Contes | Revista 55

Paraules per la Núria

portada del conte  

- M’expliques un conte?.
- D’acord, t’explicaré una història especial si tu m’ajudes.
- I com ho puc fer si no sé que hi passa?.
- No pateixis només has d’estar molt atenta al que ens volen dir les paraules. Pensa que són molt necessàries, sense elles, per començar no hi hauria conte, i tu i jo tindríem moltes dificultats per entendre’ns.
- I que més hauré de fer?.
- Una altra cosa molt important però encara més senzilla i divertida. Posar-te dins de la història, bé fer-ho veure, sense pensar en res més.
- Alguna cosa més?
- No, ara toca començar. Escolta amb atenció.

Tu saps que els pobles i les ciutats tenen un nom, com totes les coses, i el seu nom té relació amb les persones que el van fundar, amb el lloc on està situat... El poble de la nostra història es diu Paraules. Pels que hi viuen, les paraules són molt importants; són el seu joc, el seu treball i les tracten amb molta cura.
La primera cosa que fan és procurar que cada cosa tingui el seu nom, buscant-n’hi un que li convingui. És imprescindible fer servir les paraules per anomenar les coses quan calgui, sinó és així, els hi falta vida, sentit, no s’hi pot fer res.
Posar nom a les coses és una feina molt bonica però no és senzilla. Pensa que a part de la gran quantitat de coses que necessiten el seu nom, també s’han d’inventar les paraules que ajuden a explicar com són les coses, les persones, que fan ... I les possibilitats es multipliquen, són infinites. Les paraules poden anar soles, en
parelles, o agrupar-se sense fi. Poden ser: belles, sàvies, amigues, juganeres, senzilles, tendres, misterioses, evocadores, màgiques, però sobretot necessàries.





- A mi em sembla que cada paraula fa una parella inseparable amb allò que anomena perquè es donen sentit mútuament, es necessiten.
Imaginat que faríem sense el nostre nom, el que ens van triar els que primer ens van estimar i que ens acompanya tota la vida. Des del primer moment, fins i tot abans de néixer, és una part nostra, que ens ajuda a construir-nos.
T’agrada el teu nom, Núria?, t’explicaré una cosa, quan vaig tenir la il•lusió d’escriure’t aquest conte encara no el sabia i quan vaig escriure aquestes paraules, ja sí.
- És molt bonic i és el teu. Continuem amb la història?

Ara els nostres amics es disposen a explicar-nos perquè són indispensables les paraules.
Diuen que les necessiten per una cosa que fan contínuament, que els acompanya sempre en totes les activitats; és el pensament. Una paraula que potser perquè és tan important, és molt bonica. A vegades les imatges de les paraules - com sonen, com s’escriuen- és com si tinguessin vida pròpia i per si soles s’apropien del seu significat.
El pensament doncs, utilitza les paraules per conduir la vida de les persones. Aquest procés té múltiples possibilitats, perquè cada una ho pot fer a la seva manera.
Una altra curiositat de les paraules: una ens porta a una altra, i aquesta a una altra,... Pensament ens porta a llibertat –irrenunciable- perquè pensar diferent no vol dir pensar malament. De la paraula llibertat expliquen, que ajuda a apropar-se a una altre a la que arribar-hi costa molt i que en cap cas t’hi pots quedar per sempre, és la felicitat. Que aquest camí sigui més o menys planer depèn de les paraules apreses, de saber-les fer servir tal com cal, construint el fil del pensament personal, referent i amic fidel.




- Aquestes tres paraules: pensament, llibertat i felicitat, agafades de la mà ens poden portar a moltes d’altres. Ara en van tres més de les que s’han d’escriure amb majúscules, lletres de les de mudar. Atenció doncs a aquest regal: BONDAT, VERITAT i BELLESA, anar-les-hi al darrere pot donar sentit a tota una vida; en són la guia i el camí, són l’escala que ens construïm i el marc pel que ens deixem envoltar. Les necessitem totes tres, no les oblidis mai!.
- Ja vaig veient com en poden ser d’importants les paraules, però ajudem a apropar-m’hi.
- No pateixis ja ho fas escoltant tan atenta i procurant estimar-les i entendre-les com els personatges del nostre conte.

La nova tasca que ens proposen és que posem l’atenció en una altra dimensió de les paraules fonamental i que ja et vaig avançar al començament. Una vegada apreses, serveixen perquè les persones s’expliquin, es parlin i es comuniquin. La veritat és que tenim moltes coses per dir-nos i necessitem poder-ho fer.
Tots busquem el nostre interlocutor - no sempre fàcil de trobar- i alhora ho som d’un altre. Perquè conversar ajuda a consolidar el pensament i l’enriqueix amb matisos nous. Les paraules compartides tenen més vida i més color, sonen millor, ens les creiem més i abonen el camí del nostre discurs futur.

- Parlant de compartir, no sé si a tu t’ho sembla, però tinc la impressió que nosaltres cada vegada compartim més les dels nostres amics. I ara donem un altre pas cap a la màgia que fa possible fixar i perpetuar aquesta i mil i una històries més.

Perquè les paraules no es perdin, s’han d’escriure, sinó es van esborrant i la seva ombra fàcilment segueix altres indrets diferents o difícils de seguir.
Escriure ajuda a ordenar el pensament, el ritme del seu temps permet polir-lo i el fixa per quan es vulgui recuperar. També és reflexió i diàleg amb cadascú que pot portar tan lluny com es vulgui. L’escriptura és creació i per això pot tenir totes les formes. Pot arribar als altres complint tots els requisits d’aquelles paraules compartides. Escriptura pot ser aquest conte.

- I Què en farem de les paraules escrites que guarden tots els llibres, ho endevines? Els habitants de Paraules ens ho volen explicar. Preparat per rebre un regal fabulós, un tresor magnífic i inacabable.

És la lectura, perquè les paraules escrites només tenen sentit, si són paraules llegides. I llegir ho posa tot a l’abast, eixampla el cor, il•lumina l’ànima i alimenta el pensament.
La lectura permet aprofundir en la naturalesa de les coses, apropar-se a llocs i situacions d’altra manera inaccessibles i entreveure els múltiples matisos de les relacions entre les persones. Permet passar tots els límits retornant a la pròpia vida més lliure, més savi i més feliç.

- Te n’adones de com ens poden canviar la vida les paraules, si escoltem als nostres amics i si les volem com a companyes?.
Et sembla que després d’aquestes poques paraules que hem imaginat juntes som una mica diferents i una mica millors?. Jo n’estic convençuda.
La història del conte s’ha convertit en la nostra història - com passa en tots els llibres- pel poder de transformació de les paraules.
- Saps que és el que m’ha agradat més? Entendre que jo també hi puc jugar amb les paraules i que puc fer-ho sempre.







Títol : Paraules per la Núria

Autora: Consol Rull




Dades personals: Consol Rull Pallarès
Carrer Onze de setembre nº 6, tercer
El Catllar C.P. 43764 Tarragona


Telèfons: 977653300, 657196241
Correu electrònic: crull@diputaciodetarragona.cat
Hora de localització: normalment a partir de les 7 de la tarda.

Consol Rull



+ Publicar el meu comentari