Literatura - Ressenyes literèries | Revista 82
OLIVERES FARGUES, EN UN VIATGE SENSE RETORN
(Escrit de presentació del poemari
El bres de les oliveres de Conxita Jiménez)
Avui, just fa 15 dies que anava per l’autopista en direcció a Vilafranca del Penedès. Capficat més en la jornada que m’esperava que en cap altra cosa, sentint la ràdio de fons sense escoltar-la, vaig avançar un camió. Un tràiler.
La imatge em va semblar esgarrifosa. De seguida em va venir al cap el transport d’esclaus. Forts i sans. Els millors exemplars. Desposseïts de personalitat després de ser arrencats del lloc on van néixer i que, un cop passada la quarantena, van esperar, arrenglerats, el comprador que acabaria amb tota esperança. Ben lligats dalt del camió, els veia resignats a la fatalitat. Amuntegats, el just per sobreviure al viatge.
Les branques tallades per l’enforcat d’uns troncs recargolats. Les arrels, les justes, ben embolicades no fos cas que els sortissin cames i poguessin fugir. Eren oliveres fargues. Mitja dotzena, segurament menys. A mi em van semblar moltes, massa, com si en aquell tràiler hi fossin totes. Oliveres fargues en un viatge sense retorn. De les terres càlides de l’Ebre a terres llunyanes i més fredes, segurament cap a França.
Patrimoni viu dalt d’un tràiler cap a un exili forçós, sense probabilitat de retorn, sense esperança. Ves a saber on aniran a parar. Com els esclaus aniran a servir un senyor, a decorar un jardí, o el que pot ser més ignominiós: decorar una rotonda d’una carretera o una plaça d’una ciutat. Quin pecat han fet aquestes oliveres per ser castigades d’aquesta manera?
Quin sentit té ser olivera si no és el de fer olives? Quin sentit té ser olivera si no el de fer oli per alimentar persones o ungir els malalts? Quin sentit té ser olivera si no venen els tords a menjar olives ni el rossinyol a cantar la primavera ni l’òliba a fer-hi el niu ?
Quin sentit té ser olivera si no et tenen com a olivera? Quin sentit té ser olivera si et desposseeixen de tot el significat per ser un simple element de decoració? De què ha servit sobreviure a segles de dificultats per acabar en un jardí, humit, rodejat de gespa tot esperant que al proper caprici acabis en un abocador, sense tenir ni la sort de ser incinerada en una llar de foc...
Quin sentit té ser olivera farga lluny de la teva terra, sense olives ni tords, sense balones ni la protecció del Montsià?
En capturar l’olivera, es captura tot el que representa.
El poderós captura el símbol de la pau per dominar-lo. Captura la bellesa per al seu ús privatiu. Captura la seva presència per representar l’èxit del seu amo, talment com es feia amb els esclaus del segle XVIII. Captura el temps, tot el temps de l’olivera, centenars d’anys perquè no pot suportar que el seu temps és finit.
Aquestes oliveres la meitat moren al cap de 10 o 15 anys. I no és ni de tristor, ni d’enyorança, és perquè qui ha viscut mil anys en un lloc s’hi adapta fins al punt de formar-ne part. Sense el seu terreny, sense la cura del pagès, amb humitats excessives i treballs poc adequats, la mort esdevé, pel que fa a la proporció dels anys de vida, quasi sobtada.
No us vull enganyar, aquest espoli patrimonial d’oliveres fargues que pateixen les terres de l’Ebre em sembla un horror, un pecat que no sé com qualificar, perquè s’aprofita de la vulnerabilitat d’una terra i d’una gent que ho té tot molt difícil, on els recursos són escassos, i la terra, generosa arreu, aquí requereix d’un esforç constant, d’una tenacitat i una voluntat que l’olivera farga representa de manera exemplar. Davant aquesta vulnerabilitat el poderós sempre actua de la mateixa manera, intercanvia l’or per miralls en un tracte desigual i ofensiu.
Afirma Eduardo Martínez de Pison. Que l’home no té territori, sinó que té paisatge, que és territori més cultura.
Quant valen mil anys d’història? Com es pot permetre l’espoli dels monuments? O no és un monument un arbre que ha sobreviscut a més de mil anys d’història, plantada pels romans però que ha requerit de la cura constant de generacions i generacions fins al dia d’avui.
Les oliveres han arribat a ser centenàries i algunes mil·lenàries gràcies a la cura del pagès. Es considera centenària quan el tronc a 1,3 metres d’alçada mesura més de tres metres i mig de perímetre. Poca broma! Això vol dir que en alguns casos, les oliveres provenen de finques romanes, la Farga de l’Arion I es calcula que té 1.700 anys, ja era a Ulldecona quan Constantí I, el Gran liderava l’Imperi Romà. Quan se n’arrenca una es fa una ferida irrecuperable.
