Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Espiritualitat | Revista 78

Un Nadal sense Nadal. Un Nadal amb el Nadal.

Un nadal sense Nadal

Diria que estem a les portes de Nadal. Fa nits que molts carrers dels nostres pobles i ciutats van guarnits de llums amb el que en diuen motius nadalencs. Són d’origen nòrdic, segons els models que la cultura dominant s’encarrega d’imposar.

El meu condicional inicial diria, no és endebades perquè aquestes lluminàries parlen de festes que algú anònim desitja siguin bones per a tots els ciutadans. Suposo que aquestes festes són les de tota la vida, és a dir les que molts en diem de Nadal, cosa que no apareix quasi enlloc. Aquestes llumetes de coloraines reforcen la il·luminació dels aparadors ben llampants que ens inviten a comprar el que no ens fa cap falta. El que interessa és que comprem. És el que toca.
També estic comprovant que, com cada any durant aquestes dates, el temps de la publicitat a la TV ha crescut, sobretot amb marques de colònies. Però no tinc manera d’endevinar quina olor deuen fer, perquè les imatges i les paraules, que acompanyen els flascons de disseny, no em diuen quin flaire desprenen, sinó altres coses que no hi tenen res a veure. Un servidor, que no sóc massa televident (es diu així?), encara no he aconseguit descobrir les novetats d’enguany en els spots del cava nostrat, sempre molt de gent guapa, molt suggestius, molt musicals. Fixeu-vos bé en les bombolles: han de pujar seguides i ben rectes, senyal que el suc és de gran qualitat. Beure per beure, que sigui bo. Només faltaria.

Són les festes dels regals. Això sí, quasi sempre per a quedar bé i per a poder sentir de la persona obsequiada: Oh, que bé, és just el que estava esperant. És temps de vacances. Pels qui en poden fer (que no sempre són els qui més ho necessiten). Les vacances sí que són bones festes. Diuen, els qui hi entenen, que les bones pistes per esquiar, les bones bones, són al Canadà. Les de Suïssa, que estant bastant bé, són massa a prop. Ara ja hi va qualsevol. Les de casa són pels que n’han d’aprendre en els caps de setmana.

També estic comprovant que cada any rebo menys felicitacions escrites. La majoria venen de persones que em recorden i em tenen afecte. Són d’agrair. Molts anys enrera, em desitjaven no sé quantes coses els bancs i caixes que fan el seu negoci amb els meus pocs diners; també els establiments més diversos que alguna vegada m’havien fet algun treball cobrat, com cal, evidentment; i els grups i organitzacions de tota mena, que no sé pas com saben la meva adreça. Últimament la cosa ha millorat. A més de ser menys en nombre, porten escrits personals, amb missatge i tot. Escassegen els dibuixos amb temes autòctons. Són tan vistos... Abunden els d’importació. Una mica reiteratius, però com que surten a les pel·lícules! Ah! i el motiu ornamental dominant, arreu, a les cases i als comerços: l’arbre! És estètic, això sí. Però a mi m’hauria agradat més que l’haguéssim inculturat. Hi hauríem pogut posar un garrofer (continua verd tot l’hivern i ho aguanta tot) o millor una olivera (ara que fa collita tots els anys i ens dóna un oli amb denominació d’origen). Un avellaner, no (el pobre està de baixa i fa una mica de pena tan desplomat en aquest temps) ni un cep (és massa petit i arrugat, i, passada la verema, està molt cansat). Res, doncs, posem-hi un avet: és esvelt i proporcionat. Aquí ningú sap què té a veure amb el que celebrem aquests dies, però de totes maneres és l’arbre de Nadal. Així l’anomenen en aquelles contrades d’origen, que l’acaronen amb el Saaanta nit, plàaacida nit, eeel Messies és naaat. Això comença a tenir una mica més de sentit. Nadal deu venir de nat, i aquest de natalis... Segur. Parlem-ne.

 

Un Nadal amb el Nadal

Demà és Nadal. Nadal ve de natalis, naixement, ja ho sabem. Mireu si ve de lluny: del llatí dels qui ens donaren els noms i la llengua, i tantes altres coses, pel camí del mar nostre. La festa era pel Natalis Solis Invicti, el solstici d’hivern, quan el pare sol es torna a recobrar. Però no ens emociona el sol creixent sinó el naixement d’una criatura. Tot naixement ens meravella i ens desmunta les falses seguretats. Fa caure els prejudicis i les barreres. Dissol l’orgull i l’autosuficiència. Demà tots direm Bon Nadal! I ho direm amb un pèl de rutina però sincerament. Perquè encara tenim un raconet de tendresa que té necessitat de sortir de dins, d’expressar-se, de comunicar-se. No ho direm només per convencionalisme o per tradició o perquè no hi ha altre remei. Sinó perquè tenim fretura de dir-ho. Sentim, molt endins, que la pau, la justícia, la fraternitat no la podem aconseguir ni la podem assegurar si Algú de dalt no ens hi ajuda. El naixement d’Aquest és el que celebrem, cadascú a la seva manera.

El nostre Nadal té molt de gruix, presenta moltes capes diverses i en totes hi descobrim els senyals del que som i d’on venim.

La capa més pregona és la que es perd en el fons del temps i ens parla del nostre origen en la mare terra, fecundada pel sol, llum i calor, vida. Quan aquest s’enfosqueix, tot mor. Quan aquest reneix, tot reviscola. Cada hivern sentim l’amenaça de la fi i cada nadal canta la victòria del sol que creix. Cal que ens preguntem qui l’ha posada aquí, al mig, aquesta font (inesgotable?) de vida. La vida només neix de la vida. No del no res ni de la casualitat. Quina és la deu d’on tot neix? La podem reconèixer?

