MUSSART 2021

Moltes són les causes que ha defensat aquest festival: la Llibertat, la dignitat, l'amor, la terra, la no-violència, el valor del coneixement... i en aquesta recerca per fer un món millor s'ha imposat la necessitat d'atorgar un lloc prominent a l'empoderament de la Dona, i no com una acció oportunista o purament estètica, sinó des de la convicció que ha sostingut l'essència del Mussart des de la seva creació.

Fent una mirada enrera podem constatar que -sense adonar-nos-en- tant artísticament com estructuralment, aquesta singular iniciativa cultural, ha comptat any rere any amb una substancialitat marcadament femenina. Una substancialitat que ha amarat pregonament la poesia, la prosa i la música que s'ha escoltat a La Mussara. No obstant, potser no era prou evident i calia fer un pas endavant per a evidenciar, celebrar i reivindicar un fet tan important com aquest.

És d'aquesta manera, doncs, com arribem a aquesta tretzena edició del Mussart, posant noms i cognoms, adjectivant, descrivint, denunciant, assenyalant i clamant per l'empoderament de la dona. Amb un repartiment clarament femení hem proclamat i encimbellat les veus d'una llarga llista de dramaturgues i poetesses que han escrit les paraules més punyents i valentes sobre la situació real de la dona en una societat que encara ha de recórrer un llarg camí per a normalitzar un fet que ens hauria d'avergonyir en tant que ens volem considerar un món plenament introduït al segle XXI.

No en va, des de l'escenari del Mussart també hem volgut reivindicar la presència d'autors -homes- que des de la seva militància i compromís -quan cap altre autor masculí ho feia- han abanderat la causa feminista i n'han esdevingut referents mundials, especialment per a les noves generacions d'autores i autors que han ressonat a la vila de La Mussara.

Fer la tria, traduir i adaptar cadascun dels textos ha sigut una tasca tant reconfortant com colpidora. Feia temps que no sentia tanta ràbia ni impotència davant d'uns versos o soliloquis tan impregnats de veritat com de compromís i de coratge. Des de la més fina ironia -a cops, fins i tot tragicòmica-, fins a les vivències personals contades sense artifici, haver fet aquesta radiografia humana del món de la dona, ha sigut un aprenentatge total que m'agradaria compartir amb vosaltres.

Tretze veus interpretades o musicades per tretze dones braves i dos homes que van fer palès la voluntat d'acomplir una cultura compromesa amb els únics valors possibles per a fer sostenible la societat actual: l'Adelaida Amigó, l'Aida Pitarch, l'Alba Closa, l'Antònia Farré, la Clàudia Domènech, l'Íngrid Braña, la Jacqueline Mestre, la Mar Ulldemolins, la Maria Artigal, la Montse Guallar, la Sara Pérez, la Rosa Prieto, la Sara Sambola, la Soraya Àvila, l'Aleix Bové i el Gerard Marsal.

Tot un equip que no existiria sense el suport d'una organització encapçalada per la regidora de Cultura, la Magda Montlleó, i el treball incansable del Josep Bigorra -alcalde de Vilaplana-, el Marc Mestre, els Germans Tost i el Ricard Playà.

Per motius de seguretat, el festival ha hagut d'escurçar la seva agenda d'activitats, però mai la seva essència. La tarda-vespre del Mussart va constar de dues parts amb un entreacte d'uns cinc minuts, aproximadament. La primera part va posar en escena un recull de monòlegs teatrals breus escrits per signatures tan cèlebres com Caryl Churchill, Sarah Kane i Linden Wilkinson, entre d'altres. La segona part va centrar-se en un recital poeticomusical on vam escoltar les veus més contemporànies i desacomplexades de la poesia feminista, antiracista i de lluita LGTBI. A aquesta selecció de poemes les va acompanyar la música de la Sara Sambola, l'Aleix Bové i el Gerard Marsal.

Una vetllada que va ser tot un èxit gràcies a la col·laboració, responsabilitat i amor per la Cultura i pel Festival Mussart de tot el públic assistent. Esperem tornar l'any vinent amb més i millor!