A la zona que envolta el riu Sènia hi ha la concentració d’oliveres mil·lenàries més gran del món. Són uns 5.000 exemplars, ara segurament molts menys, cada un que es perd es perd per sempre. Al municipi d’Ulldecona n’hi ha més de 1.300.
La carta d’Atenes del 1931- desenvolupada més tard al que es va anomenar la Carta de Venècia 1964, diu a l’article 7:
El monument és inseparable de la història del qual es testimoni i del lloc on s’ubica. En conseqüència, el desplaçament de tot o part d’un monument només pot ser permès quan la salvaguarda del monument ho exigeixi.
La Convenció Europea del Paisatge creada a Venècia l’any 2002. Va dir: “El paisatge (...) constitueix un element essencial del benestar individual i social. Protegir-lo, gestionar-lo i ordenar-lo són un dret i una responsabilitat per a tothom.”
El Parlament de Catalunya va ser el primer parlament d’Europa que es va adherir a la Convenció i va crear l’Observatori del Paisatge, a partir d’aquí es van catalogar els paisatges de Catalunya i es poden fer les cartes del paisatge, sense caràcter normatiu, però que esdevenen un element molt útil per la planificació territorial i urbanística.
Tot i això cal anar més enllà i protegir aquest paisatge. La protecció és possible. Sense anar més lluny al País Valencià les Oliveres Mil·lenàries estan protegides des de l’any 2006, la qual cosa fa encara més vulnerable la situació de la zona del Sènia.
La Farga de l’Arion representa la voluntat de no resignar-se a aquest espoli. Només hi ha una manera de fer-hi front i és amb la complicitat de tots nosaltres. Sí, el turisme n’és una forma, la visita a les oliveres és una manera de generar consciència, de comunicar el significat i el valor. L’altre és pagar el preu que val aquest oli i que en cap cas pot ser el preu de l’oli convencional.
El cas de les Oliveres Mil·lenàries fa temps que forma part del temari de les meves classes. Quan explico que el Molí de la Creu envasa oli d’aquestes oliveres i el posa al mercat sempre em fan la mateixa pregunta. I aquest oli és més bo? Jo els dic l’oli és bo. Molt bo. Però si tu convides a casa una persona a sopar, prepares una amanida i treus oli d’aquestes oliveres i els expliques tota la història, d’on ve i què representa; si els parles de l’espoli natural d’aquestes terres, els expliques que quan els romans les habitaven, aquestes mateixes oliveres, aquests mateixos arbres ja feien oli... Què li estàs dient al convidat? Li estàs dient, molt benvingut a casa, no ets una persona qualsevol i per tant et trec una cosa especial.
Quin preu té això?
Durant els darrers 20 anys he dedicat part de la meva feina des de la Universitat Rovira i Virgili a promoure el desenvolupament d’àrees rurals, especialment de la demarcació de Tarragona però també altres de Catalunya. He coordinat més de vuitanta documents orientats a posar en valor els recursos endògens de zones deprimides i la clau de volta sempre està a recuperar el valor simbòlic d’aquests recursos, previ a convertir-se en valor econòmic.
El Bres de les Fargues, aquest llibre deliciós, contribueix a reforçar el valor simbòlic d’aquest element d’identitat de les Terres de l’Ebre.
Participar de la presentació d’aquest llibre m’ha emocionat, perquè també representa el reconeixement d’una terra d’oliveres i de pagesos que són dignificats a través de l’art. En aquest cas l’art de la paraula i de la imatge. Dues formes complementàries, la imatge evocadora de pensaments i la paraula en forma de versos evocadors de mil imatges.
El llibre, en dues parts, la primera que en dona títol: El Bres de les Fargues. La segona el Clam de la terra. El clam de la terra és un crit que explica en el sentit literal de la paraula aquesta relació íntima entre el món vegetal i la terra. No és una protesta ni una reivindicació, almenys així ho he vist jo, es tracta d’una descripció precisa que fuig de la idealització per ser, com les imatges, directa. M’ha captivat, també, aquesta forma poètica d’explicar les oliveres a través del bres- quina millor paraula es podia trobar!, bres multidireccional entre la terra, l’arbre, la història i la gent. El bres és la seguretat, la protecció, l’acaronament, l’aliment, l’acompanyament incondicional de segles i segles, de generacions i generacions que el voldríem, com diu en un vers del llibre tret conscientment de context:
en un cor
que se us fon
en un vincle inconclús.
