Recerca - De cinema | Revista 97

Un viatge en tren

Cartell 1
Probablement siguin dèries personals, però el tren sempre m'ha semblat un mitjà de transport fascinant malgrat els disgustos periòdics que ens pugui ocasionar la seva gestió a Catalunya.

Ferrocarril i cinema són invents moderns amb només unes dècades de diferència en la seva creació. La primera línia de tren fou entre Manchester i Liverpool, cap a l'any 1830, i la primera de l'estat espanyol, tirant per terra allò que vàrem estudiar a primària, no fou pas la Barcelona-Mataró del 1848, sinó una línia a Cuba, el 1837, aleshores encara part d'un minvat imperi.

Per la seva banda, la primera sessió cinematogràfica de pagament fou un 28 de desembre de 1895 a París. I sabeu què? Ja en aquella primera sessió, entre els diversos curts projectats, hi havia un tren que, per cert, va provocar el pànic entre el públic creient que els atropellaria. No els hi calia 3D aleshores.

El tren ofereix moltes possibilitats narratives. Carregat de simbolisme, no és només un decorat, sinó que freqüentment es converteix en element central de la narrativa. Poden representar moviment, canvi, perill, però també oferir espais per a la reflexió i la interacció humana en un entorn tancat. El tren pot permetre no només el desplaçament físic sinó també l'emocional.

Aquest seria el cas de la pel·lícula The Darjeeling Limited (2007) de Wes Anderson on tres germans travessen l'Índia, després de la pèrdua del seu pare, en un viatge emocional. L'espai limitat i les parades no planificades els porta en un camí de resolució de conflictes interns.

L'extrem de la representació del tren com a reflex social la veiem a Snowpiercer (2013). En aquest film de ciència-ficció, la humanitat literalment ha quedat reduïda a uns quants vagons on sobreviuen en continu moviment enmig d'un món congelat. Crítica social i del sistema econòmic, faula de les desigualtats del nostre món.

El tren ens ofereix un espai ideal per crear narracions plenes de tensió i misteri. Probablement, des que us he presentat el tema ja intuíeu que, en un moment o altre, sortiria l'Orient Express, tren mític i que Agatha Christie va convertir en immortal a la seva novel·la Murder on the Orient Express amb múltiples adaptacions, la més recent del 2017.

La recepta sembla senzilla, però cal realitzar-la amb cura. Un assassinat, uns quants sospitosos amb motius per matar i coartades per desmuntar i un dels detectius més icònics. Qui serà el culpable?

Per descomptat, el mestre del suspens ja va emprar el tren en una de les seves primeres obres. The Lady Vanishes (1938) pertany a aquelles obres menys conegudes de Hitchcock, però que tenen el seu segell barrejant espionatge i manipulació psicològica. El tren és una eina en mans d'un mestre per jugar amb la percepció de la realitat i la paranoia, construint un thriller que es nodreix de la sensació d'aïllament i la impossibilitat de trobar suport extern.

Encara podem anar més enllà i convertir el tren en protagonista amb el seu propi pes més enllà del decorat. Anem ben endarrere amb un clàssic del cinema mut com és The General (1926), dirigida i protagonitzada per Buster Keaton. El nom de la pel·lícula és el del tren que pretén recuperar el gran Keaton i la màquina es converteix en una extensió del protagonista, un objecte de desig i lluita, mentre que les escenes d'acció a bord del tren són magistrals exemples de l'habilitat física i còmica de Keaton.

Òbviament, el cinema d’acció tampoc ha perdut l’oportunitat en cintes com Unstoppable (2010), en aquest cas basada en un fet real i que ens narra la història d'un tren fora de control carregat de materials perillosos. Aquí, el tren es converteix en una força imparable, un antagonista sense voluntat pròpia, però amb una capacitat destructiva enorme.

També podem mencionar el cinema d'animació i, en aquest cas, farem servir The Polar Express (2004) on el tren esdevé un vehicle per a la reflexió sobre la infantesa, la fe i la màgia de Nadal. En aquest cas, el tren és literalment un mitjà que porta els nens a un viatge cap al descobriment personal, en un món on la realitat i la fantasia es barregen.

Segur que teniu a la ment altres exemples tan vàlids com els exposats, exemples que segur que fan del tren molt més que un simple vehicle: el converteixen en un símbol del viatge humà en totes les seves formes. Només cal que alguna ment creadora pensi com treure'ns el bitllet per iniciar el nostre trajecte.