Opinió - Articles | Revista 90

Perquè la Marató sigui diària

Bum, Bum, la Marató sempre batega. Batega per ajudar cada any unes persones diferents, uns col·lectius diferents i per donar resposta a allò que el sistema tantes i tantes vegades no fa. Sembla que el sistema no bategui, ni ara que ve la Marató ni durant la resta de l’any. Es mostra impassible al patiment humà, com si no hi tingués res a fer. El sistema només batega si ha d’enviar armes per matar civils en alguna guerra, si calen porres per apallissar brutalment les persones que busquen una vida millor a la frontera de Melilla...

Però, i la societat? Només bateguem a mig desembre, durant els 2 minuts que tardem a ingressar una quantitat de diners a un número de compte que surt per la televisió, per una causa que realment tampoc acabem de conèixer, però ens fa sentir bé col·laborar-hi? “Clinc! La teva transferència ha estat realitzada correctament, vols realitzar més operacions?” “No, fins a l’any vinent ja anem servits”.

Ara que ve Nadal, la tendresa i la caritat agafen protagonisme i sembla que sigui l’únic moment de l’any que podem fer alguna cosa per ajudar aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat per algun motiu, sigui social o mèdic. El Banc dels Aliments es fa un mes abans de Nadal. Moltes persones voluntàries hi col·laboren, volen aportar el seu granet de sorra perquè el món sigui millor i més fàcil i s’acaben recaptant grans quantitats de menjar i altres productes. I que així segueixi!

Però... què passa a partir del 7 de gener? Com deia la Paquita Sans, la fundadora del “Centre Pastoral d’ajuda al pres i al necessitat de Reus” les persones vulnerables i pobres no fan vacances. Hi són el 18 de desembre, quan es fa la Marató, el 26 de novembre quan es fa la recollida pel Banc dels aliments, però també hi són la nit de Sant Joan o el 15 d’agost quan segurament molts i moltes de nosaltres estem en algun racó del món gaudint de les nostres vacances. Entre platges, paisatges, bona companyia i sense alarmes.

Les ajudes econòmiques faciliten, evidentment, la investigació de malalties; i la compra de productes pel banc d’aliments fan que moltes persones puguin alimentar-se. Però no només es tracta d’això. Treballant amb persones sense sostre, m’han dit moltes vegades que més que les ajudes econòmiques (que també) el que els ajuda realment és que les fem sentir dignes. Dignes de ser humanes, ja que en tantes i tantes ocasions els han fet creure que no ho són. La dignitat humana passa per ser reconeguts als ulls de la societat i molts col·lectius no ho són, ans al contrari.

No podem fer una compra pel banc dels aliments i sortir del supermercat i no ser ni capaços de mirar als ulls la persona que està demanant almoina a la porta entre 4 cartrons i amb sort, alguna manta. No podem sentir-nos dignes quan hem vist el missatge de “La teva transferència ha estat realitzada”, si no som capaços/es d’ajudar la persona gran que va carregada pel carrer i no pot fer-ho sola. No podem sentir-nos dignes si veiem situacions de violència masclista i en som còmplices. Tampoc davant d’una agressió racista, homòfoba o de classe. No podem fer un ingrés de diners a la Marató per la salut mental i sentir-nos molt solidaris, quan ens riem d’una persona amb problemes de salut mental i la tractem de “boja”. Nosaltres no som impassibles, com el sistema; hi tenim molt a fer.

La Marató del 2021 va recaptar 12.147.989 € per la salut mental i el banc dels aliments 3.636.245 € i això és fantàstic i esperem que duri molts anys, la força del poble és brutal. I, per aquest mateix motiu, recordem que això no és suficient. La societat hi tenim molt a fer, marcant la diferència. Denunciant actes inhumans i degradants vers les persones refugiades, visitant persones grans que viuen soles, saludant la gent que viu a les portes dels supermercats i ens miren des de la vergonya, mentre nosaltres sortim carregats amb les bosses de la compra pensant què cuinarem avui per sopar, nosaltres que podem. Podem fer donacions per les beques escolars a l’inici de curs pels infants que no poden tenir material escolar. A principi d’estiu quan volen anar, com qualsevol infant, a unes colònies d’estiu. També podem col·laborar d’alguna manera a defensar els drets de les persones que els tenen vulnerats, en associacions i entitats reivindicatives.

El sistema diu que no pot fer res vers el patiment humà, però nosaltres diem que sí que es pot. Que la Marató ha de ser cada dia, d’actes ètics i morals que demostrin que no som com el sistema, que no som impassibles i que tots i totes som responsables de fer d’aquest món, un món millor. Perquè la Marató sigui diària.

Montsant Joanpere Foraster
6/12/2022



Montsant Joanpere Foraster



+ Publicar el meu comentari