Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Escola | Revista 21

Reobertura de l'Escola "CINGLE ROIG" de Vilaplana

Sr. Director de LO PEDRÍS:

Us agraeixo que la revista que dirigiu s’hagi posat en contacte amb mi, mitjançant terceres persones conegudes, amb motiu de la propera reobertura de l’escola CINGLE ROIG de Vilaplana i us faig arribar aquestes reflexions que la vostra Redacció sabrà tractar de la millor manera, alhora que us adjunto algunes fotografies i fotocòpies referents a un passat relativament recent sobre l’escola de Vilaplana, en comparació a la seva llarga història, corresponents als anys que vaig ser mestre en ella (quan jo ja vaig deixar l’escola, sé que al cap de dos o tres anys es va clausurar). I és que parlar de l’escola CINGLE ROIG de Vilaplana significa per a mi parlar de la història d’una voluntat:

La voluntat de voler viure a Vilaplana i dedicar tres anys de la meva vida a ser mestre de l’escola del poble durant els cursos 1988-89, 1989-90 i 1990-91, sobretot quan em van dir que els de Vilaplana eren molt revolucionaris, cosa que em va estimular, car vaig voler interpretar que es tractava d’un poble dinàmic i amb empenta i, alhora, també vaig veure unes condicions immillorables per fer escola perquè crec que l’escola rural, especialment, permet un desenvolupament pedagògic extraordinàriament satisfactori. Vagi un record emocionat per a les mestres amb qui vaig coincidir llavors i fou un plaer treballar amb elles: vull recordar la benvolguda companya Isabel Bofarull de Reus i la Montse de Vilaplana -responsable de la guarderia municipal que existia annexa a l’escola- així com les mestres Isabel Anton de Tarragona “en un estat d’embaràs molt avançat el gener de 1990- i Rosa Iturrieta, també de Tarragona -una molt afectuosa mestra xilena que va substituir l’anterior per infantament, justament després dels actes del Centenari de l’escola, per la festa major de Sant Sebastià, i fins al final d’aquell curs- i també vagi un cordial record per al mossèn del poble que venia a fer la religió.

A més a més, treballar a Vilaplana va ser un marc ideal per aplicar a l’aula algunes tècniques de la pedagogia Freinet que personalment tant valoro, doncs uns anys enrere havia tingut l’experiència de l’escola original de l’insigne pedagog francès Celestin Freinet a Vence, a prop de Nice (França), passant pel col·legi Lucien Garon de Foix i Henri Fabert d’Avignon, i on vaig conèixer, a l’École Normale Mixte, també d’Avignon, el Sr. Robert Lefebvre, Inspector Departamental de l’Educació Francesa, qui a petició seva vàrem entrevistar-nos al descobrir la meva expectació i interès per les noves innovacions pedagògiques aplicades a l’escola, atès que el Sr. Lefebvre era una extraordinària referència de la Pedagogia Freinet: pedagogia popular i de l’afecte, text lliure, expressió lliure, escola de natura, llibre de la vida, autonomia personal, càrrecs de responsabilitat, biblioteca escolar, l’escola com a projecció i prolongació de la vida mateixa... exemples immillorables que vaig experimentar també a l’escola Nabí de Vallvidrera, a Barcelona i al col·legi Los Llanos de Castelldefels.

Parlar de l’escola CINGLE ROIG, és parlar també de la voluntat dels pares que creien en l’escola del poble i que sempre van estar disponibles davant les més diverses necessitats: recordo, per exemple, la visita que els nostres pocs alumnes varen fer a les coves de St. Josep a Vall d’Uxó, conduïts pel Sr. Pascal i Jo mateix; o recordar com tots els pares i mares es van abocar quan el poble de Cornudella de Montsant ens va contractar per representar, a la seva festa major, l’obra de teatre dramatitzada pels nostres nens i nenes (recordo que sempre ens va agradar el teatre, tant, que fins i tot assajàvem els dissabtes a la tarda al Casal Vilaplanenc i participàvem, també cada any, a la MOSTRA DE TEATRE REUS-BAIX CAMP, entitat cultural que, a l’actualitat, m’honora presidir); o recordar els dinars de Nadal o Fi de curs a l’escola, organitzats per l’A.P.A, que eren sempre una emotiva trobada de tota la comunitat educativa; o com recuperàvem i/o celebràvem festes i tradicions com la mona, la castanyada i el carnaval amb tot el seu seguici i cercavila anunciant pels altaveus del poble l’arribada de Sa Majestat Carnestoltes a l’Ajuntament, on es feia la rebuda i, des del balcó, els parlaments.

