Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 38

No és això companys, no és això

No fa gaire, en aquesta mateixa secció, remarcàvem la importància que ha tingut el moviment associatiu en la vertebració social, cultural i econòmica de Catalunya. Ara fa trenta anys, mercè a aquesta presència compromesa en els diferents teixits socials, va tenir un paper destacat en la recuperació de les nostres institucions. Al crit de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” va ajudar, des de les bases a liquidar quaranta anys de Dictadura i a enfilar el camí dels Pobles lliures. Encara quedava molta feina a fer però sabíem que l’esforç havia valgut la pena, que aquell futur que tot just encetàvem ens havia de portar molt enllà, que ja no hi havia marxa endarrere, però......

Amb el temps hem vist que el resultat no ha estat, ni de bon tros, a l’alçada de l’esforç ni de les il·lusions de tanta gent, ho hem anat vivint i patint durant anys. En massa cassos s’ha constatat que bona part de la classe política el que tenia més lluny del pensament era el País i la gent que representa. El vot ha servit sovint només per a encimbellar una colla d’aprofitats sense escrúpols que no han dubtat en dinamitar símbols i institucions per tal d’enriquir-se ells. Ens hem anat acostumant a veure que a la política no sempre hi arriben els més preparats i honestos sinó els -.......- poseu-hi el qualificatiu que considereu escaient. Sense arriscar recursos propis i amb els diners de tots, alguns espavilats han obert el seu propi negoci. No és genial? Us heu adonat, a més, que per a aquests emprenedors no hi ha incompatibilitat de colors polítics a l’hora d’associar-se?

La traca final que evidencia aquest profund desordre l’hem viscut darrerament amb tot aquest vergonyós espectacle d’estafes i de corrupció. Però compte, els que han comès aquests delictes ho han pogut fer perquè d’altres ho han permès. On és la llei i l’ordre? Aquest estat de dret és el mateix que empara les bandes de “millets” perquè campin tranquil·lament pel carrer i, en canvi, permet que es pugui estomacar i detenir pagesos que l’únic que defensen és la dignitat de guanyar-se la vida treballant honradament. Per cert, ja que hem anat a parar aquí, sabeu quins representants polítics van anar a donar-los suport a les manifestacions i als jutjats? I quins no?

Com podem comprovar, després de tants anys de democràcia?? seguim sent un país de “charanga y pandereta” i que en la transició política a Espanya -i a Catalunya- realment, només es van canviar els decorats, l’ambientació i part dels actors. El guió, l’argument, la direcció i els promotors eren els mateixos d’abans o, amb el temps, alumnes avantatjats seus. Ja es deia que s’havia canviat tot el que calia perquè tot seguís igual. Els nostres, els catalans, també hi eren allí, no tot és culpa, només, de Madrid. Mercè a tots ells, avui Espanya –i Catalunya- té el dubtós honor d’encapçalar alguns rankings europeus: econòmicament estem en el tercer lloc, començant per la cua, darrera només hi tenim dues reconegudes potències econòmiques, Xipre i Grècia; i en l’atur, aquí si, per un cop en alguna cosa, som els liders amb diferència. Dir també que estem pujant llocs en els indicadors de corrupció. Seguim?

Ara , amb tot aquest rebombori, s’ha posat de moda parlar de “desafecció” del ciutadà cap a la política. Jo, en tot cas diria cap als polítics, en reciprocitat a la desafecció continuada d’aquests personatges vers la societat que, se suposa, representen. Després d’anys de riure’s del personal, ara veuen que se’ls hi pot plegar el xiringuito i, es clar, això els neguiteja. No fa gaire el President del Parlament de Catalunya, en to solemne va dir: “Si no som capaços de reaccionar la societat ens escombrarà”, és a dir, amb paraules entenedores i pràctiques, avisa de que si continuen fent el ruc es poden quedar sense la menjadora. I també, una altra perla que no té desperdici són les declaracions de Francesc Vallès, diputat del PSC al Congrés dels Diputats: “No hem tingut mai la necessitat de votar diferent del PSOE”. Bé, almenys ja sabeu pel que serveixen a Madrid alguns del vots catalans.

Quan hom contempla aquest estat de coses, de la manera que es malbaraten el temps i els recursos en discussions i iniciatives inútils mentre a Madrid se’ns rifen, quan hi ha tanta feina seriosa per a fer, amb la majoria de sectors productius en fallida, amb estafadors, lladres i okupes deixats anar, almenys a mi em vénen ganes de dir-los que pel que han fet fins ara no ens fan cap falta, mai no han sabut estar a l’altura i per tant no ens serveixen. No es fa així a les empreses privades? La majoria de problemes que arrosseguem tenen el seu origen en el baixíssim nivell de la classe política, per això, per a poder-s’hi mantenir tenen segrestades les eines per a reformar la llei electoral.

Amb aquest panorama tan engrescador, permeteu-me dir-ho, veig que altra vegada el futur de Catalunya -si encara en té- torna a estar en mans de la societat civil, i per tant, crec que caldrà tornar-se a posar la roba de feina. En la forma que ho cregui convenient, el poble ha de presentar la seva particular moció de censura. Cadascú sabrà com fer-ho, però entenc que no val quedar-se a casa. Joves, ara també és la vostra, com ho va ser pels joves de fa trenta anys. Cal recuperar Catalunya poble a poble però sobretot, és bàsic que no us confongueu d’objectiu, tothom hi cap i tothom hi ha de ser. I compte amb els oportunistes, tenen una facilitat extraordinària per a canviar de pelatge. Ja us deia un número endarrere que cal aprendre a destriar el gra de la palla. Si ara perdem el nord potser no el recuperarem mai més.