En l'altre estrat hi trobem el nadal de la sang i de l’herència familiar,  ple d’aliments per la tendresa de cor, per la netedat d’intenció, per la confiança que es dóna i es rep. Són el cagatió (l’aprenentatge de que la vida neix abundosament d’on sembla impossible), els pastorets (la narració de la història de sempre per a no oblidar d’on venim), les nadales (les melodies i les poesies que són patrimoni de tots, que canten el que creiem i el que hem heretat), el verset de Nadal (el més petit aprèn a fer-se gran amb l’estimació de tots que el puja dalt la cadira), la taula ben assortida que crida a l’aplec familiar més nombrós de l’any (les taules de casa s’han d’allargar perquè tots hi capiguem i hi trobem a faltar aquell o aquella que no ha pogut venir) i el pessebre (la història evangèlica convertida en una peça xamosa i, alhora, en una litúrgia familiar viva: cadascú és representat per una figura, i tots caminem cap al portal de la llum; qui ens ho ha dit?)

En els sentiments més superficials apareixen els nadals d’ací i d’allà, vinguts del món que se’ns ha tornat un sol poble. Barrejats amb precioses relíquies de passat, encara no fossilitzades, les noves maneres de viure hi aporten llampants embolcalls, però no milloren el contingut. Els regals, les vacances, les bones taules, les felicitacions... són només l’estoig de l’obsequi que ens fem per Nadal: el de la nostra bondat, coherent en el compromís per una terra que sigui habitable per tothom.

Ho hem après del fill nascut de Maria, enviat per Déu, per a ser el nostre company de camí. Una lliçó que, aquests dies, ens recordem els uns als altres. Ja que el cansament i la decepció ens enfosqueixen la memòria i el sentit.

Tots els somriures compartits a banda i banda de la taula, totes les llumetes que brillen en els carrers i les places, totes les mans que donen i reben, totes les llars enceses per l’estimació i la fidelitat, totes les nadales en les mil llengües del món, tots els solemnes Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor de les Eucaristies... són un Nadal amb el Nadal. Ara és clar: el Nadal és el Natalis de Jesús, el Salvador, Déu-amb-nosaltres. Per molts anys.  Per sempre.


Josep Bofarull




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 93: Minimots

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 93 (octubre 2023)

Què ens passa pel cap quan comprovem que no raja aigua per l’aixeta? De veritat ens...
Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 92, va sortir el pany de la porta del número 5 del Carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Coc d'avellanes

Estem en plena temporada de l'avellana. Ara, molta gent ja ha acabat de plegar i són...
Recerca, Cuina, Portada

PANELLETS

Per aquest número de la revista, pròxim a la festivitat de Tot Sants, compartim...
Recerca, Medicina, Portada

Els trastorns mentals en la vellesa

Hi ha una mena de llista de prioritats imaginària que ens fa anteposar unes coses per...
Què passa, Notícies, Portada

L'Alzheimer

Dins la setmana del Dia Mundial de l'Alzheimer, l’Ajuntament de Vilaplana, el dimecres,...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball €Mussacamp€, a Vilaplana

El dilluns, 24 de juliol, es va començar la 4a edició del Camp de Treball...
Història, Masos, Portada

CAL PATACA

SITUACIÓ Casa aïllada al damunt del camí de les Tosques. És molt...
Història, Masos, Portada

CAL MARC

SITUACIÓ Casa situada entre cal Cassoles i cal Rafael. Davant hi ha les cases de la...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Sopar d€Aniversari de la Quinta del 63

Aquest estiu, la Quinta del 1963 han estat de celebració, ja que enguany fan 60 anys! Per...
Què passa, Activitats, Portada

Activitats

Cinema a la Fresca Els mesos de juliol i agost, al vespre-nit, i en dijous, hem pogut veure...
Què passa, Música, Portada

Torna l€edició d€estiu de Camí de formiga a la Plaça de la Riba

El passat 15 de juliol, la plaça de la Riba va ser testimoni d’una nova...
Què passa, Activitats, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (16 de juliol de 2023) Diumenge al...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

Campionat de Natació

El diumenge 13 d'agost, la piscina del Casal Vilaplanenc va reviure una jornada...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

La Tercera Joventut s€activa.

Aquest estiu, i per tercer any consecutiu, a la Planeta, hem tornat a fer les sessions de...
Què passa, Activitats, Portada

Mussart 2023

Ens esperava un bosquet curiosament verd i silenciós. La veu timbrada i els ulls...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja 1- Les activitats esportives fa anys que es fan al poble, però actualment se...
Què passa, Notícies, Portada

18è Aplec de Sardanes a la Mussara

El segon diumenge de juliol, que enguany ha estat el dia 9, ens vam trobar a la Mussara, en...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (II)

Continuem amb el llistat iniciat en el número anterior. En aquella ocasió ens...
Història, Portada, Fem memòria

De la Mussara a Nova York

Un dels prejudicis que ens hem anat fent equivocadament sobre la gent de la Mussara és que...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En un sopar molt agradable d’aquest estiu, vam començar a parlar de la paraula...
Opinió, Articles, Portada

Les figues del camí

L'estiu (i els molts mesos de bon temps en general) és temps de gaudir de la natura i...
Recerca, Natura, Portada

La Vall Closa

L'Itinerari de la Vall Closa és un recorregut sobre la presència de les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Miquel Romans, director de cine. En lluita per la memòria històrica

Vam conèixer el Miquel Romans a la presentació d’Un cel de plom, al cine de...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XII Edició del Vilaplanenc/ca de l'any 2023

El premi del Vilaplanenc/ca de l’any compleix el XII Aniversari. Qui s’hagués...
Recerca, Cuina

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...