Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 28

Sefa Ferré, pintora

Cada entrevistat és un món. La convidada d’avui també ho és, és clar. El què m’ha sorprès d’ella és que, tot i no haver-hi conversat mai, tan bon punt vaig entrar a casa seva va semblar que, simplement, continuéssim una conversa del dia anterior, tanta ha estat la seva cordialitat...


“Des de sempre vaig voler pintar. Des de sempre vaig tenir –no clar- claríssim, que volia ser pintora. Ja era una cosa que anava amb mi, que formava part de mi mateixa.”


Ets una dels “Vilaplanencs Exteriors” que viu prop del poble, a Reus, la teva ciutat de tota la vida. Quant et vas traslladar a viure-hi?
Doncs mira, no ho sé. Ara m’adono que aquest punt no va sortir mai a les converses que teníem de nit amb el meu pare, de vegades fins les 4 i les 5 de la matinada. Però suposo que més o menys, un cop acabada la guerra.

Quin records tens del teu primer caminar per Reus?
Com que jo era molt petita, encara que no pugui situar-ho en un temps massa determinat, els meus records, i com tu dius “el meu primer caminar per Reus”, va ser davant d’un paper blanc i un tros de llapis als dits. Això sí que t’ho puc ben assegurar. Perquè jo no tinc cap record de jugar amb nines, ni pujat dalt d’un arbre, ni tampoc jugar al carrer dels avis, a Vilaplana.
També guardo el bell record d’aquelles passejades a la Font de la Boca de la Mina, on la meva mare ens portava i un cop allí, sota la fresca dels arbres i el dringar del rajolí de l’aigua damunt la pedra, que tenia un color verdós per l’aigua que no parava mai de caure-li sobre, ens comprava uns anissos d’un gust que mai no he oblidat, un gust boníssim que m’ha quedat per sempre entre els més vells i bells records d’infantesa sobretot quan l’aigua fresca semblava que trenqués les boletes blanques que saltironejaven dins la boca amb un gust autènticament exquisit.

Com va ser la teva època d’estudiant?
Plena de bons records. Tots molt bons i molt entranyables. Als 4 anys vaig començar al Col·legi de “Donya Maria Cortina” on vaig aprendre tantíssimes coses i encara les que em devien passar, perquè tinc la impressió de que allí no es perdia ni un segon dels 360 que té l’hora. Treballàvem moltíssim, però molt, i ens feien estimar el treball. Hi anàvem els diumenges i tot. Recordo que el meu pare que s’enfadava molt perquè, com que havíem d’anar a classe, no podíem anar a Vilaplana ni els diumenges. “Ni per la segona Pasqua no podem anar a veure els avis”, deia, cada any, molt enfadat contra el col·legi.
Aquest és un dels trets que trobo que falta en aquest món, no importa la feina que un fa: la professionalitat. I el mateix puc dir de l’Institut, sobretot pel què fa a uns quants professors determinats que encara avui recordo amb gran respecte i estimació.

Quan vas descobrir que volies pintar?
En el fons, tot el què em preguntes podria anar junt, una idea rera l’altra. Perquè de veritat és que jo no vaig descobrir mai quan volia pintar. Des de sempre vaig voler pintar. Des de sempre vaig tenir –no clar- claríssim, que volia ser pintora. Ja era una cosa que anava amb mi, que formava part de mi mateixa. Recordo que quan tenia 3-4 anys, més o menys, no ho sé, de petita, vaja, quan els pares t’havien de castigar ho feien posant-te de cara a la paret. A mi aquell càstig em semblava una meravella perquè em donava l’ocasió de dibuixar a la paret tant de temps com volia. Com que jo no em queixava, ells, de vegades, s’oblidaven de mi. “On és la Sefa?” I allí em trobaven al cap de temps i temps, davant de la paret, dibuixant. Naturalment aquell càstig es va haver de suprimir perquè totes les parets de casa a l’alçada de mig metre estaven dibuixades. Gràcies a Déu en aquells temps no hi havia retoladors i jo amb el llapis en tenia prou per ser feliç.
Quan tenia 7 anys el meu pare era professor de dibuix de l’Escola del Treball i cap allí vaig fer cap, però no perquè m’hi obliguessin.

