Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema - Portada | Revista 79

Tres Gales i un regal


Tres Gales i un regal

Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença l’any amb el lliurament dels premis de les Acadèmies, catalana, espanyola i nord-americana, una darrera l’altra i sempre en aquest ordre. Comencem.


L’austeritat dels Gaudí

A mi en general els Gaudí m’agraden, potser perquè és la primera gala de l’any, sense excessos de glamour sempre l’he trobat un acte força digne. Enguany, a més, hi ha hagut molt bones pelis.

El premi a millor pel·lícula se’l va endur Els dies que vindran, una història que transcorre durant l’embaràs real d’una parella real que tindrà una criatura sense haver-s’ho plantejat. Ja havia guanyat el premi a millor llargmetratge al FIC-CAT, el festival internacional de cinema en català a Roda de Berà, on Carlos Marqués-Marcet, autor també de 10.000 km, explicà l’origen de la idea de fer el seguiment de l’embaràs d’una parella, amics seus, María Rodríguez i David Verdaguer, que en són els actors protagonistes.

És un relat de pors, de canvis anímics i de discussions, que sense explicar coses extraordinàries, s’expliquen molt bé. Barreja invenció o mentida i realitat però et dóna una sensació de proximitat que sorprèn... realment creus que estàs tafanejant pel forat del pany en la vida d’aquesta parella. Dir també que els dos protagonistes estan fantàstics, i ella, María Rodríguez Soto, va rebre el premi a millor protagonista femenina.

La millor pel·lícula en llengua no catalana va ser per La hija de un ladrón, opera prima de Belén Funes que va rebre també el premi a millor direcció. Protagonitzada per Eduard i Greta Fernández, pare i filla, és una mostra de cine social que relata la batalla del dia a dia de moltes dones.

Karra Elejalde va rebre el premi al millor protagonista masculí per Mientras dure la guerra, dirigida per Amenábar, i que no he vist... per mandra. Una peli historicista sobre les dues Espanyes del 36 a partir de la posició d’Unamuno a la Guerra Civil, amb molta polèmica sobre la neutralitat de la narració i sembla ser amb alguns defectes històrics, però amb un actor protagonista que, pel que hem vist d’ell, me’l crec perfectament capaç de fer un paperàs i per tant, mereixedor del premi.

La millor actriu secundària va ser per Laia Marull a La Innocència, una pel·lícula deliciosa de la que ja en vam parlar a l’anterior Pedrís. Per mi va ser el millor premi dels Gaudís.


Els Goya a Málaga
La performance de les cerimònies va in crescendo amb els Goyas. També es concedeixen premis però hi ha molta més expectació, més catifa vermella, més escots... i (representa) més enginy... En fi, pongamos que hablo de Madriz, però la veritat és que no me la perdo.

Segons opinions publicades no va tenir massa interès, va ser una mica decebedora, diuen la pitjor gala de la història... francament tampoc es tracta d’estripar sense pietat. No ha de ser fàcil arrodonir un espectacle d’aquests en un país que per segons què se les dóna de refinat però segons com es peta de riure amb bestieses: “No sé cómo dirigirme a usted (Pedro Sánchez). Aquí el presidente es Mariano (Barroso), Pedro es Almodóvar y el guapo es Banderas”, deia el presentador.

Les tres pelis estrella de la gala van ser Dolor y gloria, que triomfà, amb set estatuetes, i dues de la Guerra civil,  Mientras dure la guerra que se’n va endur cinc, tot i ser la peli amb més nominacions, i La trinchera infinita, amb dos premis.

En general tot força previst. Millor pel·lícula Dolor y gloria, millor director Almodóvar, millor actor Banderas. Fins aquí premis als stars. I a partir d’aquí reconeixement als locals. Millor actriu protagonista a Belén Cuesta per La trinchera infinita, que tampoc he vist, pel mateix motiu, la mandra a les pelis de la Guerra Civil però de la que ara, després d’aquest premi important a una actriu fonamentalment teatral, n’estic encuriosida.

Un altre pes pesant del nostre cinema, l’Eduard Fernández, va rebre el premi a millor actor de repartiment per Mientras dure la guerra. Karra Elejalde aquí no podia endur-se el de millor actor protagonista perquè la competència en la seva nominació era ferotge.

Però la Gala també va tenir moments emotius i esplèndids. Per exemple, la recollida del premi de dues actrius octogenàries, el de millor actriu revelació a Benedicta Sánchez, que als 84 anys fa un paper extraordinari a O que arde. Te la menjaries a la peli i te l’hauries tornat a menjar a l’escenari quan rep l’estatueta i desdentegada (ja havia anunciat que es presentaria així a la festa), no sap què dir, demana al públic que l’ajudi i acaba amb un “¿Me puedo ir ya?”. Boníssima.
L’altre va ser el moment del premi a millor actriu de repartiment a Julieta Serrano per Dolor y Gloria. També molt merescut, ja que després d’una llarga dedicació al cinema i al teatre, fins als 87 anys no li ha arribat un Goya. Entranyable en les seves paraules, emocionada... em venia al cap la seva imatge a Mujeres al borde de un ataque de nervios, com una possessa, amb un vestidet jaqueta Chanel de color rosa i la melena al vent damunt d’una moto.

També va ser un pèl commovedor el lliurament del Goya d’Honor a Pepa Flores, la Marisol. Suposo que per mantenir una mica d’intriga, corria que no estava clar si l’actriu aniria a recollir-lo o no (en realitat, sembla ser que des del primer moment va excusar la seva presència, òbviament). I dic òbviament perquè viu retirada dels focus mediàtics i allunyada des de fa molt de temps del mundillo del cine... Un entorn on, des que tenia vuit anys va patir vexacions, abusos... tal com revelava en una mena de projecte de biografia explicant-li a Paco Umbral: “Me llevaban a un chalet de Viso y allí había gente importante, gente del régimen, a verme desnuda, a mí y a otras niñas”.

