Rutes per a caminar: els Avencots

Tothom coneix els Avencs de la Febró, però no tothom ha recorregut el petit laberint dels Avencots, també de la Febró, situats al Motllat de la Pona.

Com que podria ser que quan surti aquest número de Lo Pedrís encara ens tinguessin confinats al municipi, amb permís per moure’s cap als municipis limítrofs, us presento una excursió “legal”, almenys per a excursionistes de Vilaplana.

És un itinerari no gaire llarg en quilòmetres (a no ser que sortiu caminant de Vilaplana, Tosques amunt!) però entretingut. Ideal per a fer un matí.

Sortirem de la Mussara (poble) seguint el PR-C 87, que porta precisament fins als Avencs de la Febró, però l’abandonarem al Pla de l’Agustenc i continuarem per la pista avall. Per trobar el senderó que puja cap als Avencots, haurem de mirar a mà esquerra fins a trobar una fita que ens l’indicarà.

Només d’entrada ja ens embolcallarà un bosc verd, amb boixos i alzines plens de molsa, mentre ens anem enfilant lleugerament fins a arribar a l’entrada als Avencots: un conjunt d’esquerdes gegantines que han deixat grans blocs de pedra separats creant passadissos entre les roques. I amb l’afegit d’una vegetació preciosa.

Per no perdre-se’n cap val la pena seguir un ordre. Jo sempre faig servir un croquis amb fotos, que vaig trobar a internet (https://webfacil.tinet.cat/avencots/237733). Una ruta de Wikiloc us pot servir per arribar al punt d’inici i per arrodonir l’excursió enllaçant-los amb els Avencs de la Febró o arribar fins a la Roca del Migdia i guaitar cap a la Febró, però no us servirà per recórrer-los per l’interior.

Acabem de pujar i arribem al que es pot considerar l’entrada als Avencots. Creuem la “porta” i a mà esquerra veiem l’Avenc Fosc. El seu nom ja ho diu tot, ja que és un dels que no hi entra gens de llum; no té sortida i caldrà recular.

Seguim i a mà dreta hi ha l’Avenc de la Cova Petita. Si entrem pel passadís, veurem aquesta petita cova, sense res especial. També caldrà recular.

El següent torna a quedar a mà esquerra. És molt estret i posa a prova les mides de cadascú. No és necessari fer-lo si no es vol, després el veurem per l’altre costat.

Si no hem entrat al pas estret, continuarem recte. Veurem un petit pessebre posat a la roca i girarem cap a l’esquerra. Ens trobem amb el primer pas equipat: cal superar un pedrot per poder enfilar-se per una canal i per facilitar el pas hi han col·locat un parell de grapes i una corda.

Un cop dalt, anirem a visitar els avencs que queden cap a mà esquerra, que és la zona on també hauríem fet cap si haguéssim travessat el pas estret. Hi ha un pas amagat, on sembla que no es pugui passar, i més enllà l’Avenc del Forat, on cal vigilar de no posar el peu. També hi ha un altre pas estret que enllaça el pas amagat amb el pas de l’arbre.

Tot i que des de l’Avenc del Forat podríem “escapar-nos” sortint pel bosc, cal tornar enrere (fins al pessebre), si no ens volem perdre la resta d’avencs.

Arribarem a un dels passos més espectaculars, on cal enfilar-nos, sense dificultat, amb l’ajuda d’una corda. És un lloc ombrívol i humit. Seguim i un altre pas “equipat” ens permetrà tornar a baixar: només és un petit ferro que ens dóna suport i seguretat per travessar una pedra inclinada.

Seguim fins a arribar a una fita que ens indica un baixador cobert de fulles, és dret però sense perill. Aquí podem acabar el recorregut anant a buscar el sender que, altra vegada per bosc i sense complicació, ens portarà a la pista que va a la Febró.

Com ja us he dit, a partir d’aquí podeu decidir si anar a buscar el PR-C 87 més avall (al Mas d’en Panxó), per després pujar i tornar pels Avencs de la Febró, o simplement remuntar la pista cap a la dreta i tornar per on hem vingut.