Tenies el mestre a casa. Va ser fàcil?
Sí, és cert, tenia el mestre a casa, però el fet de tenir el “mestre” tan a prop no va tenir la més mínima influència en el fet de que jo dibuixés sempre i decidís que la meva vida només podia ser viscuda a través de la pintura.
Ara bé, el fet de tenir el mestre a casa em va ajudar moltíssim, a part de tot el que ja he explicat abans, en una cosa: a aprendre a distingir ja des de ben joveneta, amb claredat, l’obra bona de la dolenta. Sovint, els dies de festa, el meu pare i jo agafàvem el tren i anàvem a Barcelona a veure exposicions. Em portava a veure tot el millor que en pintura i escultura s’exposava en aquell moment. Vaig arribar a veure ja des de ben jove dotzenes d’exposicions i només parlàvem de tot aquest món. Segurament que cada conversa, cada paraula que el meu pare em deia, era, potser sense que jo me n’adonés massa, una classe magistral.

El teu estil és molt diferent al de Josep Ferré Revascall, el model que tenies al davant. Com hi arribes?
Sí, és ben curiós que tot i treballar al mateix estudi, els nostres estils siguin tan diferents. Jo sempre vaig veure roses, moltes roses a l’estudi, però no em va passar mai pel cap pintar-ne una. Es podria dir que les nostres maneres de “veure” el món com a pintors, són quasi bé oposades. La pintura del meu pare és una pintura basada més en l’impressionisme, mentre que la meva té com a base el cubisme. La pintura del meu pare busca en gran manera ser agradable, agafant aquell toc de color i de llum que busca la impressió del natural. La meva pot tenir, o no, una base agafada del natural, però que pot acabar essent totalment diferent del que la natura m’ha ofert per arribar, a base d’un treball més intel·lectualitzat i una profunda simplificació i síntesi de forma, a una obra que, segons paraules del gran crític d’art Cesáreo Rodríguez Aguilera, “és l’antítesi de la frivolitat”. En tots els aspectes de la vida m’horroritza la frivolitat. També em captiva treballar les textures, cosa que no existeix a la pintura del meu pare. Em preguntes com hi arribo, però no et sé contestar. Senzillament pintes i sense fer-te masses preguntes, el cor, el cap, la sensibilitat, en fi, tota tu, vas pintant i el més segur és que així que els anys passen, tot en tu també vagi canviant, a l’igual que també canvia la teva pintura, de manera que en el meu cas, per exemple, fa 40 anys els colors que jo feia servir eren entre el torrat fosc i el negre, passant pels grisos, i els d’ara tenen un clar domini del blanc, per dir-ho en dues paraules.

En recordes alguna anècdota divertida?
N’hi hauria moltes per poder explicar, però ja sento que m’estic allargant massa. Per exemple, quan jo era petita –vull dir a partir del 6 anys o 7- el meu pare feia les cintes de les corones dels morts que havien de lluir amb la corresponent lletra anglesa damunt d’un morat o negre, tal com manaven els cànons. Això era en plena postguerra i tot valia per guanyar-se quatre rals. Cap el tard el trucaven a la porta de casa i un noi mig pansit, de la Floristeria Parisi, es presentava amb el text i la cinta corresponents, que el meu pare havia de pintar. A mi allò m’encandilava. Es que se m’anava el cor cap aquells pinzells i aquell color de purpurina de plata i aquella lletra anglesa, tan perfecte... “I si un dia li demanés d’ajudar-lo...?” pensava plena d’il·lusió. I un dia ho vaig demanar i vaig pintar la cinta jo sola. A partir d’aleshores i com que l’insomni ja començava a treballar dintre meu, totes les cintes les feia jo. Només necessitava, per a què el dia fos del tot complet, i alhora feliç, que a mitja tarda es presentés el noi ensopit amb una o vàries cintes per als morts d’aquell dia. El sol fet de sentir a aquelles hores el timbre de la porta, ja em feia pressentir la millor de les vetllades.

Que vas sovint a Vilaplana?
No gaire. Més aviat hi sento tristesa que alegria. Quan més hi vaig és a l’època dels rovellons, a Ca la Peirona. El Joan M., que és un bon amic, sempre m’avisa quan en té. Però també sento una certa tristesa interior, perquè molts diumenges hi anàvem a dinar tots dos. Fins i tot em va explicar un dia el Joan M. que a la taula on sempre dinàvem, li diuen “la taula del Povill”.


