Literatura - Contes | Revista 86

SI NADAL NO EXISTÍS

Si no hi hagués Nadal, si Nadal no existís, on posaríem la neu del pessebre?

Algú s’ha plantejat mai què passaria un 25 de desembre sense Nadal? Sense llums, ni arbre, ni regals?

Els pastorets dormirien tota la nit, cansats de menar el ramat per la molsa i les serradures, no es menjarien les sopes que bullen als cremalls, orfes de sofre del dimoni pudent i forcat.

La mula i el bou, erts de fred, es barallarien pel racó de palla que encara fumeja, tèbia, en algun racó de l’establia.

El paper de plata del riu es rovellaria entre les pedretes i l’ham del pescador incansable que aguanta la canya, impertorbable, a la vora.

L’estel cauria, apagat i fos, la purpurina escampada per terra, cansat de caminar pel cel, esgotat de no dir res, desglaçat i liquat a l’abeurador de l’aviram.

I el caganer? Avorrit d’estar ajupit i amb el cul fred i enlaire, el cagalló penjant, jauria ben adormit a la pallissa, abraçant el paper i somiant en la pastoreta que li fa ballar el cor.

Les parades de cols de paper, les tomaqueres de plàstic encanyades, el pagès que cava, les alzines i pins de broma, s’amagarien a la golfa, llavor de desig per granar algun dia que no arribaria...

Les cases de suro, amb finestrals oberts i llum a les entranyes, s’apagarien per sempre per acollir la neu de pols que anirien rebent a les teulades, pintades de vermell.

Les boles daurades es barallarien frisoses amb les de colors per penjar de la rama més alta, a l’escalf de la garlanda de llum estroboscòpica, sabedores que a la caixa, embotides com estan, no hi cap res més i no hi ha un endoll que les recomani.

Els reis, els camells i els patges acotarien el cap per retre el darrer homenatge a la flassada de paper de diari que els protegeix dels cops i els amortalla a la caixa de l’oblit, sense màgia ni desconsol, sense regals ni ofrenes, sense plat de galetes ni menjar per les bèsties, sense reialme.

La dona que renta, pala aixecada, es cansaria de petar la fusta a la pedra del riu i estendria la roba, per sempre, plegada en algun racó de l’estenedor, pensant que no estendria més la bugada ni la perfumaria amb sabó d’olor.

Si no hi hagués Nadal, no podríem beure vi dolç ni fer dringar les gargamelles amb picarols de veu fina, per repetir-nos que és el dia de fer fred i de tancar-se a casa per sentir la remor del vent que bufa cançons gelades rere el vidre i aixeca les fulles cremades pel sol per fer-les ballar.

Si no féssim mai més el pessebre ni l’arbre al racó del menjador de casa, oblidaríem qui som i perquè neva farina a Betlem o com un tronc amb ulls de tap de plàstic i barretina, savi, vell i atrotinat de tants cops, caga dolços i il·lusió.

Si l’àngel, fantasia àvida i ansiosa d’infants i no tan vells, no pengés del fil infinit del goig de celebrar, no seríem res, no tindríem res, només ens quedaria pensar, sabedors inequívocs de la Veritat, que si Nadal no existís: l’hauríem d’inventar!

Pep Mestre Anguera

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat