa un 60 % de la mateixa, em va sorprendre molt i ara hi ha infinitat d’estudis que ho demostren.

L’efecte nocebo és el contrari, aquest ens explica com l’estrés pot provocar canvis aguts o crònics, generant una malaltia física. Afirmació que em porta a presentar-vos a Mario Alonso Puig, cirurgià general i de l’aparell digestiu a l’Hospital de Madrid, qui afirma que existeixen molts estudis de psiconeuroimmonobiologia (quina paraula més llarga!) per a dir com afecta la ment i allò que pensem al cos i en particular al sistema immune.

Un dels estudis que més m’ha cridat l’atenció diu que un minut donant-li voltes a un pensament negatiu deixa el sistema immunitari en una situació “delicada” durant 6 hores. Imagineu si es dóna tombs a alguna idea en negatiu durant hores o dies sencers!!

L’estrés negatiu inhibeix neurones de la memòria i de l’aprenentatge. A tots ens ha passat que una gran preocupació ens ha deixat sense la capacitat de raonar i prendre decisions encertades.

Si li donem la volta, pensar en positiu genera canvis a nivell mental. Hi ha investigacions que demostren que parlar-se en positiu genera canvis en l’estructura cerebral, justament un estudi realitzat amb persones diagnosticades de trastorns psiquiàtrics que es van començar a parlar en positiu, van aconseguir reconstruir circuits neuronals per uns de nous i sans, substituint els que abans generaven la malaltia.

En paraules de Mario A.P: “Fins ara ho deien els il·luminats ara també la ciència diu que la confiança en un mateix, l’entusiasme i la il·lusió té la capacitat d’afavorir les funcions òptimes del cervell.”

Observacions similars fa Joe Dispenza, bioquímic i doctor quiropràctic que ens parla de les remissions espontànies que ha presenciat, és a dir, la curació de sobte d’una malaltia greu, sovint sense explicació mèdica, assegura que no són tan espontànies donat que podem afavorir la salut per mitjà del pensament positiu; o el que és el mateix: deixar enrere l’enuig, l’odi, l’enveja, la crítica no-constructiva i tota la resta d’actituds i formes de fer que generen desequilibris i que fan mal a la salut emocional i mental i que acaben afectant el cos.

Els malalts que van acabar sanant de forma “miraculosa” tenien trets en comú:

Van deixar enrere formes de raonament negatiu
Acolliren, en el seu lloc, formes de pensar positives
Es van fer una sèrie de preguntes importants com: qui vull ser? Què puc fer per viure millor? Què he de canviar? I, per suposat, van dur-ho al terreny pràctic.
Destinant la seva energia en pensaments i accions per arribar a ser la persona que volien ser, a nivell de creences, formes de fer i de ser i a nivell de salut, també.
Totes van adonar-se que la intel·ligència de la vida està dins seu i van decidir reconnectar-se a ella. I què és la intel·ligència de la vida? És la intel·ligència innata que dins el nostre cos fa, per exemple, que els pulmons segueixen respirant i repartint l’oxigen per totes les cèl·lules o que el cor bategui, i aquestes persones van deixar la curació a les mans d’aquest innat, per mitjà de la confiança i la fe que no podia ser d’altra manera.

A tot això, sempre m’ha agradat la frase que diuen alguns docents a les seves conferències o cursos: “No Em Creguis - Prova-ho i Experimenta-ho Tu Mateix/a”.

I per on començo, us preguntareu?

Doncs una bona forma de començar a aquietar la ment és tornar tota la nostra atenció a la nostra respiració, per començar no cal respirar de cap forma especial, n’hi haurà prou a començar a prendre consciència de la nostra respiració, escoltant com inhalem i exhalem, a quina velocitat, si és superficial o profunda. En aquesta ocasió només us diré que com més profunda sigui la respiració, més ens relaxarem i la ment podrà anar fent callar la seva conversa inacabable.

Això em porta a la idea que el proper article podria escriure sobre els beneficis de la relaxació per mitjà de la respiració.

En aquesta ocasió us deixo el meu contacte de correu electrònic per si tinguéssiu algun dubte o volguéssiu que ampliï o escrigui sobre alguna informació en concret. Per a qualsevol cosa aquí estic: terapia.albabd@gmail.com

PD: No volia acabar sense anomenar el cas de dues dones conegudes que després de curar-se d’una malaltia greu, com és el càncer, han dedicat la seva vida a ajudar els altres en el seu camí cap a la curació.

Una és Louis L.Hay que es va sanar d’un càncer amb teràpies alternatives i ha escrit alguns llibres com “Vostè pot Sanar la seva Vida.”

I l’altre és Suzzane Powell, la qual va ser diagnosticada d’un càncer mortal als 20 anys, com diu ella : “que ningú et tregui l’esperança”, va curar-se i ara es dedica al camp de la salut amb les seves conferències i llibres.

Sempre he tingut clar que si algú ho ha aconseguit abans, jo també puc; això sí, cal una bona dosi de força, voluntat, esperança i il·lusió.

Salut = benestar + bons pensament