Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Cartes a Lo Pedrís | Revista 11

Transició i urbanisme

El 27 de febrer de 1974 la junta directiva del Futbol Club Barcelona lliurava la medalla d´or de l´entitat al General Franco.
Pocs dies més tard, concretament el 2 de març del mateix any, el dictador signava la pena de mort a Salvador Puig Antich i Heinz Chez, que morien a garrot vil a les presons de Barcelona i Tarragona respectivament.
Un any més tard encara, el règim afusellava opositors fent orelles sordes al crit popular contra la tortura i la pena de mort.
Finalment, el 20 de novembre de 1975 el dictador moria, i deixava darrere seu centenars de morts, exiliats, torturats i empresonats.

Poc temps després començava la transició monàrquicoconstitucional vigilada pels aparells de l´exèrcit espanyol i l´ambaixada nord-americana. La legalitzacio dels partits portava implícita la subordinació a la monarquia i l´oblit de la memòria. En definitiva, s´escrivia la història amb més oblit que memòria. Per desgràcia, gairebé tots els partits varen jugar fort a la desmemòria i a la renúncia de plantejaments que fins aleshores havien estat sagrats als estatuts interns respectius. Alguns partits, com Convergència, varen reciclar antics franquistes o persones que no havien tingut cap dubte a l’hora de col·laborar amb les antigues administracions del franquisme. Podríem citar casos propers com Josep Gomis a Montblanc, Olesti a l´Aleixar, Ferrer a Vilaplana, Primitivo Forastero a Camarles, i tants altres arreu de Catalunya .
Altres partits, com el PSC, varen dedicar molts esforços per catalanitzar amplis sectors d´immigració tot intentant frenar el més que probable espanyolisme a l´interior de les seves files, també varen domesticar una emergent sindicada classe obrera.

Aquestes actituds, juntament amb la renúncia a demanar el dret a l´Autodeterminació dels pobles, la seva aposta a favor de l´OTAN i el suport incondicional que varen donar a la LOAPA, varen fer veure als poders financers, militars i a la pròpia ambaixada nord-americana, que els socialistes podien accedir al govern de l´Estat amb les garanties suficients que res canviaria en aquelles coses substancials per al país.
Inicialment, semblava que a les administracions locals aquests efectes de la política estatal no havien d´afectar, però ràpidament la possibilitat d´estar a les Diputacions i més tard als Consells Comarcals comportava que hi haguessin empentes per entrar a la graella de sortida en qualsevol procés electoral.

Als pobles petits ràpidament les sigles útils de CiU i PSC varen estar ocupades per gent que simpatitzava amb aquests partits i que volien fer política en l´àmbit local
Altres apostes més programàtiques i ideològiques com ICV, abans PSUC, o Esquerra Republicana tenen més dificultats per trobar candidats en el despolititzat món rural català.

Personalment, sempre he pensat que és un repte força difícil estar al capdavant d´un municipi per petit que aquest sigui. He tingut les meves idees i simpaties, però durant els primers anys vaig confiar bastant en els diferents governs municipals, perquè les obres i l´enfocament que tenien no alteraven massa, al meu entendre, el ritme, el paisatge i el creixement de Vilaplana. El projecte urbanístic a la Mussara va ésser el primer element que va disparar un alarmisme fins aleshores inexistent. Sortosament, i després d´una intensa campanya informativa i de pressió comarcal encapçalada per la nostra associació Terrasud, aquest projecte va ésser desestimat.

Un fet novedós en l´àmbit estrictament local també ha sigut l´aparició d´una nova força política municipal Units per Vilaplana –ERC, que malgrat ser l´opció guanyadora ha tingut la mateixa sort que altres candidatures guanyadores en nombre de vots però desbancades per pactes electorals posteriors o lleis electorals injustes. En aquest sentit, cal recordar que els resultats dels socialistes a la Generalitat o els Demòcrates a la Casa Blanca varen obtenir millors resultats que els que avui són al govern.
Units per Vilaplana, doncs, passava a l´oposició. Una oposició que està lluny del que jo hauria desitjat, però més lluny encara hi ha l´obra de l´equip de govern. L´urbanisme, la nineta dels ulls de l´actual equip de govern, amb l´assessorament i direcció de l’aparellador Prous, s´ha caracteritzat per cimentar qualsevol indret o racó sense tenir en compte la ruralitat i l´entorn de la nostra vila. Lluny queden aquelles etapes en què l´equip del batlle Ferré feia construir marges de pedra lloats i admirats per tanta gent, entre altres el dirigent pagès Pep Riera en una recent trobada que vàrem tenir aquí a Vilaplana .

La concepció urbanística de l´actual equip de govern i el model de creixement que a mi m’agradaria és tan distant com la urbanització Portugal i els pobles d`Argentera o Guimerà.
La plaça de la Riba em sembla el paradigma d´aquests despropòsits, els pilons i les jardineres dibuixen un paisatge forçat damunt dels tremolosos adoquins que veuen perillar la seva continuïtat a la vila, la ubicaciò del dipòsit de gas tan a prop del nucli habitat, el dipòsit d’ aigua de l´Argilera que limita el creixement del poble per la seva part nord, el segon dipòsit tan a frec a frec amb el cementiri, etc.

No sé si només uns quants veiem les coses d´aquesta manera, però, ara que tanquem un cicle electoral i en comencem un altre, volia amb sinceritat fer una reflexió en veu alta de cara al nou cicle. Aquesta reflexió no seria altra que la de buscar la complicitat del màxim de gent possible a l’hora de dissenyar el futur de la nostra vila compaginant tegnologia amb patrimoni i ruralitat .Per molt distants que siguin les postures, busquem diferents visions sobre un mateix projecte i que cap administració ni cap tècnic ens imposi criteris que no estiguin avalats pel gust i el desig dels que hi hem de viure .
Sempre he desconfiat d´aquelles administracions que donen molts diners només per construir tal o qual cosa imposant a vegades criteris autènticament vomitius i soporífers a poblacions i administracions locals que se’ls posa en la disjuntiva d´acceptar o renunciar totalment un projecte com el de la Riba.

Per concloure, si una administració supramunicipal dóna només diner per omplir de ciment tal o qual poble , no serà que té interessos econòmics en la construcció d’ aquella obra?

Fa 29 anys ens hauria semblat impossible tractar aquestes coses d´aquesta manera. La dictadura persistia ferotge i eliminava qualsevol escletxa de dissidència. Avui, com a mínim, tenim dret a la paraula .Utilitzem-la en benefici del nostre entorn i les generacions futures tindran una herència millor que la que vàrem tenir nosaltres en iniciar-nos en les activitats socials.




Xavier Joanpere




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...