Què passa - Activitats - Teatre | Revista 66

Tres anys del grup de teatre EL TROLE

El Grup de Teatre “El Trole. Reus Tarragona y viceversa. SUBCOMPANYIA DE TEATRE” va sorgir quan vaig proposar a la Biblioteca Central Xavier Amorós fer una lectura escenificada de l’obra “PLUJA DE CLEMÀSTECS” (28/05/2010), en homenatge a Pere Anguera, que havia mort el 4 de gener d’aquest mateix any. Posteriorment la família del Pere ens va proposar representar-la dins els actes del Primer Congrés Internacional d’història Pere Anguera (2012). L’obra va ser interpretada per dos actors de Tarragona i dos de Reus, posteriorment un d’ells (Pau Gavaldà) va proposar la possibilitat de fer un grup de teatre i la procedència dels seus component en va determinar el nom.

L’última setmana de novembre de 2013 va estrenar-se el primer muntatge del grup, JO, BERTOLT BRECHT dins el marc del Teatre Auditori de Santa Llúcia de Reus, entitat que des de les hores ens acull. L’espectacle feia un recorregut per l’obra i la vida del poeta i dramaturg alemany a partir de textos dramàtics, poemes, cançons, i imatges, imatges que projectades a la pantalla es convertien algunes vegades en referents històrics i d’altres vegades en escenografia.

El gener de l’any següent el grup va estrenar el segon espectacle TRIP.TIC, un reguitzell de peces curtes de l’alemany Karl Valentin (1882-1948) i del francès Guy de Foissy (1932), acompanyades de la teatralització de textos de Pere Calders (1912-1994). Un espectacle fresc, farcit d’ironia i humor de l’absurd.

El 14 d’abril estrenem ÀLIGUES VENÇUDES, un muntatge que aplegava poemes i textos, alguns d’ells musicats i cantats, de diversos escriptors del nostre país: Maria Aurèlia Capmany, Antònia Abelló, Josep M. Llompart, Joan Oliver, Josep M. Prous i Vila, Salvador Espriu, Antoni Nomen, Manuel de Pedrolo, Josep-Lluís Sotorra, Miquel Bauçà, Gabriel Ferrater, Jep Gouzy, Max Aub, Ramon Gomis, Vicent Andrés Estelles, Xavier Amorós, Joan Brossa, Joan Margarit, Josep Gual, Josep M. Arnavat, Carles Miralles, Pere Anguera, Miquel Martí Pol i Joan Colomines. Aquests textos, literaris els uns i testimonials els altres, ens duen a la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià, la sublevació militar feixista, la guerra, l’exili, la dictadura, la repressió franquista, per concloure amb la lluita per les llibertats i la mort al llit del dictador Franco. Tancava l’espectacle la veu de la nostàlgia: una República que sembla que no pot o no vol arribar mai. Una vegada més vàrem utilitzar la projecció d’imatges, aquest cop, però, com a referent documental i històric. El muntatge volia ser reconeixement i homenatge a tots els qui van morir, patir exili, presó o repressió per creure i defensar els seus valors democràtics i de llibertat i alhora també donar testimoniatge del compromís de molts dels nostres escriptors amb els anhels i la voluntat d’un poble que volia i vol viure en pau i llibertat.

Al 14 d’octubre tanquem el 2014 amb l’estrena de NO HI HAVIA RES A DIR, espectacle concebut a partir de poemes i textos procedents de “Temps estranys” de Xavier Amorós. L’obra constava de dues parts. Una primera teatral, “Els homenets de Xavier Amorós” una combinació de proses i poesies seleccionades pel poeta i escriptor Antoni Nomen. El muntatge estava centrat substancialment en anècdotes, els protagonistes de les quals, es van encongir de manera ostensible sota el règim dictatorial que els va tocar viure i duia a l’espectador, amb la ironia i bon humor de Xavier Amorós, a un Reus trist i fosc i, alhora, divertit. La segona part era netament musical, “Xavier Amorós en clau de sol”, i constava de set poemes cantats i musicats per Joan Pujol.

