El nostre pitjor enemic
XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre
Sinopsi:
El general exdictador d’un país inconcret és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables.
Un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.
Jesús M. Tibau
Natural de Cornudella de Montsant, i tortosí per amor, Jesús M. Tibau és especialista en relats breus, però després d’onze llibres i set reculls de contes, com ara El vertigen del trapezista, Una sortida digna o El noi del costat del padrí, arriba la seva primera novel·la, amb què ha obtingut el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre.
Els fils de l’aranya
Sinopsi:
En Cordèlio és un estafador de baixa estofa. Acaba de partir peres amb el seu soci i la seva dona, la Tina, el fa fora de casa. No té on caure mort i deambula, brut i sense diners, per Tarragona, amenaçant amb xerrar tot el que sap si no li omplen les butxaques.
En Cordèlio vigila la Tina, la segueix i l'assetja, fins que ella comença a tenir por. Però el seu exsoci no es vol arriscar i ha decidit fer-lo callar per sempre.
Poc després la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la comissaria del Camp de Tarragona han d'investigar la mort d'un home durant una partida d'AirSoft. Podria ser en Cordèlio, perquè ningú no sap on para.
Margarida Aritzeta Abad
Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és novel·lista, assagista i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Com a escriptora, ha obtingut el premi Víctor Català de contes i el Sant Joan de novel·la. Ha publicat textos narratius diversos: novel·la, novel·la juvenil, novel·la negra, thriller. Una de les característiques més notables de la seva obra és que incrusta la ficció en unes coordenades reals, per la qual cosa els relats es mouen sempre en aquell espai de frontera que voreja el real i l'imaginari.
Les darreres paraules
Premi BBVA Sant Joan 2016 de literatura catalana
Sinopsi:
En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle xx, des de Meyerling fins a Sarajevo. Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desencadenament de la Primera Guerra.
Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l’illa hi bastí el seu petit regne paradisíac.
Les darreres paraules desvela, en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.
Carme Riera
Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948), catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una de les autores més estimades per la crítica i els lectors catalans. Es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. Entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000). La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües. L’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura i el 2012 va ser escollida membre de la Real Academia Española.