Què passa - Recerca - Esports - Natura | Revista 94

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us proposo d'anar fins a la Riba (Alt Camp) per fer una excursió, curta però entretinguda. Curiosament, tot i que sortim de la Riba, tota l'excursió transcorre pel terme de Vilaverd (Conca de Barberà).

El màxim al·licient és anar resseguint les cingleres de les Roques Caigudes per un sender que s'obre pas entre coscolls, rocs i alguna grimpada. Fàcil si s'està acostumat a aquesta mena de recorreguts. Sobretot no la feu en dies de vent.

Aparcarem al capdavall de la Riba, al costat d'un pont que travessa el riu Brugent, però que no sembla portar enlloc.

Començarem a pujar de seguida, per un sender que ressegueix la paret de la cinglera. Després d'un revolt, a l'alçada d'una torre elèctrica, veurem que el camí es bifurca. Per la dreta és per on tornarem. Ara, continuem enfilant-nos pel sender de l'esquerra, que de seguida ens porta a la carena dels cingles de les Roques Caigudes. Aquí comencem a trampejar roques i vegetació sense cap dificultat, ja que el sender es conserva prou bé.

Trobarem una primera grimpada on ens podrem ajudar amb una corda que es veu força nova. Potser és la que demana més agilitat i traça. Després en vindran un parell més. Entremig podrem visitar una foradada que, de fet, són dues roques que es toquen. Pel forat es veu la Riba i les seves fumeres.

Passat l'últim tram de corda, més espectacular que difícil, entrem al cingle de la Serra i ens dirigim cap al portell de les Garrigues. A prop hi ha la cova del Drac, formada per l'esllavissada d'alguns rocs. De fet, a partir d'aquí, la sensació és que tot el terreny està trencat. Caos de blocs, diàclasis i castells naturals, com el Castell de la Formiga, conformen un paisatge salvatge. Tot i això, també hi ha restes d'alguna construcció que no s'acaba de veure clar si és de defensa o d'habitatge.

Precisament en un d'aquest caos, veurem una fita que ens indicarà la baixada fins a la cova de l'Aigua. En realitat, també és el resultat d'una esllavissada, però tan antiga que fins i tot ha tingut el seu temps perquè l'aigua que s'hi ha escolat hagi format petites estalactites.

Ens tornarem a enfilar cap a la paret del cingle de les Garrigues, que trampejarem per un pas molt fàcil que es fa caminant.

Des d'aquí hi ha l'opció d'anar cap a la Penya Roja i el grau de la Xina, un sector d'escalada que abans era clàssic, i baixar cap al Brugent i el Clot d'en Goda. Però en aquesta ocasió anirem en direcció contrària, pujant moderadament fins a trobar el camí que segueix més o menys paral·lelament el curs del torrent del Nebot. A partir d'aquí toca anar baixant, seguint un altre sender ben traçat, només malmès en algun punt pel pas de les motos.

Arribem a tocar de Vilaverd, on no cal entrar si no es vol.

Passem a la vora de la carretera i després ja agafem un camí de tros. El camí s'acaba convertint en sender i s'enfila una mica per fer cap a la torre elèctrica on hi havia la bifurcació de senders que hem trobat al començament.

Baixem pel mateix lloc per fer cap al cotxe.

Ester Borràs Giol

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat