Articles | Revista 5128/02/2013

Retallades: No, gràcies

Voldria fer una breu revisió de com està l’ensenyament a Catalunya i de retruc com ens afecta de més a prop. Ja sabeu que l’Institut Fontanelles de Les Borges del Camp és un centre educatiu que es nodreix de l’alumnat de 10 pobles. Aquest curs som 50 professors (no tots a jornada sencera, en realitat som 40,5) i 455 alumnes, entre els quals aquest curs n’hi ha una vintena de Vilaplana. Encara que us sembli llunyà, si no teniu fills a l’ESO o BAT, cal que en sigueu sabedors, de com afecta als nostres pobles la crisi i especialment les retallades en ensenyament.

Les retallades ja vénen de lluny, -a mi m’agrada més anomenar-les escapçades, és com a més contundent dir decapitar, tallar o llevar el cap o l’extrem superior d’alguna cosa- , van començar fortes ja fa dos anys bons. Seguim sense parar i, el més greu és que no veiem el final.

L’any 2011 la reducció del pressupost de funcionament dels centres de secundària de Catalunya va ser aproximadament d’un 20%. Poso per exemple el nostre Institut Fontanelles, de 100.000 € per a manteniment de l’edifici, despeses de funcionament (aigua, carburant, electricitat), despeses en material, despeses per als departaments (bàsicament de tipus didàctic, com llibres de consulta, microscopis, material de tecnologia... vam passar a 75.000 €. Us podeu imaginar que de cop i volta 100 € només en són 75€. Heu de pensar que la neteja del centre puja gairebé la meitat del pressupost, i els ajuntaments no paguen cap despesa. L’aigua, l’electricitat, les escombraries, els desperfectes que fa l’alumnat, el gasoil... tot surt de l’aportació que fa la Generalitat directament a la caixa de l’Institut. Les direccions dels centres hem hagut de fer mans i mànigues, retallant el pressupost de neteja, pactant l’ajornament del pagament dels rebuts a les companyies de distribució d’aigua, d’electricitat i de fuel per a les calefaccions i tot plegat sense tenir en compte que els preus no han deixat de pujar. Enguany, aquest fet ha provocat en alguns centres, que s’hagi hagut de tancar part de les seves dependències i en d’altres han hagut de limitar les hores de calefacció. Al nostre centre s’ha suprimit el menjador escolar, cosa que comportarà un descens en la despesa d’aigua, energia i monitoratge. Estalviem que ja escapçaran.

També, a conseqüència de les escapçades, al nostre centre, l’alumnat que ha començat primer d’ESO aquest curs ha deixat de tenir ordinadors portàtils: el famós 1x1 (un ordinador, un alumne) s’ha acabat. L’aportació del departament de 150€ ha desaparegut i ha condicionat la tria de material escolar i de seguir amb les llicències digitals. Havíem fet una aposta arriscada per portar el nostre alumnat a una millora substancial en les eines digitals, en ser competents en les noves tecnologies i tot s’ha anat diluint. És aquesta la millora? Ens donen menys mitjans i menys personal, però volen més resultats. No som una fàbrica on la cadena de producció es pot parar i engegar a voluntat. Tractem amb nois i noies, el millor de cada casa, i calen recursos imprescindibles per a una educació competent i de qualitat.

Segons el càlcul de diversos sindicats de l’ensenyament (CCOO, USTEC, UGT, ANPE...) les retallades en les plantilles dels centres educatius a Catalunya augmentaran durant aquest curs 2012-13 en més de 3.000 persones.

En la mesa sectorial de final de curs de l’any passat, el Departament d’Ensenyament va presentar als sindicats la resolució per la qual es fixen els criteris generals per a la confecció de les plantilles de professorat de les escoles i instituts per al curs 2012-2013 i de supressió o transformació dels llocs de treball.

Només amb la concreció de la mesura de l’increment de l’horari lectiu, el que es treballa en contacte directe amb l’alumnat, l’impacte en el nombre de professorat de cada centre (la plantilla) és el següent:

A les escoles d’infantil i primària es redueix:

• mig mestre en centres de primària d’una línia
• un mestre en centres de 2 línies
• un mestre i mig en centres de 3 línies

Als instituts es redueix el següent nombre de professorat:

• un professor en centres de fins a 25
• dos professors en centres d’entre 26 i 40 (Institut Fontanelles)
• tres professors en centres entre 41 i 60
• quatre professors en centres de més de 60

L’impacte global només amb la mesura de l’increment de l'horari lectiu es veu en aquest resum:

Pèrdues totals a primària: 1.399,50 mestres:

Fins 18 mestres: de 900 centres es perden 450 mestres (1/2 per centre)
Entre 19 i 35 mestres: de 849 centres es perden 849 mestres (1 per centre)
Més de 35 mestres: de 67 centres es perden 100,5 mestres (1,5 per centre)

Pèrdues totals a secundària: 1.608 professors:

Fins 25 professors: de 104 centres es perden 104 mestres (1 per centre)
Entre 26 i 40 professors: de 135 centres es perden 270 mestres (2 per centre)
Entre 41 i 60 professors: de 226 centres es perden 678 mestres (3 per centre)
Més de 60 professors: de 139 centres es perden 556 mestres (4 per centre)

Hem començat el curs amb certa normalitat. El professorat estem expectants, esperant la propera notícia negativa, fent la feina com a professionals. Segur que l’atenció a l’alumnat no ha baixat gens, les famílies no noteu escapçades en la nostra feina habitual com si la cosa no anés per a nosaltres, però si revisem l’actuació a l’ensenyament podem adonar-nos de les conseqüències negatives per aquest curs escolar 2012-2013:

• Acomiadament de 3.000 interins en un moment d’augment de la població escolar (aquest curs hi ha 30.000 alumnes més a Catalunya).
• Increment de les ràtios: 24,83% a les aules de P-3, 14% a les aules de primària i 31,5% a les de secundària.
• Pagament de la matrícula dels cicles formatius de grau superior (360 €).
• Retard en cobrir les substitucions del professorat de baixa (només cobertes a partir de dues setmanes). Últimament, després de veure el desgavell de les aules, sembla que ho volen arreglar.
• Augment desmesurat de l’IVA pel material escolar. Ha passat del 4% al 21%.
• Acord pactat per la disminució d’un 20% de la inversió prevista per l’ensenyament públic, passant de 4,9% del PIB al 2011 al 3,9% al 2015.

Les pitjors condicions laborals del professorat de fa anys, la seva reducció i la seva precarització afecten directament a l’atenció a la diversitat (desdoblaments, reforços…) dels alumnes de les classes treballadores i mitjanes, a la qualitat d’un sistema educatiu que és un dels més igualitaris del món; és a dir, on menys diferències es troben entre els resultats acadèmics de l’alumnat de famílies benestants i els de la classe obrera.

La jornada compactada a la que s’han acollit la majoria d’instituts de Catalunya (entre ells el nostre), ha estat un caramel als docents per pal•liar les contínues retallades de sou, l’augment d’alumnat i l’increment d’hores lectives (tenir alumnat fent classe i el temps que comporta la preparació de les matèries). També he de dir que l’alumnat i les famílies sembla que han acceptat la mesura i l’adaptació és bona.

I si això no fos prou, el Departament d’Ensenyament no respon adequadament de cap actuació extraordinària de manteniment dels centres, ignorant greus problemes de patologies constructives als edificis, com ara goteres, defectes de construcció, que tenen alguns centres. A casa nostra, de moment ho tenim bastant nou, vam començar el setembre de 2007, però us vull recordar que hi ha adjudicada la construcció de tota una ala d’edifici (uns 1.500 m2) a una empresa que no ha començat per falta de recursos econòmics i ja tenim un prefabricat (barracó) al pati. La biblioteca del centre s’ha de fer servir com a aula normal degut a la manca d’espai i hi ha cursos, com primer d’ESO, força nombrosos.

Les AMPES de diversos instituts públics de secundària han decidit demanar a tots els pares que creieu en una escola pública de qualitat que feu pressió a totes les autoritats competents per tal de mantenir la qualitat educativa i la qualitat social de l’ensenyament. Us demanem suport.

Els sindicats d’estudiants han fet vaga els dies 5, 6 i 7 de febrer per demanar que s’aturin els despropòsits en ensenyament. Entre les seves peticions: retirada immediata de la LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) i les retallades. A Catalunya, volem un Ensenyament Secundari, FP i Universitat públics, dignes i gratuïts; disminució de taxes a la universitat pública i contra la imposició de taxes a la FP, que no es destini ni un euro del pressupost públic per al negoci de l’ensenyament privat i la reassignació immediata dels diners que han retallat a l’escola pública. Veurem el cas que en fan.

No voldria acabar aquest article amb un regust agre -sempre crema una espelma davant el sant- i sense agrair als ajuntaments de la zona, especialment al de Les Borges del Camp, famílies i AMPA del nostre centre el suport no només moral, també l’econòmic en aquest temps esquerps. Feu possible que el nostre dia a dia sigui més fàcil i de retruc que els vostres fills i filles es trobin en un centre més acollidor i ben equipat.

Amb aquesta situació, les famílies del nostre alumnat i l’opinió pública en general hem de ser conscients que un país que no inverteix en educació no inverteix en el seu futur i, si no tenim futur, què coi fem?

Tots aquells que heu/ hem pensat , a mi la crisi i les escapçades no m’afectaran, val la pena que ens ho comencem a repensar. No fos cas que un dia ens aixequem de bon matí, ben aviat, molt aviat i ens trobem que treballem a un sistema residual i de contenció, amb pocs o nuls recursos educatius i amb cap oportunitat professional.

Esperem el vostre suport actiu. Si anem tots alhora no ens podran parar. Cal demanar un compromís de recolzament a l’ensenyament públic de Catalunya per part del Departament d’Ensenyament, als mitjans de comunicació, a les revistes locals que podeu ajudar a conscienciar als nostres pobles, a les famílies i a tots els que estimem la nostra cultura, la nostra escola i el nostre país.

Esteve Folch Medico, director de l’Institut Fontanelles