He utilitzat la presentació del llibre de la Conxita Jiménez com un clam reivindicatiu de la Terra i dels paisatges agraris que també són paisatges culturals, especialment el de les fargues perquè en podem resseguir la història fins als orígens de la nostra cultura. I disculpeu-me també la pretensió, molt personal, de voler formar part del bres cap a les oliveres en un moment que estan tan amenaçades.
Em sento amb l’obligació d’abraçar-les, d’abraçar aquests paisatges que no ens pertanyen, que ens els han deixat en préstec les generacions futures igual que ens els van deixar els romans.
No podem manllevar del seu gaudi, les noves generacions. Hi tenen tot el dret.
Jaume Salvat Salvat
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
10/04/2021Passatemps, Portada
11/03/2021Què passa, Activitats, Portada
Som un grup de dones del poble i voltants (dic dones perquè no ve cap home, encara que el...
10/03/2021On line, Portada, Actualitat on line
PUJA
La megafonia...
09/03/2021Què passa, Història, Activitats, Portada, Fem memòria
A les 8 del vespre, a la plaça de la Vila, fem la lectura del Manifest del dia...
06/03/2021Què passa, Notícies, Portada
La Lorda Ruiz és la fornera i propietària principal, i juntament amb la Mariona...
04/03/2021La nostra gent, Entrevistes, Portada
Des de ja fa més d’un any, estem immersos en una batalla mundial i quotidiana per la...
04/03/2021Recerca, Natura, Portada
La Pastorella
Cuereta blanca (Motacilla alba)
04/03/2021Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Aquests primers mesos de l'any, hem tingut confinament local, algunes afectacions de la Covid...
03/03/2021Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
Al Registre Civil també hi surt anomenat com a mas de la Font, mas del...
03/03/2021Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
Segons R. Amigó (1963) en alguna ocasió algú l’anomena...
02/03/2021Recerca, Tradicions, Portada
Un cop acabat el meu treball de recerca sobre les expressions populars a Vilaplana, he tret les...
01/03/2021Recerca, De cinema, Portada
L’any cinematogràfic comença amb el lliurament dels premis de les...
01/03/2021Recerca, Cuina, Portada
Aquesta recepta la comparteix amb naltros, la Isabel Mas Gil, una àvia de Vinyols, que...
27/02/2021La nostra gent, Records, Portada
Recordem que aquell hort, entre tots els petits racons que tenia, es feia màgic i...
27/02/2021Recerca, Tradicions, Cuina, Portada
Ingredients: (per a 6 persones)
- 1,5 kg de faves desgranades.
- 1 manat alls tendres....
25/02/2021Entitats, Escola, Portada
Durant el primer trimestre, l'alumnat de Cicle Mitjà i de Cicle Superior vam...
25/02/2021Entitats, Escola, Portada
La Classe dels Artistes de Cicle superior de l’escola de Vilaplana s’ha aventurat a...
25/02/2021Entitats, Escola, Portada
Aquest curs “L’Escola Cingle Roig” ha apostat per un enfocament didàctic...
25/02/2021Què passa, Recerca, Notícies, Agricultura biològica, Portada
Vilaplana va acollir “Les primeres Jornades de Promoció de l'avellana de...
25/02/2021Què passa, Notícies, Portada
A finals de desembre van finalitzar les obres de reparació del clavegueram i del reg de la...
25/02/2021Què passa, Notícies, Portada
L’Ajuntament de Vilaplana ha realitzat, en els últims mesos, diverses millores en...
24/02/2021Recerca, Cuina, Portada
El món virtual, Internet, les xarxes socials i tot plegat, ha fet que descobrim coses que...
24/02/2021Recerca, Natura, Portada
Deixarem el cotxe aparcat a Tivissa, davant del restaurant-bar Missamaroi... ja està! Ja...
22/02/2021Entitats, Escola, Portada
Aquest curs, els nens i les nenes d'Educació infantil i de Cicle Inicial, seguim anant...
22/02/2021Entitats, Escola, Portada
La Classe de l’Aigua vam tenir visita a l’escola!!! Uns papes de la classe que...
22/02/2021Entitats, Escola, Portada
Aquest començament de curs ha estat una mica estrany. A la classe dels petits hem...
22/02/2021Entitats, Escola, Portada
No fa gaires dies, a la Classe dels Pirates, vam trobar una carpeta plena de fotografies de...
20/02/2021La nostra gent, Entrevistes, Portada
En un moment en el qual les petites coses han adquirit la rellevància que realment tenen,...
19/02/2021Recerca, Literatura, Natura, Contes, Portada
Ben trobats; Em presentaré: sóc en Joan Pagès i vaig néixer en una...
19/02/2021Què passa, Notícies, Portada
Encara no podem viatjar pel món, però podem passejar per Vilaplana.