Recerca - De cinema | Revista 77
Tot Tarantino
Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a mitjans d’agost ens va arribar la darrera peli de Quentin Tarantino,
Once upon a time in... Hollywood (Érase una vez en... Hollywood). S’esperava al Festival de Cannes, on no va ser a temps de presentar-s’hi, i l’esperàvem arreu.
El primer comentari, d’un reconegut crític de cinema amb el qual coincideixo força, va ser una autèntica bufetada: “Naufragi del molt esperat Tarantino, en una peli en la que no enganxa ni l’argument, ni el que fan ni el que diuen”. La veritat, perds les ganes.
Tot i així, i sense devoció a totes les seves pelis, Tarantino mereix oportunitat, tal com altres grans directors que han decebut en algunes ocasions però estan en aquella categoria dels que qualsevol cosa seva ha de ser vista, i després ja en parlarem. No sóc de cap de les dues
Kill Bill -per cert, ja s’anuncia la tercera-, ni de
Django desencadenado, però les primeres em van captivar tant que encara puc mantenir-li fidelitat.
Fer el petit esforç de recordar aquelles bones pelis permet asseure’t a la butaca en disposició de deixar-te commoure, si cal i s’ho val. No es pot prescindir del Tarantino que va trastornar la manera de fer cine i es convertí, amb les dues primeres pel·lícules,
Reservoir Dogs i
Pulp Fiction, en un director de culte i ara ja en un clàssic del cine independent.
Durant l’estiu, no recordo quin canal de TV va programar un cicle de Tarantino, que va permetre tornar a veure algunes de les seves pelis uns quants anys després. Van tenir el seu moment de glòria però encara es deixen veure avui. Mantenen l’interès, prova n’és que per exemple s’hagi celebrat fa un parell d’anys el 25è aniversari de
Reservoir Dogs al Tribeca Film Festival de NY o que
Pulp Fiction hagi estat reestrenada 25 anys després en moltes sales de cinema. Potser és culte a un director de moda? Potser sí... però també han estat directors de moda Woody Allen o Almodóvar i ningú dubta de la seva vàlua.
Reservoir Dogs
El 92 Tarantino va presentar al Festival de Sundance el seu primer llarg (en realitat no era ben bé el primer, sinó el segon),
Reservoir Dogs, una història d’un grup de paios que planegen un atracament que acaba fatal. Dit així no hi ha res de nou, però combinant-hi sexe, música pop, diàlegs memorables, ultraviolència, sang, llenguatge barruer (un
fuck a cada frase) i un repartiment brutal... Harvey Keitel, Tim Roth, Steve Buscemi, Michael Madsen, fent de sr. Blanc, sr. Taronja, sr. Rosa... el resultat va ser impactant. Sembla ser que la peli va tenir una gran rebuda entre públic i crítica, finalment no es va endur cap dels premis però a partir de llavors està considerada la millor peli de cinema independent de tots els temps.
Nosaltres sí la vam premiar. Al cap d’uns mesos va presentar-se al festival de Sitges. La vaig veure, sense saber-ne res, ni de la peli ni del director, probablement com tothom.
Reservoir Dogs a Sitges, al cine Prado o al Retiro, no ho recordo, amb el desconcert de veure una història de gàngsters en un festival de cine fantàstic i de terror.
La sala en ple es va impactar per l’escena de la tortura en la que el Michael Madsen, balla al voltant d’un poli emmanillat i sagnant abans de retallar-li l’orella, al ritme d’una cançó pegadissa, 'Stuck In The Middle with You', que per comptes de suavitzar l’espectacle, encara el fa més esgarrifós, gairebé esperpèntic... recordo que vaig riure, de tan salvatge. Violència sublimada i atenuada amb humor, mai vist.
En acabar la peli, entre aplaudiments i tocs de peu retronant al sòl de fusta, entraren dos joves apropant-se a la pantalla per agrair la rebuda... un pèl-roig de llavis molsuts, era Tim Roth, i un xicot alt, desmanegat, de barbeta prominent, que xerrava pels descosits, era Quentin Tarantino. Sitges es va plegar als seus peus i es va endur el premi al Millor Director i al Millor Guió.
Aquell jove de vint-i-tants anys, amb un passat en la subcultura del cine sòrdid, tenint en compte que va treballar força temps com a venedor en un videoclub, expert en
fiebres del sábado noche,
spaghetti westerns, en pelis de Kung-Fu i de violència gratuïta, entrà al món del cinema fent i adaptant al seu estil tot allò que havia mamat de les cintes VHS. Després de
Travoltas i
karates l’hi faltava tocar el western, i en això està l’última peli.
Once upon a time in... Hollywood (Érase una vez en... Hollywood)
Aquest és un llarg conte, dues hores i mitja, del Hollywood de finals del 60. Ambientada a Los Angeles, on convivien els clàssics cinematogràfics, les joves generacions, les festes a la Mansió Playboy i els hippies... els pantalons de campana, els Chevrolets de color blau cel, les grans sivelles de cinturó, i les minifaldilles amb botes de xarol. Era l’època de
La semilla del diablo,
2001: Una odissea del espacio,
Easy Rider...
Leonado di Caprio, un famós actor de sèries de TV vingut a menys i Brad Pitt, el seu doble d’acció i també company en el dia a dia, es mouen per la city i els estudis de rodatge. Tarantino combina la decrepitud de les estrelles del cinema quan perden esplendor amb l’apogeu de les noves figures. Uns i altres són veïns en els mateixos barris residencials, un actor forçat a fer
spaghetti westerns i un venerat Polanski amb la Sharon Tate, porta per porta.