L’Acadèmia li devia aquest premi, un premi que no podia (ni havia de) recollir personalment, ho van fer les seves tres filles, però en cap moment ningú es va atrevir a fer referència explícita a aquestes pràctiques tan habituals en el món de l’espectacle...  I és que “la vida es una tómbola, tom, tom, tómbola...”

Una gala llarga, com sempre, carregada d’agraïments i dedicatòries en la que potser el millor va ser l’últim quart d’hora, amb les paraules d’Antonio Banderas en rebre el premi i les d’un Pedro Almodóvar, reaparegut por la puerta grande.


Oscar surprises

La gran triomfadora dels Oscars fou la sud-coreana Parasite, que va rebre guardons en les millors categories. Un reconeixement a una bona peli, de la que també en vam parlar a l’anterior Pedrís; però tot i que les apostes l’apuntaven des de feia temps, per mi era inimaginable pensar que podia endur-se el premi a millor pel·lícula, competint per exemple amb El Irlandés (una gran obra, cent per cent oscaritzable) o al millor director, competint amb Scorsese o Sam Mendes. Jo preveia per exemple un premi al millor guió original i també a la millor pel·lícula de parla no anglesa, tot i la competència de Los Miserables i de Dolor y Gloria.

D’aquesta mateixa pel·lícula, projectada al darrer Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC, no en dius el mateix si estem parlant dels Oscars, d’un premi a la millor pel·lícula de l’any, arreu del món. Personalment em genera contradicció, d’una banda em satisfà que una peli sud-coreana, o en tot cas, no americana, pugui endur-se un premi d’aquestes característiques i d’altra banda em supera imaginar-me-la com la millor o una de les millors obres cinematogràfiques del 2019.

Les previsions es van complir amb el premi a millor actor a Joaquin Phoenix per Jóker, i el de millor actriu a Renée Zellweger per Judy, una peli biogràfica sobre la Judy Garland, en la que segurament el paper està molt ben interpretat, però no l’he vista. Tinc dificultats amb els musicals de l’època daurada del Hollywood dels 60’s, crec que només m’emociona Singing in the rain, West side story o El violinista en el tejado. Vaig quedar saturada de les pelis de la Judy Garland amb el Mickey Rooney, us en recordeu?, però també he dir que vaig reconciliar-me amb el gènere, amb el musical de la seva filla Liza Minelli, Cabaret, gran obra. Cap sorpresa tampoc en el premi a millor actor secundari a Brad Pitt per Érase una vez... en Hollywood.

Els premis al millor so, efectes visuals i fotografia van ser per a 1917, una peli enmig del fang en un camp de batalla durant la primera guerra mundial, i de la que tothom feia referència a un pla seqüencia llarguíssim a l’interior d’una trinxera. Tot i que ja l’havíem vist amb Kubrick a Senderos de gloria, realment és imponent en les imatges...  Si crèiem que ho havíem vist tot, des del punt de vista cinematogràfic, sobre la primera guerra mundial, ens faltava 1917.

La història, una missió suïcida de dos joves soldats britànics a través del camp de batalla, és el de menys, perquè allò realment important és el llenguatge de la càmera. No és tan espectacular el primer pla seqüencia com que en realitat tota la peli sembla una sola escena, sense talls, com si tu, espectador, acompanyessis constantment als soldats a dos pams en un viatge que dura el que dura la pel·lícula. Desconec els entrellats del que això suposa tècnicament però sembla ser que la proesa en aquesta percepció precisament està en haver-la sabut generar falsament. M’explico, el llarguíssim pla seqüencia de l’inici és mentida, i això és el que el fa extraordinari perquè el veus i el vius com un pla únic. Un mèrit compartit entre direcció de fotografia, muntatge i, òbviament, Sam Mendes, el director.

El premi al millor guió adaptat va ser per Jojo Rabbit, una pel·lícula per mi sense cap mena d’interès, amb un doblatge nefast aquí, on tan sols destacaria el personatge entranyable i la interpretació que en fa la Scarlett Johansson.

I per acabar, una immerescuda absència en els Oscars, la d’una de les pelis que més m’ha agradat en els darrers mesos.


El regal: Vida oculta

Una peli del maleït Terrence Malick, el director de El árbol de la vida, una obra mestra, que ara ens presenta una història basada en fets reals sobre un objector de consciència que rebutja adherir-se als nazis a la segona guerra mundial. Interpretada per actors austríacs i alemanys no reconeguts, tan sols apareix Bruno Ganz en un paper molt breu. Només això, en tres hores.

El relat ens situa a Àustria, en un paratge muntanyós espectacular, on una parelleta de joves camperols conviu en un poblet amb les seves tres filles treballant la terra i cuidant el bestiar. Preciós tot, la neu, l’herba, la parella, les nenes, els veïns, la plaça del poblet, les cases... fins i tot la fermesa religiosa i la duresa d’una vida rural estricta.

L’esclat de la Guerra col·loca contracorrent al jove, no pot recolzar el nazisme, les seves conviccions religioses no li permeten pactar amb el Maligne, això el converteix en un antipatriota i la vida dóna un gir.

Tot i que el metratge és llarg i que potser en algun moment s’allarguen les reflexions de les veus en off o les seqüencies semblen repetir-se, captiva com s’espremen les imatges per fer-ne un poema darrera l’altre.

Un regal, només en tres hores.



Montse Argerich. 20.03.20




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència