Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 77

Tot Tarantino



Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a mitjans d’agost ens va arribar la darrera peli de Quentin Tarantino, Once upon a time in... Hollywood (Érase una vez en... Hollywood). S’esperava al Festival de Cannes, on no va ser a temps de presentar-s’hi, i l’esperàvem arreu.

El primer comentari, d’un reconegut crític de cinema amb el qual coincideixo força, va ser una autèntica bufetada: “Naufragi del molt esperat Tarantino, en una peli en la que no enganxa ni l’argument, ni el que fan ni el que diuen”. La veritat, perds les ganes.

Tot i així, i sense devoció a totes les seves pelis, Tarantino mereix oportunitat, tal com altres grans directors que han decebut en algunes ocasions però estan en aquella categoria dels que qualsevol cosa seva ha de ser vista, i després ja en parlarem. No sóc de cap de les dues Kill Bill -per cert, ja s’anuncia la tercera-, ni de Django desencadenado, però les primeres em van captivar tant que encara puc mantenir-li fidelitat.
 
Fer el petit esforç de recordar aquelles bones pelis permet asseure’t a la butaca en disposició de deixar-te commoure, si cal i s’ho val. No es pot prescindir del Tarantino que va trastornar la manera de fer cine i es convertí, amb les dues primeres pel·lícules, Reservoir Dogs i Pulp Fiction, en un director de culte i ara ja en un clàssic del cine independent.
 
Durant l’estiu, no recordo quin canal de TV va programar un cicle de Tarantino, que va permetre tornar a veure algunes de les seves pelis uns quants anys després. Van tenir el seu moment de glòria però encara es deixen veure avui. Mantenen l’interès, prova n’és que per exemple s’hagi celebrat fa un parell d’anys el 25è aniversari de Reservoir Dogs al Tribeca Film Festival de NY o que Pulp Fiction hagi estat reestrenada 25 anys després en moltes sales de cinema. Potser és culte a un director de moda? Potser sí... però també han estat directors de moda Woody Allen o Almodóvar i ningú dubta de la seva vàlua.

Reservoir Dogs

El 92 Tarantino va presentar al Festival de Sundance el seu primer llarg (en realitat no era ben bé el primer, sinó el segon), Reservoir Dogs, una història d’un grup de paios que planegen un atracament que acaba fatal. Dit així no hi ha res de nou, però combinant-hi sexe, música pop, diàlegs memorables, ultraviolència, sang, llenguatge barruer (un fuck a cada frase) i un repartiment brutal... Harvey Keitel, Tim Roth, Steve Buscemi, Michael Madsen, fent de sr. Blanc, sr. Taronja, sr. Rosa... el resultat va ser impactant. Sembla ser que la peli va tenir una gran rebuda entre públic i crítica, finalment no es va endur cap dels premis però a partir de llavors està considerada la millor peli de cinema independent de tots els temps.

Nosaltres sí la vam premiar. Al cap d’uns mesos va presentar-se al festival de Sitges. La vaig veure, sense saber-ne res, ni de la peli ni del director, probablement com tothom. Reservoir Dogs a Sitges, al cine Prado o al Retiro, no ho recordo, amb el desconcert de veure una història de gàngsters en un festival de cine fantàstic i de terror.

La sala en ple es va impactar per l’escena de la tortura en la que el Michael Madsen, balla al voltant d’un poli emmanillat i sagnant abans de retallar-li l’orella, al ritme d’una cançó pegadissa, 'Stuck In The Middle with You', que per comptes de suavitzar l’espectacle, encara el fa més esgarrifós, gairebé esperpèntic... recordo que vaig riure, de tan salvatge. Violència sublimada i atenuada amb humor, mai vist.

En acabar la peli, entre aplaudiments i tocs de peu retronant al sòl de fusta, entraren dos joves apropant-se a la pantalla per agrair la rebuda... un pèl-roig de llavis molsuts, era Tim Roth, i un xicot alt, desmanegat, de barbeta prominent, que xerrava pels descosits, era Quentin Tarantino. Sitges es va plegar als seus peus i es va endur el premi al Millor Director i al Millor Guió.
Aquell jove de vint-i-tants anys, amb un passat en la subcultura del cine sòrdid, tenint en compte que va treballar força temps com a venedor en un videoclub, expert en fiebres del sábado noche, spaghetti westerns, en pelis de Kung-Fu i de violència gratuïta, entrà al món del cinema fent i adaptant al seu estil tot allò que havia mamat de les cintes VHS. Després de Travoltas i karates l’hi faltava tocar el western, i en això està l’última peli.

Once upon a time in... Hollywood (Érase una vez en... Hollywood)

Aquest és un llarg conte, dues hores i mitja, del Hollywood de finals del 60. Ambientada a Los Angeles, on convivien els clàssics cinematogràfics, les joves generacions, les festes a la Mansió Playboy i els hippies... els pantalons de campana, els Chevrolets de color blau cel, les grans sivelles de cinturó, i les minifaldilles amb botes de xarol. Era l’època de La semilla del diablo, 2001: Una odissea del espacio, Easy Rider...

Leonado di Caprio, un famós actor de sèries de TV vingut a menys i Brad Pitt, el seu doble d’acció i també company en el dia a dia, es mouen per la city i els estudis de rodatge. Tarantino combina la decrepitud de les estrelles del cinema quan perden esplendor amb l’apogeu de les noves figures. Uns i altres són veïns en els mateixos barris residencials, un actor forçat a fer spaghetti westerns i un venerat Polanski amb la Sharon Tate, porta per porta.

Di Caprio i Brad Pitt estan esplèndids, no és cap novetat. El primer té un personatge menys lluït però amb més registres, i en fa una interpretació excel·lent. El de Brad Pitt en canvi, sembla fet a mida del seu físic, el seu posat, i el seu somriure seductor, el broda, però potser té menys mèrit. 