El 28 i 29 de novembre de 2015 s’estrena SI TENS GANA MENJA’T LA CAMA, una adaptació lliure de textos d’Angelo Beolco dit Ruzante (1502-1542). Una comèdia i alhora drama que mostrava la dolorosa marxa dels pobres camperols obligats abandonar la terra i a emigrar envers la ciutat. La mirada irònica dels seus protagonistes mostrava el reflex d’una societat assolada per les conseqüències de la guerra. La marxa dels vençuts: misèria, fam i amor. Els personatges de les comèdies de Ruzante van determinar els arquetípics de les màscares de la Commedia dell'Arte de la qual se’l considera precursor. Els elements bàsics del muntatge pertanyen a "Due Dialoghi in lingua rustica": "El qui torna de la guerra" considerada el moment més representatiu del teatre ruzantià i "Bilora". Ambdues peces estan emmarcades dins el context de les guerres d'Itàlia: la Lliga de Cambray, la Lliga Santa, les guerres amb França... Les dues històries se solapaven l’una amb l'altra mitjançant vuit cançons procedents d’autors contemporanis: Pere Anguera, Bertolt Brecht, Mariano Cariñena, Peter Hacks, i Jordi Sarsanedes. Les versió catalana correspon a Feliu Formosa, Antoni Nomen i Carme Serrallonga. D’aquest darrer muntatge se’n va fer una revisió crítica i es va tornar a representar el 17 i 28 de febrer de 2016.

Durant el mes d’abril d’enguany s’han organitzat “LES JORNADES DE TROLE” dins les quals s’han programat diversos treballs: el 14 d’abril “ÀLIGUES VENÇUDES” coincidint amb l’aniversari de la proclamació de la República, el 15 “NO HI HAVIA RES A DIR” de Xavier Amorós, el 22 s’inaugurà una exposició amb fotografies i material gràfic sobre els diversos treballs duts a terme pel grup, el 25 i també coincidint amb una data emblemàtica, la revolució dels clavells a Portugal, es va projectar “Capitanes de abril”, i el 26, seguint la mateixa tònica, la preestrena de “GERNIKA” de Fernando Arrabal. El 26 d’abril de 1937 la ciutat de Gernika va ser bombardejada per la Legió Condor Alemanya, que donava suport al cop d’estat militar contra la Segona República espanyola i que capitanejà el general africanista Francisco Franco. El bombardeig de Gernika fou un experiment militar dels nazis. Per primera vegada en la història de les guerres modernes la població civil fou massacrada durant més de tres intenses hores per les bombes. Arrabal va escriure aquesta peça teatral l’any 1959 en francès, justament el mateix any que s’inaugura “El Valle de los Caidos”. L’obra transcorre durant el període de temps que dura el bombardeig d’aquesta població. Un matrimoni vell és sorprès per l’atac aeri. La dona és atrapada al vàter mentre llegeix. El vell intenta endebades alliberar-la, mentrestant dialoguen i discuteixen de l’amor, la rutina, el sexe, la gelosia... , finalment, incapaços de comprendre l’objectiu de la guerra, moren enterrats pels enderrocs. D’aquest muntatge s'ha pogut veure la reestrena el passat 27 de novembre al Teatre Auditori de Santa Llúcia de Reus.

El dissabte següent dia 30 es va dur a terme un concert, “LES CANÇONS DEL TROLE”, una ampla mostra de les cançons que han format part dels nostres espectacles, un total de 25 cançons interpretades per membres del grup i acompanyades pel Sextet Monterols. El 6 de maig, endemà de l’aniversari de l’alliberament del Camp d’extermini de Mauthausen, presentem l’embrió d’un nou muntatge “5 DE MAIG, TESTIMONI DE SUPERVIVÈNCIA”, una lectura dramatitzada concebuda a partir de textos literaris i testimonials sobre els camps d’extermini nazi. Una selecció de textos en prosa, poemes i cançons d’autors diversos: Wladyslaw Szpilman, Primo Levi, Neus Català, Elie Wiesel, Amat-Pinella, Johannes Robert Becher, Peter Jocostra, Stephan Hermlin, Johannes Bobrowski, Heinar Kipphardt entre d’altres. Un homenatge als qui van pagar amb la vida o amb el captiveri als camps d’extermini nazis per raons polítiques o ètniques. Les Jornades van concloure el dissabte següent amb la xerrada col·loqui “AUSCHWITZ I EL JUDICI FINAL” a càrrec de la professora Ariadna Sotorra.

El grup el “TROLE”, des de finals de l’any passat, dos divendres al mes realitza lectures dramatitzades de textos teatrals, poemes i proses a la Cafeteria Bar dels Pagesos de l’entitat Santa Llúcia. L’entrada és sempre lliure i gratuïta.