Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Història - Música - Fem memòria | Revista 64

Tocats pel Jazz



Tardor del 1977, en plena transició democràtica. Barcelona bull. Bull, se sobreïx i quasi que crema. Els del rollu ocupem bars i carrers. Hormones, feromones i altres químiques perverses floten en el carregat aire urbà d'aquella ciutat renegrida, preolímpica encara, i es barregen amb les fulles seques que les ventades octubrenques remouen per tot arreu, com un símbol del destí dels temps passats que la modernitat furiosa arrossega.

El Franco només fa dos anys que cria malves -pobres malves- i jo acabo de començar tercer curs a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. Primer i segon no han anat malament i no obstant això, cada dia sens falta, un cuquet mig llefiscós, però en certa manera simpàtic,  va fent rau-rau dins les meves entranyes i em repeteix, foteta, que no em veu pas fent ni de professor, ni de ratolinet de biblioteca. Així doncs, no veig clar, encara, a què dedicaré aquella vida incipient que s'obre com un abisme imantat i lluminós als meus peus. Sento veuetes que reciten poesia, que es barreja amb música, que es barreja amb cine, que es barreja amb no-sé-què-més. Tot volta dins el meu cervell com en una rentadora sense aigua ni sabó. Sé que falta un element que ho lligui tot, que ho enllaci, que doni sentit a tot plegat.

Al carrer de Mallorca, número 180, principal, s'acaba de muntar un pis -resum d'altres dos- que acabarà sent l'embrió d'una mena de comunitat de gent del Baix Camp i d'alguns altres éssers inquiets, tots delerosos de provar, de fer experiments, de buscar límits, de situar-se de cara al futur que els ve a trobar.

Avui acaba d'arribar el Carlos, que s'incorpora a la casa, amb tot el seu paquetam: poca roba, molts llibres i molts discos. En poques hores tenim muntat el tocadiscos i tothom hi va començant a fer sonar les seves preferències: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, el Sisa i Eric Clapton (els meus), Chopin, Txaikovski, la Plateria...Arriba la nit. Algunes malèvoles substàncies van alterant en diversos graus la nostra percepció. Tots trafiquem per casa en les nostres coses; s'escriu, s'estudia o es feineja distretament, com jo. Ara hi ha un no-sé-què a l'aire que es va estenent, com una fumera delicada, una dolça metzina que va envaint les estances, un llevat que fa créixer quelcom, un èter que ho va relligant tot, lentament...Té, sembla que el Carlos ha posat la seva música. Algú, potser ell mateix, va apujant el volum i allò es va fent present, creix...què és això que sona? Uaaauuu!...m'aturo, em roda el cap i em perdo: un ganxo a l’estómac, un crochet a la mandíbula, dos jabs per mantenir la distància i un directe final que em tomba en rodó. KO en el primer round! Veig calidoscopis de tres espills girant enfollits fins el caos, precipitacions de purpurines que espurnegen delicades, constel·lacions canviants de llumetes de colors i ondulants, quasi sedoses, aurores boreals. Però no, no és la vista la que em somou, ni el gust ni el tacte. És...l'oïda, és el so. El so és el que m'ha commòs.

-Carlos, què és això que sona?

-És Jazz, Miles Davis tocantRound About Midnight”.- diu suaument.

Commoció. En sec, tot lliga, com una maionesa. Música, poesia, cinema, i aquell no-sé-què-més. Per a mi, res tornarà mai més a ser el que era. Quedo definitivament tocat pel Jazz. Miles tocant “Round About Midnight “ és poesia, és color i forma, és foto fixa i imatge en moviment, és emoció pura. Una obra d'art excelsa, com per a mi ho són el Guernika, Hamlet, Casablanca, “Tot l'enyor del demà,” el Rèquiem de Mozart o El retrat de Dorian Gray. També són excelsos Coltrane tocant “Lush Life,” Clifford Brown tocant “I Can't Get Started With You” o Coleman Hawkins a “Body and Soul”. I tants d'altres.

Dos anys i mig després d'aquell dia de tardor, del  meu K.O. sensorial, un mes de maig vaig deixar la universitat i la història morta per enrolar-me a Taronjada Natural, una història viva. A principis de juliol l'Aixalà em va deixar una vella trompeta Montserrat i m’explicà succintament, a la galeria del Mas de Bofarull, com s'havia d'agafar l'instrument...i en aquell precís moment vaig començar -sense saber-ho encara- una nova vida, la definitiva.

Avui, després de tots aquests anys, encara celebro aquella decisió agosarada cada dia al matí quan em llevo i em poso a estudiar. La trompeta m'ha donat felicitat i s'ha convertit per a mi en el Sant Greal. Cada dia cerco com tocar millor i seguiré fent-ho fins que pugui. Un camí de vida.

Però no tot són flors i violes. El gran problema dels músics de jazz d'aquí és que no hem sapigut crear una massa crítica de públic suficientment dimensionada, que ens permeti, mitjançant els concerts i les vendes de discos, viure folgadament de la nostra professió. Així, la majoria de músics de jazz del nostre país hem acabat treballant de qualsevol altra cosa -majorment donant classes-, i havent de passar el tocar Jazz a la categoria d'afició.

Segurament l'origen del problema rau en el fet que el Jazz, fenomen artístic de primer nivell, característic del segles XX i XXI és, massa sovint, considerat com una més de les músiques populars de consum (pop, rock comercial) pròpies també d'aquells segles quan, en realitat, s'hauria d'equiparar més a les músiques considerades més cultes (cançó de cantautor, músiques ètniques, clàssica). La diferència és en el fet que aquestes músiques requereixen de l'oient un cert grau d'implicació, una escolta activa. La satisfacció o l'emoció que pugui generar escoltar una peça de Jazz contemporani rau en com ens mirem o interactuem amb el fet artístic. Del Jazz no n'hem d'esperar marxa amb una birra a la mà sinó un altre tipus de plaer, més íntim, generat per la participació com a oients actius en el procés comunicatiu que tot art contemporani comporta. Aquestes arts d'avui us demanen que hi poseu alguna coseta de la vostra part, un sofà còmode, un culet de Springbank 12, la ment neta i oberta i ganes de SENTIR, així, en majúscules. No poseu Jazz si no el podeu escoltar amb atenció, per a això ja tenim altres músiques. Ah, i en els concerts el mateix, silenci, escolta atenta, ganes de comunicar-vos amb el músic i de rebre'n allò que us vulgui o us pugui donar.

Obriu-vos de manera innocent als matisos i a la seducció, contempleu amb mirada pura i participeu en el procés creatiu que l'artista ha deixat obert perquè vosaltres n'imagineu el final. Deixeu-vos anar. Si no us agrada, no passa res, proveu amb Bach, amb Schönberg o amb els Rolling Stones si voleu, però, amb una mica de sort, a alguns us passarà com a mi i el Jazz us deixarà tocats per sempre. Qui sap si us vindran ganes d'intentar tocar -per què no?- vosaltres mateixos algun instrument. Guanyareu en satisfaccions i plaers, el Jazz guanyarà en oients i jo....jo guanyaré, potser, més amics. Tocats pel Jazz, és clar.


 



Ramon Quadrada Monteverde




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...