Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Notícies | Revista 86

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2021

8 d’octubre de 2021
A càrrec de Tània Verge Mestre, Hble. consellera d’Igualtat i Feminismes

Bona nit a tothom. Alcalde, regidores i regidors, veïnes i veïns. Moltes gràcies per haver-me convidat a pronunciar el Pregó de la Festa Major. És tot un privilegi perquè les festes als pobles se senten i es viuen amb molta il·lusió i intensitat, amb activitats pensades per a tots els gustos i per a totes les edats.

Preparar un pregó, et porta a buscar records de la Festa Major. I més enllà dels més recents, són vius a la memòria els de les festes majors de l’adolescència, amb la colla d’amigues. També la festa dels barris a les fresques nits d’estiu. Ni més ni menys que tres! La del barri de dalt, la del barri del mig i la del barri de baix. Tota una fita per un poble tan petit. Alcalde, “posi les urnes”, que volem que tornin les festes d’estiu!

Com a foravilera amb arrels vilaplanenques, les setmanes d’estiu al poble amb les amigues eren impagables, i a la tardor la festa major suposava un retrobament de la tropa al complet i una rica font d’anècdotes divertides per compartir tot l’any. Amb un concert jove per on han passat molts grups de rock català que van marcar tota una generació i que ens van permetre reconnectar a nivell musical amb la nostra llengua. Sabent que el dilluns venen a tocar Els Pets, pensava que la cançó “Menja avellanes” bé podria ser l’himne de Vilaplana, oi?

En aquest exercici de memòria que inspira el pregó, també m’han vingut el cap les històries de la festa major explicades per les meves dues àvies, sobretot històries de què feien a la festa major. Com tantes persones d’aquest país, vinc d’una família pagesa del poble de tota la vida i d’una família molt humil que va emigrar en la postguerra de la zona de Castelló per establir-se a Vilaplana. A Cal Sagal, on hi ha ara la Tartrana de Cal Munter, hi van dormir durant força anys els músics de l’orquestra que pujava per tocar al ball de la festa major. L’àvia materna, la Faustina, els preparava tota sola un gran banquet: canelons, fricandó o pollastre farcit, unes bones postres i, per acabar, no podien faltar la coca i les avellanes torrades. La Faustina també em parlava dels vestits que estrenava la família per la festa major, uns vestits que ella mateixa cosia.

A l’altra casa, per a la Carme i en Juanito, els dies de festa major eren dies frenètics al bar o als envelats, com em recordava fa poc en Salvador amb una fotografia de l’envelat de l’any 1956, o com ens heu comentat tantes persones al passar aquest darrer any per davant de Ca la Carme del bar i veure les obres que hem estat fent als baixos. Alguns de vosaltres fins i tot heu suggerit diferents usos per aquest espai renovat, com ara un local d’oci nocturn. Si bé és cert que, almenys de moment, no tenim aquesta previsió, no descarto que l’Abel, enamorat bojament del poble i de les converses a peu de carrer i al Casal, estigui rumiant alguns plans per passar tant de temps aquí com sigui possible.

La Vilaplana de quan les meves àvies eren joves, sense aigua corrent ni cotxes, o fins i tot la dels meus pares, també fills del poble, ha canviat molt, és evident. Per a les generacions més joves, els canvis han estat més imperceptibles, i segurament valorem molt més allò que no canvia i també allò que redescobrim del poble i el seu entorn quan ens anem fent grans. En el meu cas, fa cinc anys d’aquest retrobament amb Vilaplana.

La seva tranquil·litat, amb el tocar de les hores d’aquest campanar que et recorda gratament que ets lluny del bullici i el trànsit de la ciutat, especialment quan els diumenges a les deu del matí el ritme frenètic de la campana t’agafa al llit o esmorzant. Aquest paisatge únic de muntanyes rogenques de mil camins i rutes, per gaudir de les passejades, de les rovellonades o de les orquídies silvestres, amb una d’elles, el clavell violaci, escampant-se de manera efímera per tots els boscos de la plana al mes d’abril. O la seva gent, que sempre t’atura pel carrer per saber com estàs tu i la família, que t’explica records que rememoren vivències compartides amb la família de la casa materna o paterna, i que et troben una ressemblança amb una casa o l’altra. He de dir que va guanyant la frase “ets clavada a ton pare”.

