Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes - Portada | Revista 76

Petits Furs: el Justicier


        No sé pas quant de temps fa que parlo amb aquest esperit, sergent. (Em fa l’efecte que no es creu cap paraula que li dic). El primer record que dec tenir-ne es remunta a un dia que vaig notar com m’increpava amb males maneres mentre estava mirant embadocat el bellíssim miratge d’una flor que, calçada amb un generosíssim escot, estava segant-me el sentit de la oïda, deixant-me orfe enmig del carrer que estava travessant, a l’empar del clàxon exageradament ensordidor del vehicle que se m’acostava a tota velocitat, mortal de necessitat. (Aquest home té ganes d’arribar aviat a casa, prendre una dutxa relaxadora i oblidar les penes i problemes quotidians ofegant-los en un revitalitzador got de licor barat, abans de tirar-se la seva dona) Aquell dia em va salvar la vida, potser per això es pensa que he de ser esclau seu per la resta dels meus dies! Cregui’m oficial, aquest esperit m’està crucificant! (No m’escolta i acabaré per fotre-li una hòstia!)

        (Em sembla que canviaré de tàctica.) Miri oficial, em sembla que em veuré obligat a demostrar-li que no estic boig i que tot el que dic pot comprovar-ho amb els fets que, si més no, gairebé ni jo mateix sóc capaç d’explicar-los si no és perquè realment m’han passat i no pas perquè siguin fruit d’un somni infantil. (Res!, no hi ha manera que em faci cas!)

        Senyor Oficial (Se m’està acabant la paciència!), li juro per tot el que tinc i més aprecio en aquest món, que no li estic dient cap mentida i que no el vull enganyar! només li demano que em faci una mica de cas!, i gairebé ni això! (No entenc pas per què ha agafat aquests papers de la taula del costat i fa veure com que no hi sóc o que no em sent...) Li prego que se’n faci càrrec senyor Agent. (A mesura que em noto cada vegada més irat, van minvant-me les forces que retenen el meu cul empegat a la cadira infecta de la comissaria.)

        No es pot arribar a imaginar ni fer-se càrrec del caos que es pot crear del no-res si es desboca la malèfica força descomunal que aquest pervers esperit emmagatzema des de fa tant de temps al seu interior corromput! (Li donaré la darrera oportunitat.) No s’ho creu i li va la seva pell i la dels seus familiars i amics més propers i estimats! No s’adona que amb vostè, i per la seva culpa, pot acabar-se la dimensió de la humanitat que tant estima? Els seus congèneres el recordaran com la persona que va arruïnar l’existència de la raça humana! (Vaja, ni cas!)

        (No m’espero més, no puc deixar-ho endarrerir més, tinc el Final tan al damunt que m’està aixafant! La culpa l’ha de tenir el sergent!, no m’ha fet gens de cas i per això mereix deixar de viure en aquest món, que ja fa unes hores l’ha jutjat sumaríssimament i l’ha declarat “persona no apta per viure-hi”. Cal que mori i deixi d’existir-hi. Per això ara l’estic escanyant, agafant-lo tan fort com puc pel coll fins que deixi de bategar-li el cor. L’he ofegat amb les meves pròpies mans. S’ho mereix perquè no m’ha escoltat. La Veu hi ha insistit: li havia arribat la seva hora, no calia que el món hagués d’aguantar gens més la seva existència.

Ara cal que foti el camp d’aquí ràpidament, queden massa ineptes i incompetència per eradicar. El món em reclama perquè el redimeixi i em queda molt poc temps)


UN TOMB

        “Me’n vaig a donar un tomb”. Això és el que li ha dit a la seva dona. Havia de ser un tomb diferent, perquè volia fer un tomb diferent. De fet tots els tombs són diferents, i ella ho sabia. Tots dos saben que cada vegada que ell va a fer un tomb pot passar qualsevol cosa prou inversemblant o estrambòtica com per considerar cada cas com a diferent als anteriors.

La seva salut era immillorable, o això va ser el que li havia dit el metge que el visitava uns dies abans, però ja feia dies que notava que li tornaria a passar Allò. Avui  mateix al matí s’havia aixecat amb Aquell neguit que havia reconegut. Ell ja el coneixia, però havia decidit d’anar a treballar com cada dia havent-se rentat solament la cara, sense esmorzar. Tornant de la feina, sense gana encara, ha estat meditant una mica repenjat al vidre de  l’autobús. La darrera vegada, i ja en fa d’això una pila de llonganisses, va acabar prou lluny com per creure’s que s’hi havia de quedar. Sols un cop de sort li va permetre de tornar i no perdre la feina. Ara serà diferent, almenys això és el que s’està intentant inculcar mentre posa la clau al pany de seguretat de la porta del carrer.

Ha saludat la seva dona. Ella també li ho ha notat i no li ha dit res, sap que no paga la pena, és infructuós. Les dones són totes unes bruixes.

“No dinaré”. “Està bé, com vulguis”. S’aixeca del llit, la migdiada no li ha servit de res, no ha fet l’efecte que desitjava. “Me’n vaig a donar un tomb”. Ella l’ha sentit i l’ha vist passar, però no li ha dit res. No vol pensar res, sap que se’n va, sap que potser lluny, sap que pot ser que tingui problemes, sap que no pot ajudar-lo de cap manera, sap que no pot fer-hi res, solament esperar-lo, com sempre. No ha dit adéu, mai no diu adéu, potser alguna vegada li havia dit ara torno, no se’n recorda, però com que anava a fer un tomb no sabia quan o si tornaria.

        Truquen a la porta. Ella obre. Els dos personatges que té al davant no semblen pas ni venedors ni testimonis de cap tipus de religió sectària. Se li adrecen amb unes maneres correctíssimes: “Bon dia senyora, som de la policia: sentim molt comunicar-li que el seu home és mort; ha estat víctima d’un accident de trànsit, el seu cotxe ha donat un tomb de campana i ha mort a l’acte”.


Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...