Articles | Revista 4719/11/2011

Què vol dir Slow Food?

Els antecedents.
Diuen que una vegada, cap a l’any 1986, un senyor italià anomenat Carlo Petrini es va enfadar molt quan va veure que a la Piazza Navona, al centre històric de Roma, hi havia aparegut un restaurant de menjar ràpid (fast food) de nom ben conegut per tothom. Per ell això significava la implantació al mig del cor de la bella Itàlia d'una representació de la manera de viure accelerada i de menjar artificial associat generalment a Nord-Amèrica.

El Carlo Petrini va parlar amb uns amics seus periodistes i tots plegats van canalitzar el seu emprenyament fundant l’associació Slow Food (menjar lent) amb la intenció de conservar les bones tradicions gastronòmiques amenaçades per el “fast food” estranger i, també, per a reinvidicar un estil de vida més pausat del que sovint moltes persones ens veiem abocats.

Què pretén Slow Food?
Els socis d’aquesta organització, sense ànim de lucre, s’oposen a aquest ritme de vida on no es dedica el temps necessari a menjar bé i compartir la taula amb familiars i amics. Pensen que cal apreciar el que es menja i beu i que els àpats han de ser un temps sense presses dedicat a la convivència. No es consideren consumidors sinó co-productors perquè s’informen de com es produeixen els aliments i recolzen als productors en la seva feina.
Els productes han de ser bons, nets, sostenibles i de preu just.
El bo és tot allò que ens produeix plaer. El nostre menjar ha de ser bo pel paladar, per la salut i per la ment. L’agroindústria ha anat creant uns productes on el més important és l’aparença, la uniformitat i la resistència al transport. S’ha oblidat el gust.

Quantes vegades no hem sentit dir: ”és que la fruita avui dia no té gust de res”. Cal recuperar el sabor autèntic de les coses, potser s’haurà de renunciar als intermediaris, a les grans distàncies del camp a la ciutat, als productes fora de estació, però hi sortirem guanyant en salut i en alegria.

Els productes nets són aquells que en el seu conreu s’han utilitzat mètodes respectuosos amb el medi i amb la salut de les persones. Seran sostenibles si les accions realitzades en el seu camí del camp a la taula són ecològicament eficients. Si són produïts a prop del lloc de consum, reduïm els costos medioambientals del transport, i si són de temporada, no ens caldran els hivernacles escalfats artificialment a l’hivern.

El concepte de preu just fa referència al fet de que els productors han de rebre una remuneració justa pel fruit del seu treball. El camp no pot ser només el lloc on els habitants de la ciutat van a passar els caps de setmana o les vacances, cal revaloritzar la professió de pagès perquè sense agricultura no hi hauria civilització.

L’Arca del Gust.
Una de les tasques de l’associació és la de redescubrir i catalogar sabors oblidats, productes gastronòmics d’excel·lència que es troben en perill d’extinció. Aquests inventari de productes s’anomena Arca del Gust i ajuda a fer-los conéixer en benefici tant dels productors, com dels cuiners i de tots els consumidors en general.

En cada país existeix una comissió d’experts encarregada de seleccionar i avaluar quins productes hi poden pertànyer. A Catalunya aquests productes gastronòmics que cal protegir i divulgar són:

• l’escarola de cabell d’àngel,
• els espigalls,
• la col paperina,
• el fesol del ganxet,
• el gall del Penedès,
• l’ovella ripollesa
• la patata del bufet

I estan pendents d’aprovació: el tomàquet del benac, l’all de Belltall i l’oli de la varietat de rojala.

Els Baluarts.
Són projectes a petita escala on l’associació assessora a grups de productors artesanals facilitant la presència i la viabilitat dels productes en el mercat. A Catalunya tenim la malvasia de Sitges i a la restat de l’Estat: el porc euskal txerria, el safrà de Jiloca i l’oli de les oliveres mil•lenàries del Maestrat.