Torno a la Carme. No se’n sabria avenir de com ha canviat una casa que tant esforç els va costar de pagar, ni del fet que ara hi trobem refugi l’Abel i jo, ja sigui a les vacances o els caps de setmana que podem baixar; més escassos en el meu cas des d’aquest mes de maig quan vaig assumir el càrrec al Govern de la Generalitat. Escrivint aquestes paraules també em venia al cap la predicció que va fer-me la iaia Carme quan li vaig dir que anava a fer el doctorat en Ciències Polítiques a Madrid. “Ai”, em va dir amb aquell deix valencià que no va perdre mai, “amb tants estudis com fas, arribaràs a ser ministra!”. He rigut molts cops d’aquesta frase, perquè és un mite molt estès que tothom que estudia Ciències Polítiques vol dedicar-se a la política. De fet, a la universitat sempre fem aquesta broma amb l’alumnat que comença el primer curs. Que no, diem; que allò que fa una politòloga és analitzar la política, per entendre com es prenen les decisions, com es fan les polítiques públiques o com es pot incidir en la política a través de la transferència de coneixement a les institucions.

Doncs bé, ministra, no; tampoc m’hi voldrien després d’haver estat síndica electoral de l’1 d’octubre. Però servir al país que estimes i que vols que esdevingui independent, com més aviat millor, és un gran honor, sobretot si tens l’oportunitat de crear una nova conselleria des de zero, i encara més si es tracta del Departament d’Igualtat i Feminismes. Com aquella frase d’en John Lennon, “la vida és tot allò que et passa mentre estaves fent altres plans”. O potser no, perquè la incidència política feminista era part del meu activisme i de la meva docència i recerca acadèmica.

Així que permeteu-me que segueixi parlant de les dones, especialment, de les dones dels pobles i del món rural. Es quantifica l’ocupació actual en el sector agrari en un 20 per cent de dones davant d’un 80 per cent d’homes, uns percentatges que s’inverteixen en el cas de l’agroturisme: I en el cas de l’agricultura ecològica els percentatges són més equilibrats. Val a dir que els registres oficials no tenen en compte que les dones al tros hi han treballat sempre, al mateix temps que es carregaven la casa a les seves espatlles. Però els renoms de les cases tampoc ho visualitzen.

A Vilaplana, com és costum als Països Catalans, els noms amb què es coneixen les cases, són majoritàriament masculins, perquè s’han transmès patrilinialment. Ca la Peirona, Ca la Sofia, Ca la Mondeta, Ca la Paquita Virella, Ca la Maria Rufina, Ca la Narra, Ca la Sabina, i Ca la Palmira; o Ca la Maria Torero i Ca la Maria Espasa, en el cas de les botigues. Al voltant de deu renoms amb nom de dona, doncs; mentre que amb noms d’home, com a mínim, n’hi ha més d’una setantena.

Com ens recordava Coral Cuadrada, professora d’història a la Universitat Rovira i Virgili, al número 53 de la revista Lo Pedrís l’any 2013: “Si analitzem la història tradicional, la que ens han ensenyat, ens adonarem que les dones en queden al marge i que alhora s'estructura de manera que és impossible d'incloure-les-hi”. La “història de la vida quotidiana” no hi té cabuda, també ens deia. Tot i que el valor de la seva feina no sempre ha estat reconegut, les dones han tingut i tenen un paper molt important en el manteniment i cohesió de la vida social als pobles. Per exemple, són majoritàriament elles les que han portat i porten els comerços o les Associacions de Famílies d’Alumnes que dinamitzen les escoles rurals.

Des del col·lectiu #OnSónLesDones sempre diem que els recomptes són un acte polític, perquè ens posen davant el mirall de la bretxa que hi ha entre la presència de les dones a la població, el 51 per cent, i la seva presència i visibilitat en els diferents àmbits. De fet, segons un estudi del Consell Comarcal del Baix Camp de fa uns anys, les dones representen al voltant del 80 per cent de la població de Vilaplana. Però us heu preguntat mai on són les dones a Vilaplana?

Si entrem a la Viquipèdia, hi trobem un llistat amb els noms dels fills il·lustres de Vilaplana, la màxima distinció local que suposa un acte de reconeixement i de gratitud a persones nascudes al municipi. Els sis noms que hi apareixen són homes, com també passa a la resta de municipis del Camp de Tarragona, incloent les capitals. A Reus, d’entre els cinquanta-sis reconeixements a personatges autòctons només hi trobem tres filles il·lustres, i a Tarragona són tres dones d’un total de tretze persones que han rebut aquesta distinció.

Si repassem el llistat d’alcaldes de Vilaplana, tots han estat homes (com a Reus i a Tarragona). Si donem un cop d’ull al nomenclàtor dels carrers, les dones tampoc hi surten o, a tot estirar, només una – la Verge de Montserrat – i no és d’aquest món, per entendre’ns. I quantes pregoneres de la festa major hi ha hagut en els darrers quinze anys? Quantes diríeu? Han estat cinc dones, i deu homes. Cal dir, però, que, si ens centrem en els darrers sis anys, aleshores s’equilibra la participació, amb tres dones i tres homes, i amb el pregó d’enguany trenquem el desempat.