Di Caprio i Brad Pitt estan esplèndids, no és cap novetat. El primer té un personatge menys lluït però amb més registres, i en fa una interpretació excel·lent. El de Brad Pitt en canvi, sembla fet a mida del seu físic, el seu posat, i el seu somriure seductor, el broda, però potser té menys mèrit.
Una peli molt ben feta i molt ben interpretada, un homenatge al cinema carregat d’història, on també s’hi reconeixen les icones de sempre, els Red Apple Cigarettes, els plans des de l’interior del maleter d’un cotxe, la manca de linealitat... Però certament potser és la pel·lícula menys Tarantino, en tot cas és un altre Tarantino, menys espectacular però més sensible, sense la brutal tensió a la que ens té acostumats (tot i que no perdona uns minuts de patiment a l’espera de la tragèdia amb la que fa un homenatge a Sharon Tate, dona de Polanski, que amb els seus amics va protagonitzar un episodi salvatge a l’època en ser massacrats per la banda satànica d’en Charles Manson).
Acceptem que la peli més esperada de l’any no és genial, és imperfecta... I què?
Montse Argerich
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
18/06/2025Passatemps, Portada
Cada any l’Institut d’Estudis Catalans incorpora una sèrie de...
18/06/2025Opinió, Articles, Portada
PUJA
La recentment estrenada Sala de Vetlles, amb el nou entorn exterior i la resta...
18/06/2025La nostra gent, Records, Portada
La Brigit, el Jaume, el Bruno i la Clara han viatjat a Londres, amb Lo Pedrís...
10/06/2025Recerca, Cuina, Portada
Clotxa amb arengades
I ngredients (per a dues persones):
– 2 arengades...
10/06/2025Què passa, Entitats, Activitats, Portada, Ajuntament
Finalment, hem acabat el mural de l'entrada del poble dedicat al Dia de la Dona, del 8 de...
10/06/2025Entitats, Ampa escola, Portada
Hola a tothom.
Aquest any publicarem articles sobre el paper de l’AFA i la seva...
10/06/2025Recerca, Tradicions, Portada
Avui explicarem l’origen de “fer la figa” (fer la peineta, en...
10/06/2025Entitats, Jubilats, Portada
El dia 20 de març, vint-i-set jubilats de Vilaplana vam poder participar en la Sortida...
10/06/2025Entitats, Portada, Ajuntament
El passat diumenge 19 de gener es va inaugurar l’Espai Oleguer Huguet, un indret...
10/06/2025Entitats, Portada, Ajuntament
Iniciat el procés de contractació de les obres de restauració de les...
10/06/2025Què passa, Activitats, Portada
Des de la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Vilaplana s'ha impulsat la...
10/06/2025Entitats, Jubilats, Portada
TALLERS DE LA CREU ROJA
A la tardor, ens vam interessar pels Tallers de la Creu Roja i ens...
10/06/2025Què passa, Recerca, Entitats, De cinema, Portada, Ajuntament
1. Elena Jordi
Va néixer a Cercs (Berguedà), l'any 1882 i va morir a...
10/06/2025Què passa, Activitats, Portada
Dissabte, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Amb la façana de...
10/06/2025Opinió, Entitats, Articles, Jubilats, Portada
La majoria de les persones tendeix a tancar el concepte de vellesa pel que fa al nombre...
08/06/2025Literatura, Contes, Portada
El passat dia 20 de març es va presentar a Reus el conte «Es meu company...
08/06/2025Literatura, Narrativa, Portada
Què té un llibre que pot arribar a atraure’ns tant? Si acudim a la...
08/06/2025La nostra gent, Records, Portada
SI ET DIUEN QUE M’HE MORT
Si et diuen que m’he mort, no te’ls...
08/06/2025Opinió, Articles, Portada
Amb el pas dels anys, Vilaplana ha anat canviant. És inevitable que el temps modeli el...
08/06/2025Què passa, Notícies, Portada
Perdoneu, no he portat las gafas de cerca. Llegirà el meu company Baltasar....
08/06/2025Què passa, Notícies, Portada
Per cinquè any consecutiu, abans de la Missa del Gall, a la plaça de la Vila,...
08/06/2025Què passa, Activitats, Portada, Ajuntament
El Mercat de Nadal, enguany, s'ha fet el dia 15 de desembre.
Hi han participat...
08/06/2025Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Portada
Després d’una temporadeta de silenci, vam tornar a sortir del cau per presentar,...
08/06/2025Literatura, Lingüística, Portada
Quan sortirà aquest número ja hauran passat dies des del 8 de març, dia...
08/06/2025Què passa, Recerca, Activitats, De cinema, Portada
El diumenge 23 de març ha tornat la productora Metàfora Visual a les nostres...
08/06/2025Recerca, Natura, Portada
L’Associació La Vall SoStenible continua defensant el territori davant les amenaces...
08/06/2025Recerca, De cinema, Portada
El 2024 ha estat un any esplèndid pel cinema català, no només...
08/06/2025Recerca, Natura, Portada
Aquest cop ens desplaçarem fins a la comarca del Matarranya, concretament a Beseit....
08/06/2025La nostra gent, Entrevistes, Portada
Fa uns anys la meva professora de ioga em va comentar que anava a fer una cerimònia...
08/06/2025Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
És un orgull pertànyer al grup de persones que han fet possible Lo...