La nostra gent - Entrevistes | Revista 65
| ALBA CLOSA Jo, de ben petita, anava a estiuejar amb els meus avis al càmping de Salou. Hi anàvem amb la meva germana i recordo que era molt divertit passar estones dins la roulotte perquè em semblava ser en una casa de nines. Els meus primers banys al mar van ser allà, a Salou, de les mans del meu avi, que amb una barca de plàstic ens endinsàvem tots tres mar endins. Uns anys més tard, quan va néixer el meu germà, amb els pares vam anar a estiuejar a Vilafortuny. En aquella urbanització hi tinc uns records extraordinaris. La meva joventut va discórrer sota aquells pins i aquell passeig cara al mar i on les amistats que van néixer allí perduren fins avui. La vida ha anat passant i de cop i volta em vaig trobar de passar a contemplar el blau del mar que tant m'agrada i m'aporta molta serenor, a gaudir dels colors dels cingles de la Mussara. Reconec que he descobert a Vilaplana un entorn formidable per venir a passar part de l'estiu i altres celebracions assenyalades de l'any. A Vilaplana, des del primer moment, he trobat sempre el caliu de la família, dels amics i de la gent del poble que m'han fet sentir com a casa. |
||
 |
ESTHER PAYET AYORA 1) Per mi passar les vacances d’estiu a Vilaplana era molt especial, me'n recordo d’esperar amb impaciència que arribessin perquè significava fer tot el que no es pot fer en una gran ciutat: estar tot el dia fora de casa, jugant pel poble, banyar-se a les basses, anar a pescar al riu, fer “campas”, visitar les Tosques, anar als rentadors, assajar per l’actuació del fantàstic festival d’estiu i retrobar-me amb la meva colleta d’amics amb què cada estiu passàvem una i mil aventures. Era genial; però el que més m' agradava de tot el que feia, era poder sortir a la nit i jugar fins a les dotze; això era fantàstic, em donava molta sensació de llibertat i autonomia. Per tot això, fa que recordi aquells estius amb molta admiració, felicitat i alegria i també amb nostalgia perquè formen part del passat. 2) Quan acaba el col·le a Barcelona, fa un parell de setmanes de Casal d'estiu, però quan ve a Vilaplana no vol ni parlar-ne, d’anar al Casal. Segons ell, aquí no li fa falta, perquè ja té coses per passar-s’ho bé… cada any li agrada més venir; a poc a poc va tenint més relació amb altres nens i aquest any ha descobert l' “anar a la fresca” i està encantat. I ara que sóc mare i veure que el meu nen, quan està aquí, disfruta d’algunes de les mateixes coses que quan jo era petita, m’encanta. |
|
 |
JORDI MONTAÑA SERRES Les ganes que arribés la revetlla de Sant Joan era cada any espectacular perquè significava deixar Barcelona i venir a Vilaplana a passar tot l’estiu. Era una època plena d’emocions, de jugar a la Placeta, que encara era de terra, amb en Jordi de Tarragona i d’anar a pescar crancs al riu amb els “Tetes”. Aprendre a anar en bici a les escoles, banyar-nos al riu amb la iaia Juanita, pujar a les Tosques, bàsicament gaudir de l’estiu de sol a sol! Realment va ser una etapa que recordo amb nostalgia i en la qual vaig fer grans amics. Desgraciadament els meus fills no han pogut viure aquests moments, la era tecnològica i la distància han fet que no hagin gaudit de l’encant de Vilaplana que evidentment sempre portaré al cor.
|
|
| IRINA MESTRE Xulos! Sortim a jugar amb els amics i anem a la piscina, anem en bici pel poble i juguem a futbol al casal. També m’agrada molt anar a la piscina de la Selva amb els avis. Jugar a jocs de taula a casa, amb la família. Quan era més petita, recordo que anàvem a buscar culleretes a una bassa. I, de vegades, vénen amics a quedar-se a casa uns dies i ens ho passem molt bé! |
||
  |
ESTHER PAYET AYORA Recordo l’arribada de l’estiu amb molta il·lusió perquè sabia que aviat el sol lluiria cada dia, el caliu de la gent començaria a sentir-se pel poble i els nois i les noies correríem pel carrer sense parar. Els amics i amigues estaven a punt d’arribar a Vilaplana per compartir aquells moments tan inoblidables que passaríem junts durant uns quants dies. Sabíem que era l’hora de gaudir de tot allò que durant la resta d’estacions no ho podíem fer: llegir, compartir experiències, jugar... Ens ho passàvem molt bé, només necessitàvem una mica d’ imaginació i ganes de divertir-se per crear i inventar tot allò que no teníem. Sense presses i sense horaris després d’una tasca l’altra; quan ens cansàvem de fer alguna cosa, ja en teníem una altra perfer. Pels carrers ja es ,col·locaven les cadires perquè les persones més grans de cada casa poguessin prendre la fresca i comentar totes les xafarderies de Vilaplana i de l’entorn. Cap al vespre, ja en veies una bona fila a cada carrer. Enyoro aquells dies d’estiu tan meravellosos i plens de felicitat que vaig poder compartir amb moltes persones que, avui, porto dins al meu cor. Els estius de les meves filles són plens d’alegria i satisfacció. Abans que apunti el dia ja tenen organitzades totes les activitats que faran al llarg de la jornada. Algunes paraules comencen a ressonar de bon matí: avui anirem a.., Au, som-hi! Ràpid que anem tard... No m’estranya, durant la resta de l’any, som nosaltres que iniciem el matí dient-los-hi que fem tard i que hauríem d’anar més ràpid... Ufff! Recordar-ho, m’estressa. Segons les meves filles, durant l’estiu hem de realitzar tot allò que no se'ns permet fer quan anem a l’escola perquè altres tasques ens esperen. Hem d’aixecar-nos d’hora i aprofitar per fer moltes coses, visitar molts llocs i trobar-nos amb aquelles persones que tant estimem. No parar mai de jugar, banyar-nos a la piscina i a la platja, jugar al carrer, sortir a la fresca i córrer amunt i avall per trobar els nois i noies que s’han amagat... Els seus crits manifesten la seva satisfacció i el benestar de viure a Vilaplana. Tot i no parar... quan s’acaba l’estiu, et recorden el llistat de coses que ens hem deixat de fer. Quanta activitat! És cert que necessitem l’estiu per poder passar més estona al costat de la família, dels amics i amigues, per jugar i crear, per descobrir i inventar, per conèixer nous espais del nostre món i per gaudir d’aquells moments tan fantàstics. L’estiu comença i s’acaba... però esperem amb il·lusió que torni aviat. |
Comentaris recents
16/02/2026Passatemps, Portada
04/02/2026Opinió, Portada
04/02/2026Recerca, Cuina, Portada
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
04/02/2026Recerca, Natura, Portada
04/02/2026Què passa, Música, Tradicions, Portada
04/02/2026Què passa, Música, Portada
04/02/2026Opinió, Articles, Portada
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada
04/02/2026La nostra gent, Records, Portada
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada, Ajuntament
03/02/2026Literatura, Poemes, Portada
03/02/2026Història, Història local, Portada
03/02/2026Història, Història local, Portada
03/02/2026La nostra gent, Records, Portada
03/02/2026Recerca, De cinema, Portada
03/02/2026Què passa, Teatre, Portada
03/02/2026La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada
03/02/2026La nostra gent, Efemèrides, Portada
03/02/2026Què passa, Esports, Portada
03/02/2026Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
21/12/2025Passatemps
20/12/2025Recerca, Cuina
20/12/2025Què passa, Activitats
20/12/2025Què passa, Activitats