Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 80

Un mal endèmic o reparable?

Fou un 25 de maig de 2020. Ja veurem si la història recordarà aquesta data amb lletres majúscules, com un punt d’inflexió o bé acabarà passant amb el temps com tantes altres vegades per tal que tot quedi més o menys igual. Sabeu de quina data parlo? Aquell dia George Floyd, un ciutadà nord-americà, moria a conseqüència de l’abús policial. Bé, potser seria més correcte dir un ciutadà afro-americà per contextualitzar la notícia i la seva importància.

A partir d’aquí tota una sèrie de protestes i aldarulls als Estats Units que es van estendre a d’altres ciutats del món, la notícia del moment que ens servia per desconnectar una mica de la pandèmia mundial. Les imatges de com un policia aplicava una tècnica d’estrangulament fins que George Floyd deixava de respirar tot i les seves peticions i súpliques. “I can’t breathe” (no puc respirar) es convertia en el lema de les reivindicacions.

La cruesa de les imatges tornava a despertar la consciència d’una part de la societat nord-americana, una societat que sap que, tot i les seves lleis i que sobre el paper tots els seus ciutadans tenen els mateixos drets això no és veritat a la pràctica per diversos motius que serien llargs d’analitzar. Nosaltres ens quedarem amb la visió del cinema.

Coneixem bé la història nord-americana, potser a grans traçades però és ben conegut, gràcies a les seves pel·lícules, el seu passat esclavista. La guerra per la seva independència no va portar a la llibertat a tota la seva població, almenys més enllà del paper i fou una nació esclavista la que en va sortir. Fou necessària una altra guerra civil per abolir l’esclavitud tot i que no pas la segregació.

En general, el cinema ha estat benvolent amb aquella època històrica i és impossible obviar una de les grans pel·lícules de la història: Allò que el vent s’endugué (1939). Durant uns dies coincidint amb el zenit de les protestes la plataforma HBO la va retirar del seu catàleg per retornar-la poc després –havent rebut nombroses queixes- amb un comentari que descrivia el seu context històric. De ben segur que l’heu vist. Què en penseu? És una pel·lícula de caire racista o bé se’n fa un gra massa?

Cap debat és fàcil però és veritat que el to general de la pel·lícula és la pèrdua d’un estil de vida gairebé romàntic on la relació entre esclaus i esclavistes era més aviat paternalista que d’explotació econòmica, una relació perfectament funcional i natural que fou pertorbada de manera innecessària amb una guerra.

Aquesta visió certament bucòlica fou transmesa per bona part de les pel·lícules del Hollywood clàssic on s’obviava qualsevol conflicte. Es podrien argumentar temes econòmics ja que no era qüestió de fer enfadar a la meitat de la possible audiència –l’estrena de la cinta i l’ambientació d’Allò que el vent s’endugué només es separen per uns setanta anys- però també hi havia motius estructurals de la pròpia indústria. Precisament Hattie McDaniel es convertia en la primera actriu afroamericana en guanyar l’Òscar pel seu recordat paper de nodrissa que intentava frenar a la consentida Scarlett i des d’aleshores no arriben a la vintena els intèrprets afroamericans que ho han aconseguit. I ja ha plogut. I això que parlem de les cares més visibles, la de la interpretació, perquè podem fer-ho extensiu a la resta de categories tècniques o de direcció.

Altres cintes clàssiques segueixen els mateixos tòpics sent Canción del Sur (1946) el més clar exponent. Una pel·lícula Disney, sí, Disney paradoxalment pionera en la combinació d’imatge real i animació. Potser a pocs de vosaltres us sona el títol i us deu estranyar ja que tot i l’ampli catàleg de la companyia del ratolí la majoria dels clàssics ens resulten familiars però ja fa anys que l’amaga de la seva oferta perquè és força ofensiva basant-se en estereotips racials. De tota manera si busqueu per Internet encara la podríeu trobar per valorar-la per vosaltres mateixos.

És clar que darrerament podem trobar cintes menys complaents amb aquells temps com ara 12 años de esclavitud (2013) o l’infern que viu un home lliure de color quan és segrestat i portat al sud per treballar com a esclau. Amistad (1997) fou un intent no massa reeixit d’Steven Spielberg –cas estrany en la seva carrera- per portar-nos el drama de l’esclavitud en una època poc coneguda a cavall entre les dues guerres i amb un país que començava a dividir-se pel tema de l’esclavitud. Potser massa drama judicial i poc humà pel meu gust.

Curiosament no era la primera aproximació d’Spielberg al drama racial. Entre els seus grans èxits comercials dels vuitanta va intentar guanyar-se el respecte de la indústria amb El Color Púrpura (1985). La pel·lícula situada a la primera meitat del segle XX ens parlava de les dures condicions de vida de Celie, embarassada del seu pare i venuda en matrimoni a un home que la maltractarà bona part de la seva vida.

Deixarem l’època contemporània per un altre capítol però deixeu-me acabar amb dos exemples que mostren com la segregació feia que les persones de color exercissin com a servents ja fos a la Casa Blanca com es veu en El majordom (2013) cinta basada en fets reals que repassa la vida de Cecil Gaines on va servir, com a majordom és clar, a diversos presidents nord-americans de la segona meitat de segle XX i on veurem la lentitud d’avanç en l’aplicació dels drets civils i Criadas y señoras (2011) on les dones de color porten a terme totes les despeses domèstiques i crien els nens blancs en unes condicions econòmiques lamentables conseqüència d’unes tradicions racials encara no superades.

Diverses pel·lícules que ens permeten veure una evolució històrica força interessant per entendre com les ferides mal tancades d’ahir continuen sagnant avui en dia.


Joan M. Rovira




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...