La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 4606/11/2011

Pregó de la festa major 2011

Il·lustríssim alcalde, regidors i regidores, veïns i veïnes de Vilaplana, sigueu tots benvinguts.

Abans de res, deixeu-me dir que aquest és un pregó especial, fet per primer cop per diverses persones, per alguns dels qui vam formar part de la primera junta del Casal de Vilaplana. El motiu, la celebració dels 30 anys del naixement del Casal. Jo, per les circumstàncies d'aquell moment, vaig ser-ne el primer president. Ni puc, ni vull penjar-me cap medalla. Avui però no ha pogut assistir el nostre amic Pasqual Torruella, que també va formar part d'aquella junta.

El Casal va ser el fruit de l'esforç, l'empenta i la dedicació de moltes persones, la majoria veïns de Vilaplana. Alguns altres, persones de fora que de forma desinteressada ens van voler donar un cop de mà.

Abans de res, però, deixeu-me que dediqui les primeres paraules d'agraïment i homenatge a les persones que van formar part d'aquella junta però que, avui, ja no són entre nosaltres. Són l'Isidre Besora, el Fèlix Mestre i el Josep (el Pepitu) Mateu. Per tots ells, pel seu record, per la nostra estimació, demano si us plau un sentit aplaudiment.

Avui és un dia pel record, per la festa, que comença cada any amb el pregó de la Festa Major. Aquests dies, pensant en què dir-vos des d'aquí davant, m'han vingut al cap records i vivències de la fundació del Casal. Dies de nervis, d'algunes angoixes, força maldecaps, per què no dir-ho. Dies sobretot de molta il•lusió, de moltes il•lusions compartides per tirar endavant un projecte de poble.

Un Casal és sempre un lloc de trobada. I en un poble petit, el casal és molts cops l'únic lloc on tractar determinats assumptes, on fer segons quines festes i quins actes. Vilaplana ha estat sempre una vila interessada en trobar punts de reunió. Encara que alguns no ho hem arribat a conèixer, a la memòria del poble, la Margarida del Bar, el Jaumet o la Mercè del Cafè, del Juanito del Bar, la Bona Llavor, el Cafè del Pepet Bidó, a ca la Narra, el Sindicat, el Bon Vi, etc.

La construcció del local del Casal va ser fruit de la feina de tots els qui van aportar el seu gra de sorra. Va ser gràcies a la col•laboració de tantes persones! Amb el suport, també de l'Ajuntament, presidit per l'Agustí Ferré, l'alcalde llavors, que a través del pla d'obres i serveis va contribuir a pagar la meitat del que va costar. A més de fer el Casal, vam haver de guarnir també el taulell, el bar i la cafeteria.

En la construcció del casal, tot el mèrit pel Fèlix i el Pepitu. Gràcies a ells vam aconseguir que els pilars quadressin, que no es descantellessin gairebé ni un centímetre. Encara recordo el Fèlix, fent escarafalls, perquè ens havíem passat dos centímetres en els càlculs. Ell no sabia, però, que el marge d'error era de 10 centímetres. Gràcies però al Fèlix i al Pepitu tot va acabar quadrant i el Casal va tirar cap amunt.

També van acabar quadrant els números. I no va ser fàcil, perquè de quartos n'hi havia més aviat pocs. Ja ho sabeu. Va ser gràcies també les col•laboracions de persones desinteressades que ens van avalar en aquell moment, gent gran, que sense fer soroll ni demanar res a canvi ni cap explicació, van estar al nostre costat. I com que no recordaria el nom de tots, prefereixo no anomenar-ne cap. Per tots, però, el nostre agraïment i record.
També donar les gràcies a la Caixa Rural, per la seva ajuda, que va ser indispensable per tirar endavant la construcció del Casal.

He recordat aquests dies també amb alguns dels que vam viure aquells moments, la construcció d'un altre projecte de poble, molt lligat al casal, la construcció de la piscina. La vam fer entre tots, amb l'esforç d'uns quants agosarats, sumant forces i coneixements, d'aquí i d'allà, de dins i fora de Vilaplana. Una piscina que encara recordo quan vam omplir-la per primer cop. Van fer falta el raigs de moltes fonts i pous del poble. D'aquí i d'allà, per acabar omplint la piscina, una obra que encara avui perdura, on cada estiu veiem xalar els nostres petits, generació rere generació. I també, per què no dir-ho, ho gaudeixen els més grans.

Es va començar fent una piscina, es va seguir fent un aixopluc, es va continuar amb el poliesportiu. I després va arribar l'escenari i la gran sala de ball. Ha estat uns dels puntals de la cultura local. On hi ha trobat també el seu espai la gent gran. Hem de destacar també el gran respecte amb què la majoria dels assistents ha tractat sempre el Casal.

Parlar del Casal és parlar també dels locals que abans de tenir acabat el casal, van servir per donar-nos aixopluc. Pel record el Cafè de Cal Ritu, on segurament hem passat més hores els de la nostra generació, on també s'hi feia cine i ball.

Un cafè que també vam llogar els dissabtes i diumenges, alguns matrimonis del poble. I els dies de cada dia ho portaven els joves, que col•laboraven en tota classe de festes. Van ser uns temps, molts ho recordareu, de concerts sonats a Vilaplana.

La construcció del Casal va coincidir amb aquella moguda. Van passar per Vilaplana, el Moustaqui, la Marina Rossell, el Pi de la Serra o el Lluís Llach. Sovint s'omplia el poble. I encara avui em quedo parat de com es van tirar endavant tots aquells concerts.

Del primer temps del Casal recordo sobretot l'empenta de tantes persones. Dels joves i els grans. En aquell primer casal, hi havia més socis que veïns a Vilaplana. Tot i que no tots els veïns eren socis.

De tots és mèrit d'haver fet realitat el Casal. A tots ells, per molts anys. A tots els veïns i veïnes de Vilaplana, també als que ens heu volgut acompanyar des de pobles veïns. VISCA LA FESTA MAJOR! VISCA VILAPLANA!

Passo la paraula a la Maria Rufina

Albert