Recerca - De cinema | Revista 81
QUI ÉS  EN DAVID SIMON?
Potser heu sentit el soroll que hi ha hagut aquest estiu a les xarxes amb relació a aquest nom. La polèmica es va engegar quan Pablo Iglesias va felicitar el David Simon per l'adaptació per TV, que ha fet de la novel·la de Philip Roth
La Conxorxa contra Amèrica. La resposta de Simon va ser aquesta:
"A aquest tipus (Pablo Iglesias) li va agradar la trama d'una mini sèrie i em va etiquetar. I ara, el meu compte de Twitter està ple de franquistes i catalans que es criden en idiomes que no són els meus. Bé, està bé. Estem al 1937, de nou. Que es fotin els feixistes. No Passaran."
David Simon és escriptor, productor de TV i periodista. Inicialment va treballar de redactor al Baltimore Sun, del 1982 al 1995; molt sovint cobria successos i activitats policials. Va ser sindicalista quan els periodistes van anar a la vaga, el 1987, en protesta per les retallades arran de l'entrada de capital de les grans corporacions. Va escriure un llibre abans d’abandonar el diari,
Homicide, inspirat en la seva experiència periodística que va ser portal a la TV per Barry Levinson amb l'autor com a guionista i productor. Més tard va deixar el diari i s'ha mostrat cada vegada més cínic amb el poder del periodisme.
Va començar a treballar en el mitjà televisiu en diferents produccions com a guionista, fins que l´any 1997 va presentar
The Corner, sèrie que es va estrenar l'any 2000 a HBO. Acompanyat sempre d'una pila de col·laboradors, bons coneixedors del món que pretén recrear, va construir un relat sobre un barri de Baltimore que conviu amb narcotraficants i consumidors de drogues en un entorn cru i realista; podríem dir que
The Corner és una introducció a
The Wire. Són el reflex del mateix món: una ciutat abandonada per l'administració i uns ciutadans que s'enfronten a un sistema que els tracta com estadístiques que no signifiquen res.
Durant generacions, la TV ha estat el reflex de l'experiència americana i de les democràcies de lliure mercat. Westerns, sèries de policies, advocats, sitcoms...
Tots aquests gèneres són concebuts per la indústria de l'audiovisual per vendre més productes comercials, per calmar i tranquil·litzar els espectadors, adoctrinant-los en la idea que el seu futur serà millor i més brillant del que és i que el present és un bon moment per consumir i comprar.
En el meu cas, aficionat als nous productes televisius, recordo com repetidament sentia parlar de la qualitat del producte, però mai em decidia a veure’l ja que tinc poca simpatia per les sèries llargues que molt sovint es converteixen en autèntiques franquícies que desvirtuen bones idees inicials.
L'estil narratiu de David Simon recorda una mica el cine dels setanta: denúncia social i reivindicació. Un discurs polític, a partir de l’observació de la realitat, per comprendre sense idees preconcebudes i oblidant els esquemes de víctimes i botxins.
La ficció televisiva convencional parla de justícia, venjança, traïció, redempció, sempre el bé i el mal. Als membres de l´equip de The Wire els avorrien aquests plantejaments. Simon volia explicar una bona història, volia exposar el sistema que crea el gueto, com es desenvolupa, es deteriora, com està inscrit en la seva pròpia fundació i, finalment, com després el sistema vol acabar amb ell. I cada fractura fa més profund l'avenc que el separa de la resta de la societat.
The Wire despulla de veritat una ciutat americana i demostra que, per a moltes persones, el somni americà ha mort. En un Vietnam casolà i amb aspectes de no acabar mai i partint de la realitat, fa una radiografia del sistema on els seus personatges menteixen, roben, maten i moren, però no són tractats com a matèria primera a la qual triturar sota la retòrica simplista del periodisme o la TV. És més Kapuscinsky que Orwell. “Un dels problemes als EUA és que es busca la solució sense entendre abans el perquè". "
The Wire et donava aquest perquè”. A poc a poc, aprofundint i mostrant tot el panorama, sempre acompanyada d’una banda sonora impressionant com la sintonia d'entrada a la sèrie, un tema de Tom Waits. La història de com va aconseguir Simon el permís dóna per tota una sèrie. Una altra vegada serà.