Així doncs, parlar de l’escola CINGLE ROIG és també parlar de la voluntat de l’Ajuntament, entitats i poble de Vilaplana pel seu inestimable suport.

Recordo la instal·lació de la calefacció; recordo la visita dels nostres alumnes a la cooperativa agrària per fer el tast de l’oli nou; recordo el grup d’interpretació d’art dramàtic G.I.A.D. L’estufa màgica que vàrem crear (nom inspirat en l’estufa de clofolla que teníem a la classe i que no parava de treure fum); recordo com l’escola també es projectava contínuament, especialment quan calia, com quan tots els nens i nenes van fer uns dibuixos que es van emmarcar, lliurant el quadre per al nou refugi de La Mussara a les autoritats civils i militars presents en la seva inauguració; recordo la plantada d’arbres al voltant del camp de futbol i el meu vol en avioneta; recordo quan cada any anàvem a collir molsa també a prop del camp de futbol i el gran pessebre que instal·làvem any rera any enmig de la classe, a l’alçada dels pupitres dels alumnes, que l’envoltaven i recordo, com no, el magnífic arbre de Nadal de l’entrada, tan ben guarnit i ple de sorpreses.

Recordo també les excursions dels dissabtes al matí amb els nens i el Sr. Ezequiel, Sra. Maria, Sr. Fèlix, Sr. Sebastià... als avencs o a l’alzina mil·lenària, etc.; recordo els invitats que venien a la classe i ens parlaven dels seus oficis, càrrecs i professions (el tema de les abelles, per exemple, fou un dels més interessants i sorprenents, tractat pel Sr. Sebastià Anguera, bon forner i apicultor, molt compromès també amb l’escola com a pare i regidor, a l’igual que la regidora Sra. Maria Bigorra). Recordo que la càmera fotogràfica sempre estava a punt per captar en diapositiva totes aquestes experiències i els més diversos esdeveniments de l’escola, disparada pel Jaume Anguera, a qui recordo pel seu saber fer fotogràfic i, per descomptat, acadèmic; recordo també la voluntat en la feina i la sensibilitat, sobretot artística, de la Maribel; recordo els patis, els jocs i la classe d’educació física; recordo els sòlids arguments del Joan Serra; recordo la creació d’un himne i una bandera per a l’escola i recordo, sobretot, que treballàvem molt passant-t’ho bé.

Vull esmentar especialment l’acte de celebració del Centenari de l’escola que va comptar amb la col·laboració de tot el poble de Vilaplana i amb l’ajuda de persones amb una gran capacitat de treball, compromís i empenta com la Sra. Maria Rufina i moltes altres persones com la Sra. Maria Mundeta i la Sra. Maria Vermell: tot va començar quan vaig fer un buidat d’arxiu de l’escola i vaig fer un llistat cronològic de tots els mestres que havien passat pel poble. El parèntesi de la guerra civil el vaig solucionar parlant amb la gent gran de Vilaplana, per la qual cosa em vaig posar en contacte, per exemple, amb una mestra filla de Tivissa que ho havia estat de Vilaplana i que el 1990 tenia 82 anys: era la Senyoreta Teresa.

