Recerca - Natura - Medicina | Revista 66
Un racó amb vistes a la sanació
Com sana la Natura
Ja som aquí de nou, aquesta vegada explicaré perquè vaig triar aquest nom per a la secció, per una banda, perquè parlaré de salut tan física, mental com emocional i per altra banda perquè em van entusiasmar uns treballs científics que investigaven com les persones hospitalitzades sanaven abans si gaudien de vistes a la Natura.
Donat que aquí tenim un espai de natura privilegiat, les vistes a la Mussara, volia parlar una mica d’aquests estudis i com podem beneficiar-nos de les vistes a espais naturals.
Les primeres investigacions foren realitzades en un hospital d’Estats Units d’Amèrica, l’any 1984, després d’observar que hi havia uns pacients que després de l’operació sanaven molt més ràpid que els altres. Un científic Roger S. Ulrich (psicòleg mediambiental) va poder estudiar i determinar com les persones ingressades per operació de vesícula a l’Hospital de Pensilvània, es recuperaven abans i no necessitaven tants analgèsics si es trobaven en una habitació amb vistes al parc, on hi havia arbres i aigua. En canvi, a les persones amb vistes a una paret de totxos els costava més la recuperació, els costava més dies recuperar-se i també patien més dolors.
Val a dir que és de sentit comú que la llum del sol, l’aire pur i fins i tot les olors que provenen de les plantes ens fan sentir millor i, de fet, l'efecte beneficiós de la simple observació de la natura és la reducció de l’estrés, ja que genera un estat de relaxació, mesurat per mitjà de variables fisiològiques com la disminució de la pressió arterial, els batecs del cor, l’activitat del cervell o la tensió muscular.
Ara bé, l’estudi va anar més enllà quan van col·locar pòsters i murals amb escenes de paisatges naturals en les habitacions amb vistes a la paret i aquests pacients també van experimentar les millores, recuperant-se més ràpid en el post-operatori, i la recerca s’amplia, observant que les persones es recuperen més ràpid de les infeccions, operacions i altres dolències que inclouen dolor.
D’altres investigacions demostren com la qualitat de vida i la salut augmenta en les persones que viuen en barris amb arbres enfront les que no en tenen. Així, per exemple, un estudi fet a persones que tendeixen a dedicar molta estona a donar tombs a les coses, van ser dividits en dos grups i unes van ser enviades a passejar a zones amb tràfic i l’altre a passejar per la muntanya; el primer grup seguia tenint alts nivells d’estrès, en canvi el segon grup s’havia “desestressat” i els nivells d’activitat mental havien disminuït.
Per últim, en una recerca feta amb nens i nenes que consistia en fer-los córrer i en mesurar, posteriorment, les seves pulsacions, tot seguit els van dividir en tres grups i els van mostrar imatges d’escenes quotidianes: al primer grup carrers amb trànsit, al segon carrers peatonals i a l’últim paisatges de natura, van poder comprovar com aquest darrer grup va reduir les pulsacions en la meitat de temps.
Així no és d’estranyar que cada dia més persones vinguin a gaudir de la meravellosa muntanya de la Mussara, tant passejant com fent esport. Personalment em considero molt afortunada de viure a les faldes d’aquesta muntanya i de tenir les vistes que m’aporten pau, benestar i, pel que he pogut llegir en aquests articles, també salut tant física -amb la reducció de la tensió arterial, la tensió muscular, la disminució del dolor, la reducció de pulsacions del cor, etc- com mental amb la reducció de l’estrès, la disminució de l’activitat cerebral, disminuint l’auto-conversa mental i emocionalment, aportant sensacions d’ alegria, plenitud i connexió amb un/a mateixa i amb la Natura.
Imaginem doncs quina font de Salut i Sanació tenim solament sortint a la finestra, al balcó o anant a passejar a la Riba. És una de les receptes més senzilles d’aplicar, ja que només entren en joc una mica de temps diari i els nostres propis ulls.
Com Sana la confiança en la pròpia Curació
El proper número de lo Pedrís m’agradaria parlar de com Sana la confiança en la pròpia Curació i faig en aquest article, un avanç per mitjà de dos casos reals. Es tracta de dues persones que han estat diagnosticades de malalties greus i la seva força els ha permès superar-ho i superar-se, donant un exemple als altres digne de ser seguit!
L’altre dia visitant a la meva àvia, em va ensenyar una de les seves últimes adquisicions, el llibre es titula:
Creu-me, és possible. Afrontar el càncer amb optimisme de Josep Baiges, Cossetània Edicions, setembre 2016, (recent sortit del forn) com explica a la seva contraportada, és un llibre que aplega unes 30 històries sobre càncer escrites per periodistes. Són petites històries de 3 pàgines reals o fictícies explicades des del positivisme i la resolució cap a la curació. Amb paraules de l’autor:” el llibre pretén ser una font d’esperança per aquells que afronten el càncer i encomanar-li’s la força, il·lusió i decisió per aconseguir la curació”.
Els beneficis del llibre es destinaran íntegrament a la Lliga contra el càncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre i al servei d’Onologia de l’Hospital Sant Joan de Reus.