El 2002 HBO estrena
The Wire, ambientada a Baltimore, una ciutat de segona dels EUA. En una Primera temporada explora els departaments de policia, els càrtels de la droga als barris dels habitatges socials i els seus enfrontaments, la narració del fracàs de la prohibició de les drogues, l'excusa per l'exercici de la violència contra els marginats. Un dels molts personatges, és una detectiu negra i lesbiana, possiblement la primera a la TV. El mateix podem dir a propòsit del nombre d’afroamericans, fet pel qual la sèrie va ser pionera per l'època.
La Segona temporada és un estudi sobre la mort del treball y la traïció a la classe obrera, "la mort dels sindicats" o els problemes d'uns treballadors portuaris blancs, a més de com entren les drogues a la ciutat. Això és sobre la ciutat de Baltimore, però per l’acollida que ha tingut arreu, parla d'alguna cosa més profunda: de la caiguda del mite que diu que si treballes cada dia i compleixes amb els teus deures i obligacions no seràs abandonat pel sistema. Potser no tindràs privilegis, però el bàsic no et faltarà. Ara sabem que això és un mite, res més.
La Tercera temporada és una reflexió sobre la cultura política i les nul·les possibilitats de reforma, l'existència d'una casta calcificada que fa que el diner sigui el motor del sistema electoral.
The Wire és un far que serveix avui per entendre l'era Trump, el moviment Black Lives Matter i la crisi financera. Simon ho resumeix brillantment: "Això és part del país que vostès han fet." "Això és també el que som i el que hem construït. Pensin de nou en això, fills de puta."
La Quarta temporada tracta sobre el sistema escolar. Un repàs a la idea de la igualtat d'oportunitats. Explora els incentius perversos d’un ensenyament públic del qual, ni el 30% passa a secundària; la minsa dotació del sistema públic escolar americà, la tolerància amb el fracàs escolar i uns resultats d’exàmens inflats en serien algunes de les causes.
La Cinquena temporada està ambientada en el món del periodisme local, el deteriorament de la funció informativa i de tot el sector periodístic.
"Un dels aspectes tristos del periodisme contemporani és que realment importa poc. El món actual és gairebé immune al poder del periodisme. El bon periodisme era capaç d'indignar a la gent. I la gent cada vegada és menys propensa a indignar-se." "Cada vegada estic més convençut de la incapacitat del periodisme per fomentar cap canvi significatiu. Era dubtós quan jo exercia el periodisme, però ara crec que és clarament ineficaç."
The Wire és una reflexió sobre per què ningú no sap què passa en el sistema polític, a les escoles o en la policia, sobre el periodisme i la premsa, de com els diaris passen a ser propietat de grans poders econòmics i es converteixen en el que són avui (portaveus d'idees i productes del sistema), sobre la corrupció en la guerra contra les drogues i la fictícia caiguda de la delinqüència o sobre els polítics que fan promeses impossibles... Un ecosistema que replica el més salvatge del capitalisme que l'ha creat.
David Simon renova les regles del drama televisiu pel que fa al to, al tema i a l'abast narratiu. La sèrie, que una vegada va ser difícil de vendre, és ara un referent de qualitat i un document social que s'ensenya a les universitats. "A vegades, la gent 'bona' no és tan bona i la gent 'dolenta' s'està esforçant per ser bona. Era una cosa amb la qual molta gent podia identificar-se. Mai vam cedir. Toquem tots els temes de front i breguem sempre amb la veritat ".
Altres sèries de David Simon són
Generation Kill (2008), una mini sèrie que recrea la invasió de l'Irak a través de l’experiència d'un batalló de reconeixement durant quaranta dies, l'any 2003.
Treme (2010) és una sèrie coral on els personatges s'enfronten a diferents situacions a la Nova Orleans devastada per l'huracà Katrina, amb la música i els músics com a tema central; en ella, Simon i el seu equip ens tornen a parlar de la corrupció policial i política, de l'abandonament del govern federal, del tancament de les escoles públiques, de l'acomiadament dels professors i de l'especulació urbanística en una mostra de la estratègia del shock (Naomi Klein) que aprofita la catàstrofe que va significar no mantenir uns murs que, en condicions òptimes, haguessin pogut contenir les aigües en cas d’huracans. El fil conductor és la cultura popular de Nova Orleans, la cuina, el carnaval, les tribus índies i la música. Cal dir que tots els capítols tenen actuacions de músics locals i són totes reals: Donald Harrison, Dr. John, Kermitt Ruffins, Troy Shorty, Elvis Costello i d'altres, de no tan coneguts. Un dels compromisos que Simon tenia era el de col·laborar en la recuperació econòmica de la ciutat.