A més si sou observadors veureu també que, de fa temps els nostres veïns espanyols no ens aprecien massa. S’aprofiten, això si, de tots el tantos que marquem a Madrid però després ens fermen curt. Diria que no els caiem bé. Doncs home, perquè fer nosa? Deixem-los. Tots sabeu que ha anat estenent-se com una taca d’oli la iniciativa de celebrar consultes sobre l’autodeterminació de Catalunya. Jo, quan en tingui ocasió diré que sí, tant em fa si és vinculant o no, entenc que és un exercici de dignitat i la consulta ha de ser un èxit. Ben pensat, i davant els continus atacs de la caverna espanyolista, per dignitat, hauria de ser el propi Parlament de Catalunya qui assumís la convocatòria d’aquesta consulta o d’altres accions semblants, però això comportaria primer, tenir la talla que cal, i potser perdre la cadira en properes eleccions. Però no patiu, si la consulta surt bé, i un cop desbrossat el camí, els nostres inefables polítics ja pujaran al carro. De sobte, ja veureu com s’hauran tornat gairebé tots independentistes.

Però no penséssim que ser independents vol dir lliurar-nos dels aprofitats i els trepes. Perquè el desembarcament d’aquesta espècie es reduexi al mínim –del tot jo crec que és impossible- cal sens falta reformar les lleis electorals a fons, no a corre-cuita com es pretén fer ara perquè les eleccions ja són a tocar. Cal que a Catalunya governin els millors i el sistema electoral ho ha de permetre. Els aprofitats que es quedin a casa.

Per acabar, i d’una forma més distesa, entenc que caldria canviar els tractaments honorífics o bé reformar les definicions als diccionaris. Fins fa poc Honorable, Molt Honorable, Il·lustre, Il·lustríssim, senyor, senyora i d’altres de semblants, ho associàvem a un tractament respecte i de protocol. Ara, i vist el curriculum d’alguns personatges que aquestes distincions han d’acompanyar per decret, ja m’he perdut una mica.

Amunt i crits!




Josep Pujals Carreté




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 93: Minimots

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 93 (octubre 2023)

Què ens passa pel cap quan comprovem que no raja aigua per l’aixeta? De veritat ens...
Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 92, va sortir el pany de la porta del número 5 del Carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Coc d'avellanes

Estem en plena temporada de l'avellana. Ara, molta gent ja ha acabat de plegar i són...
Recerca, Cuina, Portada

PANELLETS

Per aquest número de la revista, pròxim a la festivitat de Tot Sants, compartim...
Recerca, Medicina, Portada

Els trastorns mentals en la vellesa

Hi ha una mena de llista de prioritats imaginària que ens fa anteposar unes coses per...
Què passa, Notícies, Portada

L'Alzheimer

Dins la setmana del Dia Mundial de l'Alzheimer, l’Ajuntament de Vilaplana, el dimecres,...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball €Mussacamp€, a Vilaplana

El dilluns, 24 de juliol, es va començar la 4a edició del Camp de Treball...
Història, Masos, Portada

CAL PATACA

SITUACIÓ Casa aïllada al damunt del camí de les Tosques. És molt...
Història, Masos, Portada

CAL MARC

SITUACIÓ Casa situada entre cal Cassoles i cal Rafael. Davant hi ha les cases de la...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Sopar d€Aniversari de la Quinta del 63

Aquest estiu, la Quinta del 1963 han estat de celebració, ja que enguany fan 60 anys! Per...
Què passa, Activitats, Portada

Activitats

Cinema a la Fresca Els mesos de juliol i agost, al vespre-nit, i en dijous, hem pogut veure...
Què passa, Música, Portada

Torna l€edició d€estiu de Camí de formiga a la Plaça de la Riba

El passat 15 de juliol, la plaça de la Riba va ser testimoni d’una nova...
Què passa, Activitats, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (16 de juliol de 2023) Diumenge al...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

Campionat de Natació

El diumenge 13 d'agost, la piscina del Casal Vilaplanenc va reviure una jornada...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

La Tercera Joventut s€activa.

Aquest estiu, i per tercer any consecutiu, a la Planeta, hem tornat a fer les sessions de...
Què passa, Activitats, Portada

Mussart 2023

Ens esperava un bosquet curiosament verd i silenciós. La veu timbrada i els ulls...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja 1- Les activitats esportives fa anys que es fan al poble, però actualment se...
Què passa, Notícies, Portada

18è Aplec de Sardanes a la Mussara

El segon diumenge de juliol, que enguany ha estat el dia 9, ens vam trobar a la Mussara, en...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (II)

Continuem amb el llistat iniciat en el número anterior. En aquella ocasió ens...
Història, Portada, Fem memòria

De la Mussara a Nova York

Un dels prejudicis que ens hem anat fent equivocadament sobre la gent de la Mussara és que...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En un sopar molt agradable d’aquest estiu, vam començar a parlar de la paraula...
Opinió, Articles, Portada

Les figues del camí

L'estiu (i els molts mesos de bon temps en general) és temps de gaudir de la natura i...
Recerca, Natura, Portada

La Vall Closa

L'Itinerari de la Vall Closa és un recorregut sobre la presència de les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Miquel Romans, director de cine. En lluita per la memòria històrica

Vam conèixer el Miquel Romans a la presentació d’Un cel de plom, al cine de...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XII Edició del Vilaplanenc/ca de l'any 2023

El premi del Vilaplanenc/ca de l’any compleix el XII Aniversari. Qui s’hagués...
Recerca, Cuina

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...