La primera història és la seva, explica que fou diagnosticat l’abril 2015 i com que es va es va sentit envaït en tot moment per l’esperança, va demanar-li als seus amics, tots ells/es periodistes, “un relat escrit amb dosis d’optimisme, volia que escrivissin el llibre que li hauria agradat tenir a les mans el dia que li van donar el diagnòstic”.
100 metros
Aquesta setmana he anat a veure la pel·lícula 100 metres, inspirada en el cas real de Ramon Arroyo, diagnosticat d’esclerosis múltiple, malaltia neurològica, degut a la qual quan pateixen un brot les senyals nervioses no arriben a la resta del cos, quedant aquest paralitzat. El seu és un cas d’autosuperació claríssim, ja que es va entrenar i va aconseguir realitzar una triatló , concretament l’ Iron Man de Calella (home de ferro en català), on va nedar 4km, va fer 180 km en bicicleta i finalment va córrer una marató: 42 km en 12 hores. La pel·lícula transmet molta esperança a part de sortir del cinema agraint tenir un cos funcional i una salut que permet realitzar tot el que fem amb ell, ja que sovint no ens adonem del que tenim fins que ho perdem.
Així doncs, acabo el present article amb aquestes dues suggerències culturals: el llibre i la pel·lícula. En el proper article parlaré del estudis fets i de com l’esperança permet la superació de malalties que abans es deien incurables. Si alguna persona s’ha curat, és possible per tant viure en Salut!
Alba Borràs Díaz , naturòpata i psicòloga de l’educació.
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
16/02/2026Passatemps, Portada
En els darrers passatemps vam celebrar els 25 anys de la revista. Avui també volem...
04/02/2026Opinió, Portada
Hi ha espai per a la gent jove? Heu tingut mai la preocupació de no poder viure al vostre...
04/02/2026Recerca, Cuina, Portada
Per Nadal hi ha mil i una receptes que ens poden acompanyar a taula i si les podem fer al forn...
04/02/2026Què passa, Notícies, Portada
Començarem amb dues curiositats sobre el Papa de Roma: què significa el seu nom,...
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
L’Associació ecologista La Vall SoStenible ha programat per aquest 2025 un cicle...
04/02/2026Recerca, Natura, Portada
De sobte, aquest estiu saltaven totes les alarmes. Des del BANC DE SANG ANIMAL llençaven...
04/02/2026Què passa, Música, Tradicions, Portada
La cançó Havanera del Camí suscita entusiasme pel seu peculiar origen: Quan...
04/02/2026Què passa, Música, Portada
Estimo la cultura portuguesa. És per això que avui us proposo que tornem al...
04/02/2026Opinió, Articles, Portada
PUJA : La restauració del Dipòsit vell d'aigua
La restauració que...
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
Al mes de novembre, concretament el diumenge dia 9, a les 6 de la tarda,...
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada
.
El dia 23 d’octubre, l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana,...
04/02/2026La nostra gent, Records, Portada
Foto 1
La Txell, la Júlia, el Martí i el Josep Maria són a Napapiiri...
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada, Ajuntament
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
El diumenge, 26...
04/02/2026Recerca, Medicina, Portada
Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
03/02/2026Literatura, Poemes, Portada
I
El sol...
03/02/2026Història, Història local, Portada
Alexander Fleming (1881-1955) va ser un metge i microbiòleg escocès conegut...
03/02/2026Història, Història local, Portada
A la revista número 100 va sortir un article sobre els Carrers de Vilaplana que...
03/02/2026La nostra gent, Records, Portada
Vaig arribar a Vilaplana quan tenia tres anys, l’any 1969. Els meus pares havien deixat...
03/02/2026Recerca, De cinema, Portada
Tot i ser un dels majors aparadors de cine, el Festival de San Sebastián sovint aposta...
03/02/2026Què passa, Teatre, Portada
En acabar els actes de lectura del Pregó i Vilaplanenca de l’any, la Regidoria de...
03/02/2026La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada
Bona nit a tothom!
Ep! I també, gràcies per venir, eh! Perquè val...
03/02/2026La nostra gent, Efemèrides, Portada
Senyor alcalde, senyora regidora de Festes, resta de membres del Consistori. Gràcies...
03/02/2026Què passa, Esports, Portada
Caldrà que anem fins a Bagà, al Berguedà, i d'allí dirigir-nos...
03/02/2026Literatura, Lingüística, Portada
Ens ha arribat l’hivern; aquest número s’ha gestat en dies freds i...
03/02/2026Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Ens trobem a final d'any i mirant, retrospectivament, déu-n'hi-do!
Els...
21/12/2025Passatemps
20/12/2025Recerca, Cuina
Aperitius fets amb ingredients de temporada, bàsicament, i que es poden deixar llestos...
20/12/2025Història, Fem memòria
CESÀRIA
Ve de la llei romana “lex caesarea” (del verb...
20/12/2025Què passa, Activitats
Un any més el Barri de dalt el dissabte 19 de juliol s’omplia d’alegria i...
20/12/2025Què passa, Activitats
Més de 200 persones van sumar-se al sopar del Barri del Mig el passat 23 d’agost....