Show Me a Hero (Mostra'm un heroi, 2014) és una minisèrie que explica la història real de Nick Wasicko, alcalde de la ciutat de Yonkers, a l'estat de Nova York, del 1987 al 1993. El batlle afronta una onada de racisme i de divisió social, a causa dels projectes d'habitatges socials. Un tribunal federal obliga la ciutat a repartir les cases protegides per tots els barris mentre una part del veïns s'hi oposa. L'alcalde més jove dels EUA, es troba en una situació que li complica la carrera política i la vida privada.
The Deuce (2017) està ambientada al cor de la Nova York dels anys 70-80, mentre es legalitza el porno i la màfia entra en decadència, l'epidèmia de la SIDA i de les drogues fan estralls en la comunitat i s'inicia tot un canvi de cicle que va acompanyat per la bombolla urbanística. Podríem dir que és quasi un document costumista, un retrat de l'època.
The Plot Against Amèrica (
La Conxorxa contra Amèrica, 2020) és una adaptació de la novel·la de Philip Roth amb el mateix títol. Una història alternativa on el filonazi Charles Lindbergh guanya les eleccions als Estats Units, just abans de la Segona Guerra Mundial. La història explica com viu la comunitat jueva l'ascens al poder del feixisme als EUA. Pot ser un mirall on ens podem mirar com a societat? Tornem a incubar l'ou de la serp?
Entre altres projectes David Simon està desenvolupant una sèrie sobre les Brigades Internacionals, en la mal anomenada Guerra Civil Espanyola.
Pel que fa al paper intel·lectual de David Simon, més enllà de la seva obra, recomano seguir-lo a les xarxes, ja que sempre posa el fil a l'agulla. Per exemple, en resposta a un comentari que assegurava que "molts intenten avivar l'odi i la separació per beneficiar-se en l'Espanya de la memòria histèrica", Simon tenia una resposta clara i concisa: "Crec que Lorca t'enviaria a prendre pel cul, però és clar, que ell ho faria amb una perfecta mètrica."
Àngel DÃaz MartÃnez
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinà mic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, aixà que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les NotÃcies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Grà cies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de và lua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessà ria i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Grà cies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: MagnÃfic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar aixà en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sà que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessà ria, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
12/08/2023Recerca, Cuina, Portada
Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones
Aquesta recepta,...
12/08/2023Recerca, Cuina, Portada
Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
12/08/2023Entitats, Escola, Portada
De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
12/08/2023Entitats, Escola, Portada
ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA.
Aquest curs els alumnes...
12/08/2023Entitats, Escola, Portada
El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
12/08/2023Entitats, Escola, Portada
Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
12/08/2023Recerca, Tradicions, Cuina, Portada
Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
12/08/2023Història, Portada, Fem memòria
El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
12/08/2023Història, Història local, Portada
ALTRES NOMS:
També coneguda, com ca la Gravada.
SITUACIÓ
Cal...
12/08/2023Història, Història local, Portada
ALTRES NOMS:
A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
12/08/2023Recerca, Medicina, Portada
La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
12/08/2023Història, Història local, Portada
TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip
Una inerpretació musical des de...
12/08/2023Història, Història local, Portada
L’ESGLÉSIA
El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
12/08/2023Història, Història local, Portada
Introducció
L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
12/08/2023La nostra gent, Records, Portada
- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife
- La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
12/08/2023Història, Història local, Portada
A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
12/08/2023Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada
Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
12/08/2023Opinió, Articles, Portada
Puja
El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
12/08/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
12/08/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
12/08/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
12/08/2023Història, Història, Portada
A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
12/08/2023Història, Portada, Fem memòria
Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
12/08/2023Què passa, Esports, Portada
El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
12/08/2023Literatura, LingüÃstica, Portada
En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
12/08/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
12/08/2023Recerca, De cinema, Portada
Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
12/08/2023La nostra gent, Entrevistes, Portada
Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)
“Al començament recordo...
12/08/2023Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Patrimoni
Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
08/06/2023Opinió, Articles
Puja
1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...