Entitats - Literatura - Contes - Escola | Revista 84

Una Llegenda al revés

Sant Jordi, 2021
Una reina, un príncep, una rosa, un cavaller diferent, un petit drac bo i un gran drac dolent.

Hi havia una vegada, a la vila de Montblanc, un gran drac ferotge que treia foc pels queixals. Quan es va haver menjat tot el bestiar, la gent del poble i del castell van haver de pensar una altra manera d'alimentar-lo.
Al final, a la gent del poble només se'ls hi va acudir fer un sorteig per veure qui es menjaria el drac. Cada dia, una persona anava a la cova del drac per ser devorada.
Un dia li va tocar al fill de la reina. El príncep es va fer el valent, però en veritat estava mort de por. Quan va anar a la cova del drac, abans que ell pogués entrar, va començar a sentir un cavall: cloc-cloc, cloc-cloc.
Era la cavalleressa Santa Jordina, muntada en el seu cavall negre. Es va posar al costat del príncep i van entrar tots dos a la cova. Dins hi van trobar un munt de gent amagada sota d'una taula. Eren els que el drac s'havia de menjar.
De cop, van començar a veure una ombra. Era el drac que s'anava apropant, a poc a poc, fins que va ser al costat de Santa Jordina i el príncep. Ells van veure que el drac no era tan gran com es pensaven.
El drac quan els va veure es va espantar i Santa Jordina li va dir:
- Per què t'espantes, drac?
I el drac va contestar:
- Perquè em pensava que éreu el meu pare! I ara sortiu d'aquí abans que vingui, i emporteu-vos les altres persones.
Pum, Pum, Pum!
- És massa tard. Ja ha arribat. Amagueu-vos ràpid! -va dir el dragonet-.
Rooc..., va rugir el drac.
- Hi ha un cavall a la porta de la cova. Porta'l aquí dintre i així te'l podràs menjar, Parrac! -va dir el drac gran-.
Però pare, no me'n vull menjar d'animals ni de persones. Vull ser vegetarià.
- Ja ho hem parlat un munt de cops, Parrac. Els dracs no són vegetarians i no hi donis més tombs. Adéu!
El dragonet es posà molt trist.
- Perdó per espantar-vos -va dir el dragonet- No us vull fer cap mal. Podem tornar a començar com si no hagués passat res?
Santa Jordina va assentir amb el cap i va dir:
- Bon dia! Sóc Santa Jordina!
El drac va fer un gran somriure i li va contestar:
- Bon dia! Em dic Parrac i sóc el fill del drac gran!
Quan per fi el príncep va parlar, va dir:
- Jo sóc el teu p-p-príncep. El fill de la reina.
- Benvinguts a la meva cova -va dir en Parrac.
Què és el que et passa?
- És que el meu pare vol que mati qualsevol persona o animal. Ja m'agradaria deslliurar-me'n, però és impossible.
A Santa Jordina se li va acudir una idea i l'hi va dir al Parrac, a cau d'orella.
En Parrac va contestar:
- Em farà pena, però ell és molt dolent. És el que s'ha de fer!
I van marxar tots cap a la cova del pare d'en Parrac.
Santa Jordina tenia un pla pensat i va dir:
- Parrac, tu amaga't, perquè si et veu el teu pare, s'enfadarà molt i tu príncep faràs d'esquer i jo faré el que millor sé fer... de cavalleressa.
El príncep es va apropar a la cova del drac i el drac va sortir. Quan estava a punt de menjar-se el príncep, va aparèixer Santa Jordina, muntada en el seu cavall negre. Va lluitar contra el drac fins que li va clavar la llança.
De la sang del drac, va brotar un roser amb unes roses del vermell més intens que et puguis imaginar. Santa Jordina en va collir una i la va regalar al príncep.
Va mirar a en Parrac i li va preguntar com estava, i aquest va respondre:
- Bé. Ara podré ser un drac vegetarià i no faré mal a ningú. Per fi podré ser el drac que volia ser des que era petit.
- Molt bé, Parrac! -va dir el príncep.
- Ja no tartamudeja, majestat!
- Quan està a punt de menjar-te un drac, deixes de tindre por de tot! -va dir el príncep.
- Genial! -va dir en Parrac.

I conte contat, ja s'ha acabat.

Text: Azahara Llauradó Reina (6è)
Dibuixos: Roc Sardà Aliana (5è)