Una peli molt ben feta i molt ben interpretada, un homenatge al cinema carregat d’història, on també s’hi reconeixen les icones de sempre, els Red Apple Cigarettes, els plans des de l’interior del maleter d’un cotxe, la manca de linealitat... Però certament potser és la pel·lícula  menys Tarantino, en tot cas és un altre Tarantino, menys espectacular però més sensible, sense la brutal tensió a la que ens té acostumats (tot i que no perdona uns minuts de patiment a l’espera de la tragèdia amb la que fa un homenatge a Sharon Tate, dona de Polanski, que amb els seus amics va protagonitzar un episodi salvatge a l’època en ser massacrats per la banda satànica d’en Charles Manson).

Acceptem que la peli més esperada de l’any no és genial, és imperfecta... I què?


Montse Argerich




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 99: LES PARAULES MÉS NOVES

Cada any l’Institut d’Estudis Catalans incorpora una sèrie de...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 99

PUJA La recentment estrenada Sala de Vetlles, amb el nou entorn exterior i la resta...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

La Brigit, el Jaume, el Bruno i la Clara han viatjat a Londres, amb Lo Pedrís...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Setmana Santa

Clotxa amb arengades I ngredients (per a dues persones): – 2 arengades...
Què passa, Entitats, Activitats, Portada, Ajuntament

Mural dedicat al Dia de la Dona

Finalment, hem acabat el mural de l'entrada del poble dedicat al Dia de la Dona, del 8 de...
Entitats, Ampa escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

Hola a tothom. Aquest any publicarem articles sobre el paper de l’AFA i la seva...
Recerca, Tradicions, Portada

Curiositats: fer la figa, fer la V amb els dits, alvat per la campana i salvat pels pèls

Avui explicarem l’origen de “fer la figa” (fer la peineta, en...
Entitats, Jubilats, Portada

Sortida Cultural de primavera i Caragolada

El dia 20 de març, vint-i-set jubilats de Vilaplana vam poder participar en la Sortida...
Entitats, Portada, Ajuntament

Inauguració de l€Espai Oleguer Huguet: Un homenatge a la poesia i a la terra

El passat diumenge 19 de gener es va inaugurar l’Espai Oleguer Huguet, un indret...
Entitats, Portada, Ajuntament

Actuacions de l'Ajuntament

Iniciat el procés de contractació de les obres de restauració de les...
Què passa, Activitats, Portada

PARELLES LINGÜÍSTIQUES

Des de la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Vilaplana s'ha impulsat la...
Entitats, Jubilats, Portada

Activitats per a la Gent Gran

TALLERS DE LA CREU ROJA A la tardor, ens vam interessar pels Tallers de la Creu Roja i ens...
Què passa, Recerca, Entitats, De cinema, Portada, Ajuntament

Sis dones de cine

1. Elena Jordi Va néixer a Cercs (Berguedà), l'any 1882 i va morir a...
Què passa, Activitats, Portada

Celebració del 8M del 2025, a Vilaplana

Dissabte, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Amb la façana de...
Opinió, Entitats, Articles, Jubilats, Portada

La fi dels mites en la vellesa i la gent gran

La majoria de les persones tendeix a tancar el concepte de vellesa pel que fa al nombre...
Literatura, Contes, Portada

ES MEU COMPANY PARKINSON Presentació d€un conte per a infants

El passat dia 20 de març es va presentar a Reus el conte «Es meu company...
Literatura, Narrativa, Portada

Presentació del llibre €Quan ningú no ens recordi€

Què té un llibre que pot arribar a atraure’ns tant? Si acudim a la...
La nostra gent, Records, Portada

IN MEMORIAM A JAUME MARINÉ I FERRÉ

SI ET DIUEN QUE M’HE MORT Si et diuen que m’he mort, no te’ls...
Opinió, Articles, Portada

QUIN ÉS EL POBLE QUE VOLEM?

Amb el pas dels anys, Vilaplana ha anat canviant. És inevitable que el temps modeli el...
Què passa, Notícies, Portada

MISSATGE DELS REIS MAGS

Perdoneu, no he portat las gafas de cerca. Llegirà el meu company Baltasar....
Què passa, Notícies, Portada

Per Nadal recitem i cantem

Per cinquè any consecutiu, abans de la Missa del Gall, a la plaça de la Vila,...
Què passa, Activitats, Portada, Ajuntament

Mercat de Nadal 2024

El Mercat de Nadal, enguany, s'ha fet el dia 15 de desembre. Hi han participat...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Portada

Visita comentada a dos espais recuperats vora el Riu de les Tosques

Després d’una temporadeta de silenci, vam tornar a sortir del cau per presentar,...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Empalagós

Quan sortirà aquest número ja hauran passat dies des del 8 de març, dia...
Què passa, Recerca, Activitats, De cinema, Portada

DOCUMENTAL €GANADO O DESIERTO€

El diumenge 23 de març ha tornat la productora Metàfora Visual a les nostres...
Recerca, Natura, Portada

El món rural: La catifa dels projectes €d'interès públic€

L’Associació La Vall SoStenible continua defensant el territori davant les amenaces...
Recerca, De cinema, Portada

Lliurament de premis

El 2024 ha estat un any esplèndid pel cinema català, no només...
Recerca, Natura, Portada

LES MOLETES D€ARANY

Aquest cop ens desplaçarem fins a la comarca del Matarranya, concretament a Beseit....
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a... Jordi López €El águila del Norte€

Fa uns anys la meva professora de ioga em va comentar que anava a fer una cerimònia...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedrís 99 (març 2025)

És un orgull pertànyer al grup de persones que han fet possible Lo...