Entrevistes | Revista 2103/09/2005

Salvador Juanpere Estivill: l'Escola del Sindicat Agrícola

“Als pobles hi ha d’haver escola”.

Cap als anys 1916-1918 es va fundar a Vilaplana una escola paral•lela a la nacional, anomenada L’escola del Sindicat Agrícola, fundada per un grup de persones del poble, juntament amb mossèn Miquel Saludes, que era de “Cal Porrons” d’Alforja, oncle del qui tinguérem més tard. Un dels alumnes que hi va anar, juntament amb els seus germans, va ser en Salvador Juanpere Estivill, qui m’ha n’ha fet “cinc cèntims”.

-Com va sorgir la idea de fundar L’Escola del Sindicat Agrícola?
En primer lloc es va fundar el Sindicat Agrícola, amb la intenció que les coses anessin més barates, tot i que no va resultar massa així. Una de les coses, però, que si van saber fer bé, amb l’ajuda del capellà, va ser fundar l’escola. Hi anàvem els fills dels socis i es pagava una quota a part de la del Sindicat.

-Hi anàveu a temps complert o era a més a més de l’escola nacional?
Nosaltres anàvem tot el dia a la del sindicat, no a la nacional de la plaça, i d’això, l’altra se’n va beneficiar, doncs érem molta colla i va fer que anessin una mica més tranquils, tot i que llavors l’ensenyament era molt justet. Els mestres tots eren poca diferència, però es clar, si érem més pocs, ens podien atendre millor.

-On era aquesta escola?
Hi va haver dues èpoques, de primer va estar emplaçada a la casa del Cal Mallafrè, a la plaça, on ara hi ha Ca la Sofia, allí començàrem. Després es va traslladar a on és ara Cal Ritu.

-Quan va durar i quants anys hi vau anar vos?
Recordo que tenia just cinc anys, però com hi anaven el meus germans, el Josep i l’Isidre, entrava en el paquet. Doncs, vaig començar a l’any 1918, però no vaig acabar l’escola allí perquè l’Escola del Sindicat es va tancar, segurament per que la gent se’n va cansar de pagar. Aleshores vaig anar una mica a l’escola nacional de la plaça: hi havia un mestre a qui li deien “Xiribito”, un senyor castellà, i érem molta colla!
I en van passar de coses curioses en aquella època, ara que potser em faria pesat...

-I ara, per això he vingut, expliqueu, expliqueu....
Era costum per Sant Josep, que era el patró del sindicat, fer una vetllada i els nens de l’escola recitaven poesia (aquell any, tot i tancar-se l’escola i passar a la nacional, encara es va fer). Jo i els meus germans en recitàrem, però la de l’Isidre va portar polèmica. Feia:

“Corre una patuleia de catalans vergonyants
que d’usar tenen taleia certs modismes castellans
no per res, sols perquè es pensen que usar-los fa més fi
i a fe que els termes que llencen amb uns molls s’han de collir
ja els arreglaria jo a tots aquells poques penes
que només que per dar to clamen sempre“alante” i “buena”!
donant-los una cartera com els nens tots decidits
arri per la carretera!, a estudi, cap a Madrid.”

Llavors el mestre s’ho va prendre malament, no va entendre que no anava contra els castellans, sinó a l’inrevés. L’endemà a l’escola, als meus germans i a mi ens va avisar que en acabar passéssim per casa seva. Allà ens va tornar una senalla de patates que li havia portat el pare uns dies abans amb una nota a dins que deia més o menys: “Degut a les circumstàncies, no puc acceptar el seu oferiment...”, i no és que no ho necessitessin, tenia set o vuit fills, però noi.....

-Tot i els mestres que tinguéreu, em consta que heu llegit molt i a la vostra generació hi ha hagut gent de pes. Que vareu anar a estudiar a algun lloc després a fora del poble?
No, i ara, però encara al final vaig tenir aquell mestre tan bo de l’Aleixar, el Sr. Gomis. Amb ell també hi van anar l’Ezequiel, el Paco “Segal”, l’Oleguer Huguet,... homes que van despuntar i que quan van acabar d’aquí semblava que tinguessin el batxillerat. Era un home que es feia respectar, però també estimar. Amb ell vam aprendre molt.

- Per acabar, què en penseu de la reobertura de l’escola de Vilaplana?
Estic molt content. Sempre m’ha fet pena veure aquest local tan maco tancat, quan nosaltres havíem de ser en golfes o a l’escola de la plaça, que feia riure. Escoles tan justes! I ara la canalla havien d’anar cap a fora! Als pobles hi ha d’haver escola.

Teresa Serra

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

07/09/2024Passatemps, Portada

Salvador Juanpere Estivill: l'Escola del Sindicat Agrícola

Nou usuari

Usuari registrat