Història local | Revista 2805/06/2007

Recull de diferents negocis i diverses maneres de guanyar-se la vida a Vilaplana

Varen dir-me si volia fer un escrit per “Lo Pedrís”. Em feia una mica de recança, però al mateix vespre quan les nenes dormien tot i esperant els seus pares, amb vaig posar a escriure alguns dels meus records de la meva infantesa i també de més gran.

Tinc 71 anys, als 3 arribava a Vilaplana amb la meva mare des de El Pont d’Armentera. Passaré a dir-vos com tenien que espavilar-se els avantpassats per buscar-se el pa de cada dia. La misèria desperta els sentits.

Actualment tenim varies botigues; carnisseria, fleca, farmàcia, comestibles, restaurant, una casa rural i una altre a punt d’obrir, perruqueria.

Antigament teníem:

Comestibles
Ca la Maria Torera casada amb el Pep Manco, recordo els cantis penjats al sostre posteriorment va passar a la Montserrat i el Pep Damo i ara és tancada per jubilació.
Cal Gori propietat de la Teresina i el Tianet teníem uns pots de vidre molt macos plens de caramels i barretes de sidral.
Ca la Fortunada jo i anava a comprar oli per la màquina de cosir tenia fils xecs i agulles de tota mena.
Cal Ritu teníem de tot, botiga de comestibles, bar sala de cine i ball i com ballàvem, dintre la misèria érem feliços i teníem il•lusió, també tenien trencadora d’avellanes ara la te el seu fill. Cal Marcelo també tenien trencadora
La Maria de l’Agustí que estava al carrer de la pujada, fou traspassada a la Maria i al Feliu i més tard a la Carmeta Justa i l’Albert a la plaça de la vila.
Cal Teodoru que duran molts anys la portava la Maria de cal Serru. Aquesta botiga es la única que resta oberta i la porta la Maria del Carme

Farmàcia
Del Joan Martí de l’Aleixar, preparava molts medicaments en uns morterets molt petits que després els pesava amb uns pesos molt petits.
Joan Lluís Rom traspassada a la Maria Teresa Huguet, una gran professional pel seu bon tracte.

Fleques
Eren tres: cal Olla tancat, Cal Sisquet tancat i cal Fulantí esperant la jubilació.

Ramaderia
Ramon Canet, Maguinyo, Peirona ara tenen restaurant, Isidre Farré Magí, Sebastià de mas del Coll tots originaris de la Mussara. Ramon Pastor de la Figuera i del poble, cal Serru. El Sinto i l’Antonio Vaqué tenien vaques, l’Antonio també va tenir tossineria.

Cafès
Ca la Sunta que el portava el Pepet Bidó. Micalet de Vinebre, que també era sabater i xollava animals. Salvador Sabaté, traspassat unes quantes vegades, també era una bodega, avui el regenta la família Casades.

Premses
Cal Manan i cal Bruno. Ara la Cooperativa.

Merceries
Remei Llovera, Magdalena Vall, avui les dues estan tancades.

Perruqueries
Teresa Teodora, Pepita Júlia, la jove del Rosendo, Pilar del Marceliano, Josefa Moya, la Mercè Sabatera pentinava a domicili. Avui tenim una perruqueria que la porta la Maria Elena.

Ferrers
Pep Domingo i Rosendo Alsina, avui no tenim cap ferrer al poble.

Modistes
Mercedes Puixalà, Maria de cal Morenet, Maria Virella, Josefina Abelló, Margarita Munté i Palmira Traguany, sastressa la meva mare i la Lola Batjau.

Fusters
Ramon Fuster marit de la Serafina, que també tenia una petita botiga amb coses per la canalla, Pepet Bidó que feia les caixes de morts i Josep Virgili, l’únic que està en actiu.

Paletes
L’Osebio, Pere Juan, Anton Torras traspassat al seu fill, Sebastià Gori també traspassat als seus fills, el Jesús i Antonio que eren de fora vila.

Pintors
Juan Garcia “Pitxi” dissortadament mort en accident i gran persona, el seu fill continua amb la tradició, quant d’orgullós n’estaria el teu pare, el Salvador Sabater i l’Alvar Juanpere.

Alguacils
Josepet Olla, Pep Sinto ara el seu Pere Ramon que a la vegada enterra els morts, ajudat per Lluís López.

Cases de Pensions
La Serafina, Maria Rosa, Clàudia. La Serafina la més atrevida feia dinars i sopars per els soldats que venien del campament dels Castillejos.

Carreters
Cal Carxot i l’Adolfo transportaven fusta i carbó dels boscos, feixos de llenya pels forns de pa i avellanes.

Cotxe de línia
L’Hispano i l’Isalde feien els viatges de la vila a Reus, conduïts per Pep Teodor i el Teodor Tost, últimament l’Antonio Queralt i ara ho fa una empresa de Reus.

Barberies
Cal Meliton el “chit Nardu” el Mantaquero, Josep Maria Sabina, Josep Maria Badó i LLorens Juanpere.

Aquestes son les vivències de la meva vida al poble de Vilaplana que amb cinquanta anys a sofert una transformació radical. De la pagesia poc en queda, ara es treballa fora vila el poble viu de les pensions.

Qui tornarà al camp en dos mesades dobles i un mes de vacances?

P.D. Perdoneu els renoms, crec que es una manera més entenedora per reconèixer millor. Dispenseu si amb deixo algú.

Isabel Vergés