Igualment es van invitar a aquest acte obert a tothom, a tots els mestres fills de Vilaplana, també a tots els mestres que ho havien estat de l’escola del poble, fossin d’on fossin i on fossin (fins i tot vaig trucar a Alemanya i a Andorra), a tots els directors i mestres dels col·legis de la futura Z.E.R., a totes les autoritats educatives, encapçalades per l’Honorable Conseller d’Ensenyament Sr. Josep Laporte, qui va tallar la cinta d’inauguració de l’exposició Escola Pública CINGLE ROIG 1889-1990 cent un anys d’escola rural, qui va visitar l’ajuntament i l’escola i va escriure al llibre de l’exposició unes paraules al·lusives als 101 anys de l’existència de l’escola del poble. Fou la primera visita d’un Conseller de la Generalitat de Catalunya a Vilaplana, i en plena crisi de l’avellana!... Tot seguit i a la sortida de l’exposició tingueren lloc els parlaments públics, el lliurament d’obsequis commemoratius i el piscolabis per a tothom al Casal.

En efecte, per aquesta important efemèride s’encomanaren unes ceràmiques commemoratives a la prestigiosa ceramista reusenca Neus Segrià, amb un disseny que es va lliurar a aquella artista i que consistia en un llibre obert travessat per una ploma, amb la llegenda E.P. Cingle Roig/Vilaplana. Aquest fou també el disseny del nou tampó i escut de l’escola, disseny que també anava imprès als bolígrafs-clauer que igualment es van encomanar per a l’ocasió. Cal recordar molt especialment la nova bandera de l’escola amb els colors de la bandera de Vilaplana i, al mig, el nou escut de l’escola magníficament brodat per les professionals mans de la mare de la Inés Soriano, la Sra. Ana Gómez. I, per descomptat, tot el poble de Vilaplana estava invitat a participar d’aquesta festa major que sense ell i la seva col·laboració no hagués estat possible aquesta exposició inaugurada el dissabte 20 de gener de 1990, al Centre Parroquial. Vagi el meu reconeixement a tot el poble de Vilaplana i un cordial record per al Sr. Alcalde Agustí Ferré i Sr. Ernest Aymamí. L’acte va permetre que ens pintessin tot l’edifici de l’escola i aquell any acadèmic vàrem fer un viatge de fi de curs a Mallorca, viatjant en tren, vaixell i avió -transports que experimentaven els alumnes- tot i que les agències de viatge no ens consideraven ni grup: no van ser gens fàcils les negociacions!

I, finalment, parlar de l’escola CINGLE ROIG de Vilaplana significa parlar de la voluntat dels alumnes que vaig tenir, car tots ells amb llur interès i esforç van fer possible que la tasca de mestre em fos tan gratificant: ells són els veritables protagonistes d’aquesta part de la llarga història de l’escola CINGLE ROIG que vaig dirigir, com també tots els altres alumnes, pares i mestres que han format part de la comunitat educativa de la seva història, i que van fer possible una escola possible: l’escola CINGLE ROIG de Vilaplana, tan bona com la millor escola (si és que aquesta existeix): us ho puc ben assegurar perquè ho comprovo dia a dia, personalment, des de la meva plaça definitiva al CEIP JOAN REBULL de Reus. No em voldria deixar ningú però tampoc no puc nomenar tothom: a tot Vilaplana sencer porto en el cor, en els llavis i en el pensament (=en l’afecte, la paraula i el record), així ja puc saludar com els orientals!... i m’acosto al poble quan em comuniquen alguna incidència especial o, simplement, quan vaig a sopar al restaurant de ca la Peirona.

Acabaré manifestant que dels meus viatges a França vaig aprendre que, per als francesos, un àpat sense formatge és com un jardí sense flors. Doncs bé, crec que passa el mateix en la relació nens-poble i per això celebro que es torni a obrir l’escola CINGLE ROIG de Vilaplana, tan coneguda i estimada per mi. Jo he parlat d’un passat de records i em sé feliç al veure com els governants de les diferents administracions, especialment els responsables locals i tota la comunitat educativa de Vilaplana, tenen aquesta nova voluntat de reobertura de la seva escola, una voluntat que significa, sens dubte, parlar de futur. Enhorabona!


Reus, 16 d’agost de 2005



Joan Carles Sánchez Benítez, President de la Mostra de Teatre Reus-Baix Camp




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...