Magda, es nota la feina i l’empremta de la Regidoria d’Igualtat! També amb els manifestos del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, amb activitats tan boniques com l’exposició digital sobre dones que han obert camí aquí i arreu del món, o amb l’edició del festival de poesia Mussart d’aquest estiu dedicada a l’emancipació de les dones.

A l’entrada del poble hi ha dos murals: un dedicat al referèndum de l’1 d’octubre, que el vindica i en mostra els resultats a Vilaplana, i un dedicat a la lluita feminista que diu “ens mantindrem sempre tossudament alçades”. Ja vindria a ser això: la República Catalana ha de ser feminista, perquè sense igualtat no hi ha llibertat, ni individual ni col·lectiva.

Visca Vilaplana i visca la seva Festa Major! Visca Catalunya lliure! I visca la lluita feminista!
Moltes gràcies.



Tània Verge Mestre




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...
Què passa, Notícies, Portada

El pulsòmetre 96

PUJA La bona educació del poble de Vilaplana. BAIXA L’absorció...
La nostra gent, Records, Portada

La font del Llop

Publiquem el text de la Carme Sabater i les fotos que ens ha fet arribar sobre aquesta font...
Recerca, Natura, Portada

Tuc de Ratèra

Torna l’estiu i toca evitar la calor. Anem, doncs, altra vegada cap al Pirineu. Al...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: lejia

La paraula d’aquest número és lejia. Lejia és, clarament, una...
Història, Història local, Portada

El €CINE MODERNO€ de Vilaplana

“... [Mientras] usted se paseará con su señora por el Paseo de la...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES D'ESTIU

Som-hi! A preparar coses fresques que ja ens ha arribat la calor. A qui no li agraden els...
Què passa, Activitats, Portada

Per Sant Jordi... Himnes!

Per Sant Jordi, enguany vam llegir cançons que per la seva repercussió, podem...
Entitats, Ampa escola, Portada

La Diada de Sant Jordi a Vilaplana

La jornada va començar amb la parada de llibres i roses a la plaça de la Riba a...
Què passa, Notícies, Portada

Xerrada sobre els gats de carrer

El passat 5 de maig, dintre dels actes de Sant Isidre, vam poder gaudir d’una xerrada en...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Sortida per conèixer millor els MUSSAGATS

El dijous 18 d’abril vam anar amb l’Eva i l’Anabel a veure els llocs on...
Entitats, Escola, Portada

Les notícies de MUSSAGATS

Aquest curs els nens i nenes de la classe d’Educació Infantil vam haver de triar...
Història, Masos, Portada

La Mussara: ABADIA

SITUACIÓ Entre l’església i l’Ajuntament. La façana...
Història, Masos, Portada

La Mussara: AJUNTAMENT

ALTRES NOMS També anomenat ca la Vila. SITUACIÓ Entre...
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Portada

Crònica de l€acte "Passar a l€ofensiva: diàleg sobre el nou llibre de Josep Manel Busqueta"

El passat 30 de maig, l'espai inferior de la Plaça de la Riba es va omplir...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Balaguer i a Lleida

El dia 21 de març, una quarantena de jubilats de Vilaplana vàrem fer una...
Què passa, Notícies, Portada

Endavant, convivint en actitud positiva. La vellesa.

Sabíeu que la ment és més flexible del que imaginem? Desenes...
Què passa, Música, Portada

FABRIZIO DE ANDRÉ

L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un...
Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 96 (juliol 2024)

Viatjar i... què més? Actualment, viatjar ha esdevingut tan fàcil que...
Què passa, Activitats, Portada

La Fira de Sant Isidre

La quarta edició de la Fira de Sant Isidre va ser el dissabte, 11 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

El món de les colònies felines des del punt de vista d'un veterinari

A hores d'ara suposo que tots coneixeu a Mussagats, l'Associació que...
Recerca, Medicina, Portada

Cuidar la persona cuidadora

Per molt que intentem negar o evitar, més tard o d'hora inevitablement ens trobem...
Recerca, De cinema, Portada

La caça de bruixes

Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb...
Entitats, Portada, Ajuntament

Reciclar: un hàbit que surt a compte.

El fet de generar deixalles i el seu tractament després que el producte hagi estat...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Josep Serres i Josep Cabré

Fa pocs mesos es va consumar la desaparició de la Cooperativa Agrícola de...
Passatemps

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...