La tarda ha passat volant. Ja es fosc. Ara, a través dels grans finestrals de casa la Sefa (a deu altures per sobre la plaça) ja no es veu, al fons, pel damunt dels taulats de Reus, el blau del mar. Poc a poc, les llums blanquinoses de la plaça s’han anant encenent. La conversa amb la pintora, bona parladora, hagués pogut durar molt més. De fet, ens ha explicat moltes més coses de les que podem encabir en aquest reduït espai. Esperem que, en una propera ocasió, puguem relatar tot el seguit d’anècdotes que ens ha explicat i que, de moment, han quedat desades al bloc de notes...

Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...
Què passa, Notícies, Portada

El pulsòmetre 96

PUJA La bona educació del poble de Vilaplana. BAIXA L’absorció...
La nostra gent, Records, Portada

La font del Llop

Publiquem el text de la Carme Sabater i les fotos que ens ha fet arribar sobre aquesta font...
Recerca, Natura, Portada

Tuc de Ratèra

Torna l’estiu i toca evitar la calor. Anem, doncs, altra vegada cap al Pirineu. Al...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: lejia

La paraula d’aquest número és lejia. Lejia és, clarament, una...
Història, Història local, Portada

El €CINE MODERNO€ de Vilaplana

“... [Mientras] usted se paseará con su señora por el Paseo de la...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES D'ESTIU

Som-hi! A preparar coses fresques que ja ens ha arribat la calor. A qui no li agraden els...
Què passa, Activitats, Portada

Per Sant Jordi... Himnes!

Per Sant Jordi, enguany vam llegir cançons que per la seva repercussió, podem...
Entitats, Ampa escola, Portada

La Diada de Sant Jordi a Vilaplana

La jornada va començar amb la parada de llibres i roses a la plaça de la Riba a...
Què passa, Notícies, Portada

Xerrada sobre els gats de carrer

El passat 5 de maig, dintre dels actes de Sant Isidre, vam poder gaudir d’una xerrada en...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Sortida per conèixer millor els MUSSAGATS

El dijous 18 d’abril vam anar amb l’Eva i l’Anabel a veure els llocs on...
Entitats, Escola, Portada

Les notícies de MUSSAGATS

Aquest curs els nens i nenes de la classe d’Educació Infantil vam haver de triar...
Història, Masos, Portada

La Mussara: ABADIA

SITUACIÓ Entre l’església i l’Ajuntament. La façana...
Història, Masos, Portada

La Mussara: AJUNTAMENT

ALTRES NOMS També anomenat ca la Vila. SITUACIÓ Entre...
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Portada

Crònica de l€acte "Passar a l€ofensiva: diàleg sobre el nou llibre de Josep Manel Busqueta"

El passat 30 de maig, l'espai inferior de la Plaça de la Riba es va omplir...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Balaguer i a Lleida

El dia 21 de març, una quarantena de jubilats de Vilaplana vàrem fer una...
Què passa, Notícies, Portada

Endavant, convivint en actitud positiva. La vellesa.

Sabíeu que la ment és més flexible del que imaginem? Desenes...
Què passa, Música, Portada

FABRIZIO DE ANDRÉ

L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un...
Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 96 (juliol 2024)

Viatjar i... què més? Actualment, viatjar ha esdevingut tan fàcil que...
Què passa, Activitats, Portada

La Fira de Sant Isidre

La quarta edició de la Fira de Sant Isidre va ser el dissabte, 11 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

El món de les colònies felines des del punt de vista d'un veterinari

A hores d'ara suposo que tots coneixeu a Mussagats, l'Associació que...
Recerca, Medicina, Portada

Cuidar la persona cuidadora

Per molt que intentem negar o evitar, més tard o d'hora inevitablement ens trobem...
Recerca, De cinema, Portada

La caça de bruixes

Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb...
Entitats, Portada, Ajuntament

Reciclar: un hàbit que surt a compte.

El fet de generar deixalles i el seu tractament després que el producte hagi estat...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Josep Serres i Josep Cabré

Fa pocs mesos es va consumar la desaparició de la Cooperativa Agrícola de...
Passatemps

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...