Els restaurants Km 0.
La iniciativa d’acreditar els restaurants amb el segell de productes de proximitat neix de la xarxa de cuïners espanyols de Terra Madre que es defineixen (en paraules de l’impulsor d’aquesta iniciativa: Valentí Mongay) com ecocuiners perquè contribueixen a la reducció del CO2 i a l’estalvi energètic pels productes utilitzats provinents de l’economia local i de petits productors.

Els requisits per formar part de la xarxa de restaurants de Km 0 són:

• S’han d’adquirir productes directament com a mínim a tres productors que es trobin en un radi de 100 kms.
• No es poden utilitzar productes modificats genèticament.
• La carta ha de comptar almenys cinc plats considerats km 0. Un plat d’aquestes característiques ha de comptar amb un 40% d’ingredients provinents de productors propers i el 60 % restant han de ser ecològics o que estiguin inclosos a l’Arca del Gust de Slow Food.

Els restaurants Km 0 de les nostres comarques són:

• Celler de l’Àspic a Falset
http://www.cellerdelaspic.com/
• La Grava al Morell
http://www.lagrava.com/
• El Llagut a Tarragona
c/ nazaret, 10
• Quinoa a Falset
http://www.restaurantquinoa.com/
• La Quinta Forca a Nulles
http://www.quintaforca.cat/

Els transgènics o els organismes modificats genéticament (OGM).
L’associació recolza el moviment Som lo que sembrem, xarxa integrada per organitzacions de base, cuiners, pagesos i cooperatives de consum que va impulsar a l’any 2009 la recollida de 106.000 signatures per demanar la discussió de la seva regulació al parlament de Catalunya que, en un tres i no res, va ser rebutjada pels partits majoritaris.

Varietats tradicionals i sabers populars.
El projecte Cultures trobades és una iniciativa de l’associació Slow Food Terres de Lleida per a la salvaguarda de la biodiversitat agrària i la cultura alimentària de Ponent, nascuda el 2008. En Gerard Batalla i un grup de voluntaris treballen per recuperar, promocionar i difondre les varietats tradicionals autòctones i tots els sabers que hi van associats (gastronomia i costums).

En l’apartat de les vinyes el projecte ha recuperat diferents varietats i també les ha vinificat a l’any 2009: el Vinyes trobades blanc i el Vinyes trobades negre.
De les oliveres recuperades també n’han sortit dues collites (2009 i 2010) de tres olis monovarietals: sarrut, rogeta i blanc, comercialitzats amb el nom de Cultures trobades.

Un altre front de treball és la recuperació de la cabra catalana del Montsec.
És una raça autòctona molt antiga i molt estesa per les comarques de Lleida fins a mitjans del segle XX. Al 2005 es va considerar com extingida.

En Gerard Batalla va localitzar a la primavera del 2001 un únic ramat que havia estat conservat sense creuaments pel seu pastor Ton Pellisser. Van traslladar el ramat a un estable i ara volen seleccionar les millors cabres per estudiar quines són les propietats de la seva llet i la possibilitat de ser utilitzades en la gestió forestal.

Slowfood.cat
Des de que el Sr. Petrini es va enfadar al veure el rètol del restaurant de menjar ràpid al 1986, ha plogut molt i avui el moviment es troba en la majoria de països del món i compta amb més de cent mil socis.
Al nostre país l’associació està establerta en diferents comarques però és encara en els seus començaments. Actualment els grups comarcals són en un procès de coordinar les activitats que es realitzen a tota Catalunya amb la intenció de donar-se a conéixer per formar la mentalitat dels consumidors, ajudar als productors i influir en els llocs on es prenen les decisions. És un camí llarg però necessari per el nostre benestar, per la nostra salut i la dels que vindran.

Víctor Feliu
slowfoodpriorat@tinet.cat

Per saber-ne més:
http://priorat.slowfood.es/
http://www.somloquesembrem.org
http://www.culturestrobades.cat/