Recerca - De cinema | Revista 81

QUI ÉS EN DAVID SIMON?

Potser heu sentit el soroll que hi ha hagut aquest estiu a les xarxes amb relació a aquest nom. La polèmica es va engegar quan Pablo Iglesias va felicitar el David Simon per l'adaptació per TV, que ha fet de la novel·la de Philip Roth La Conxorxa contra Amèrica. La resposta de Simon va ser aquesta:
"A aquest tipus (Pablo Iglesias) li va agradar la trama d'una mini sèrie i em va etiquetar. I ara, el meu compte de Twitter està ple de franquistes i catalans que es criden en idiomes que no són els meus. Bé, està bé. Estem al 1937, de nou. Que es fotin els feixistes. No Passaran."

David Simon és escriptor, productor de TV i periodista. Inicialment va treballar de redactor al Baltimore Sun, del 1982 al 1995; molt sovint cobria successos i activitats policials. Va ser sindicalista quan els periodistes van anar a la vaga, el 1987, en protesta per les retallades arran de l'entrada de capital de les grans corporacions. Va escriure un llibre abans d’abandonar el diari, Homicide, inspirat en la seva experiència periodística que va ser portal a la TV per Barry Levinson amb l'autor com a guionista i productor. Més tard va deixar el diari i s'ha mostrat cada vegada més cínic amb el poder del periodisme.

Va començar a treballar en el mitjà televisiu en diferents produccions com a guionista, fins que l´any 1997 va presentar The Corner, sèrie que es va estrenar l'any 2000 a HBO. Acompanyat sempre d'una pila de col·laboradors, bons coneixedors del món que pretén recrear, va construir un relat sobre un barri de Baltimore que conviu amb narcotraficants i consumidors de drogues en un entorn cru i realista; podríem dir que The Corner és una introducció a The Wire. Són el reflex del mateix món: una ciutat abandonada per l'administració i uns ciutadans que s'enfronten a un sistema que els tracta com estadístiques que no signifiquen res.

Durant generacions, la TV ha estat el reflex de l'experiència americana i de les democràcies de lliure mercat. Westerns, sèries de policies, advocats, sitcoms...
Tots aquests gèneres són concebuts per la indústria de l'audiovisual per vendre més productes comercials, per calmar i tranquil·litzar els espectadors, adoctrinant-los en la idea que el seu futur serà millor i més brillant del que és i que el present és un bon moment per consumir i comprar.

En el meu cas, aficionat als nous productes televisius, recordo com repetidament sentia parlar de la qualitat del producte, però mai em decidia a veure’l ja que tinc poca simpatia per les sèries llargues que molt sovint es converteixen en autèntiques franquícies que desvirtuen bones idees inicials.
L'estil narratiu de David Simon recorda una mica el cine dels setanta: denúncia social i reivindicació. Un discurs polític, a partir de l’observació de la realitat, per comprendre sense idees preconcebudes i oblidant els esquemes de víctimes i botxins.

La ficció televisiva convencional parla de justícia, venjança, traïció, redempció, sempre el bé i el mal. Als membres de l´equip de The Wire els avorrien aquests plantejaments. Simon volia explicar una bona història, volia exposar el sistema que crea el gueto, com es desenvolupa, es deteriora, com està inscrit en la seva pròpia fundació i, finalment, com després el sistema vol acabar amb ell. I cada fractura fa més profund l'avenc que el separa de la resta de la societat.

The Wire despulla de veritat una ciutat americana i demostra que, per a moltes persones, el somni americà ha mort. En un Vietnam casolà i amb aspectes de no acabar mai i partint de la realitat, fa una radiografia del sistema on els seus personatges menteixen, roben, maten i moren, però no són tractats com a matèria primera a la qual triturar sota la retòrica simplista del periodisme o la TV. És més Kapuscinsky que Orwell. “Un dels problemes als EUA és que es busca la solució sense entendre abans el perquè". "The Wire et donava aquest perquè”. A poc a poc, aprofundint i mostrant tot el panorama, sempre acompanyada d’una banda sonora impressionant com la sintonia d'entrada a la sèrie, un tema de Tom Waits. La història de com va aconseguir Simon el permís dóna per tota una sèrie. Una altra vegada serà.

El 2002 HBO estrena The Wire, ambientada a Baltimore, una ciutat de segona dels EUA. En una Primera temporada explora els departaments de policia, els càrtels de la droga als barris dels habitatges socials i els seus enfrontaments, la narració del fracàs de la prohibició de les drogues, l'excusa per l'exercici de la violència contra els marginats. Un dels molts personatges, és una detectiu negra i lesbiana, possiblement la primera a la TV. El mateix podem dir a propòsit del nombre d’afroamericans, fet pel qual la sèrie va ser pionera per l'època.

La Segona temporada és un estudi sobre la mort del treball y la traïció a la classe obrera, "la mort dels sindicats" o els problemes d'uns treballadors portuaris blancs, a més de com entren les drogues a la ciutat. Això és sobre la ciutat de Baltimore, però per l’acollida que ha tingut arreu, parla d'alguna cosa més profunda: de la caiguda del mite que diu que si treballes cada dia i compleixes amb els teus deures i obligacions no seràs abandonat pel sistema. Potser no tindràs privilegis, però el bàsic no et faltarà. Ara sabem que això és un mite, res més.

