Premsa on line14/02/2005

Un poble museu a la Mussara

El diari El Punt publica un article de Xavier Miró, en el qual recull una interessant proposta -coordinada pel vilaplanenc Jaume Salvat- de la Universitat Rovira i Virgili, tant pel nostre poble com per tot l'entorn del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades:

”Un parc natural amb centre de fauna a Castillejos i un poble museu a la Mussara”

“La URV proposa la gestió i el centre d'interpretació a Prades i constata la Conca com a porta d'entrada exterior i motor turístic”

“La proposta d'equipaments del parc natural de Prades elaborada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) opta per emplaçar a Castillejos el centre de recuperació de la fauna del parc i reconstruir el nucli abandonat de la Mussara com un poble autosuficient de segles passats. Prades serà la seu del parc amb l'oficina principal de gestió i el centre d'interpretació de l'espai natural. A Montblanc i l'Espluga se'ls reconeix la feina ja feta amb la segona oficina de gestió, un centre d'interpretació del bosc de Poblet i l'arxiu del parc, a més de ser la Conca, per situació física, la porta natural d'entrada des de l'exterior. És un document que es podrà modificar i que la Generalitat ha enviat als pobles afectats per preparar la declaració.”

“El monestir de Pobleti la figura històrica de protecció (PNIN) del bosc del mateix nom van permetre que la Conca de Barberà prengués consciència abans que ningú del valor natural de les muntanyes de Prades. L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí o el Centre d'Història Natural de la Conca (CHNCB), a Montblanc, fa anys que treballen en la recerca i en l'impuls de la declaració de parc natural. Però el cert és que l'altiplà muntanyenc i la majoria de pobles són al Baix Camp. Per això, des de la Unitat de Geografia de la URV es defensa un plantejament que discrimini positivament els petits pobles que estan íntegrament lligats a l'espai. I Prades, al bell mig, n'és el centre en la proposta d'equipaments realitzada.

Les seus del parc. Prades tindria l'oficina principal de gestió del parc natural, que es completaria amb l'oficina de gestió del PNIN de Poblet que ja existeix a l'Espluga. L'Ajuntament de Prades està disposat a comprar la Casa de les Monges, on la gestió es completaria amb el centre d'interpretació de les muntanyes de Prades. El visitant hi coneixeria el medi natural i cultural de tot l'espai protegit, els allotjaments, les visites i hi contractaria els serveis. L'edifici que l'Espluga ja té construït per a aquesta funció s'especialitzaria en el bosc de Poblet.

Parc de fauna. Es proposa que Castillejos sigui la seu del parc de fauna per fer el seguiment de les espècies, tenir-ne cura i reintroduir-ne -els cingles d'Arbolí són un lloc adient per a rapinyaires-. Una finca de grans dimensions com aquesta permetria espais d'observació d'animals en semillibertat.

La Mussara. Es reconstruiria el poble abandonat amb tècniques del segle XIX, l'època del seu màxim poblament. Permetria entendre l'economia autosuficient d'una vila de segles passats amb forn de calç per a la construcció, carbonera per a combustible o un pou de gel.

Recerca a Vimbodí. El xalet forestal de la Pena tindria la seu de recerca universitària sobre el medi natural del bosc de Poblet i les muntanyes de Prades, amb suport de Castellfollit o el Titllar. Arxiu, laboratori, sala d'actes i pernoctacions per a petits grups es completarien amb recerca en altres llocs. Vilanova de Prades podria centrar-la en rouredes i castanyers o Vilaplana en avellaners, patates o vinya de muntanya.

El gran arxiu. A l'antiga presó de Montblanc es proposa emplaçar-hi el centre de documentació comptant que ja hi són el Centre d'Història Natural de la Conca, el Centre d'Estudis del Migjorn Català (Ceram) i s'hi condiciona avui el centre d'interpretació de l'art rupestre de les muntanyes de Prades.

Centre de vida rural. Capafonts es proposa com a centre d'interpretació de la vida rural. Jordi Blay, un dels directors de la proposta, recorda que el poble té un dels entorns rurals més actius del parc. S'hi mostraria l'ecologia humana i la vida quotidiana muntanyenca. Capafonts també podria ser el marc del centre de recerca del patrimoni cultural, però també es proposen Vilaplana o Alcover com a opcions per explicar l'organització social, els costums o el sistema de valors.

Aula de natura a Alforja. Puigcerver té un dels alzinars més extensos de la regió i permetria dotar el parc d'una aula de natura del bosc mediterrani. Cursos i seminaris per a escolars i estudiants que completarien el camp d'aprenentatge Monestirs del Cister, que ja fa educació ambiental a l'Espluga. L'equipament espluguí seria seu de l'educació ambiental del parc. Però hi podria haver aules temàtiques sobre oficis tradicionals (Capafonts), els castanyers (Vilanova de Prades), els fòssils (Mont-ral) o la vinya i el vi (Cornudella).

Museu paperer. Fa anys que la Riba té el projecte i avui ja es disposa de l'antic molí de ca la Viuda. Patrimoni paperer i moliner històric al servei també de rutes pel riu Brugent, el principal afluent que arriba al Francolí des de l'altiplà muntanyenc.

Etnologia i botànica. L'entorn del mas de Forès d'Alcover, a la vall del Glorieta, es proposa com a parc etnològic i botànic sobre l'ús de l'aigua i les diverses espècies vegetals. Seria compatible amb el projecte municipal d'un hotel rural de qualitat que s'executa al mas.

Museu de la mel. La producció de mel és una tradició a l'entorn de Prades, a més d'un símbol d'identitat -dóna nom a l'ermita de l'Abellera-. Es proposa un museu de l'apicultura per a Vilanova de Prades aprofitant que un particular ja l'impulsa com a complement a l'allotjament rural. La URV aposta per incorporar aquest tipus d'iniciatives locals.

Itineraris geològics. Mont-ral i Alcover podrien ser el punt de sortida i promoció d'itineraris geològics. Un punt d'informació sobre rutes d'aquest tipus, escalada i espeleologia a Mont-ral completaria el museu de geologia d'Alcover, pensant sobretot en el carst dels Motllats.

Centre lúdic. Siurana i el seu pantà ja és avui centre d'activitats recreatives com el caiac o els patinets d'aigua que es podrien completar amb un rocòdrom, ponts tibetans, tirolina, BTT en família o hípica. El centre d'iniciatives recreatives donaria servei als parcs naturals del Montsant i les muntanyes de Prades. Cornudella de Montsant és, amb Ulldemolins, la frontissa entre parcs.

Oficina dels dos parcs. «Frontissa, no pas frontera», avisa Jaume Salvat, el coordinador de la proposta de la URV. L'oficina d'informació que té Ulldemolins podria atreure els visitants d'un parc cap a l'altre i a l'inrevés. També Cornudella pot tenir una oficina semblant.

Informació arreu. Tots els pobles que abasta el parc natural al Baix Camp, l'Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i les Garrigues haurien de tenir un punt d'informació sobre l'espai natural protegit, els serveis i les possibilitats que ofereix. S'aprofitarien agrobotigues i oficines existents. També les de les capitals de comarca així com Tarragona. Salvat i Blay deixen clar que el parc ha de fer equipaments indispensables com el centre d'interpretació o el parc de fauna. Altres, com la Mussara, haurien de ser apostes privades o locals.”

Raquel Virgili

El Punt, 13-2-2005

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

05/06/2026Passatemps, Portada

Un poble museu a la Mussara

Nou usuari

Usuari registrat