Recerca - De cinema | Revista 74

REC18

XVIII Festival Internacional de Cinema de Tarragona

Després d’una setmana de bones pel·lícules d’arreu del món s’acaba el REC, un petit festival, que any rere any creix en públic, en qualitat de la programació, en espais de projecció i en iniciatives paral·leles al concurs.

La temàtica que ha complementat les pelis a competició (Recvolucions) ha calat en el REC d’enguany. En homenatge als 50 anys del ’68, les revoltes col·lectives i les revolucions personals, han trastocat aquests dies, cinematogràficament parlant, la ciutat, tal com augurava l’Organització.

El propi cartell del festival, inspirat en La llibertat guiant el poble d’Eugène Delacroix n’és una mostra, una valenta declaració d’intencions.

El Programa Recvolucions

En aquesta línia “revolucionària” durant el mes previ a la setmana del REC s’han projectat quatre pelis, entre les que destacaria La revolución silenciosa, Alemanya. Bona, molt bona. Basada en un fet real que succeí a Berlín Oriental poc abans d’alçar-se el Mur. Un grup d’estudiants de batxillerat, entusiasmats per la revolta del poble hongarès contra la repressió soviètica, decideixen guardar un minut de silenci en solidaritat. Aquesta acció aparentment senzilla mostra, de manera emotiva, la força del col·lectiu davant d’un entorn inflexible.

També forma part d’aquest programa la sessió inaugural, amb la projecció de la darrera pel·lícula d’Emir Kusturica, El Pepe, una vida suprema, un documental que recorre diferents moments en la vida de José Mujica, expresident de l’Uruguai.

Però d’entre totes les Recvolucions cal destacar un documental extraordinari, Comandante Arian,  de l’Alba Sotorra, directora reusenca, que ens apropa a la realitat d’una brigada de milicianes i la seva revolució feminista al front de la guerra de Síria. “Una història de dones, guerra i llibertat” que no ens hem de perdre, aprofitant que ha estat nominada a Millor documental als Premis Gaudí.

La competició internacional Opera Prima

Han estat deu els films a competició. Difícil veure-ho tot perquè sovint requereix sessions maratonianes de tres o quatre pelis diàries; però els comentaris del públic a l’entrada, a la sortida, a les cues d’espera, als bars del voltant prenent una canya entre passi i passi, coincidien en què el nivell en general ha estat molt bo. No puc parlar-ne de totes, però sí puc ressaltar-ne algunes... d’aquelles que es diuen ‘imperdibles”.

Las herederas, de Paraguai, una peli deliciosa, nostàlgica, que mostra la decadència de dues dones, filles de bona família, que han sobreviscut sobradament gràcies al patrimoni heretat, fins que minven els recursos i la Martina, carregada de deutes, acaba a la presó. Chela, amb una interpretació fantàstica que va merèixer l’Os de plata a la millor actriu al Festival de Berlín, s’enfronta a la soledat i reinventa la seva vida.

Little Tickles, que ve a ser “Pessigolletes”, francesa, una història corprenedora i impactant per la brutalitat del tema. L’abús reiterat en la infantesa de l’Odette per un amic de la família... jugar a les pessigolles, l’empeny ja adulta a bolcar-se gairebé violentament en la dansa intentant fugir del passat esgarrifós que ha viscut. Com si a través de l’art pogués restaurar l’equilibri emocional. Alguns dels personatges, molt ben dibuixats, mostren els trets sovint inexplicables que fan possible la tragèdia i fan impossible sortir-se’n. Mostra la innocència i vulnerabilitat de la nena, la ignorància inexplicable d’un pare i una mare, la normalitat patològica de l’abusador així com la desgràcia vital de l’Odette dona. La peli, favorita de Xavier García Puerto, director del festival, finalment va endur-se el Premi del Públic.

Ruben Brandt, Collector, hongaresa. Un film d’animació que no requereix ser seguidor d’aquest tipus de cinema per gaudir d’un festí per als sentits. El guió, el relat, queda esclafat per una originalitat estètica brutal. Ruben Brandt (de Rubens i Rembrant) és un psicoterapeuta que pateix violents malsons inspirats en famoses obres d’art. Quatre dels seus pacients, liderats per Mimi, s’ofereixen a robar les obres d’art que el torturen donat que creuen que els malsons desapareixeran en posseir-les. L’aventura els fa viatjar per museus i galeries d’art d’arreu del món, el Louvre, la Tate Gallery, el MoMA... i arrossega l’espectador entre obres “animades” de Picasso, Hopper, Caravaggio, Van Gogh... Tot plegat, l’estètica de les figures, els paisatges, els carrers de les ciutats, la clínica terapèutica, el moviment dels vehicles, els viatges en tren... un regal.

Les Projeccions Especials

A banda de la programació a concurs s’han presentat altres pel·lícules dignes de veure com El Rey, adaptació cinematogràfica de l’obra teatral. Ficció sobre la història recent d’Espanya en la que es passegen els fantasmes de les monarquies imposades i la transició edulcorada... el rei emèrit, Franco, Suárez, Cebrián... en definitiva una peli controvertida, incòmoda per a molts i que va comptar amb la presència de Willy Toledo el dia de la projecció.

En una altra línia, voldria destacar Viaje al cuarto de una madre, espanyola, que narra una història emotiva entre mare i filla, en la que trontolla el món comú que van construir després de la mort del pare. Una reflexió sobre el dol, la pèrdua de la filla que marxa i la llibertat de decidir el seu futur. Tal com va descriure la pròpia directora, Celia Rico, present en la projecció, “la película pretende capturar esos momentos delicados de la vida donde el amor se revela en el saber alejarse, en el saber dejar ir”. Una preciositat que, dos dies després de finalitzar el REC, obtingué nou nominacions als Premis Gaudí.

...

El festival s’acaba amb la presència de Juanma Bajo Ulloa, en la cloenda i lliurament de premis i la projecció d’Alas de mariposa, el seu primer llargmetratge com a director.

En definitiva, un REC de primera línia i del qual únicament em queda un dubte incomprensible, el Premi Internacional a la Millor Opera Prima atorgat a The heart, una història d’amor sueca, en la que no hi perdré ni cinc minuts.

Llarga vida al REC !

Montse Argerich



+ Publicar el meu comentari