La Tercera temporada és una reflexió sobre la cultura política i les nul·les possibilitats de reforma, l'existència d'una casta calcificada que fa que el diner sigui el motor del sistema electoral. The Wire és un far que serveix avui per entendre l'era Trump, el moviment Black Lives Matter i la crisi financera. Simon ho resumeix brillantment: "Això és part del país que vostès han fet." "Això és també el que som i el que hem construït. Pensin de nou en això, fills de puta."

La Quarta temporada tracta sobre el sistema escolar. Un repàs a la idea de la igualtat d'oportunitats. Explora els incentius perversos d’un ensenyament públic del qual, ni el 30% passa a secundària; la minsa dotació del sistema públic escolar americà, la tolerància amb el fracàs escolar i uns resultats d’exàmens inflats en serien algunes de les causes.

La Cinquena temporada està ambientada en el món del periodisme local, el deteriorament de la funció informativa i de tot el sector periodístic.
"Un dels aspectes tristos del periodisme contemporani és que realment importa poc. El món actual és gairebé immune al poder del periodisme. El bon periodisme era capaç d'indignar a la gent. I la gent cada vegada és menys propensa a indignar-se." "Cada vegada estic més convençut de la incapacitat del periodisme per fomentar cap canvi significatiu. Era dubtós quan jo exercia el periodisme, però ara crec que és clarament ineficaç."

The Wire és una reflexió sobre per què ningú no sap què passa en el sistema polític, a les escoles o en la policia, sobre el periodisme i la premsa, de com els diaris passen a ser propietat de grans poders econòmics i es converteixen en el que són avui (portaveus d'idees i productes del sistema), sobre la corrupció en la guerra contra les drogues i la fictícia caiguda de la delinqüència o sobre els polítics que fan promeses impossibles... Un ecosistema que replica el més salvatge del capitalisme que l'ha creat.

David Simon renova les regles del drama televisiu pel que fa al to, al tema i a l'abast narratiu. La sèrie, que una vegada va ser difícil de vendre, és ara un referent de qualitat i un document social que s'ensenya a les universitats. "A vegades, la gent 'bona' no és tan bona i la gent 'dolenta' s'està esforçant per ser bona. Era una cosa amb la qual molta gent podia identificar-se. Mai vam cedir. Toquem tots els temes de front i breguem sempre amb la veritat ".

Altres sèries de David Simon són Generation Kill (2008), una mini sèrie que recrea la invasió de l'Irak a través de l’experiència d'un batalló de reconeixement durant quaranta dies, l'any 2003.

Treme (2010) és una sèrie coral on els personatges s'enfronten a diferents situacions a la Nova Orleans devastada per l'huracà Katrina, amb la música i els músics com a tema central; en ella, Simon i el seu equip ens tornen a parlar de la corrupció policial i política, de l'abandonament del govern federal, del tancament de les escoles públiques, de l'acomiadament dels professors i de l'especulació urbanística en una mostra de la estratègia del shock (Naomi Klein) que aprofita la catàstrofe que va significar no mantenir uns murs que, en condicions òptimes, haguessin pogut contenir les aigües en cas d’huracans. El fil conductor és la cultura popular de Nova Orleans, la cuina, el carnaval, les tribus índies i la música. Cal dir que tots els capítols tenen actuacions de músics locals i són totes reals: Donald Harrison, Dr. John, Kermitt Ruffins, Troy Shorty, Elvis Costello i d'altres, de no tan coneguts. Un dels compromisos que Simon tenia era el de col·laborar en la recuperació econòmica de la ciutat.

Show Me a Hero (Mostra'm un heroi, 2014) és una minisèrie que explica la història real de Nick Wasicko, alcalde de la ciutat de Yonkers, a l'estat de Nova York, del 1987 al 1993. El batlle afronta una onada de racisme i de divisió social, a causa dels projectes d'habitatges socials. Un tribunal federal obliga la ciutat a repartir les cases protegides per tots els barris mentre una part del veïns s'hi oposa. L'alcalde més jove dels EUA, es troba en una situació que li complica la carrera política i la vida privada.

The Deuce (2017) està ambientada al cor de la Nova York dels anys 70-80, mentre es legalitza el porno i la màfia entra en decadència, l'epidèmia de la SIDA i de les drogues fan estralls en la comunitat i s'inicia tot un canvi de cicle que va acompanyat per la bombolla urbanística. Podríem dir que és quasi un document costumista, un retrat de l'època.

The Plot Against Amèrica (La Conxorxa contra Amèrica, 2020) és una adaptació de la novel·la de Philip Roth amb el mateix títol. Una història alternativa on el filonazi Charles Lindbergh guanya les eleccions als Estats Units, just abans de la Segona Guerra Mundial. La història explica com viu la comunitat jueva l'ascens al poder del feixisme als EUA. Pot ser un mirall on ens podem mirar com a societat? Tornem a incubar l'ou de la serp?

Entre altres projectes David Simon està desenvolupant una sèrie sobre les Brigades Internacionals, en la mal anomenada Guerra Civil Espanyola.

Pel que fa al paper intel·lectual de David Simon, més enllà de la seva obra, recomano seguir-lo a les xarxes, ja que sempre posa el fil a l'agulla. Per exemple, en resposta a un comentari que assegurava que "molts intenten avivar l'odi i la separació per beneficiar-se en l'Espanya de la memòria histèrica", Simon tenia una resposta clara i concisa: "Crec que Lorca t'enviaria a prendre pel cul, però és clar, que ell ho faria amb una perfecta mètrica."